COM FUNCIONA UNA BRÚIXOLA:

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Advertisements

COM FUNCIONA UNA BRÚIXOLA:
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2010 FASE PROVINCIAL PRIMÀRIA PROVA INDIVIDUAL
INSTITUT RONDA 1 ESO-Lleida
Ortografia. Les vocals o/u àtones
Tema 2. DIVISIBILITAT.
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Les fraccions Sisè B curs
TREBALLEM EL SISTEMA SOLAR
Creació d’un mapa personalitzat
L´entusiasMat ens entusiasma!!!.
PRESENTACIÓ CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
Funcionament See Thecnical.
Una forma fàcil d'obtenir algunes fórmules
Potències de nombres racionals
Aprenem a trasplantar Cicle Inicial.
TÈCNIQUES D’ESTUDI.
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
2. L’idealisme absolut de Hegel
Tutorials Campus Virtual Càrrega automàtica d’alumnes
Projecte interdisciplinari:
GO PRO Martí Macià 5è A.
Problema dels camins.
REPÀS CONTROL TEMA 3 2n ESO Avançat.
Situacions Simuladores Preferencials (SSP)
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
Classificarem la prova en 3 categories:
Unitats, múltiples i divisors
ACTIVITATS D’ORIENTACIÓ A LA CLASSE
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
ELABORACIÓ D’UN ORGANIGRAMA A PARTIR D’UN TEXT ESTÀNDARD
Com podem calcular el percentatge d’un nombre?
Trobadors Intercanviem opinions Formem els nostres grups
ENS ORIENTEM AMB LA BRÚIXOLA
COM FUNCIONA UNA BRÚIXOLA:
L'ÀTOM Repàs del que hem fet fins ara:
Les lleis de Mendel Gregor Mendel va ser un botànic austriac que, treballant amb encreuaments entre pèssols, va arribar a determinar les lleis de segregació.
QUARESMA UN TEMPS IMPORTANT, PER PREPARAR LA GRAN FESTA
valors humans i socials
3.POLINOMIS.
OBRIM PORTES CEIP MARIAN AGUILÓ 3r CICLE
Projecte de P-3: Fem fotos en blanc i negre.
Tema 5: Nombres naturals i enters
Subxarxes, VLSM y CIDR. Subxarxes. Introducció Quan una xarxa es torna molt gran, és a dir, adreça molts hosts es preferible dividir-la en subxarxes més.
(posició d’equilibri)
COM NEIX UN PARADIGMA?.
ENS ORIENTEM AMB LA BRÚIXOLA
PERQUÈ LA NOSTRA SABATA TÉ UN NÚMERO!!
Tema 2. Representació de la Terra
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
Les fraccions Sisè B curs
Projecte de P-3: Som fotògrafs!!
Títol de la sessió d’una sola línia
AQUESTA QUARESMA TU POTS SER MÉS!
d’una xerrada de l’Eduard Sala que trobareu a
SISTEMA DUNAR.
Organització i creixement
HANSEL I GRETEL Hansel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per.
Títol de la sessió d’una sola línia
MESURA DEL RADI DE LA TERRA (seguint Eratóstenes)
Títol de la sessió d’una sola línia
EL QUADRAT LES MARIETES.
Mira en primer lloc fixament a la bruixeta!
Som humans. Per això a vegades….
El Montgrí per camins de calç.
ELABORACIÓ D’UN ORGANIGRAMA: NOMBRE I JERARQUIA DELS ELEMENTS
Transcripción de la presentación:

COM FUNCIONA UNA BRÚIXOLA: A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà

A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS 1. Les parts d’una brúixola. 2. Com utilitzar la brúixola. 3. Practiquem amb la brúixola.

1. LES PARTS D’UNA BRÚIXOLA A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà 1. LES PARTS D’UNA BRÚIXOLA La roda (graus). La fletxa vermella (nord). L’agulla magnètica La ratlleta blanca. La fletxa negra.

La fletxa vermella (NORD) A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà La roda La fletxa vermella (NORD)

L’agulla magnètica La ratlleta blanca A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà L’agulla magnètica La ratlleta blanca

A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà La fletxa negra

2. COM UTILITZAR LA BRÚIXOLA. A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà 2. COM UTILITZAR LA BRÚIXOLA. 1.Volem saber la direcció en graus d’un lloc concret. Per exemple el Pedraforca.

2. Assenyalem el Pedraforca amb la fletxa negra. A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà 2. Assenyalem el Pedraforca amb la fletxa negra.

3. Sempre hem de tenir la brúixola plana. A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà 3. Sempre hem de tenir la brúixola plana.

A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà 4. Fem coincidir el nord de l’agulla magnètica amb el nord de la roda giratòria. (Girant la roda) És a dir, les dues fletxes vermelles han d’estar posades una al damunt de l’altra.

A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà 5. Per saber la direcció en graus del Pedraforca ja només ens queda mirar quin número ha quedat al damunt de la ratlleta blanca.

3. Practiquem amb la brúixola. A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà 3. Practiquem amb la brúixola. 1. Fem el mateix però amb el Santuari de Queralt

2. Assenyalem Queralt amb la fletxa negra. A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà 2. Assenyalem Queralt amb la fletxa negra.

3. Sempre hem de tenir la brúixola plana. A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà 3. Sempre hem de tenir la brúixola plana.

A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà 4. Fem coincidir el nord de l’agulla magnètica amb el nord de la roda giratòria. (Girant la roda) És a dir, les dues fletxes vermelles han d’estar posades una al damunt de l’altra.

A PARTIR D’UN PUNT DETERMINAT OBTÉ LA DIRECCIÓ EN GRAUS Cda Alt Berguedà 5. Per saber la direcció en graus de Queralt ja només ens queda mirar quin número ha quedat al damunt de la ratlleta blanca.