PF expansiva amb canvi flotant La funció de DA no es modifica per la mateixa raó que no canviava per xocs negatius exògens reals de DA: la taxa de canvi e neutralitza el canvi exogen de DA. Com a resultat, la política fiscal és inefectiva per a mo-dificar Y quan la taxa de canvi és flotant. En particular, amb taxa flotant, no es pot desenvolupar una PF anti-cíclica. G  DA    i  e  er  XN  DA 73

PF expansiva: recapitulació Efectes d’una política fiscal expansiva que no altera la producció potencial ni està acompanyada per canvis en la taxa de creixement del diner. a curt trànsit a mitjà partint d’Y = Y+  Y  Y  Y taxa de canvi fixa     = = taxa de canvi flotant = = = = = = també vàlid partint d’Y  Y+ 74

Senyoriatge El senyoriatge és refereix als beneficis obtinguts per la creació de diner: la diferència entre el valor nominal d’una moneda i el que costa produir-la. Els beneficis de senyoriatge s’obtenen quan l’Estat paga les seves factures amb diner acabat d’imprimir. En un altre sentit, el senyoriatge està relacionat amb la idea de la inflació com a impost: quan es crea M0, els preus tendiran a pujar i el valor real dels deutes de l’Estat disminueixen. 75

Senyoriatge i dèficit públic Entenent que crear M0 genera, per l’impost de la in-flació, l’ingrés real M0 / P, el senyoriatge S també s’ha definit com S = M0 / P. Multiplicant i dividint per M0, S = = taxa de creixement d’M0 multiplicat pel valor real d’M0. El dèficit públic primari DP és DP = G + TR – T. El dèficit públic Dt és el dèficit primari DPt més el dèficit acumulat Dt –1 més el servei del deute (en ter-mes reals) irtDt–1 menys el senyoriatge St. M0 M0 M0 P 76

Variació del dèficit públic Per tant, Dt = DPt + Dt–1 + irtDt–1 – St. Així, definint D = Dt – Dt–1 i eliminant els subíndexs, En paraules: la variació del deute públic és la variació del dèficit públic primari més el servei del deute acu-mulat menys el senyoriatge (la creació de base monetà-ria permet eixugar una part del dèficit públic: el senyo-riatge M0/P és un ingrés real per a l’Estat). M0 P . D = DP + ir D – 77

La raó dèficit/PIB Aplicant transformacions i aproximacions, l’equació de 77 esdevé (vegeu http://www.oup.com/uk/booksites/ content/ 0199264961/student/appendix/wa15.pdf) L’equació indica què fa variar la proporció del deute públic respecte de la producció o taxa d’endeutament públic o raó deute/PIB (debt-to-GDP ratio). M0 P  D Y DP Y D Y   + (ir – y) – . Y 78

Acumulació del dèficit públic Si la proporció del deute públic primari respecte de la producció augmenta, aleshores s’acumula deute res-pecte del PIB, i la raó deute/PIB. Atès que el deute real D tendeix a acumular-se a la taxa ir i Y creix a la taxa y, la raó D/Y creix al voltant de la taxa ir – y, perquè part del deute pot eixugar-se amb l’augment de recaptació d’imposts que causa Y. Si ir > y, el deute respecte al PIB s’acumula exponen-cialment a una taxa propera a ir – y, malgrat que DP pugui ser negatiu o el senyoriatge positiu. 79

Correcció del dèficit públic El senyoriatge S definit com a M0 / P és la contribu-ció de la inflació a la reducció del dèficit. La monetització del deute consisteix en el finançament del deute mitjançant la creació de diner (M0). Hi ha monetització si el BC té l’obligació de comprar els tí-tols de deute o si el govern té crèdit il·limitat al BC. El senyoriatge és una forma barata de finançar el deute al cost de traslladar el creixement exponencial del deu-te als preus: tota hiperinflació està lligada a la monetit-zació del deute (= aplicació d’un esquema Ponzi). 80