EL NAIXEMENT DE ROMA.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
MONARQUIA VS. REPÚBLICA. MONARQUIA - els privilegiats: patricis Homes - clients lliures - els no privilegiats - plebeus - lliberts Homes no lliures: els.
Advertisements

Sara Ramírez Karola Salat
Hades El déu de l’inframón.
LA CIUTAT I L’HABITATGE A ROMA
BLANCANEU I ELS SET NANS 1.
L’EDAT MODERNA.
LA PENÍNSULA IBÈRICA A L’EDAT ANTIGA
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
ESTRUCTURA D’UNA CIUTAT ROMANA
LES OBRES PÚBLIQUES DE ROMA
ELS DEUS DE L’ANTIC EGIPTE
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
Temps era temps, hi havia un pagès molt i molt alt i gros que semblava un gegant.
ELS ROMANS.
JESÚS DE NATZARET.
OBSERVEM EL PAISATGE 3r Primària
GANDHI, un exemple a seguir
DÉUS EGIPCIS NAIARA I SERGIO LÓPEZ.
INDEX .Classes socials .Família .Educació jocs i joguines
LA VIDA DE JOAN MIRÓ.
Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana
L’EDAT MITJANA.
24 de l’any cB Regina Seguim al Jesús que “es lliura” en el camí vers la Creu (T. Ll. de Victòria)
EDAT MITJANA.
EVOLUCIÓ POLÍTICA SEGONS LA BÍBLIA
EUROPA.
ESCULTURA ROMANA.
SEGLES XVI - XVII Monarquia Autoritària: CARLES I ( )
Les classes socials a l’antiga Roma i la vida a les ciutats
La Bíblia, Font de Valors Humans i socials
La seu vella La seu vella és una catedral romànica d’estil gòtic situada dalt d’un turó de Lleida que porta el mateix nom que la catedral. Es va començar.
LES CULTURES GREGA I ROMANA
ULLASTRET.
Una història de la tecnologia
SORTIM A EXPLICAR MITES
L' ANTIC EGIPTE.
Dûna Petit i Júlia Cacho
5. El problema de la moral: eudemonisme
Quin dinosaure!.
ROMANS:OBRES PÚBLIQUES
Creadors!!!! -Paula Gutierrez Joel Asis Manel Moreno
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Els primers en ser invadits i els últims en ser conquistats
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
valors humans i socials
La història de Sísif Mitologia Grega.
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
LA HISTÒRIA DE ROMA.
LA SOCIETAT , LA FAMÍLIA , L’EDUCACIÓ I LES JOGUINES
Ciències socials, geografia i història
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
XIII a Setmana de la solidaritat
Teodosi divideix l imperi en dos al 395 per fer-ho mes eficient.....
Classes socials i la vida a les ciutats:Esclaus
U2: LA FUNDACIÓ DE ROMA. LA MONARQUIA
Cavall de Troia Marta Poveda 4rtB 6 juny de 2013.
UN VIATGE A LA CONQUESTA ROMANA
Per la PAU, en record de RACHEL CORRIE.
LES PIRÀMIDES Jordi i Andrea.
· Tema seleccionat: Compartir.
4. L’islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus
BARRI SAGRADA FAMÍLIA.
La vulneració dels drets socials
ELS PLANETES.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Els origens de roma.
EDAT ANTIGA L’Edat Antiga comença 4000 anys abans de Crist aproximadament. Forma part de la historia per que ja en tenim documents escrits.
Constantí: el primer emperador de la Roma Cristiana
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

EL NAIXEMENT DE ROMA

Per què creus que Roma va prosperar tant?. Observa on és S VIII-s- VI MONARQUIA Roma és una petita ciutat situada a la vora del riu Tíber, just al mig de la península itàlica. Els etruscs (un ric poble del nord de la península itàlica) la va dominar fins al 534 a.c. La Ciutat era dirigida per un rei d’origen etrusc que s’ajudava d’un grup oligàrquic, format perPatricis (famílies fundadores de Roma dedicats a l agricultura i ramaderia) i aplegat en torn d un consell o SENAT i que menypreen als estrangers o plebeus. Es un càrrec vitalici El sud de la península itàlica era dominat pels grecs emigrants de les polis superpoblades delaHelade. Defineix monarquia. Per què creus que Roma va prosperar tant?. Observa on és

