CONCURS BÍBLIC NOM: JAVIER COGNOMS: RODRÍGUEZ CALDERÓN GRUP: B DATA NAIXEMENT: 25/07/2003 COL·LEGI SANT JOSEP OBRER C/ COVADONGA, S/N 08906 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

No tinguis por, Javier, que jo sóc amb tu.

la recerca d'estar alleujat Història 1 la recerca d'estar alleujat Basada en Mateu 11,28

L’Anna és una dona que viu a la ciutat. És veritablement això el que vull per mi? Quin és el camí? Què puc fer? L’Anna és una dona que viu a la ciutat. Treballa moltes hores i cada vegada té menys temps d’oci. Està cansada les obligacions que la feina comporta. Un dia, tornant del treball es planteja si aquesta és la manera en que vol viure. Sap que la vida és un camí on s’ha de ser feliç i s’adona que potser aquest no és l’adequat.

En Joan esta afeixugat. Un conjunt de fracasos personals el fan no veure una sortida. Ha perdut persones a la seva vida que estimava molt i ara no sap que fer. A la feina tampoc li surten molt bé les coses.

Busca desesperadament la manera de continuar endavant. La situación actual és desesperant i necesita alguna cosa que el torni a fer feliç.

La Sara té una estranya sensació. Ho té tot el que, previsiblement, necessita a la vida. Té una bona feina, una família que l’estimava i molts diners. Què podia anar malament? La Sara tenia la sensació de que la seva vida no estava completa. Tenia èxit però no l’omplia veritablement. Necessitava alguna cosa més.

No es suposa que ja ho tinc tot? Què puc fer per omplir la meva vida? Passaven els dies i la Sara no trobava allò que buscava amb tantes ganes...

Les tres persones estaven a l’hora passant la mateixa agonia.

Un bon dia, semblava que els tres van trobar allò que tant desitjaven.

CLASES DE BALL

Doncs si, m’animaré! Avui mateix vaig a apuntar-me. Vine a classes amb nosaltres. És una bona manera de distreure’t Anna. Molt bé, em van dir que estaves una mica amoïnada. Entro ara a classes de ball amb les amigues de l’institut. Quins temps aquells! Te'n recordes? Doncs si, m’animaré! Avui mateix vaig a apuntar-me. Fa molt de temps que no veig les noies. Trobo a faltar també la meva passió per la dansa. Hola Laura, feia ja molt de temps que no et veia! Com estàs?

És aquí. T’anirà molt bé! CLASES DE BALL

Doncs si, és el moment d’oci per oblidar-me de tot que necessitava. Per fi estic més alleujada. Gràcies! . Que contenta et veig Anna!

Potser trobaré ajuda...

Gràcies a les paraules de Déu torno a somriure. Són amor i t’acompanyen i recolzen. Et alleugen.

Mateu 5,4 Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! Joel 2,12 "Però ara -diu el Senyor-, "convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor, dejuneu, ploreu i lamenteu-vos. Ho dic jo, el Senyor."

En Joan ja tornava a ser feliç i fruit de la paraula de Déu va tornar a ser ell mateix. Va tornar a somriure junt la seva família i va deixar enrere tota la fatiga que portava.

Un bon dia la Sara, treballant a la oficina, va rebre un correu de part de la Creu Roja. Buscava persones que poguessin col·laborar a la campanya de Nadal. COL·LABORA AMB LA CREU ROJA

Pot ser tant bona idea... Crec que el que necessito per treure’m aquesta càrrega que porto. M’apuntaré i així ompliré de sentit la meva vida.

La Sara va trobar el seu alleujament i el despreniment de carregues col·laborant amb la Creu Roja. Al omplir de sentit els seus actes va aconseguir completar-se i ser a gust amb si mateixa.

Finalment, els tres van ser alleujats i es van treure aquella càrrega que portaven a sobre.

Reflexió i moralitat Aquestes tres històries quotidianes, perfectament traspassables a la vida real, han estat fruit de una reflexió a partir de un versicle de la Bíblia. El versicle és Mateu 11,28. Diu el següent: ”Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo faré reposar”. Les tres històries, encara que són distintes entre si, mostren el mateix. Situacions de la vida on un és troba afeixugat i es busca, de manera desesperada, una solució. Moltes vegades busquem que algun cop de sort ens tregui d’aquestes situacions. Busquem alguna cosa que ens ajudi i de vegades, com el cas de l’Anna no és el què si no el qui. Gracies a la seva amiga Laura troba un temps d’oci on deixar de costat les seves preocupacions. La seva amiga exposa un versicle de Joan 15,13 que diu que "No hi ha amor més gran que donar la vida pels seus amics“. L’Anna va trobar en la Laura a Déu, ja que ell és a totes les situacions on els amics són per ajudar-se.

Altres vegades, la solució la trobem en llocs que moltes vegades em rebutjat. En Joan havia descartat l'Església però en moments de feblesa va descobrir en la paraula de Déu un repòs. Les seves paraules li ajuden i li recolzen. En Joan va trobar en els seus moments de reflexió i oració a Déu i d’aquesta manera un recolze. Joan va trobar a Déu directament a la seva paraula. Un exemple clar de que a vegades hem d'anar a l’arrel de la solució. La situació de la Sara es freqüent. Encara que tenim moltes coses a la vida, tenim la sensació de no estar complets. Una vegada més, la Sara va trobar a Déu al seu compromís amb la col·laboració i amb els més dèbils. La moralitat de les històries és recordar sempre que tot i que patim situacions d’angoixa, Déu es troba amb nosaltres i ens alleujarà. Quan estiguem cansats hem de trobar aquests moments de repòs per poder continuar endavant. Encara que a vegades no ho sembli Déu es troba en totes aquestes situacions. Déu és amor, és bondat. Hem de ser conscients de que quan tenim por, ell està amb nosaltres.

Reflexió 2 La balança de la vida Basada en Mateu 4,4

Possiblement la gran majoria de persones hauran pensat coses como aquestes: Què els que voldries tenir a la vida? Què és allò que ara mateix voldries que sigui amb tu?

Tothom voldríem tenir aquestes coses. Encara això no són res més que coses materials. Afortunadament, som conscients de que no només vivim d’aquestes coses que son palpables sinó també d’aquells fets i valors que ens omplen com a persones.

Mateu 4,4 L'Home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu Al Nadal no hem d’oblidar el motiu de la celebració i no deixar-nos portar pel consumisme dels regals. Com diu l’envageli de Mateu, al Nadal, per exemple, ens omple més juntar-nos tota la família que qualsevol regal. A tots ens agrada rebre coses materials però tots també estem pensen que l’amor i la paraula de Déu ens omple més.

Ens omple una abraçada de un amic, una bona xerrada amb una mare, un matí amb aquells que estimem o un somriure d’aquells que veiem patir. La sensació de veure felicitat, il·lusió i compromís al nostre costat ens omple. Ens omple molt més que qualsevol objecte encara que costi molts diners. A la vida les coses materials són efímeres. Allò que veritablement perdurarà en el temps són els valors. Ens alimentem de tot allò que surt de la boca de Déu. És la paraula de Déu la que ens dóna la força per enfrontar les realitats i dificultats de la vida. Hem de prestar molta atenció a aquesta paraula ja que és la que ens manté vius. Tots els valors que resideixen a la paraula de Déu ens donen seguretat, estabilitat a les nostres vides i ens fa lliures del por. Hem de saber compaginar les dues coses; les coses materials i sobretot, i mai oblidar-se els valors de la paraula de Déu. Quan tinguem por, recordem que no estem sols, la paraula de Déu també ens alimenta i ens omple.