Història i Cultura de les Religions

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Tema 5 Fonamentació i objectius dels continguts dels temes d’Història Contemporània en els models curriculars actuals en la matèria del batxillerat Història.
Advertisements

Carla Jiménez Aida Macià Guim Muñoz Mariló Rodríguez
PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS JUDICIALS Projecte
Els orígens de la filosofia grega
Conxita Mayós Servei d’Ordenació Curricular
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
QÜESTIÓ NÚM. 16 Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
La diversitat religiosa a Catalunya Enric Vendrell i Aubach
ELS DEUS DE L’ANTIC EGIPTE
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
1. La Segona Revolució Industrial
Unitat 12 L’empirisme modern José Vidal González Barredo.
Ester Busquets i Alibés
Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
CREURE EN LA DIVERSITAT:
Tema 1. El segle XVIII: La crisi de l’Antic Règim (1)
TEMA 6 LLENGÜES EN CONTACTE
Desplegament del currículum competencial i model didàctic
Qui som? Escola concertada formada per una Cooperativa de mestres i una Associació Cultural Catalana Laica Ambient familiar, una sola línia Nivells educatius:
En aquest salm –el més breu del saltiri– totes les nacions són convidades a lloar el Déu d’Israel (v. 1), per l'immens amor que té envers el seu poble.
Presentació. Anàlisi Històric. Classificació dels Drets Humans.
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
Epistemologia i ontologia medievals
El catecisme Testimonis del Senyor
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
SOCIOLINGÜÍSTICA COMUNICACIÓ Pàg

Jornada de portes obertes 5 de març de 2016
El viatge de Primària a Secundària
ELS GRANS CONFLICTES IMPERIALISME
Breus reflexions personals sobre la consultoria filosòfica
Una història de la tecnologia
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
SEEZ Formació en xarxa per a docents d’educació especial a la zona
Assignatura del GRAU EN HISTÒRIA Prof. J.M. Santacreu
Estat de benestar i drets socials
OBJECTIUS TALLER Saber d’on partim (PRIMÀRIA) i cap a on anem (SECUNDÀRIA) Descobrir els principals CANVIS que es produeixen. Saber què implica el canvi.
RACONS RECURS PEDAGÒGIC QUE PERMET CREAR ESPAIS DE JOC ORGANITZATS A L’AULA Amb els racons es simbolitza la realitat exterior i es recrea un escenari.
PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA
d'ensenyança-aprenentatge
I. EUROPA A L’EDAT MITJANA
El pensament de John Locke.
“EL PALIC, un model per a les illes”
Descobreix la seva paraula.
Prof. José Miguel Santacreu Soler Dep. d’Humanitats Contemporànies
L’organització política del territori
ITINERARIS EDUCATIUS Marc Escalé, Bruna Riera i Marta Arumí.
Presentació de la matèria de Química Curs 1r de Batxillerat
Coneixements i idees previs
L’organització política del territori
Ciències Socials, Geografia i Història
Proves de competències bàsiques als 14 anys
CULTURA I SOCIETAT.
LLENGUATGE PENSAMENT I REALITAT
Cap a una educació plurilingüe: conceptes clau, estratègies i eines
Interacció escola - entorn.
Continuació: el temps II
L’organització del temps
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
OBJECTIUS DE LA WEBQUEST
FET PER : FRANCESC TUDELA DOMENECH
La resolució de conflictes a través de l'assemblea de classe
Les terres valencianes entre 1808 i 1874
EN DEFENSA DE L’ ESCOLA LAICA
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
Knowing by sharing ( Ens coneixem compartint)
Transcripción de la presentación:

Història i Cultura de les Religions Tema 3 Fonamentació i objectius dels continguts dels temes d’Història Contemporània en els models curriculars actuals en la matèria de l’educació secundària obligatòria Història i Cultura de les Religions

Context dels temes d’Història Contemporània en la matèria Matèria optativa de l’ESO (DOCV 5562 / 24-07-2007) S’ofereix en els quatre cursos de l’ESO. En el primer i en el segon curs s’estudien les religions més antigues i allunyades del món occidental. ELS CONTINGUTS QUE SÓN DE LA NOSTRA COMPETÈNCIA, DEL TERCER I QUART CURS, SÓN:

Història de les religions. Les religions monoteistes Tercer Curs Història de les religions. Les religions monoteistes

1. El judaisme El poble d’Israel i la religió jueva. La tradició bíblica: la Bíblia i altres llibres sagrats. Els rituals en la vida de les persones jueves. El calendari i les festes. Espais i símbols religiosos. La situació actual del judaisme.

