Ciències socials, geografia i història Primer curs

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
4. L’islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus
Advertisements

Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
La Guerra del Francès: resistint en nom de qui?
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I EL DECRET DE NOVA PLANTA
LA CIUTAT I L’HABITATGE A ROMA
(Antigues civilitzacions)
LA PREHISTÒRIA PREHISTÒRIA La història comença quan els 1rs humans
NAIXEMENT DE LA LITERATURA FRANCESA I ELEMENTS CULTURALS MEDIEVALS
LA PENÍNSULA IBÈRICA A L’EDAT ANTIGA
L’EDAT ANTIGA 5è de primària.
Fet per Michelle Membrilla
HISTÒRIA DE LA LLENGUA Cristina J. Calabuig Curs
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
ESTRUCTURA D’UNA CIUTAT ROMANA
Viatgem a L'Edat Antiga.
L'EDAT MODERNA.
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
LES OBRES PÚBLIQUES DE ROMA
Monarquia Era el més elevat i no havia de donar explicacions a ningú. Quan deia una cosa tothom li donava el suport E L S C A N V I O Noblesa i clergat.
ELS ROMANS.
A CATALUNYA EL S ROMANS Montse Alsius.
LES COMARQUES DE COSTA Les Comarques de litoral són les situades a la costa mediterrània. S’estenen de nord a sud, des dels Pirineus fins al delta.
El Planeta Terra.
Religió i els déus romans
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
CALES DE L’ESCALA.
REUNIÓ AMB PARES I MARES DE 3r I 4t D’ESO
ART GREC.
L’EDAT MITJANA.
CJE VISITA DE LA CJE AL CLAVEGUERAM DE BARCELONA 29/05/2010
EDAT MODERNA Repàs 2n ESO.
Panoràmica sociolingüística dels segles XVI, XVII i XVIII
EUROPA.
EGIPTE I EL NIL Maria Turu Arnau Carbonell Juan Cambra Curs
Santa Coloma de Gramenet!
Coneixement del Medi Social i Cultural
AGULLENT Adela Espí Soler.
Les classes socials a l’antiga Roma i la vida a les ciutats
Castell de Castelldefels
LES CULTURES GREGA I ROMANA
ARQUITECTURA CIVIL (i II)
ULLASTRET.
Una història de la tecnologia
SORTIM A EXPLICAR MITES
NOVETATS ESPAI MARGALEF
LOS ROMANOS (ROMA EN IBERIA)
L´assaig de postguerra
Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona
LA REVOLUCIÓ RUSSA Antecedents
Guerra del Marroc
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ ( ) El marc econòmic.
CIUTAT: EXPRESSIÓ DE CANVIS
L’orientació acadèmica i professional dels alumnes d’ESO:
La història de la conservació dels aliments comença amb l'aparició dels primers éssers humans.
Comarques de Catalunya
Els primers en ser invadits i els últims en ser conquistats
2. El materialisme històric de Marx
Treball de Recerca de Batxillerat
Ciències socials, geografia i història
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
Ciències socials, geografia i història Primer curs
LA PREHISTÒRIA PREHISTÒRIA La història comença quan els 1rs humans
Cavall de Troia Marta Poveda 4rtB 6 juny de 2013.
8) El desenvolupament de la guerra.
Unitat 4: L’època de l' imperialisme
ORGANIZACIÓN ADMINISTRATIVA DE LA HISPANIA ROMANA
EL BARCELONÈS.
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Transcripción de la presentación:

Ciències socials, geografia i història Primer curs POLIS 1 Ciències socials, geografia i història Primer curs www.vicensvives.com

Índex 01 La Terra, un planeta del Sistema Solar 09 La prehistòria 02 La representació de la Terra: els maeas 10 Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte 03 Les formes de la Terra 11 El món grec 04 Rius i mars 12 Catalunya en temps dels grecs 05 Temps I clima 13 L’Imperi Romà 06 Climes i paisatges de la Terra 14 Catalunya romana 07 Climas y paisajes de España, Europa y la CA Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya 15 L’herència de la cultura clàssica 08 Societat i medi ambient 16 La fragmentació del món antic

14 Catalunya romana 1. L’arribada dels romans 2. Hispània, província romana 3. Les ciutats. La romanització 4. El llegat de Roma

14 Introducció La presència de Roma a les terres de Catalunya va durar més de sis-cents anys. Durant aquest període, Catalunya con la resta d’Hispània, fou una província més de l’Imperi Romà. S’hi van crear importants explotacions agrícoles (oliveres, vinya i cereals), se’n van extreure minerals i es va participar dels corrents comercials de tot l’Imperi A poc a poc, tot el territori es va romanitzar, és a dir, es va adaptar als costums i a les formes de vida romanes.

1. L’arribada dels romans 14 1. L’arribada dels romans 1.1. Les lluites entre Roma i Cartago 1.2. El domini romà de Catalunya 1.3. La conquesta de la resta d’Hispània

1.1. Les lluites entre Roma i Cartago 14 1.1. Les lluites entre Roma i Cartago Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser l’origen de l’ocupació romana de la Península Ibèrica (Hispània) Els cartaginesos van ocupar la zona oriental de la Península, ja que els podia proporcionar els metalls, soldats i tributs necessaris per vèncer els romans. El 220 a.C., el general cartaginès Anníbal va planejar la conquesta de Roma des de la Península, travessant els Pirineus i els Alps amb un exèrcit d’elefants. En el seu avanç, va destruir la ciutat de Sagunt, aliada dels romans.

