Sostenibilitat, Zones de Reserva i Activitats Subaquàtiques Federació espanyola d’activitats subaquàtiques. F.E.D.A.S. Septembre 2005

Federació espanyola d´activitats subaquatiques. Federació que integra, arreu de l´estat i a Balears, les federacions autonomiques i clubs esportius sense anim de lucre que practiquen les activitats subacuatiques: Busseig amb escafandra Pesca submarina a pulmó lliure Natació amb aletes D´altres activ. En apnea: fotosub, apnea, hockey, video submarí,….

FEDAS EL NOSTRE OBJECTIU Promocionar les activitats subaquàtiques en un equilibri adient amb l’entorn natural. Difondre les nostres activitats i fer-les entenedores per a l’entorn social. Col·laborar, des del nostre ampli coneixement i experiència sobre l’entorn marí, amb les administracions, en una adequada gestió dels recursos naturals. Defendre els esports que practiquem de falses imputacions fetes des de la ignorància o l’interès econòmic-polític.

Parcs i espais protegits al medi marí balear(I): RESERVA INTEGRAL TOTAL ZONES DE RESERVA INTEGRAL I/O VERDA PESCA PROHIBIDA NÚM. DE PECES LIMITADA PER ESPECIE PESCA SUBMARINA LIMITACIÓ PER DIES PESCA SUB. PESCA: A) Esportiva B) Artesanal COMPETICIONS AUTORITZADES ESPECIES PROHIBIDES ESPECIES AMB TALLES MÍNIMES BADIA DE PALMA NO SI 4 Dies / Setm. Pesca Sub. NORT MENORCA --- FREUS EIVISSA, FORMENTERA MIGJORN MALLORCA Autorització Individual 5 Dies / Setm. ?? Totes ILLA TORO A) 1/10 al 30/4 B) SI ILLES MALGRATS CALA D’HORT LLENTRISCA Autorització Individual Lic. Fed. Balear LLEVANT MALLORCA (*) (1 al any per zona)

Parcs i espais protegits al medi marí balear (II) Les “noves” iniciatives: Formentera ?? Pla d´usos i aprofitament pesquer a Cala d´Hort?? D´altres ??

Parcs i espais protegits al medi marí balear (III) Les “noves” iniciatives: Proposades, en molts de casos, per Centres de Busseig i Ajuntaments (no grups ecologistes seriosos) solicitud resumida a: prohibir la pesca submarina (no les altres modalitats!!!) + atorgar concessió per busseig turistic a n centres de Busseig. + “repartiment” de zones entre diferents centres.

LA POSICIÓ DE FEDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ : CAL AFAVORIR LA SEVA CREACIÓ, COM MECANISME DE preservació de la sostenibilitat del medi marí. CAL fer-les compatibles amb la presència de l’home, per gaudir-les i educar en el respecte en les generacions futures. CAL regular-les mitjançant PLANS D’USOS el més efectius, racionals i possibles (adaptats als mitjans amb què es compti). CAL gestionar-les des d’un adequat coneixement de l’impacte sobre el medi marí de les diferents activitats i aprofitant el coneixement existent sobre el medi, MÉS ENLLÀ D’AFIRMACIONS RADICALS O INTERESSADES O SENSE CAP RIGOR CIENTÍFIC.

LA POSICIÓ DE FEDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ : ENS MANIFESTEM CONTRARIS A: PARCELES MARINES DONADES EN CONCESSIÓ VINCULADES ALS PARCS (GARANTIR US PUBLIC) DISCRIMINACIO PESCA A PULMO LLIURE DE LLEURE EN ZONES EN QUE ES PERMET D´ALTRES TIPUS DE ACTIVITAT PESQUERA MOLT MES IMPORTANT: ARTESANAL, ESPORTIVA DESDE EMBARCACIÓ I TERRA, ARROSSEGAMENT I ENCERCLAMENT EN ZONES DE INFLUENCIA, SENSE CAP ESTUDI DE SOLVENCIA RECONEGUDA QUE HO JUSTIFIQUI. DISCRIMINACIO COMPETICIONS PESCA SUBMARINA A ON ES PERMET L´ACTIVITAT PESQUERA PROFESSIONAL O DE LLEURE. RESERVES MARINES DE GRAN EXTENSIO, NO CONTROLABLES I ON LA PROTECCIO REAL DE BONA PART DE L´ESPAI INCLOS NO ES EFICAÇ NI PROMOU LA SOSTENIBILITAT (EXEMPLE: FREUS EIVISSA- FORMENTERA)

LA POSICIÓ DE FEDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ : ELS CENTRES DE BUSSEIG-NEGOCI NO REPRESENTEN NINGU EXCEPTE ELS SEUS LEGITIMS INTERESSOS COMERCIALS I EL SEU RESPECTE PEL MEDI MARI ACABA ON COMENÇAN ELS SEUS CLIENTS I EL SEU NEGOCI. LA FEDAS I LA FEDERACIO BALEAR SON EL REPRESENTANT RECONEGUT PER LES ADMINISTRACIONS D´UN COLECTIU DE ESPORTISTES, CLUBS, ASSOCIACIONS I FEDERACIONS TERRITORIALS DE MES DE 70.000 LLICENCIES ARREU DE L´ESTAT, 7.000 A BALEARS. UN NOMBRE REDUIT DE RESERVES INTEGRALS, PETITES I CONTROLABLES, A LLOCS D´ESPECIAL SINGULARITAT, O BÉ, LES ZONES DEL MATEIX TIPUS EN VEDA ROTATORIA DE TRES ANYS SON LES DUES FIGURES DE PROTECCIO MES EFICACES.....PER QUE PROBABLEMENT TOTS ELS COLECTIUS IMPLICATS HO RECOLZARAN I HO RESPECTARAN.

