T E O R I A D E L C O L O R Que cal saber sobre el color? La matèria esta viva i és més o menys inestable, des d’ella es generen allò que coneixem per ones electromagnètiques. Hi ha cossos als quals els sobra energia. D’aquesta energia sobrant i en moviment de la matèria que anomenem ones electromagnètiques, només una molt petita part, és visible.

La percepció visual. L’ull humà. Si ara mateix podem parlar d’una teoria del color o de la llum, es pel fet que els humans disposem del receptor d’aquesta llum i d’aquest color. És l'instrument del qual ens valem persones i altres criatures vives per percebre aquest fenomen de les ones electromagnètiques visibles. Parlem entre persones de la percepció de la llum i del color, parlem, en definitiva, de percepció. I l'instrument per antonomàsia d’aquesta percepció és la vista. Molts autors que treballen sobre la teoria del color ens han fet veure que fora dels nostres ulls el món no sap res de colors, que el color es només una il·lusió que viu en el nostre cervell i que és pur luxe de la subjectivitat (Harald Küppers).

La llum que impregna el nostre entorn, conté en el seu interior multitud de colors. L’humanitat, des de l’antiguitat, ha conegut aquest fenomen per mitjà de l’arc de Sant Martí, tot i que fou Newton qui va mostrar-nos, per primera vegada, d’una forma controlada, el fenomen de la difracció de la llum fent-la passar a través d’un prisma.

Els cossos que no emeten energia o no són energia, en poden ser receptors, i quan ho son, absorbeixen només els colors de que són capaços, transformant-los en calor, i retornant aquell color que no són capaços d’assimilar. Així per exemple, una fulla verda, la veiem verda perquè la fulla no ha assimilat aquest color i el retorna per a gaudi dels nostres ulls. Aquest fenomen té una importància transcendental en el disseny modern d’objectes i de l’entorn.

Barreja de llum, de colors llum (matèria inestable, energia). Sistema additiu Barreja de llum, de colors llum (matèria inestable, energia).

Les llums complementàries són aquelles que si les barregem Produeixen llum blanca. Aquestes llums són sempre una primària i una secundària. Els colors complementaris sempre es solen anular, tendint a equilibrar-se.

Barreja de pigments, de colors pigment (matèria estable). Sistema substractiu Barreja de pigments, de colors pigment (matèria estable).

Des de l’interior, en el tercer cercle de colors podem veure els que anomenem saturats. Els colors saturats són aquells que no tenen ni rastre de blanc ni de negre. En diem vulgarment colors purs o sortits del tub. En el moment que enfosquim o aclarim un mateix color hem de parlar de matisos d’aquest color, per tant, matisar un color es fer-li perdre la seva saturació.

Els colors complementaris s'anul·len

Les investigacions de Josef Albers Les dificultats en la percepció del color. Les investigacions de Josef Albers

LA RELATIVITAT DEL COLOR I LA DEPENDÈNCIA DEL COLOR RESPECTE DEL SEU ENTORN

ELS DOS QUADRATS MARRONS SÓN IGUALS, O NO? EL VEURIEU IGUALS SI ELS POGUESSIU AILLAR DEL FONS !

TRES COLORS ES CONVERTEIEN EN QUATRE COLORS.

SEMBLANÇA DE CONTRASTOS

COLORS MAJORITÀRIAMENT CÀLIDS

COLORS MAJORITÀRIAMENT FREDS

El fenomen de la persistència retiniana. Si Hom concentra la vista el temps suficient sobre els cercles que teniu a l’esquerra, podreu comprovar si desprès enfoqueu la vista sobre la superfície blanca, que veieu el color complementari del color que heu observat. Aquesta saturació que es produeix en la nostra percepció, la nostra vista intenta compensant-la projectant el complementari sobre el blanc la qual cosa pressuposa un cansament visual considerable. Aquest fet te conseqüències importants, a tenir en compte, en el mon de la comunicació visual.

La relació del color i la forma segons Karl Gerstner .

La relació del color i la forma segons Karl Gerstner .

Les formes cromàtiques de Gerstner

Composició de Karl Gerstner 1

Composició de Karl Gerstner 2

Composició de Karl Gerstner 3

Composició de Karl Gerstner 4

Composició de Karl Gerstner 5 Composició de Karl Gerstner 2

Aquesta és una escultura de Karl Gertsner