3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.3. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 328 Altres formes d’alienació humana L’alienació en el treball genera dos altres tipus d’alienació en el pla ideològic: L’alienació religiosa “La religió és l’opi del poble” (Marx), un producte humà amb una clara funció ideològica: justificar l’ordre social existent. Es tracta d’una realització il·lusòria de l’essència humana que justifica el sofriment i la negació del present mitjançant l’esperança en el futur (d’un món transcendent que no existeix). L’alienació política És una crítica a Hegel que diferenciava entre: La societat civil: lloc on es produeix la confrontació dels interessos privats i és un reflex de la lluita dels diversos grups (escissió). L’estat: que encarna l’interès general, la raó d’estat (objectiva). Aquesta suposava una reconciliació de la lluita dels interessos privats. Per a Marx l’estat no està regit per una raó objectiva sinó pels interessos de la propietat privada i intenta justificar amb la igualtat (teòrica) de tots els ciutadans davant la llei (legal), la desigualtat (real i pràctica)(econòmica) generada per la propietat privada. L’estat, en el mode de producció capitalista, no és més que l’instrument de dominació de la classe opressora (burgesa).

3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.3. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 329 Com superar l’alienació en totes les seves formes S’han de donar dos passos: Fer una crítica de la ideologia dominant mitjançant una anàlisi de l’ordre social existent. Ens permetrà desemmascarar-la i mostrar que aquest no és un ordre natural ni objectiu sinó una situació històrica concreta fruit d’unes relacions de poder entre els grups socials (classes) que es poden i s’han de canviar. Destrucció de l’ordre social i econòmic existent (revolució) que és la causa de les condicions de vida i el mode de treball alienant. Hem de suprimir el seu fonament: la propietat privada i socialitzar el mitjans de producció que s’han de posar al servei de la realització de l’ésser humà (satisfacció de l’individu i el seu lliure desenvolupament).

Relacions de producció 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.4. El problema del coneixement i de la realitat Pàgina 330 Les categories fonamentals del materialisme històric Formació social (Moment històric concret) Estructura juridicopolítica Estructura ideològica Estructura econòmica Superestructura (Pla ideològic) Estructura juridicopolítica de l’Estat Dret (lleis) i Política Estructura ideològica Metafísica, religió, moral, costums, etc. genera Mode de producció Propietaris dels Mitjans de producció Imposa unes condicions que es legitimen en l’ordre ideològic (dret/política) Explotador Propietat privada Relacions de producció Lluita de classes Relacions Conflictives Antagòniques Expressió jurídica: relacions de propietat Determinades per: Divisió social del treball Mode de distribució, intercanvi i apropiació dels béns produïts Motor de la història Factors de producció Força de treball Forces productives Explotat Energia humana empleada Subjectes de l’activitat productiva Cronològicament: Esclaus Serfs Treballadors Indica el nivell de desenvolupament de cada època en resumir la capacitat tecnològica Mitjans de producció Infraestructura (Pla material) eines + tècniques (saber) Naturalesa Matèries primeres

3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 4 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.4. El problema del coneixement i de la realitat Pàgina 330 Materialisme històric La base de tota dialèctica (realitat i història) es troba en la recerca de l’ésser humà per satisfer les seves necessitats elementals enfrontant-se a la naturalesa i mitjançant l’activitat productiva. D’aquesta manera s’han desenvolupat a la història els diversos modes de producció, distribució, intercanvi i consum de béns. Són aquests (la realitat econòmica, pla material) els que condicionen que els éssers humans tinguin aquestes o aquelles lleis (Dret) i es doni un o altre mode de governació (Política), és a dir, Materialisme històric: el sistema de producció condiciona (però no determina) tota la història humana: el procés de la vida social, política i espiritual. El motor de la història és la lluita de classes: la dialèctica existent entre el grau de desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció que van fent evolucionar, en un procés de mutu condicionament, la resta dels aspectes superestructurals (les estructures juridicopolítiques i ideològiques). Quadre Pàgina 333

3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 4 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.4. El problema del coneixement i de la realitat Pàgina 330 El sentit de la història Marx veu la història com un procés de maduració progressiva (que no exclou accidents, retrocessos, etc.) de la capacitat econòmica de l'espècie humana per dominar la naturalesa i produir els mitjans amb els quals satisfer les seves creixents necessitats però Valoració: la història és, també, un procés d’alienació creixent de l’ésser humà per les forces que ell crea però que l’acaben dominant i de l’explotació d’unes classes socials per les altres. El present: la successió en la història dels diferents modes de producció ha portat al mode de producció capitalista o burgés. El futur: però, perquè la realitat és dialèctica, aquest serà superat i arribarà el moment en que l'ésser humà, una vegada siguin superades l’explotació i l’alienació, sigui capaç de fer- se l’amo del seu propi destí i realitzar les seves potencialitats. Llavors començarà la història i veurem tot aquest temps passat amb vergonya i el qualificarem com una prehistòria. José Vidal González Barredo