S V a.c. REPÚBLICA El rei és destronat i s imposa un sistema polític nou: LA REPÚBLICA, més democràtic que l’anterior, tot i que monopolitzat pels orginaris de Roma . El Senat és ocupat pels oligarques terraninents, mentre que els càrrecs polítics són elegits a través d uns sufragis més o menys democràtics entre els gentils, originals de Roma. Molts es feien CLIENTS, cobrant pel vot. Els càrrecs no cobraven. Ho realitzaven grans homes per prestigi CONSUL general en cap PRETOR jutge QUESTOR administren els diners de la ciutat CENSOR Censen la població, per tal de cobrar més o menys impostos EDILS alcaldes de pobles i ciutats Dins la societat existeix una divisió inicial entre originaris de Roma (gentils i patricis) i els estrangers (plebeus) dedicats al comerç i l artesania. - A nivell econòmic hi ha rics i pobres als dos grups, tot i que els gentils es creuen superiors als plebeus Els plebeus més rics) aniran exigint major igualdat i drets polítics i finalment, cap a l s. III la divisió social serà entre rics i pobres Patricis i cavallers rics) i populus la resta. Són CIUTADANS TOTS. Per sota són els ESCLAUS, creixents amb les conquestes El sud de la península itàlica serà ocupat pels cartaginesos, provinents del nord d’Africa. Son una civilització que conquerirà entre el s. V i el s. III el sud de la península itàlica, Sicília i la costa de la península ibèrica

.fes una piràmide i localitza tots els grups socials -Per què serveixen els càrrecs polítics? -Et sembla bé la forma d’elegir-los que tenien a Roma?, et sembla bé que hi haguessin clients?. Per què?, pensa-ho bé, i compara amb la situació que vivim avui. -Què significa que un càrrec és VITALICI?, et sembla molt democràtic?

CONQUESTES de la República s. V-I a. Roma anirà conquerint entre el s. V i l’I aC els territoris al voltant de la mediterrània, a la que anomeran Mare nostrum. L’exèrcit el formaven soldats professionals LEGIONARIS, que cobraven i podien jubilar-se amb paga Els pobles resistents van ser brutalment esclavitzats, mentre que els més sumisos van mantenir la llibertat però pagant molts impostos (en espècies) i sense tenir drets polítics (igual que totes les dones) S.V-IVa.c. península itàlica (contra etruscos i cartaginesos) S. III-Ia.c. península ibèrica (famoses batalles, com les del cap cartaginès, Anibal o resistència ferotges,com les de la ciutat de Numància o els bascons S. II a.c.Macedònia i Grècia S.I a.C.Gàlia i Egipte

1.- Dibuixa un mapa de la MEDITERRÀNIA on surtin les tres zones conquerides per ROMA, cada zona d’un color diferent al s. III a. C. Al s. II a. C i al s. I a. C. 2.- Què són les guerres púniques? 3.- Quin personatge de còmic coneixes que se’n riu de la conquesta romana de la Gàlia?? AMPLIACIÓ: Descriu l’estratègia del general Aníbal durant la 2ª guerra púnica per acabar amb Roma?, què va fallar?. Informa’t aquí -Busca i troba alguna ciutat de la meseta ibèrica que va resistir el setge romà durant anys i fins i tot van practicar el canibalisme entre ells per resistir. .- Explica la història d’amor de Cleopatra amb Juli Cèsar i Marco Antoni ?, com va acabar la història? I ella?, com va morir?

IMPERI S. I a.c-s III Cap al s. I la República es transforma en Imperi. Les grans conquestes van convertir els generals en herois. Un d’ells va acabar concentrant tots els poders, fins i tot sobre el Senat, ocupat per 900 persones . El primer general que ho va intentar va ser Juli Cèsar, però va morir assassinat. Seria el seu nebot, OCTAVI AUGUST el que ho aconseguiria Apareix així l Imperi. Durant 3 segles l Imperi Romà viuria una etapa pròspera basada en l explotació dels territoris i la romanització. Les conquestes aniria caient a poc a poc. Busca informació sobre Calígula i Nerón.. Per què van passar a la Història. (4 línees cadascú)

ECONOMIA ESCLAVISTA I ESPECIALITZADA Cada província del gran territori dominat per Roma s especialitza en un o dos productes. La navegació a travès del Mare Nostrum comunica totes les províncies, permetent un nivell de vida força alt, especialment a Roma. També es construeix una xarxa de CALÇADES, ponts Enumera els productes que produeix Hispània, Gàlia, Macedònia i Egipte

