La mesura de la coeducació Alícia Villar Aguilés Universitat de València alicia.villar@uv.es @villaralicia

1. La mesura de la (des)igualtat de gènere Enfocament binari: comptabilitzar homes i dones Els indicadors binaris mostren asimetries dones/homes Desequilibris entre dones/homes al sistema educatiu, 4 exemples: 1. Feminització de la professió docent en educació infantil 2. Masculinització/Feminització de famílies professionals en FP 3. Eleccions de grau i expectatives diferenciades 4. Persistència de trajectòries marcades pel gènere en estudis de postgrau

Feminització de la professió docent en infantil Feminització/Masculinització en FP 8 de cada 10 persones que estudien en FP relacionades amb l’atenció i el benestar de les persones són dones 9 de cada 10 persones que estudien en FP de tecnologia, fabricació i seguretat són homes Eleccions de grau universitari diferenciades Trajectòries de postgrau marcades pel gènere Més dones matriculades i millors resultats Predisposició meritocràtica Elecció de carrera per assegurar millors opcions laborals: major nivell de racionalització i anticipació Socialització diferenciada: dilemes diferents 53,7% dones Patró 70/30 (Salut i Enginyeria) 9 de 10 en màsters d’atenció sanitària i social són dones (100% en màsters d’Infermeria) Carreres STEM encara no equitat

Aquest tipus d’indicadors (variable sexe) ens permeten conéixer les relacions de gènere? I com es distribueix de manera desigual els poder entre i intra gèneres? Té sentit parlar de gènere(s) i desigualtat de gènere si aspirem a una ESCOLA COEDUCATIVA?

2. L’escola coeducativa i la qüestió del gènere Després de tot, el feminisme tracta la transformació social de les relacions de gènere, cosa amb la que estaríem probablement totes d’acord, tot i que “gènere” no siga la paraula preferida per algunes (Judith Butler) L’horitzó últim al que apunta el feminisme és a la destrucció dels gèneres, del gènere “dona” i del gènere “home” i la transformació d’homes i dones en individus d’experiència diferenciada i diferenciada en tant que individus, no en tant que éssers que pertanyen a un gènere (Marina Subirats) Si a les escoles se’ls culpabilitza habitualment de tot tipus de problemes socials, no ens haurà de sorprendre que també se’ls culpabilitze de modelar les masculinitats i feminitats (Raewyn Connel)

3. Una proposta des de l’àmbit local OBSERVATORI DE LA IGUALTAT EDUCATIVA Ajuntament de Manises Consell Escolar Municipal PRIMERA FASE 2017 recollida dades indicadors ET2020 + Coeducació SEGONA FASE 2018 segona onada de recollida dades i estudis complementaris Dades indicadors ET2020 (Escolarització infantil, abandó prematur, FP, universitat, formació permanent) Coeducació Quantificar la coeducació? Qüestionari d’autoavaluació en primària Observació del pati escolar

3.Una proposta des de l’àmbit local PRIMERA FASE 2017 recollida dades indicadors ET2020 + Coeducació Coeducació Quantificar la coeducació? Qüestionari d’autoavaluació en primària Coordinadores d’Igualtat i Convivència Tutor o tutora del grup RESULTATS Indicadors amb puntuacions més altes: 6, 9, 10 Indicadors amb puntuacions més baixes: 2, 3, 7

Escola coeducativa CONSCIÈNCIA COMPRENSIÓ ACCIÓ-TRANSFORMACIÓ No podem culpabilitzar a l’escola de la desigualtat La societat és desigual i les desigualtats socials entren a l’escola i també es creen i reprodueixen com a desigualats educatives a dins de l’escola Tampoc podem acceptar que l’escola ha de ser l’encarregada de resoldre el gran repte (global) de reduir les desigualtats (que també ho són per raons de classe social, d’origen, d’ètnia) La (des)igualtat també respon a una qüestió cultural, forjada en una història recent molt desigualitària i de no reconeixement del sexisme com a preocupació social (macro-micromasclismes) L’escola pot assumir un compromís per prendre consciència de les desigualtats COMPRENSIÓ Per a comprendre la (des)igualtat cal observar-se, com a escola, en la relació amb les famílies, en relació amb la comunitat més pròxima Una millor comprensió de la realitat social ens fa incorporar la (des)igualtat com a repte d’acció i transformació: la (des)igualtat cal fer-la visible La (des)igualtat social transformada en socioeducativa és un tema clau de diferenciació entre pública/privada La sociologia ens ajuda a comprendre la realitat social i a enfocar les actuacions cap a la transformació: “traduir” les dades estadístiques i les propostes dels informes tècnics; promoció de processos participatius a les escoles ACCIÓ-TRANSFORMACIÓ Materials didàctics que visibilitzen a les dones oblidades Currículum més reduït, reajustat a la realitat i més flexible a incorporar formació sobre desigualtats (aprenentatge real dins i fora de l’escola) Espais i patis escolars lliures de sexisme i de gèneres preasignats: necessari abordar les relacions de gènere als patis Llenguatge no androcèntric i inclusiu: som el que parlem Relacions socials lliures de sexisme: intolerància i reaccions fermes Festes inclusives i no sexistes (en carnestoltes, en la celebració de dates rellevants, en els personatges escollits per a les festes) Famílies que fan escola aportant les seues experiències per a la igualtat i escola que fa famílies més igualitàries