cicle de xerrades CIENCIADDICCIÓ

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Neurodidàctica: Idees, paraules, emoció i acció Institut Ramon Berenguer IV 3 de novembre 2011 Anna Forés
Advertisements

Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
TÈTANUS ALUMNA: Estefanía García Rubio CURS: 1r ESO B
Com s’enregistren els terratrèmols?
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
Tema 3. L’Univers i el Sistema Solar. Pàg 36
Sóc el rei del món! ..
II. La llum Lleis bàsiques L’òptica geomètrica: imatges i aberracions
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
Seminari de Física i Química
Estructura atòmica i Taula Periòdica.
8.4 | Primer model atòmic: model de Thomson
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Tema 10: Dinàmica.
CIÈNCIA Des del principi de la nostra història, hem sentit curiositat per saber com funcionen les coses i què fa que el món sigui com és. Som molt curiosos.
No te la juguis: posa’t el cinturó !
Tema 6: L’ENERGIA.
MÚLTIPLES I DIVISORS.
INSTITUT RONDA 1 ESO-Lleida
GPS.
Tema 2. DIVISIBILITAT.
El moviment i les forces ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
LES MESURES.
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics
LA VIDA DE JOAN MIRÓ.
JOHN LOCKE EPISTEMOLOGIA.
Quina calor!.
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
Per Robert Casal.
Forma substancial (essència)
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
Energia i velocitat de les reaccions químiques
Arnau Pajares, Abril Roqué, Umaru Ceesay, Laia Planas Curs:
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
L’hora dels indecisos L’hora de decidir.
éssers vius o de les coses.
Espero que aquesta petita aventura us permeti conèixer una mica més els nens que, com jo, tenen 3 anys.
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
Què hi ha a l'Univers?.
EL RATPENAT Fet per: Mario Pinto, Raúl García, Kevin Lopez, Coral Moya i Rebeca Lopez.
Quin dinosaure!.
La matèria.
Mohs i l’escala de duresa dels minerals
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
Què existeix i què no existeix.
Carta d’un infant als seus pares.
L'ÀTOM Repàs del que hem fet fins ara:
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
Tancat Sistema Aillat Univers Obert Entorn Funcio d’estat
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
COM NEIX UN PARADIGMA?.
DALI ESPAI FEM CULTURA.
PERQUÈ LA NOSTRA SABATA TÉ UN NÚMERO!!
Un animal en perill d’extinció
L’organització del temps
HERÀCLIT D’EFES aC.
Cant espiritual Joan Maragall.
Per la PAU, en record de RACHEL CORRIE.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ
SISTEMA DUNAR.
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
Reunió amb centres adscrits
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
COM NEIX UN PARADIGMA?.
WebQuest “ L’esport, ha de ser violent? ”.
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
Enllaç químic El sistema periòdic David Mor Elbal.
Sobre l’esforç Anònim 2014 .
Transcripción de la presentación:

cicle de xerrades CIENCIADDICCIÓ El món subatòmic, atzar i determinisme Arnau Riera, 16 de Maig 2008 Llinars del Vallès

Introducció La concepció clàssica del món i el determinisme. Fins on és vàlida aquesta concepció? Conèixer, mesurar, interaccionar.

La nostra concepció del món partícules forces entre elles

Exemples descripció d'un sistema = posicions velocitats

posicions velocitats inicials posicions velocitats finals Si conec l'estat present i les forces entre les partícules, puc calcular qualsevol estat futur... posicions velocitats inicials posicions velocitats finals forces/interacció

1758 Èxits de la concepció clàssica Isaac Newton Edmond Halley (1643-1727)‏ Edmond Halley (1656-1742)‏

Determinisme Pierre Simon Laplace “Preveiem l’estat present de l’univers com l’efecte del seu estat anterior i la causa del seu estat futur. Una intel·ligència que en un instant donat, conegués totes les forces de la natura i la situació dels objectes que la componen, i pogués sotmetre a l’anàlisi des dels cossos més grans de l’univers fins a l’àtom més lleuger; res no seria incert per ella, i tant el futur com el passat serien present als seus ulls.” Essai Philosophique sur les Probabilites, 1819

Cap al més petit...

Fins on és vàlida la concepció clàssica?

conèixer, mesurar, interaccionar

conèixer, mesurar, interaccionar Sistema gran podem mesurar sense pertorbar. Sistema petit no podem menysprear la pertorbació. perdem la noció de trajectòria

Com interpretem aquests fets? a) Aquesta és una limitació tècnica, i l’electró té naturalment una posició i velocitat ben definides, encara que jo les ignoro. b) Si jo no podré saber mai on és exactament l’electró i quina velocitat té, és perquè són propietats indefinides d’aquest.

L'experiment de les dues escletxes Les lleis del món microscòpic La mecànica quàntica L'experiment de les dues escletxes Les lleis del món microscòpic

Relativitat observacions Confirmació experimental de les prediccions Principi de relativitat Velocitat de la llum universal prediccions models Dilatació del temps,... Teoria de la relativitat

Mecànica Quàntica Conflicte Mecànica quàntica observacions Experiment de les dues escletxes. Efecte fotoelèctric. Efecte Compton. Radiació del cos negre. ... Conflicte Mecànica quàntica prediccions models Mecànica newtoniana (partícules i forces)‏ Electromagnetisme

L'experiment de les dues escletxes

Conclusions de l'experiment de les dues escletxes Sense detectors: Els electrons “passen” per les dues escletxes alhora. Els electrons no tenen una posició i velocitat ben definides.

Conclusions de l'experiment de les dues escletxes Amb detectors: La interacció dels detectors (aparell de mesura) amb els electrons fa que passin només per una de les escletxes (aquella que el detecta), i recuperem així el comportament corpuscular.

La mecància quàntica Estats superposició La mesura Propietats complementàries Evolució temporal

esquerra dreta Posició i cara indefinides Posició definida Cara indefinida CARA Posició indefinida Cara ben definida POSICIÓ Posició definida Cara indefinida

Conseqüències Dualitat ona-corpuscle Entrellaçament quàntic

Conseqüències filosòfiques L'atzar ha entrat en joc Mecànica Newtoniana (determinista) Present Futur Futur A ? Mecànica Quàntica (no determinista)‏ Present Futur B Futur C En quin moment entra en joc aquesta aleatorietat?

destí / determinisme no determinisme llibertat

Reaccions La discussió Einstein-Bohr -Albert Einstein: -Niels Bhor: La mecànica quàntica és una teoria incompleta. No vull renunciar a una descripció espacio-temporal. Ha d'existir una altra teoria més realista i profunda. -Niels Bhor: Hem d'acceptar la natura tal com és. La ciència és un seguit de regles que prediu els experiments, sense cap necessitat de fer-nos-en una imatge mental.

Viatge al món subatòmic

CONCLUSIONS