Situació i Propostes del Sector dels Instal·ladors Barcelona, 6 de febrer del 2012

Índex Resultats de l’Enquesta sobre la Morositat en el Sector dels Instal·ladors. Propostes de Reforma legal per a millorar la Liquiditat dels Instal·ladors.

1. Resultats de l’Enquesta: Forma jurídica dels negocis

1. Resultats de l’Enquesta: Nombre de treballadors Immensa majoria són micro empreses (menys de 10 treballadors). Una mitjana de 4 treballadors per negoci.

1. Resultats de l’Enquesta: Nombre d’autònoms Una mitjana de 3 autònoms per negoci.

1. Resultats de l’Enquesta: Recordatori Llei 15/2010 Massa sovint s’obliden els terminis màxims de pagament d’aplicació gradual que estableix la Llei 15/2010 de Lluita contra la Morositat: Pel sector privat: 85 dies fins el 31/12/2011 75 dies des del 1/1/2012 i fins el 31/12/2012 60 dies des del 1/1/2013 Pel sector públic: 55 dies fins el 31/12/2010 50 dies del 1/1/2011 al 31/12/2011 40 dies des del 1/1/2012 i fins el 31/12/2012 30 dies des del 1/1/2013 Pels contractistes d’obres de les AAPP (de manera excepcional): 120 dies fins el 31/12/2011 90 dies des del 1/1/2012 i fins el 31/12/2012 60 dies des del 1/1/2013 i fins el 31/12/2013

1. Resultats de l’Enquesta: Terminis de cobrament Un 55% d’empreses cobra fora del termini màxim establert a la Llei 15/2010 de Lluita contra la Morositat. Un 80% dels enquestats estan cobrant més tard dels 30 dies que prevalen als països de l’Europa del nord.

1. Resultats de l’Enquesta: Cobrament i pagament El termini mitjà de pagament de la mostra es situa en 58 dies. El termini mitjà de cobrament de la mostra es troba en 76 dies. El termini mitjà de cobrament gairebé es situa en el que marca la Llei 15/2010, encara que hi ha molts instal·ladors un 55% que cobra més tard. Els 18 dies de diferència impliquen una necessitat mitjana de finançament d’uns 27.000 € per a un negoci de 900.000 € de facturació.

1. Resultats de l’Enquesta: Necessitat de finançament En el conjunt del sector a Catalunya, aquesta necessitat de finançament podria arribar als 153 milions d’euros. Aquesta necessitat de finançament representa un greu obstacle pels empresaris, en un moment de sequera creditícia. El darrer Informe d’estabilitat Financera del Banc d’Espanya indica com el crèdit al sector privat baixà un 3% al juny respecte l’any 2010 i continua una greu tendència negativa. La diferència entre terminis de pagament i cobrament genera una necessitat de finançament de 153 milions € als instal·ladors catalans

Empreses amb instal·lacions acabades i pendents de cobrament 1. Resultats de l’Enquesta: Instal·lacions no cobrades Empreses amb instal·lacions acabades i pendents de cobrament (% dels enquestats) Un 75% dels enquestats té instal·lacions fetes i encara pendents de cobrament.

1. Resultats de l’Enquesta: Instal·lacions no cobrades Els instal·ladors tenen instal·lacions executades però pendents de cobrament per un valor mitjà de 80.311 € per cada empresa. De mitjana, aquestes instal·lacions pendents de cobrament representen el 19% de la cartera viva d’instal·lacions de cada empresa. En un terç dels casos, el pes de les instal·lacions no cobrades és encara superior al 19% de mitjana del sector.

Estimació del valor de les instal·lacions pendents de cobrament 1. Resultats de l’Enquesta: Instal·lacions no cobrades Estimació del valor de les instal·lacions pendents de cobrament La mostra indica uns 4 milions € en instal·lacions executades i no cobrades. Si extrapolem al conjunt d’instal·ladors de Catalunya, la xifra s’elevaria fins a uns 262 milions €.

Instal·lacions amb major problemàtica de cobrament, % mostra (*) 1. Resultats de l’Enquesta: instal·lacions no cobrades Instal·lacions amb major problemàtica de cobrament, % mostra (*) Les instal·lacions d’electricitat, calefacció, climatització i aigua són les que generen més problemàtica de cobrament. Els resultats encaixen amb el perfil d’instal·lador de FERCA, molt present en aquells àmbits i menys en les telecomunicacions i incendis. (*) La suma de les respostes pot superar el 100% perquè hi ha empreses que poden tenir problemes amb més d’un tipus d’instal·lació.

