Espai de Famílies El rol del coordinador/a de parentalitat.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LOS LÍMITES DE LA EDUCACIÓN Alba Sánchez Canal Capítol 4: La paternidad responsable.
Advertisements

Activitat CALCULA: ESPORT MASCULÍ I ESPORT FEMENÍ Observatori Crític de l’Esport Autora: Susanna Soler i Prat INEFC Barcelona.
COHABITATGE ‘COHOUSING’*
Centre d'Hàbits Saludables
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
EBM LA FONTANA Escola Bressol Municipal de gestió directa de l’Ajuntament de Barcelona Districte de Gràcia Escola de tres grups: 1 de 18 infants de 2-3.
Inspirant llàstima o fent-nos responsables
Salut mental i prevenció
PROJECTE A.V.A.C. Aprendre a Viure / Aprendre a Conviure
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
PROJECTE DE PASTORAL I EDUCACIÓ EN VALORS
TEXT I CONTEXT DE LES CONDUCTES PROBLEMÀTIQUES
PETITS REPORTERS Títol.
Coneixem el que estudien i ens hi impliquem
Recordem què vol dir ser adolescent
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
Autor: Samuel Lozano Alcodori
@sebastiani64.
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
LA QUALITAT DE LA RELACIÓ AMB ELS NOSTRES FILLS I FILLES
Estratègies educatives en la família
QUE FER QUAN ARRIBA UN SUSPENS A CASA?
Éssers vius i éssers inerts
Jornada de portes obertes 5 de març de 2016
COSES  QUE  ENS  FAN  POR!!!.
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
ELS DRETS DE L’INFANT 1959, Nacions Unides: «Declaració dels Drets del Nen», 10 principis, caràcter no obligatori. 1978, Polònia presenta la versió provisional.
VALORS/VIRTUTS per créixer com a persones
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
L’estrella de mar Ara us explicaré la història d’una estrella de mar.
SALUT MENTAL.
Què existeix i què no existeix.
ELS LÍMITS EN ELS INFANTS, NECESSARIS?
LES Etapes DE LA VIDA.
DIADA DE LA PAU A SJO.
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
Gestió de les emocions PEX. SPR Curs U B.
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
Educació Infantil i Primària
L’APRENENTATGE COOPERATIU. Una eina pel tractament a la diversitat
LA VIDA DE LES PERSONES.
SENYOR, ENSENYA’ NS A PREGAR
La pràctica reflexiva Conceptes i mirades del que implica aquest tipus de modalitat formativa.
ASSAMBLEA GENERAL ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ALUMNES CURS 17/18
"SENYOR, ENSENYA’M A SER FELIÇ I A DONAR PAU!"
El repte d’incloure Recursos i estratègies
Espai de Famílies El rol del coordinador/a de parentalitat.
XIII a Setmana de la solidaritat
ELS NOSTRES FILLS: COM AJUDAR-LOS A CRÉIXER
Les diferents realitats del món
LLENGUATGE PENSAMENT I REALITAT
EXPLOTACIÓ INFANTIL?.
LA DIMENSIÓ RELACIONAL A L’ACP
ENQUESTA DE SATISFACCIÓ INTERNA COM A EINA DE GESTIÓ COMPLEMENTÀRIA
d’una xerrada de l’Eduard Sala que trobareu a
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
L’AIGUA UN RECURS POC VALORAT?
Religió Catòlica 2 Educació Primària.
CONCURS BÍBLIC NOM: CÉSAR COGNOMS: GARCÍA MEDINA GRUP B DATA NAIXAMENT: 02/07/2003 COL·LEGI: SANT JOSEP OBRER CARRER: COVADONGA S/N
DOMINIQUES de l'ENSENYAMENT Presentació del CARÀCTER PROPI
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
Pureza de Maria Escola de pares - infantil
Adopció 3% dels nens d’E.E.U.U són adoptats.
ARTS PLÀSTIQUES Eva Navas Vela 1.
CLAUDIA CARDONA PEREZ 4D
ESQUEMA DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
Transport Porta a Porta
Aprendre a Viure / Aprendre a Conviure
AL NOSTRE INSTITUT #AQUIPROUBULLYING!
Transcripción de la presentación:

Espai de Famílies El rol del coordinador/a de parentalitat. (el professional com a operador/a en la gestió de l’alta conflictivitat familiar) Isabel Bujalance Gómez.

Espai de Famílies

Espai de Famílies

Espai de Famílies De convivència: els valors que els hi volem transmetre als nostres fills i filles, la base de la nostra estructura educativa i emocional,estigui o no parlada. De relació, aquelles que establim per saber quin espai de vida tenim, quin espai de vida oferim, deixem, afavorim... De responsabilitat, tot allò que fem, que és en realitat la praxis de les dues anteriors... son les que realment parlen de nosaltres perquè són les que fan encaixar el dir i fer tan complicat de vegades.

