Universitat Autònoma de Barcelona

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
© Universitat de Girona LA GESTIÓ DE LA QUALITAT A LES EMPRESES DE CATALUNYA Resultats d’un estudi empíric Juny 2002 Univers d’aproximadament 4500 certificats.
Advertisements

ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DE L’USUARI TAO EN ATENCIÓ PRIMÀRIA Elisenda Sant i Arderiu Metge de família CAP Casanova. CAPSE. Barcelona Grup d’anticoagulació.
Presentació activitats equip de Barcelona
La qualitat, garantia de millora.
La qualitat, garantia de millora.
10/2/2016 Eduard Serrano, Hospital Sant Joan de Déu
Universitat Autònoma de Barcelona
TNR. Metodologia del Focus Group Carles Roca
Família, entorn social i problemes de conducta
Programa de Transició Escola Treball
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
Universitat Autònoma de Barcelona
5a. JORNADA D’ACTUALITZACIÓ en PATOLOGIA de L’ADOLESCÈNCIA
III Jornada de transport sanitari
PROGRAMA DE FORMACIÓ AFEDAP- PRESONS ANY
ELS PLANS D’ACCIÓ TUTORIAL A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
FORMACIÓ CONTINUADA · DAP CAMP DE TARRAGONA
Caterina Cesari Antunez Institut Mediterrània
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
LA FASE DE SELECCIÓ (FS) A LA FIB
Universitat Autònoma de Barcelona Beatriz Molinuevo Alonso1,2
JORNADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES
Recordem què vol dir ser adolescent
DESCOBRINT EL PAPER DEL FARMACÈUTIC EN PERSONES AMB
PRESA DE DECISIONS Manuel Ortega(
Presentació dels resultats de la primera fase del projecte PLANS DOCENTS i MATERIALS BÀSICS Barcelona, 22 setembre de 2016.
1 organització, 3 estudis, 1600 aprenentatges
Pressupostos Participatius: educar per la democràcia
IV Congreso de la Sociedad Científica Española de Enfermería Escolar
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
Centre de Salut Rafalafena (Departament 2), Castelló de la Plana.
Estudi sobre la salut, estils de vida i condicionants acadèmics dels estudiants de medicina de Catalunya La salut de l´estudiant de medicina Carlos Garcia.
Mediació IES s'Agulla (Blanes) Què és la mediació? Conflictes que
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
IES CAN JOFRESA Terrassa PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UN
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
Recollida i ús de dades per al suport conductual en una escola
Els sous de les dones a CATALUNYA
JOVE, PARTICIPA A SANTA EULÀLIA
Dispositiu Local d’Inserció
Sinergies i oportunitats de col·laboració entre els centres de recerca i les entitats socials en el marc del programa europeu Horizon de Març de.
Tutora: Eloisa Lorente
El dia del cribratge d’alcohol a Catalunya, una estratègia de sensibilització en el marc del programa Beveu Menys Autors: Díaz Álvarez, Estela; Segura.
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
Implantació d'un sistema de gestió EMAS a la UPC.
INDEX 1.- Introducció 2.- Abast i objectius del projecte
Reconeixement de crèdits en els graus Formació en terceres llengües
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
PROCÉS DE SEGUIMENT DE LES TITULACIONS UNIVERSITÀRIES
LES CURES D’INFERMERIA SÓN CLAU EN
ESTAT DE LA COEDUCACIÓ EN ELS CURRÍCULUMS EDUCATIUS
SETMANA DE L'ENERGIA D'OCTUBRE 2005 Granollers L'ENERGIA A L'ESCOLA
VIOLÈNCIA I VIH Margarita Sentís i Carmen Borreguero
Disseny Investigació Educativa
Dr. Jordi Fàbrega Dr. Andreu Parareda.
Aprenguem a Investigar
CRAI: Unitat de Docència
GRUP DE TREBALL: ATENCIÓ DE CASOS
Xarxa de Dones Directives i Professionals del Tercer Sector
Anàlisi d’un lloc web implementant actualització del contingut
Promotor Universitari de la Donació de Sang
PLA ESTRATÈGIC DEL CAMPUS DE LA UPC A
EL CONSUM DE DROGUES ENTRE LA POBLACIÓ HOMOSEXUAL USUÀRIA D’ESPAIS D’OCI NOCTURN DE CATALUNYA.     UNA APROXIMACIÓ QUANTITATIVA.
DINÀMICA DELS FACTORS SOCIOECONÒMICS
Disseny Investigació Educativa
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
El departament de Recursos Humans
La demografia mèdica a Osona.
Transcripción de la presentación:

