Frontal de l’altar d’Avià MNAC

Fitxa tècnica Autor : desconegut. Cronologia: 1170 – 1190. Estil: romànic tardà. Tècnica: tremp sobre fusta d’àlber i pergamí a les juntes. Mida: 105 x 176 cm. Tema: religiós. Localització: MNAC (Barcelona)

El frontal d'Avià presenta un cicle iconogràfic dedicat a la vida de la Mare de Déu i està format per un compartiment central amb les figures de la Mare de Déu i de l'Infant, i quatre compartiments laterals.   A la taula central la figura de la Mare de Déu apareix asseguda sota un arc trevolat sostingut per capitells i dos àngels als angles mentre presenta el seu fill, girat vers un cantó de la composició.

Context Els frontals d’altar, anomenats també antipendis, van tenir una gran acceptació a Espanya, i sobretot a Catalunya. La seva aparició és deguda principalment a la voluntat d’aprofitar la post de fusta situada davant de l’altar com a suport d’imatges. Els primers frontals d’altar daten del segle IV dC. En un primer moment, estaven formats per tapissos o riques teles, però posteriorment es van ornamentar amb metalls preciosos, com la plata o el coure esmaltat. Amb el pas del temps, les escenes representades als frontals dels altars es van anar fent més complexes i van créixer de dimensions. Aquest fet, sumat a un canvi en la litúrgia, en el qual el sacerdot es va situar davant l’altar i d’esquena als fidels, va provocar un canvi d’ubicació del frontal. A partir d’aleshores, aquest element es va situar darrere de l’altar, és a dir, del tablum, i això va donar lloc a una nova tipologia: el retaule (darrere de l’altar).

Descripció formal L'àngel anuncia a Maria la seva maternitat i, separat per una columna, el moment en què la Mare de Déu visita la seva cosina santa Elisabet (mare de sant Joan Baptista), i les dues dones celebren la seva futura maternitat. L'escena del naixement de Crist a Betlem. L’adoració dels tres Reis, Melcior, Gaspar i Baltasar (epifania), que ofereixen a l'Infant els seus presents: or, encens i mirra, en reconeixement de la seva personalitat divina. És l'única escena en la qual s'observa la relació amb l'escena central, establint un diàleg amb l'Infant. Es narra el moment de la Presentació de l'Infant al temple de Jerusalem

Tot i que prevalen el hieratisme i la frontalitat, els personatges mostren una certa humanització; en destaca el contacte maternal del la Mare de Déu, que anuncia l’evolució de filiació que posteriorment es va produir durant el gòtic. En la mateixa línia naturalista, també s’ha d’esmentar l’expressivitat i el moviments d’alguns dels personatges, com sant Josep, els tres reis mags o el mateix Nen Jesús de l’escena central. En la mateixa línia, també es representen els elements arquitectònics. No obstant això, es manté la tradició iconogràfica i el caràcter simbòlic característic del romànic, que es pot veure principalment en la utilització de la perspectiva jeràrquica i l’ús del nimbe o aurèola per als personatges sants, que en el cas de la Mare de Déu i l’Infant en l’escena del naixement és ovalat, per remarcar-se el caràcter diví respecte de sant Josep. S’adverteix l’ús de colors purs i plans, així com la delimitació de les figures emmarcades en fines línies negres. Dominen el blau i el vermell, i un vernís daurat que es feia servir com a substitut del pa d’or.

Models i influències Aquest frontal és una obra molt representativa de l’art anomenat “estil 1200”, difós per tot l'Occident cristià, i caracteritzat pel seguiment dels models bizantins. Aquesta influència s’aprecia no solament en el hieratisme o el gust o per la simetria, sinó també en aspectes iconogràfics, com la posició reclinada de la Mare de Déu, o decoratius, com les riques vestidures orientalitzants . En aquesta època també es comença a apreciar una evolució en les formes de representació cap a una tendència més naturalista i narrativa, que anticipava l’estètica del període gòtic. Extret de: TRIADÓ, J.R. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives, 2009