CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
i les seves característiques
Advertisements

L´energia.
INTRODUCCIÓ A L’ELECTRICITAT
COM ES TRANSMET O TRANSFEREIX LA CALOR?
UNITAT 7 FENÒMENS ONDULATORIS.
ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA
SEGONA AVALUACIÓ Treball i energia. Potència. Calor.
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
Introducció a les Ones © 2013 Quim Trullàs
L'ELECTRICITAT I CIRCUIT ELÈCTRIC.
PROPORCIONALITAT 1 Funciona amb “clics”.
II. La llum Lleis bàsiques L’òptica geomètrica: imatges i aberracions
TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
Experimentem amb l’elasticitat escola arc iris roger soto, laura torcal, pere ros, lluc rodó, júlia aicart i jan sanfulgencio.
L’ALTERNADOR CÉSAR BERTOMEU.
8.4 | Primer model atòmic: model de Thomson
MESURA DEL RADI DE LA TERRA (seguint Eratóstenes)
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
L’ordinador i els Sistemes Operatius(S.O)
Tema 10: Dinàmica.
No te la juguis: posa’t el cinturó !
LA GRAVETAT SOTA SOSPITA
Energia solar Núria.J i Alexia.
L’Univers Com es defineix l’Univers?
1 u n i t a t Sistemes informàtics. Treball en xarxa.
Alimenta el teu cos.
Ciències per al món contemporani
Andrea León Echeverría
MÚLTIPLES I DIVISORS ESCOLA EL Cim- 6è de primària.
DISSENY D’UN SENSOR DE DADES MITJANÇANT BLUETOOTH
Tot el que ens envolta és matèria, però...
TERMOREGULACIÓ HORÀRIA INDIVIDUAL DELS ESPAIS DEL CENTRE
Recordem què vol dir ser adolescent
ESTADÍSTIQUES I WEBQUEAST
Creació d’un mapa personalitzat
La funció de relació en els vegetals
Superposició de senyals Ampla de banda
PRESENTACIÓ CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
1 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Tema 8: Magnituds en cinemàtica
Premi Innovació Lear Propostes Projectes Final Carrera Juliol 2011
DE LA DURADA AL RITME.
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
UD1- L’activitat científica
4. L’òptica quàntica L’òptica electromagnètica ens descriu la llum com una ona EM clàssica: Amplitud dels camps: variables contínues Energia ~ |A|2 Aquesta.
Matemàtiques 3er E.S.O..
DISC DUR Dispositiu encarregat d’emmagatzemar informació de forma permanent al nostre ordinador.
4. L’òptica quàntica L’òptica electromagnètica ens descriu la llum com una ona EM clàssica: Amplitud dels camps: variables contínues Energia ~ |A|2 Aquesta.
MP06 ANÀLISI ESTÈTICA CFGM ESTÈTICA I BELLESA
Sòlids Líquids Gasos Plasma
PERCEPCIÓ DEL COLOR Colors primaris de pigmentació, o mescla sustractiva, cada vegada hi ha menys llum. Doble arc de Sant martí, on es poden apreciar alguns.
Tema 5: Nombres naturals i enters
(posició d’equilibri)
Generació d’energia elèctrica
L’electricitat i el circuit elèctric
Coneixement del Medi Social i Cultural
TREBALL I ENERGIA 1. CONCEPTE DE TREBALL
BIODIVERSITAT A L’HORT
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Tema 2. Representació de la Terra
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
Introducció Al posicionament Web.
La llum i el so.
INTERNET XARXA: Quan un conjunt d’ordinadors estan connectats entre si per comunicar-se i compartir informació. TIPUS DE XARXES: LAN: Xarxa d’àrea local,
Xavi Fabregat 4tA Karim Atsailali 4tA
MÀGIA POTÀGIA.
Organització i creixement
CONDICIÓ FÍSICA.
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.
Transcripción de la presentación:

CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS Avui dia estem acostumats a comunicar-nos sense què hi hagi necessitat de cap connexió cablejada. Fem trucades de telèfon, enviem missatges, escoltem la ràdio, veiem la televisió… amb tot tipus de dispositus portàtils. Cap d’aquestes comunicacions seria possible sense el concurs de les ones electromagnètiques, o ones hertzianes, en honor del seu descubridor Heinrich Hertz. Diferents dispositius innalàmbrics connectats en xarxa mitjançant un punt d’accés innalàmbric (centre). Heinrich Rudolf Hertz, 1857-1894.

ONES Exemple d’una ona Donat què les comunicacions innalàmbriques es realitzen mitjançant ones electromagnètiques, anem a estudiar les característiques d’un ona. Magnituds físiques d’una ona: Amplitud (A)  valor màxim que assoleix una ona, tant en positiu (cresta), com en negatiu (vall) L’amplitud es mesura en unitats de longitud (m, cm, mm, nm, μm, ....) Indica la quantitat d’energia que té una ona; a major amplitud, major intensitat de so, llum, radiació, .... Característiques d’una ona.

LONGITUD D’ONA Longitud d’ona (λ)  separació entre dos punts amb un estat del moviment idèntic La longitud d’ona indica la mida d’una ona La longitud d’ona es mesura en unitats de longitud (m, cm, mm, nm, μm, ....) λ = c/ƒ c = 3 · 108 m/s (velocitat de la llum) f = 1/T (freqüència)

PERÍODE Període (T)  temps que tarda una ona en recórrer un cicle complert. El període d’una ona es mesura en unitats de temps (s).

FREQÜÈNCIA Freqüència (f)  és la inversa del període, és a dir, els cicles que fa una ona en un segon. La freqüència es mesura en hertz (Hz)

ONES ELECTROMAGNÈTIQUES Les ones electromagnètiques, com el seu nom indica,són provocades per un camp elèctric i un camp magnètic oscil·lants. A mesura què es propaguen, van decaient i pujant alternativament, de forma què quan el camp elèctric cau, el magnètic puja. D’aquesta forma es reforcen mútuament i la radiació electromagnètic es pot propagar per l’espai.

ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC. En funció de la freqüència,podem trobar diferents tipus de radiació electromagnètica,és el que s’anomena espectre electromagnètic.

INTERACCIÓ RADIACIÓ-MATÈRIA. Avui dia sabem que la llum visible i les ones de radio són només diferent regions de l’espectre electromagnètic. Aquestes regions es diferencien les unes de les altres per la interacció que presenten amb la matèria, perquè de fet l’espectre electromagnètic és continu. Així podem resumir les diferents regions de l’espectre electromagnètic en el següent quadre, amb la interacció que fan amb la matèria: El mecanisme d’interacció amb la matèria ens permet dissenyar aparells par detectar-les, però també per generar-les. Veiem què a mesura què augmenta la freqüència l’energia de les ones és cada vegada més gran i per tant són més penetrants. Per altra banda per produir-les cada vegada calen processos més energètics.