Universitat Autònoma de Barcelona Les pràctiques educatives familiars com a factor de risc per a la inadaptació social. Dades de mostres normatives i joves infractors de 17 a 23 anys Yolanda Pardo Cladellas Leonor González Alonso Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències XIII Curs de formació continuada Jornades de Psiquiatria de la Infància i la Joventut Barcelona, Gener de 2007

2. Objectius Estudiar la relació entre pràctiques educatives parentals i conducta antisocial en mostres de joves. Comparar les pràctiques educatives familiars en joves delinqüents i no delinqüents. Analitzar l’associació entre pràctiques educatives i variables d’inadaptació social Estudiar l’efecte de les variables temperamentals en interacció amb pràctiques educatives parentals per explicar la conducta antisocial.

Participació voluntària i anònima. 3. Mètode: Material Mostra Penitenciària n = 50 Joves infractors del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Mostra instituts n = 150 Estudiants IES. Estudis postobligatoris (FP; PGS) Sexe masculí. Edat: 17-23 anys. Participació voluntària i anònima.

Pràctiques Educatives Parentals* 3. Mètode: Material Pràctiques Educatives Parentals* Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Frick, 1991) Personalitat Sensibilitat al Càstig - Sensibilitat al Reforçament positiu (SCSR; Torrubia, Ávila, Moltó i Caseras, 2001) Antisocial Process Screening Device (APSD; Frick i Hare, 2001) Conducta antisocial Autoinforme de Conductas Antisociales (ACA; Pérez i Torrubia, 1985) Inadaptació social Sancions (arxius penitenciaris) *Valoració retrospectiva de les pràctiques educatives parentals abans dels 13 anys.

PRIMER OBJECTIU Estudiar la relació entre pràctiques educatives parentals i conducta antisocial en mostres de joves.

4. Resultats: Comparacions de mitjanes per escales de l’APQ

4. Resultats: Variables familiars per nombre de SANCIONS

4. Resultats: Pràctiques educatives i conducta antisocial Mostra penitenciària Mostra estudiants IMM -0.25 -0.11 IMP -0.19 EEP -0.05 EMS 0.51*** 0.48*** ID 0.16 0.28** CC 0.07 Mostra Osona -0.29*** -0.23*** -0.25*** 0.51*** 0.21*** 0.15**

SEGON OBJECTIU Estudiar l’efecte de les variables temperamentals en interacció amb pràctiques educatives parentals per explicar la conducta antisocial.

4. Resultats: Personalitat per nombre de SANCIONS

4. Resultats: Personalitat per nombre de SANCIONS

Variables temperamentals 4. Resultats: Pràctiques educatives i conducta antisocial MOSTRA JOVES NO DELINQÜENTS Variables temperamentals Pràctiques educatives parentals

4. Resultats: Pràctiques educatives i conducta antisocial MOSTRA JOVES INFRACTORS Variables temperamentals Variables educatives

CONCLUSIONS

5. Conclusions Pràctiques educatives més eficaces dels joves de la mostra normativa vs penitenciària (escales negatives). Conducta problemàtica dins la presó i conducta antisocial relacionades amb les pràctiques educatives utilitzades pels pares durant la infància i adolescència. Les variables temperamentals, especialment la personalitat impulsiva, es relaciona també amb la conducta disruptiva. Conducta antisocial dels joves: model additiu de variables educatives i temperamentals.

6. Limitacions i implicacions del estudi Disseny transversal Comprovar les relacions observades en estudis longitudinals Imprecisió en les respostes Estudi retrospectiu La consideració de les pràctiques educatives com a factor de risc de la inadaptació social: Té implicacions directes en el disseny de programes de prevenció de conductes antisocials. Pot esdevenir un factor rellevant en l’etiología dels problemes de conducta i la conducta antisocial i delictiva (bidireccionalitat). Relació bidireccional entre variables

Gràcies per la seva atenció.

Conducta antisocial i antinormativa 1. Introducció Pràctiques educatives parentals Conducta antisocial i antinormativa

Selecció de les mostres. Contacte amb els centres. 3. Mètode: Procediment Adaptació material APQ, APSD, CTS2 i CTSPC Contacte centres Selecció de les mostres. Contacte amb els centres. Administració mostra penitenciària Membre de l’equip un cop per setmana Máx. 4 interns. Administració mostra d’estudiants Membre de l’equip. En grup.

TERCER OBJECTIU Relació entre variables familiars i temperamentals i conducta antisocial autoinformada