El CESC com a eina preventiva d’assetjament entre iguals Sílvia Martínez EAP Sant Martí

Anem a diferenciar conductes... Indisciplina, violència contra les normes (relació amb la gestió d’aula ) Vandalisme, contra els objectes (relació amb el disseny i gestió dels espais) Disruptivitat, violència contra les activitats educatives (font d’estrès important que depèn de l’apreciació del professorat) Maltractament interpersonal, violència en general però quan parlem de bullying parlem de violència entre iguals

Parlem de Bullying...

Concretant

Diferenciar, per a què? És un tipus de violència que Es construeix lentament (micro violències) i cerca l’aniquilació de l’altre Pot generar estrès posttraumàtic sense necessitat que sigui un moment de trauma, la repetició, té el mateix efecte. Suposa aspectes de: Hipervigilància del nen victimitzat Conductes d’evitació (camí a l’escola, extraescolars, patis..) Experimentació del trauma (la representació que un es fa de la cosa, el trauma es reviu amb una petita cosa)

Reaccions psicopatològiques post-traumàtiques Trastorn de pànic Fòbies TEPT Trastorn d’ansietat generalitzada TOC Trastorns afectius (depressió) Trastorn per consum de substàncies

Tipus d’assetjament escolar Autors: Jordi Collell i Carme Escudé (2006)

Rols en el Bullying Agressor Reactiu: relacionada amb la amb la hiperactivitat. esbiaix atribucional, manca de autocontrol emocional, poques HHSS, sovint esdevé agressor-víctima Proactiu: instrumental, manca d’empatia Víctima Clàssica: dèficit en el processament de les HHSS. Ansiosos, callats prudent, solen tenir una baixa autoestima i una tendència a culpabilitzar-se de les dificultat Provocativa: poques HHSS. Poc apreciat. Ambivalent. És habitual que siguin, TDAH, Asperger... Inespecífica: el diferent que el grup (físiques, culturals, psicològiques, ètniques, orientació sexual...) Agressor- víctima Comparteix: com a agressor reactiu i víctima provocativa

Fitxa tècnica CESC Conducta i Experiències Socials a Classe Informació general: És una nominació entre iguals que identifica els alumnes implicats en situacions de maltractament entre iguals (rol d’agressor i rol de víctima), així com els que presenten conductes prosocials. Inclou un sociograma, segons el model de Coie, J.D., Dodge, K.A., i Coppotelli, H. (1982) que permet obtenir els alumnes rebutjats, ignorats, populars i controvertits. Aquestes dades, creuades amb les anteriors, proporcionen una informació que ens permetrà ajustar la intervenció. Parteix de la traducció i adaptació del: Children’s Social Behavior Scale – Peer Report (CSBS-P), de Crick i Grotpeter (1995), (Collell, 2003) i del Children’s Self Experiences Questionnaire – Self Report (CSEQ-SR) de Crick, N.R. i Grotpeter, J.K. (1996 Autors: Jordi Collell i Carme Escudé (2006)

CESC Conducta i Experiències Socials a Classe És un qüestionari dissenyat per avaluar les relacions entre iguals en alumnes de 9 a 14 anys. Identifica els alumnes implicats en conductes de maltractament físic, verbal i relacional, tant en el rol d’agressor com en el de víctima, així com els alumnes que presenten conductes prosocials. Pot ser útil per sensibilitzar els alumnes i alhora dibuixar el mapa relacional de la classe per planificar la intervenció davant d’una situació inicial de maltractament.

Objectiu del CESC L’objectiu és detectar els alumnes en situació de risc de conductes agressives o de victimització, per actuar preventivament. Això vol dir que la prova és un pas previ a les activitats d’intervenció posteriors, sense les quals l’aplicació del qüestionari perd el sentit. Aquest qüestionari reflecteix un moment evolutiu puntual del grup d’alumnes. Caldrà estar atent a l’estabilitat de les conductes al llarg del temps.

El qüestionari permet determinar: L’estatus social de l’alumne dintre del grup classe Els alumnes que presenten conductes d’agressió física, verbal o relacional, segons els seus companys i companyes de classe. Els alumnes que presenten conductes prosocials, segons els seus companys i companyes de classe. Els alumnes que són anomenats pels companys i companyes com a víctimes d’agressió física, verbal o exclusió social, segons els seus companys i companyes de classe.

Compte!!!!! Aquesta prova mai no ha de servir per etiquetar als alumnes, sinó per ajudar al professorat a conèixer la realitat del grup classe i oferir-li una eina per planificar una intervenció ajustada a la realitat.

Una mostra de resultats a tall d’Exemple

Tres nivells d’intervenció Per millorar la convivència i prevenir situacions de maltractament entre alumnes cal desenvolupar i implementar polítiques globals d'escola, que s’haurien d’articular a tres nivells: Prevenció primària: inclou totes aquelles activitats genèriques encaminades a millorar la convivència en els centres Prevenció secundària: es refereix a aquells programes o activitats de tutoria que tenen com objectiu sensibilitzar als alumnes vers les situacions de maltractament, detectar-les en els seus inici i intervenir en l’inici per a evitar que es consolidin. Prevenció terciària: és una intervenció especialitzada, dirigida a posar fi a les situacions consolidades de maltractament minimitzant l'impacte que hagin pogut tenir en els alumnes implicats. Es tracta de buscar acords de convivència entre les parts des d'una perspectiva no culpabilitzadora.