3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
FILOSOFIA MODERNA IMMANUEL KANT. 2 IMMANUEL KANT- XVIII (1) PRINCIPIS GENERALS  De formació racionalista, la lectura de l’obra de Hume li fa plantejar.
Advertisements

ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics
En aquest tema veurem els apartats següents:
L’ERA DEL MAQUINISME Àlex Mogena.
Què és la tecnologia?.
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
El pensament de Karl Marx.
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
A. El socialisme científic o marxista
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
L’activitat econòmica i el patrimoni empresarial
Història dels moviments socials
Materialisme històric
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
En aquest tema veurem els apartats següents:
Diverses parts (òrgans)
Forma substancial (essència)
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
EL MOVIMENT OBRER ( ) BUXAWEB EL MOVIMENT OBRER
Pàgina John Stuart Mill ( ) 3.5 El problema de la política (II): el liberalisme social La nova economia política: el liberalisme social.
5. El problema de la moral: teoria de la virtut
PASSOS PER MEDIAR UN CONFLICTE
Impressions sensibles
2. L’idealisme absolut de Hegel
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
Impressions sensibles
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
5. El problema de la moral: eudemonisme
Intuïcions empíriques
La filosofia del positivisme i l’utilitarisme
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
Síntesi (ordenació i unificació)
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 382
1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés
Unitat 15 L’utilitarisme José Vidal González Barredo.
2. Sòcrates 2.1. La personalitat i la vida d’un filòsof singular
Ciència, tècnica i societat
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
2. El materialisme històric de Marx
valors humans i socials
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
2. El materialisme històric de Marx
2. El materialisme històric de Marx
2. L’utilitarisme de Stuart Mill
3. Diògenes de Sínope i el cinisme
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme
La filosofia del positivisme i l’utilitarisme
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
BIBLIOTECA ESCOLAR PuntEdu Curs 2007/08
PROGRAMA ELECTORAL FeSP-UGT Universitat de València
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Principi del canvi (immanent)
El patrimoni empresarial.
Carta de compromís Manifest 3r ESO B 1.
La vulneració dels drets socials
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
El departament de Recursos Humans
ESQUEMA DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1
Dret i informació jurídica
Transcripción de la presentación:

3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.3. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 328 Altres formes d’alienació humana L’alienació en el treball genera dos altres tipus d’alienació en el pla ideològic: L’alienació religiosa “La religió és l’opi del poble” (Marx), un producte humà amb una clara funció ideològica: justificar l’ordre social existent. Es tracta d’una realització il·lusòria de l’essència humana que justifica el sofriment i la negació del present mitjançant l’esperança en el futur (d’un món transcendent que no existeix). L’alienació política És una crítica a Hegel que diferenciava entre: La societat civil: lloc on es produeix la confrontació dels interessos privats i és un reflex de la lluita dels diversos grups (escissió). L’estat: que encarna l’interès general, la raó d’estat (objectiva). Aquesta suposava una reconciliació de la lluita dels interessos privats. Per a Marx l’estat no està regit per una raó objectiva sinó pels interessos de la propietat privada i intenta justificar amb la igualtat (teòrica) de tots els ciutadans davant la llei (legal), la desigualtat (real i pràctica)(econòmica) generada per la propietat privada. L’estat, en el mode de producció capitalista, no és més que l’instrument de dominació de la classe opressora (burgesa).

3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.3. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 329 Com superar l’alienació en totes les seves formes S’han de donar dos passos: Fer una crítica de la ideologia dominant mitjançant una anàlisi de l’ordre social existent. Ens permetrà desemmascarar-la i mostrar que aquest no és un ordre natural ni objectiu sinó una situació històrica concreta fruit d’unes relacions de poder entre els grups socials (classes) que es poden i s’han de canviar. Destrucció de l’ordre social i econòmic existent (revolució) que és la causa de les condicions de vida i el mode de treball alienant. Hem de suprimir el seu fonament: la propietat privada i socialitzar el mitjans de producció que s’han de posar al servei de la realització de l’ésser humà (satisfacció de l’individu i el seu lliure desenvolupament).

Relacions de producció 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.4. El problema del coneixement i de la realitat Pàgina 330 Les categories fonamentals del materialisme històric Formació social (Moment històric concret) Estructura juridicopolítica Estructura ideològica Estructura econòmica Superestructura (Pla ideològic) Estructura juridicopolítica de l’Estat Dret (lleis) i Política Estructura ideològica Metafísica, religió, moral, costums, etc. genera Mode de producció Propietaris dels Mitjans de producció Imposa unes condicions que es legitimen en l’ordre ideològic (dret/política) Explotador Propietat privada Relacions de producció Lluita de classes Relacions Conflictives Antagòniques Expressió jurídica: relacions de propietat Determinades per: Divisió social del treball Mode de distribució, intercanvi i apropiació dels béns produïts Motor de la història Factors de producció Força de treball Forces productives Explotat Energia humana empleada Subjectes de l’activitat productiva Cronològicament: Esclaus Serfs Treballadors Indica el nivell de desenvolupament de cada època en resumir la capacitat tecnològica Mitjans de producció Infraestructura (Pla material) eines + tècniques (saber) Naturalesa Matèries primeres

3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 4 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.4. El problema del coneixement i de la realitat Pàgina 330 Materialisme històric La base de tota dialèctica (realitat i història) es troba en la recerca de l’ésser humà per satisfer les seves necessitats elementals enfrontant-se a la naturalesa i mitjançant l’activitat productiva. D’aquesta manera s’han desenvolupat a la història els diversos modes de producció, distribució, intercanvi i consum de béns. Són aquests (la realitat econòmica, pla material) els que condicionen que els éssers humans tinguin aquestes o aquelles lleis (Dret) i es doni un o altre mode de governació (Política), és a dir, Materialisme històric: el sistema de producció condiciona (però no determina) tota la història humana: el procés de la vida social, política i espiritual. El motor de la història és la lluita de classes: la dialèctica existent entre el grau de desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció que van fent evolucionar, en un procés de mutu condicionament, la resta dels aspectes superestructurals (les estructures juridicopolítiques i ideològiques). Quadre Pàgina 333

3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 4 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.4. El problema del coneixement i de la realitat Pàgina 330 El sentit de la història Marx veu la història com un procés de maduració progressiva (que no exclou accidents, retrocessos, etc.) de la capacitat econòmica de l'espècie humana per dominar la naturalesa i produir els mitjans amb els quals satisfer les seves creixents necessitats però Valoració: la història és, també, un procés d’alienació creixent de l’ésser humà per les forces que ell crea però que l’acaben dominant i de l’explotació d’unes classes socials per les altres. El present: la successió en la història dels diferents modes de producció ha portat al mode de producció capitalista o burgés. El futur: però, perquè la realitat és dialèctica, aquest serà superat i arribarà el moment en que l'ésser humà, una vegada siguin superades l’explotació i l’alienació, sigui capaç de fer- se l’amo del seu propi destí i realitzar les seves potencialitats. Llavors començarà la història i veurem tot aquest temps passat amb vergonya i el qualificarem com una prehistòria. José Vidal González Barredo