1.2. El domini romà de Catalunya 14 1.2. El domini romà de Catalunya Els romans per impedir el pas d’Anníbal, van enviar el seu exèrcit a la Península Ibèrica i entre l’any 218 a.C i el 195 a.C. van conquerir tot el territori català. Els pobles de la costa (indigets, laietans..) tenien unes formes de vida semblants a les de la resta de pobles de la ribera mediterrània. Per això van ser aliats dels romans i no van oposar gaire resistència a la conquesta. En canvi, la majoria dels pobles de l’interior (ilergets, ausetans..), que eren aliats dels cartaginesos, van oposar una forta resistència a la conquesta romana.

1.3. La conquesta de la resta d’Hispània 14 1.3. La conquesta de la resta d’Hispània Primera fase (218-202 a.C.) els romans aconseguiren dominar la costa mediterrània i vèncer definitivament els cartaginesos. Segona fase (202-154 a.C.): els romans dominaren la zona oriental de la Península, on van trobar una escassa resistència dels ibers. Tercera fase (154-133 a.C.): els pobles celtes de la Meseta van oposar força resistència, especialment els lusitans i els celtibers. Quarta fase (29-19 a.C.): es van sotmetre les tribus de càntabres i asturs, amb la qual cosa va finalitzar la conquesta de la Península.

La conquesta d‘Hispània 14 La conquesta d‘Hispània 1. Conquestes romanes del 218 a.C. al 202 a.C.

La conquesta d‘Hispània 14 La conquesta d‘Hispània 2. Conquestes romanes del 202 a.C. al 154 a.C.

La conquesta d‘Hispània 14 La conquesta d‘Hispània 3. Conquestes romanes del 154 a.C. al 133 a.C.

La conquesta d‘Hispània 14 La conquesta d‘Hispània 4. Conquestes romanes del 29 a.C. al 19 a.C.

2. Hispània, província romana 14 2. Hispània, província romana 2.1. Les províncies 2.2. L’activitat econòmica

14 2.1. Les províncies Els romans van organitzar els dominis en províncies. Al començament a Hispània n’hi van crear dues, la Hispània Citerior i la Hispània Ulterior En temps d’August es reorganitzaren en tres: la Baetica, la Lusitania i la Tarraconensis, on estaven integrats els territoris de l’actual Catalunya. A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, la Tarraconensis es va dividir en tres províncies: Tarraconensis, Gallaecia i Carthaginensis.

2.2. L’activitat econòmica 14 2.2. L’activitat econòmica La producció agrícola va augmentar i es van introduir noves tècniques (arada, adobs, guaret, etc.) Els romans van explotar les mines de la Península, majoritàriament amb esclaus, van millorar els sistemes d’extracció i van augmentar-ne la producció. L’activitat artesana, centrada a les ciutats, va tenir un gran desenvolupament. Els productes artesans, miners i agrícoles eren distribuïts a través del comerç marítim i d’una xarxa de calçades que s’estenia per tots els racons de l’Imperi.

3. Les ciutats. La romanització 14 3. Les ciutats. La romanització 3.1. Ciutats i vil·les 3.2. La romanització

14 3.1. Ciutats i vil·les La prosperitat econòmica aconseguida sota la dominació romana va afavorir el creixement de les ciutats, que es van convertir en centres polítics i econòmics de gran importància. La ciutat més important va ser Tarraco, que es va convertir en la capital de la Hispània Citerior, i en fou el centre judicial, militar, manufacturer i comercial. Al camp es van generalitzar les propietats d’explotació privada, anomenades villae, on treballava mà dobra lliure i esclava.

14 3.2. La romanització La integració del territori català a l’Imperi Romà va comportar l’adopció d’ elements culturals (llengua, dret, religió, art) propis d’aquesta civilització. El procés (romanització) va ser llarg i va significar l’assimilació, per part dels pobles indígenes, de les lleis i les institucions romanes. El dret romà va acabar cohesionant dins de l’Imperi els habitants de la Península, que van adquirir la ciutadania romana l’any 212 d.C. Però el fet de més transcendència fou la implantació del llatí, del qual deriven totes les llengües peninsulars actuals, amb l’excepció del basc.

14 4. El llegat de Roma 4.1. Els monuments romans 4.2. El patrimoni artístic a Catalunya 4.3. Altres monuments artístics a Espanya

14 4.1. Els monuments romans Els romans foren grans constructors i exportaren el seu model de ciutat i d’obres públiques (aqüeductes, teatres, amfiteatres, muralles, ponts…) a tot l’Imperi. També es conserven restes de mosaics que guarnien les cases i les vil·les, i abundants escultures, sobretot de divinitats i retrats d’emperadors.

4.2. El patrimoni artístic a Catalunya 14 4.2. El patrimoni artístic a Catalunya A Catalunya, les restes romanes són extraordinàriament importants: Temples: Vic, Barcelona i Empúries Termes: Barcelona, Badalona i Mataró Teatres i amfiteatres: Tarragona Ponts: el del Diable a Martorell Aqüeductes: Tarragona i Barcelona Arcs de triomf: el de Berà a Tarragona Mausoleus: la torre dels Escipions a Tarragona

4.3. Altres monuments artístics a Espanya 14 4.3. Altres monuments artístics a Espanya A Espanya es conserven magnífics exemples d’arquitectura romana. Aqüeductes: Segòvia i Mèrida Teatres: Mèrida i Sagunt Amfiteatres: Itàlica i Mèrida Muralles: Lugo Ponts: Els d’Alcàntara i Mèrida. A més de les obres públiques, se’n van construir també d’altres amb caràcter commemoratiu, com arcs de triomf i mausoleus.