DES DE LA PERSPECTIVA DE

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Trastorn Generalitzat del desenvolupament
Advertisements

ELS EQUIPS D´ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC
PENSAMENTS O HABILITATS COGNITIVES
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
EBM LA FONTANA Escola Bressol Municipal de gestió directa de l’Ajuntament de Barcelona Districte de Gràcia Escola de tres grups: 1 de 18 infants de 2-3.
Pèrdues de memòria: de l’envelliment a la malaltia
PROJECTE A.V.A.C. Aprendre a Viure / Aprendre a Conviure
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS Dr. Joan Fuguet Busquets
Empatia i emocions al Cor de Maria
PROJECTE DE PASTORAL I EDUCACIÓ EN VALORS
1 u n i t a t L’educador infantil.
REUNIÓ INFORMATIVA.
Les bones pràctiques per a la educació en família
CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL
L’Expressió escrita.
PROPOSTA PEDGÒGICA M02 - UF3 - NF1.
TERMOREGULACIÓ HORÀRIA INDIVIDUAL DELS ESPAIS DEL CENTRE
PETITS REPORTERS Títol.
Recordem què vol dir ser adolescent
L’INFANT CAPAÇ 25 Aniversari CRP Vilafranca
ELS DRETS I DEURES DE LES FAMILIES DE PERSONES AMB DID
Autor: Samuel Lozano Alcodori
CONSULTA OBERTA LA CONSULTA OBERTA COM A REPTE PERSONAL I PROFESSIONAL. AJUDAT A VALORAR ELS ADOLESCENTS D’UNA ALTRA MANERA, FINS ARA, AL MENYS PER MI.
Escola de Karate do Salvador Àlvarez
TREBALLS D’ATENCIÓ AL PÚBLIC
TIPUS D’ALUMNAT.
LA QUALITAT DE LA RELACIÓ AMB ELS NOSTRES FILLS I FILLES
ESTRATÈGIES EDUCATIVES A LA FAMÍLIA
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
IMPLIQUEM A TOTES LES CLASSES EN EL NOSTRE PROJECTE
(Robert S. Baron & Norbert L.Kerr )
MIREMMATEMÀTIQUES Lleida 24 d’octubre de 2009.
UTILITZACIÓ DE GINYS EN EDUCACIÓ INFANTIL 3 ANYS
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA II (CIE II)
Escola de Karate do Salvador Àlvarez
P E L C 0 a 3 anys Programa Per l’Estimulació Del Llenguatge
SEEZ Formació en xarxa per a docents d’educació especial a la zona
Criatures Virtuals Emocionals i Ensinistrables per un MMOG
Situacions Simuladores Preferencials (SSP)
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Reptes per a incorporar les competències transversals a les nostres assignatures  M.Jesús Marco Galindo Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
Grups interactius a L’Esquitx
ELS LÍMITS EN ELS INFANTS, NECESSARIS?
Model de gestió assistencial: innovació i integració. Montse Cervera
DOCUMENTS D’ASSESSORAMENT
Objectiu Educatiu Trienni
TECNOLOGIA.
"SENYOR, ENSENYA’M A SER FELIÇ I A DONAR PAU!"
Treball i aprenentatge en xarxa
ELS NOSTRES FILLS: COM AJUDAR-LOS A CRÉIXER
Coneixements i idees previs
ELABORAR-DESCOBRIR-IMAGINAR Diferents maneres de créixer jugant
Una experiència d’ambientalització curricular als estudis de Magisteri de la FPCEE Blanquerna PAMB IV SEMINARI SOBRE AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR de les.
Formació per als equips directius d’educació secundària
El currículum a l’educació primària
Organització i creixement
En aquest tema veurem els apartats següents:
XERRADA PEL VOLUNTARIAT
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
Coneixement del medi natural
Dr Jose Luis Tandaipan Eva Fontiverio
Pureza de Maria Escola de pares - infantil
Convivència i Mediació Escolar
COM FER UNA EXPOSICIÓ ORAL
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
“Recursos Educatius en la Web” Rafa Atienza Blasco
Tallers 2n. Trimestre
ESTADA A L’EMPRESA AL BATXILLERAT
Aprendre a Viure / Aprendre a Conviure
Transcripción de la presentación:

DES DE LA PERSPECTIVA DE L'ESCOLA DES DE LA PERSPECTIVA DE L'INFANT AMB AUTISME L’INFANT AMB TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA Granollers, 12 de Maig de 2011 Elisabet Sánchez Caroz

“Només si tenim bons models d’explicació psicològica, tindrem bons models de intervenció” Rivière, 2000 “Al comprendre s’estableix una espècie d’empatia amb el nen i aquesta empatia ens porta a desenvolupar una relació especial, amb absència de la qual, qualsevol intervenció està destinada a fracassar” Szatmari, 2006