FINS ARA: CAP administració, estatal o autonòmica, grup ecologista, o centre universitari a l’Estat espanyol ha presentat un estudi que demostri l’impacte negatiu de la pesca submarina a pulmó lliure sobre el medi marí mediterrani. Cap grup ecologista reconegut ha fet campanya contra la pesca submarina. SÍ ho han fet petits grups amb un escàs coneixement sobre el tema o bé interessos comercials entre els seus associats o aquells que els financin, o bé grups ecologistes de països (Alemanya, Holanda) sense cap cultura marítima ni gastronòmica del país. La majoria de grups ecologistes reconeguts (Greenpeace, etc.) coincideixen en assenyalar com a principals factors de deteriorament del medi marí mediterrani i, més específicament, de la seva fauna i flora: La contaminació química. La pesca industrial i la seva sofisticació tecnològica, especialment arrossegament, cercle i xarxes de deriva i, en alguns casos, palangre. El baix poder social dels estaments polítics per regular i fer complir la llei (talles mínimes potencia motors, etc.) als pescadors professionals. La pesca furtiva dels pescadors artesanals amb dinamita, dels anys 50 als 80. Els abocaments incontrolats a la mar.

LA PROPOSTA DE FEDAS PER NOVES INICIATIVES O PLA D´USOS DELS ESPAIS ACTUALS. Tendir a concentrar els espais marins protegits mitjançant: + reserves integrals (no pesca de cap tipus, no fondeig) de petita dimensió. + zones de la dimensió anterior en veda rotatoria durant tres anys. + possibles regulacions que dificultin l´activitat dels furtius: pesca a caps setmana i festius de desembre a semana santa, etc. > Avaluar l´impacte a mig termini dels diferents tipus de regulació i anar-les adaptant a les conclusions desde l´objectivitat de la seva solvencia cientifica reconeguda. Garantir la gestió del Parc o Zona de Reserva Marina per part de l’Administració autonòmica, sense delegar aquesta gestió a col·lectius amb interessos dins l’espai a protegir. > Incloure al Consell Assessor del Parc representants de FEDAS/Fed Autonòmiques, en tant que representants de 70.000 llicències federatives a l’Estat i bons coneixedors del medi marí i l’impacte de diferents actuacions, d’igual manera que hi són representats d’altres col·lectius.

EL QUE HI HA AL DARRERA DE MOLTES SOLICITUDS DE CREACIO DE NOUS PARCS/ RESERVES MARINES Mala imatge derivada dels pescadors semiprofessionals que es venen el peix (tot i que també ho fan els que pesquen amb canya, currican, volantí, poteres, etc.). Voluntat dels Centres de Busseig d’obtenir “parcel·les marines” per a la seva explotació turística EN EXCLUSIVA. Actitud defensiva dels pescadors artesanals, que veuen minvar les seves captures i perillar les seves captures. Desconeixement de les condicions, reglament i impacte real de les competicions de pesca submarina a pulmó lliure sobre el medi marí.

LA PESCA SUBMARINA A PULMÓ LLIURE: NO ÉS: Una forma de pesca esportiva que es practica a pulmó lliure exclusivament. Una activitat regulada, com a tal per: L’administració central (Aigües exteriors). Les administracions autonòmiques (Aigües interiors). Una activitat esportiva, regulada a nivell de competició per la CMAS, la FEDAS i les diferents federacions autonòmiques. La manera més racional i selectiva de pescar: Tria les peces pel seu tamany i el seu interès gastronòmic. Limitada, a Balears i a d’altres autonomies, a 5 kgs. i una peça per llicència i dia. Una activitat, així plantejada, amb evidents requeriments de capacitació física als seus practicants i, per tant, amb un nombre molt reduït de llicències en proporció a d’altres modalitats de pesca esportiva. Una activitat esportiva, així regulada, perfectament respectuosa amb l’entorn natural, la sostenibilitat dels recursos marins i de baixíssim impacte en el medi marí. Una activitat ilegal o furtiva. Una activitat que es practica amb escafandra o mijtans mecànics (scooter submarí), expressament prohibits en les regulacions de l’Administració (propiciat per FEDAS) i en la regulació esportiva de FEDAS i les seves federacions autonòmiques. Una activitat de major impacte que d’altres modalitats de pesca esportiva: Canya. Currican... ...donat l’alt nombre de practicants d’aquestes darreres modalitats. Una activitat que, a nivell de competició, tingui impacte negatiu en el medi, (baix nombre de captures per competidor: entre 1 i 3 Kgs.) donada la reglamentació molt restrictiva a les competicions.