L’escola de Eleàtica i filòsofs pluralistes

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
GASPARD MONGE GIRARD DESARGUES.
Advertisements

2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
FILOSOFIA ANTIGA ELS SOFISTES I SÒCRATES
ELS PRINCIPALS SOFISTES
Ciència, tècnica i societat
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
VISITEM LA RESIDÈNCIA.
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
L’Univers Com es defineix l’Univers?
L’ESCOLA JÒNICA Autors presocràtics.
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
Sòcrates Treball realitzat per: Salvador Bosch Tania Gorri Ana Bellido
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
L’escola Pitagòrica i els filòsofs atomistes.
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
Treball realitzat per:
UD: EXPRESSIÓ GRÀFICA: perspectives
LA MENTIDA DESCOBERTA.
CLAUDE MONET Obres clàssiques de pintura acompanyades
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
24 de l’any cB Regina Seguim al Jesús que “es lliura” en el camí vers la Creu (T. Ll. de Victòria)
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
regit per llei: el logos
L´Escola pitagòrica. Els filòsofs atomistes: leucip i demòcrit.
L’ESCOLA ELEÀTICA Antonio Soto Bernad Hernán Ortiz de Mendivil Llácer
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2009 FASE autonómica PRIMÀRIA PROVA INDIVIDUAL
3.4 El problema del coneixement
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Guillermo Martí Nomdedeu
PRIMERS TESTIMONIS FILOSÓFICS.
IMPLIQUEM A TOTES LES CLASSES EN EL NOSTRE PROJECTE
VALORS I VITUTS PER CRÉIXER COM A PERSONA
Què hi ha a l'Univers?.
Per tant, hi ha d’existir
Un test per pensar... Materials de
La teoria de les Idees de Plató
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
4. Pirró d’Èlide i l'escepticisme
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
Objectiu Educatiu Trienni
Potser la seva vestimenta deia el que la seva ànima volia reflectir
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.
Tema 5: Nombres naturals i enters
I vosaltres, qui dieu que sóc jo?
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
COM NEIX UN PARADIGMA?.
L’ESCOLA PITAGÒRICA: Els Atomistes: Demòcrit i Leucip
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
ESCOLA ANTONI TÀPIES- 5èB
Alumnes de 4T de primària - s.j.o. Barcelona
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
CONCURS BÍBLIC Laia Garrit Mª del Mar Puigferrat.
3.4 El problema del coneixement
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
Principi del canvi (immanent)
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
LA TEORIA DEL SUPERHOME Friedrich Nietzsche
Coral de les 10 verges que esperen el retorn de Jesús. Bach
Religió Catòlica 2 Educació Primària.
CONCURS BÍBLIC NOM: CÉSAR COGNOMS: GARCÍA MEDINA GRUP B DATA NAIXAMENT: 02/07/2003 COL·LEGI: SANT JOSEP OBRER CARRER: COVADONGA S/N
NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
Què puc conèixer (2na part)
COM NEIX UN PARADIGMA?.
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
Transcripción de la presentación:

L’escola de Eleàtica i filòsofs pluralistes L’ESCOLA ELEÀTICA: Xenòfanes, Parmènides i Zenó ELS FILÒSOFS PLURALISTES: Anaxàgores i Empèdocles

INTRODUCCIÓ AL TREBALL ¿De què anem a parlar? Hui anem a parlar dels filòsofs que d'una manera o d'altra gracies als seus pensaments van a inspirar a Plató a fer la seua teoria sobre els distints mons que hi ha i la realitat de les coses que ens envolten: la seua naturalesa, la idea que tenim de aquestes i fins i tot la part en les que les situem, és a dir, un món perfecte i inmutable o un altre món imperfecte com és el nostre.

Xenófanes de Colofó BIOGRAFIA: Parlarem de la data en que va nàixer i de la que va morir d'una forma aproximada, no exacta, les obres que va escriure i la seua trajectòria en la filosofia durant la seua vida, és a dir, els pensaments que tenia del món i dels déus.