TRASTORNS DE L’ESPECTRE AUTISTA Infant amb autisme ≠ Infant amb discapacitat intel·lectual TRASTORNS GENERALITZATS DEL DESENVOLUPAMENT (TGD) TRASTORNS DE L’ESPECTRE AUTISTA TRASTORN AUTISTA DE KANNER SÍNDROME D’ASPERGER SÍNDROME DE RETT TRASTORN DESINTEGRATIU ALTRES FORMES D’AUTISME Prevalença: 1:150 Trastorn multifactorial i poligenètic

TEORIES PSICOLÒGIQUES SOBRE L’AUTISME FALLA EN LA INTERSUBJECTIVITAT PRIMÀRIA Manca la predisposició biològica per relacionar-se amb l’expressió emocional i les actituds dels altres (Muratori i Hobson) Disminució de les neurones que connecten les sensacions i les emocions (Viloca) Alteració de la capacitat del neonat d’imitar les expressions facials (Meltzoff i Gopnik)

No viure les accions de l’infant amb TEA com un atac dirigit cap a nosaltres. Se li escapa molta de la informació que donem a l’aula. Caldrà verbalitzar i dramatitzar les emocions que ens desperta, per que entengui la influència de les seves accions.

ALTERACIONS DE REFERÈNCIA CONJUNTA (Rivière) Dificultat per compartir el focus d’interès i d’acció amb les altres persones. Habilitats alterades: Mirada referencial Atenció conjunta Referència social La manca d’aquestes dificulta el desenvolupament de la imitació i la simbolització 6

Treballar de forma intencional prerequisits per a la comunicació verbal

MANCA DE COORDINACIÓ ENTRE EXPERIÈNCIES SENSORIALS I EMOCIONALS I COGNICIÓ (Corominas i Viloca) Manca de connexions entre els diferents canals sensorials (Brazelton, Bion i Stern) Fixació en sensacions unidimensionals, desconnectades de l’emoció i de la representació mental (Viloca) Hipersensibilitat a determinades sensacions o memòria perceptiva o fotogràfica extraordinària (Viloca)

Ajudar a l’infant a discriminar les seves sensacions i a ser capaç de nombrar-les. Ajudar a connectar l’experiència sensorial amb el sentiment corresponent. Tenir en compte el canal sensorial predominant de l’infant.

TEORIA DE LA MENT (Baron-Cohen, Frith i Happe) Dificultat de posar-se en el lloc de l’altre Dificultat per entendre que els altres tenen uns pensament o sentiments diferent a ells Els altres es tornen impredictibles i incomprensibles

Comunicar-ho tot de forma explícita Saber que no entenen bromes, dobles sentits i frases metafòriques Entendre per que les habilitats socials i comunicatives dels infants amb autisme estan tan compromeses

ELS ALTRES NO CONTENEN EL SEU MALESTAR (Viloca) Alt nivell d’ansietat per la dificultat d’entendre i anticipar als altres Moviments repetitius i estereotipats que aporten falsa seguretat Baixa tolerància a la frustració i sensibilitat molt elevada Intolerant als canvis físics i psíquics

Entendre la funció de les estereotípies per l’infant. Mostrar-nos com algú que pot contenir-lo i aguantar el seu malestar. Introduir petits canvis a les rutines.

DISFUNCIÓ EXECUTIVA (Ozonoff) Processos de control necessaris per ser capaços d’actuar de manera flexible davant de situacions noves i complexes Dificultat per desplaçar la seva atenció d’un estímul a un altre Dificultat de generar noves respostes davant d’estímuls i situacions noves i de generalitzar

Planificar activitats semblants en contextos diferents. Ajudar a l’infant a connectar amb experiències prèvies. El que pot fer està en relació amb el context i la seguretat.

COHERÈNCIA CENTRAL (Uta Frith) Capacitat de recordar allò que és essencial en una situació o història Les persones amb TEA tendirien a processar detalls i perdrien el significat general Rendiment superior en activitats molt concretes

Tenir en compte els interessos especials i habilitats de l’infant. L’accés als aprenentatges no sempre és homogeni i lineal.

Falla en la INTERSUBJECTIVITAT PRIMÀRIA Alteracions de REFERÈNCIA CONJUNTA Manca de coordinació entre SENSACIONS, EMOCIONS i COGNICIÓ TEORIA de la MENT Els ALTRES NO CONTENEN el seu MALESTAR DISFUNCIÓ EXECUTIVA COHERÈNCIA CENTRAL

ESCOLARITZACIÓ D’INFANTS AMB AUTISME Tenir en compte el moment evolutiu de l’infant. L’emplaçament no ha de ser permanent (ordinari específic) L’infant inclòs ha de poder avançar en els aprenentatges acadèmics Necessitat d’un professional de referència compromès i d’una implicació de centre Relació estreta de col·laboració entre la família i l’escola Centres petits, estructurats, amb recursos complementaris i amb recolzament als companys