Espai de Famílies JERARQUIA FAMILIAR - - - - - - - - - - - - - - - F P

Espai de Famílies PARENTALITAT “El conjunto de conductas de padres y madres que buscan el bienestar de los niños y niñas, y su desarrollo global desde una perspectiva de cuidado, afecto, protección, enriquecimiento y seguridad personal, de no violencia, que proporciona reconocimiento personal y pautas educativas, e incluye el establecimiento de límites para promover su completo desarrollo, el sentimiento de control de su propia vida y puedan alcanzar los mejores logros tanto en el ámbito familiar como académico, con los amigos y en el entorno social y comunitario” Consejo de Europa – 2006 (La coordinación de parentalidad, cuando las familias ya no saben que hacer - M. Sacasas i varis)

Espai de Famílies Autoritari Democràtic Permisiu Indiferent Control Maduresa Afecte Explícit Comunicació exigència responsabilitat confusió incertesa Adolescència submisa o rebel Adolescència amb pactes Adolescència tirana Dependrà de la seva capacitat de resiliència

Espai de Famílies

Espai de Famílies ESTILS EDUCATIUS en la CoPa: 1- REPRESSIU AUTORITARI 2- PERMISSIU INDULGENT 3- PERMISSIU NEGLIGENT * “Los desafios invisibles de ser madre o padre” Jorge Barudy y Maryorie Dantagnan.

Espai de Famílies ESTIL AUTORITARI-REPRESSIU. Definició: Centrat en les necessitats, creences i drets absoluts dels pares. Característiques: Distància, absència i/o frivolitat afectiva. La comunicació és unidireccional: control absolut per part dels adults. Control parental és rígid, inflexible, amb amenaces, càstigs corporals, humiliacions i rebuigs. Els pares sempre decideixen pels fills i filles limitant la seva creativitat i els seus processos de desenvolupament. Els adults estàn obsessionats pel respecte de las normes i no per transmetre el seu significat i el seu sentit. Les representacions dels fills i les filles i llurs comportaments són negatius, ideació de que “els nens i les nenes es porten malament”. No hi ha reconeixement de les capacitats ni dels avenços dels nens i nenes.

Espai de Famílies ESTIL PERMISSIU-INDULGENT. Hi ha afectivitat en la relació parento-filial però sovint els nens i les nenes són utilitzats per a satisfer les necessitats afectives dels pares. Els progenitors poden estar disponibles, però no exerceixen l’autoritat que els seus fills necessiten. Els adults precisen, per llurs dificultats personals, que els nens els hi gratifiquin permanentment. Per tant, eviten o no soportan la confrontació educativa amb ells podent parlar d’una “intoxicació parental”.

Espai de Famílies Els menors creixen en un sistema ón no hi ha normes, regles ni lleis clares ni explicades, presentant, per això, dificultats a l’hora de modular emocions i comportaments, amb greus problemes per a controlar les frustracions. Els adults poden comunicar-se en excès amb els seus fills i filles sense respectar la jerarquia, les edats ni llurs nivells de desenvolupament. - Els menors creixen amb la il.lusió d’un poder i d’unes capacitats que no han aconseguit desenvolupar, el que els hi dificulta la seva adaptació a l’entorno dels seus iguals i a l’entorn social en general.

Espai de Famílies ESTIL PERMISSIU-NEGLIGENT Definició: Caracteritza la parentalitat negligent, ón els fills i les filles no poden rebre la cura bàsica que necessiten i/o els aports educatius per a integrar-se, adaptar-se i funcionar en el medi social. Característiques: Carències afectives de tots tipus. La permissivitat és la “norma” generalitzada, sent el resultat de la comoditat o negligència dels adults. Els adults no fan ús de l’autoritat, per tant els nens i les nenes no tenen accés a un control intern de llurs emocions i conductes per manca d’experiències de control intern. Els adults es comuniquen poc amb els seus fills: la comunicació és superficial i sense continguts educatius. Els adults no recolzen, estimulen ni reconeixen els aprenentatges dels seus fills i filles. Espai de Famílies

Espai de Famílies NORMES FAMÍLIA autoritària democràtica Permissiva Hiperprotectora NORMES FAMÍLIA

Espai de Famílies “Habían ensayado la discusión con tanta frecuencia que los dos ya desempeñaban sus papeles a la perfección. Las palabras, monótonas y fluidas, los envolvían: las habían oído las suficientes veces como para no tener que escuchar más…” “La voz de los árboles” Tracy Chevalier

Espai de Famílies Isabel Bujalance raixamediacion@outlook.es 626267965 Gràcies!!!