Xenófanes de Colofó BIOGRAFIA Xenófanes de Colofó, nascut entre el 580 a. C. i el 570 a. C. - mort entre el 475 a. C. i el 466 a. C. Va ser un poeta elegíac i filòsof grec. A soles es conserven fragments d´algunes obres gràcies a les recopilacions d'autors posteriors . A partir dels fragments conservats, pot reconstruir-se una visió del món i dels déus oposada als plantejaments de l'èpica homèrica i hesiódica. Es senyalat com esceptic per el seus fragments gnoseològics, a més a més, es deduí que va crear la primera formulació d'un monoteisme a Grècia.

Empedócles BIOGRAFIA: Parlarem de data aproximada en la que va viure, la ciutat on va nàixer i un breu resum de la trajectòria en la seua vida. PENSAMENT: Les seues obres o les que li atribueixen, la seua teoria que planteja en aquestes obres en les que sobre tot es basa en la realitat del món.

Empedócles BIOGRAFIA Va nàixer per l'any 495 A.C. En la ciutat d'Akragas (Agrigent) , a Sicília. A banda de ser filòsof també va ser conegut com a metge i com a xaman, és a dir, relacionat amb la màgia. Es diu que va ser deixeble de Pitàgores i mestre sofista d'altres filòsofs com Gorgias de Leontini, i se li atribueix la creació de la retòrica. Dibuix d'Empedócles

Empedócles PENSAMENT - Se li atribuïx l'escriptura de dues obres: una que conté la seua interpretació de la naturalesa i a la que se li ha donat el nom de "Sobre la naturaleza"; i una altra, les "Purificacions", que conté un conjunt d'instruccions més religioses - Va acceptar el postulat parmenídeo de la permanència del ser; però tractarà de donar una explicació del canvi, negant-se a acceptar el caràcter il·lusori la realitat sensible. Empédocles postula l'existència de quatre elements (foc, terra, aire, aigua) permanents i inmutables, i dues forces còsmiques (Amor, Odi) que són la actuacó dels elements. - La realitat és el resultat de la combinació d'eixos quatre elements originaris Les generacions són agregacions o mescla d'elements. I el que cridem corrupció no suposa la destrucció, sinó només la separació. - El món tal com nosaltres ho coneixem està a mitjan camí entre la realitat primitiva (l'Amor), i la fase de total separació dels elements (l'Odi). - Respecte a les seues ensenyances religioses podríem relacionar-les directament amb l'orfisme i amb el pitagorisme. En la seua obra la disgregació dels elements suposa la desaparició de l'objecte i, per tant, la mort no podrà donar pas a la immortalitat d'una ànima material.

Anaxàgores BIOGRAFIA: Parlarem de la seua trajectòria com a filòsof de l'época i les seues vivències. PENSAMENTS: Parlarem de la seua teoria, que coses proposa sobre el sers i el món en el que vivim. Sobretot destaca la seua teoria sobre l'explicació de l'univers.

Anaxàgores BIOGRAFIA Filòsof, geòmetra i astrònom grec. Es dedueis que podia haber sigut deixeble d'Anaxímenes, Anaxàgores va pertànyer a la denominada escola jònica i va obrir la primera escola de filosofia a Atenes. Alguns filòsofs que van ser deixebles seus són: Pèricles, Tucídides, Eurípides, Demòcrit, Empédocles i, encara que no se sap a ciència certa també es pensa que podia haber sigut Sòcrates. Va patir l'expulsió d'Atenes davall l'acusació d'ateisme, el motiu real va ser la seua afinitat amb Pèricles, el qual es trobava en oposició a Tucídides. Dibuix d'Anaxàgores