CULTURA ROMANA Roma va imposar al seu territori la seva llengua, costums, religió, lleis- ROMANITZACIÓ EL DRET ROMÀ, és el conjunt de lleis que permeten la convivència entre ciutadans i que ha inspirat les nostres lleis. Es regulaven els matrimonis, els divorcis, les compra-vendes, els assassinats, els robatoris…. La religió romana, era una còpia de la grega (canviant el nom dels deus), tot i que van introduir els deus egipcis….A partir del s. I el cristianisme monoteista aniria prosperant fins convertir-se en religió oficial de Roma al s. IV La major part de la població vivia en CIUTATS, era, per tant, una civilització urbana. Les ciutats, eren grans, còmodes, entretingudes, netes i ben comunicades El Populus de Roma s’entretenia i vivia sense treballar, de forma miserable però entretinguts: Panne et cirucs

COMODITATS URBANES Tenien un plànol quadrangular ordenat Tenien infraestructures que les fein netes clavegueres, Termes aigua corrent potable provinent de fonts llunyanes i portades per aqueductes. Tenien edificis que entretenien circ Anfiteatre teatre temples -Què creus què és el “Panne et circus”?, Que era el circ i l anfiteatre? quins espectacles agradaven més als romans? -D’on sortia tant de pa?, tant com per alimentar gratis a tanta gent?

vivendes Al camp hi havien villaes A les ciutats hi havien Domus Insulaes DOMUS- Quin tipus de persones devien viure en aquestes cases? Quina funció devia tenir l’impluvium? -com creus que es ventilaven les estances? INSULAE-qui vivia? -de què estaven construïdes?,?,com creus que s’il·luminaven les estances?, creus que eren fàcils d’incendiar aquestes cases?

Grans emperadors S. I Juli Cèsar : Conquesta de la Gàl·lia i intent d imposar el poder dictatorial. Fou assassinat al SENAT. Va millorar el Circ màxim, on es feien carreres de quadrigues tirades per cavalls

Claudi, es coronat després de l’assassinat del dèspota Calígula Claudi, es coronat després de l’assassinat del dèspota Calígula. Va ampliar els aqueductes de Roma, millorant-la i assegurant aigua corrent per 1 mil.lió d’habitants. 3 esposes “dolentes”, Messalina i Agripina (germana de Calígula i mare del futur emperador Neron)

Neró, Fill d’Agripina i “adoptat per Claudi Boig, assassina la seva mare, crema Roma, mata a la seva esposa a cops de peus i construeix el palau “Domus Aurea” amb un gran estany envoltat de jardins i amb un colòs de gran dimensió amb la seva cara. Les estances estaven ricament decorades

S- II Vespesià general no patrici senzill i pràctic, va buidar l’estany de Neró i va fer construir l’antiteatre:”Coliseo”, fet en 8 anys amb 120.000esclaus de Judea. 70.000 espectadors, fonts, lavabos, entrades.. L’inaugurarà, el fill de Vespesià, Tito, amb 2 mesos seguits d’espectacles. Matí: homes i feres, migdia: s ajusticien delinqüents, i per la tarda: gladiadors ….de vegades lluites de vaixells.

TRAJÀ NO ROMÀ: HISPÀ. CONQUEREIX LA DÀCIA I FINANCIA LA CONSTRUCCIÓ D UN NOU FORO, en un turó buidat de 38 m d’alçada, el que medeix la columna Trajana, AMB NOVES BASÍLIQUES, palau de justícia, BIBLIOTEQUES, TERMES, MERCAT, LA COLUMNATRAJANA, ON S’EXPLICA LA CONQUESTA DE LA DÀCIA

Adrià, fill de Trajà, es va dedicar a fortificar les fronteres, per defensar l’imperi de tribus bàrbari del nord. Pocs i molt belicosos, s amaguen als boscos i ataquen ciutats romanes del centre d’Europa A ROMA FA CONSTRUIR EL PANTEÓ (360 º) ON SÓN LES ESTÀTUES DE TOTS ELS DEUS.

s. III. Caracalla, ambiciós , va matar al seu germà i va fer construir les termes més fabuloses de Roma.(AIGUA CALENTA,TEMPERADA I FREDA), amb blioteques, solariums, massatge..... DESPRÉS D’ELL ROMA COMENÇARIA UNA LENTA CRISI FINS LA SEVA DESAPARICIÓ AL S. V

IMATGES MITOLÒGIQUES