2. El cristianisme La figura de Jesús. Dogmes i creences. L’Antic i el Nou Testament. De Jesús als cristians. Organització de les esglésies cristianes Els rituals en la vida de les persones cristianes. Espais sagrats i símbols religiosos. El calendari i les festes. Evolució en el temps: ortodoxos, catòlics i protestants. El cristianisme en l’actualitat.

3. L’islam La figura de Mahoma. Els cinc pilars de l’islam. L’Alcorà i la llei islàmica. El calendari i les festes. Espais sagrats. Expansió i evolució de l’islam. L’islam en el món actual.

4. Tema propi de la Comunitat Valenciana Cristianisme, islamisme i judaisme a la Comunitat Valenciana. Relacions i conflictes.

Objectius dels continguts del tercer curs (1) Explicar les relacions existents entre el judaisme, el cristianisme i l’islam posant de manifest la seua tradició comuna i els seus trets característics diferencials. Valorar la influència de les tres religions monoteistes en la configuració de la nostra història i cultura. Caracteritzar els edificis sagrats identificatius de les diferents religions, la seua funció i elements rellevants, i reconèixer-los com a manifestacions del patrimoni artístic.

Objectius dels continguts del tercer curs (2) Identificar els moments fundacionals de les tres grans religions monoteistes entorn de l’experiència dels fundadors que els van donar origen. Examinar els efectes que les tres religions monoteistes han produït al llarg de la història en els seues relacions mútues, amb referència a la seua convivència a la Comunitat Valenciana, així com els motius i els contextos en què és van produir.

Història de les Religions Quart curs Història de les Religions

1. La religió en l’edat moderna Humanisme, Reforma i Contrareforma. Cristianisme, Il·lustració i liberalisme.

2. La secularització de la ciència, del pensament i de l’Estat Ciència i religió en la societat contemporània.

3. Totalitarisme i religió en el segle XX L’ateisme d’Estat. La catàstrofe moral dels totalitarismes. L’antisemitisme i l’holocaust.

4. Les religions en la societat actual La seua influència en l’organització social, en els costums i en els ritus socials. La religió i els drets humans. La llibertat religiosa. Les creences religioses en el marc de la Constitució espanyola de 1978.

Objectius dels continguts del quart curs (1) Identificar, a partir de l’anàlisi de fets històrics o actuals, situacions d’intolerància o discriminació cap a les persones per les seues creences o no creences religioses, i mostrar actituds de rebuig davant d’aquestes situacions. Identificar la influència de la religió en alguns aspectes de l’organització social al llarg del temps.

Objectius dels continguts del quart curs (2) Caracteritzar els tipus d’estat en funció de la seua relació amb la religió, posant alguns exemples, i explicar la situació d’Espanya en el marc de la Constitució de 1978. Analitzar i valorar l’evolució del cristianisme a Espanya i la seua influència en la vida social i cultural. Identificar la diversitat de les manifestacions culturals i religioses en l’actualitat i situar en l’espai la gran varietat ètnica, lingüística, cultural i religiosa que hi ha en el món.

OBSERVACIONS (1) La matèria concep l’estudi de les religions organitzades com un element de la civilització i pretén mostrar a l’alumnat el pluralisme ideològic i religiós que hi ha en el món. Se centra en la comprensió de la influència que cada religió ha tingut en el pensament, la cultura i la vida social en les diferents èpoques i espais.

OBSERVACIONS (2) La matèria fa un estudi de les religions amb un enfocament no confessional, ni de vivència religiosa ni d’apologia de cap d’elles, ni des d’una defensa de postures agnòstiques o atees. S’hi vol desenvolupar actituds de tolerància cap a les persones amb creences o sense, en el respecte dels drets reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans i en el marc de la Constitució espanyola de 1978.