Anaxàgores PENSAMENTS -Anaxàgores accepta la teoria de la immutabilitat del ser. Però s'esforça per conciliar les dos tendències: la de la immobilitat del ser i la de l'etern esdevindre. -No són quatre les partícules constitutives, sinó infinites. Es tracta de que en cada cosa hi ha molts gèrmens (spérmata) qualitativament diferents. -Arriba a la conclusió que perquè quelcom sorgisca ha d'estar abans present en allò de tot això procedix, és a dir, arriba així al principi Tot està en tot. Anáxagores va situar el principi de totes les coses (arché) en el nous (enteniment) encarregat d'imprimir orde al caos original. Va afirmar la divisibilitat indefinida de l'espai i del temps. -La gran aportació d'Anaxàgores al pensament filosòfic és precisament haver introduït en l'explicació de l'univers el nous com a força motora de tot el que existix. L'entitat del nous és tal que es troba per damunt de qualsevol altra realitat. El nous "es infinit i autònom, i amb res es mescla", i totes les coses es veuen impregnades d'ell. Anaxógores no va portar el seu descobriment fins les seues últimes conseqüències: es va quedar en la causalitat del nous sense atribuir-li cap causa final.

Zenó BIOGRAFIA -Nasque el 490 i es mort en 430 a. C. -Originari de Elea -Discipul de Parmenid -Fill de Telentàgoras , adoptat per Parmenid -Influència politica: Vol enderrocar al tirà d’ Eleata -No va conformar ninguna doctrina positiva de la seua propia mà. -Tot lo que defend ho pren de Parménides -Es limita a atacar tot plantejament que no partixen de les tesis eleàtiques. -Títol de: "inventor de la dialéctica"

Zenó TEORIA -Intenta probar que el ser té que ser homogéni i únic. -Va en contra de: -La pluralitat com estructura de lo reial. -La validesa de l’espai. -La realitat del moviment. -La realitat del transcórrer del temps. -Pensamen infinitissimal -Utilitza la demostració ad absurdum (reducció al absurd), que toma per hipótesi el contrari del que es considera i mostra les incongruències d’aquest. (Mètode de la discusió)

Parmenides BIOGRAFIA -Va nàixer en l´any 540 a. C, va morir l´any 470 a. C -Originari d’Elea, al sud d’Italia -Considerat com el creador de la lògica. -Defensor de la raó -Representant més noble dels filòsofs eleàtics. -Ha arribat a nosaltres que en un principi va ser alumne de Xenòfanes, però, que el va deixar i es va associar amb Aminia, un pitagòric al que va preferir com a professor.

Parmenides TEORIA SER Etern Inmutable Perfecte Complet -En la seua Teoria te l´interés per abastar la veritat, que te que ser eterna i sense canvis. -Es basa en dues vies de saber: SER Etern Inmutable Perfecte Complet -Via de l´opinió: “el ser és i no ÉS”, aquesta via pertany a la dels sentis, en aquesta via els sentits ens diuen que una cosa “és açò no és allò altre”, mentre que no accepta la multiplicitat, ja que és el que nosaltres vèiem i es considerat una aparença, i aquesta es una opinió creada pels sentits, aleshores és un saber enganyós. -Via de la veritat: “EL SER ÉS i el no ser no És”, aquesta via pertany a la de la raó, el SER fa referencia a allò que existeix, és etern, immutable i complet, l´univers ÉS, és a dir és immutable i perfecte, a aquesta via s´arriba sense els sentits, únicament amb el coneixement i la raó, i d´altra banda l´ens que no es “ser” no ÉS, ja que no és perfecte, es incomplet i divisible.

Influencies en Plato Parmènides Zenó Xenófanes Anaxàrogues Empédocles -La discriminació dels sentits -Distinció via veritat i via de la opinió (Opinió i coneixement) -Els atributs de les idees de Plató s’assemblen als del Ser -Distinció entre realitat i aparença (Distinció mon Sensible i intel·ligible) Zenó -Mètode de la discusió com a mode de trobar la veritat Xenófanes Anaxàrogues -Similitud entre la seua teoria i la teoria de les idees de Plató (està teoria és molt similar a l'anterior ja que per a Plató la IDEA era alguna cosa SEPARAT de les coses i que al mateix temps servia de model per a elles). Empédocles Com Empédocles, Plató tracta d'explicar la formació de les parts del cos humà per la combinació i la modificació dels elements primers