Tipus d’immobles amb major problemàtica de cobrament, % mostra (*) 1. Resultats de l’Enquesta: Instal·lacions no cobrades Tipus d’immobles amb major problemàtica de cobrament, % mostra (*) Els equipaments públics, junt amb la indústria i la vivenda lliure, representen els tres àmbit amb major morositat pels instal·ladors. (*) La suma de les respostes pot superar el 100% perquè hi ha empreses que poden tenir problemes amb més d’un tipus d’immoble.

2. Propostes: Sector públic Atès que hi ha un elevat percentatge d’instal·lacions a equipaments públics pendents de cobrament, convé establir un seguit de mesures en relació al sector públic, com per exemple: Exigir el compliment estricte dels terminis de pagament del sector públic fixats a la Llei 15/2010 de Lluita contra la Morositat, que, com hem vist, són de 40 dies des del 1/1/2012. Condicionar el pagament de les administracions als contractistes d’obra pública a que liquidin els seus deutes amb proveïdors com els instal·ladors. La Llei 15/2010 preveia la creació d’una línia especial del Institut de Crèdit Oficial (ICO) per a finançar els deutes pendents dels ajuntaments. Després de molts retards, el RDL 8/2011 del 1 de juliol instava la Comissió Delegada del Govern per Afers Econòmics a crear aquesta línia. Convindria que el nou govern de l’Estat li donés la màxima prioritat. El Ministre Montoro ja ha anunciat una línia ICO per comunitats autònomes. La nova línia ICO s’hauria de destinar de forma prioritària a la liquidació els deutes pendents amb els instal·ladors relacionats amb equipaments públics .

2. Propostes: Sector financer El sector financer espanyol acumula immobles per valor d’uns 70.000 milions €, segons les estimacions, en molts casos amb instal·lacions pendents de liquidació. En vista del procés de reestructuració de bancs i caixes, es proposen les següents mesures: Que les entitats financeres que han rebut ajudes públiques del FROB per a millorar el seu capital i provisionar les carteres d’immobles, destinin una part dels recursos rebuts a liquidar parcialment les instal·lacions dels immobles. Reformar la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) per a que la subhasta d’un immoble hipotecat impliqui la liquidació automàtica de les instal·lacions pendents en la part proporcional al valor d’execució sobre el valor comptable del immoble. El RDL 8/2011 del 1 de juliol ja reformà la LEC per evitar que es puguin subhastar immobles per menys del 60% del seu valor de taxació Es tracta de que la subhasta de l’immoble obligui també a destinar la part proporcional del valor recuperat a liquidar el deute pendent amb els instal·ladors.

2. Propostes: Sector financer Procediment que segueixen els immobles en la crisi immobiliària i reestructuració financera: els bancs mai perden, però ...i l’ instal·lador? 1. Immoble del promotor: Valor: 100 (Instal·lació: 15) 2. El banc assumeix la propietat de l’immoble del promotor insolvent i en rebaixa el valor contra provisions i resultats: Valor: 75 3. El FROB injecta capital al banc per compensar les pèrdues de la cartera immobiliària: Recupera una part dels 25 4. El banc ven o subhasta l’immoble per un mínim del 60% del valor de taxació: Valor 60

2. Propostes: Sector privat i regulació mercats Prohibició de que els promotors immobiliàries certifiquin el final d’obra sense acreditar el pagament íntegre de les instal·lacions que s’hi contenen, o bé aportant un aval per les quantitats pendents. Entrega de la cèdula de primera habitació per part de l’ajuntament només quan s’hagin liquidat les instal·lacions, o bé es presenta el certificat de final d’obra, junt amb certificat de pagament als proveïdors d’instal·lacions o l’aval corresponent (vegeu punt anterior). Control i supervisió de les companyies subministradores de gas, aigua i electricitat per evitar actuacions de competències deslleial amb les empreses instal·ladores. Foment de l’energia mini-eòlica com a model sostenible, econòmic i de fàcil instal·lació que dinamitzaria el mercat pels instal·ladors.

Establiment del compte corrent tributari amb l’Agència Tributària. 2. Propostes: Mesures econòmiques generals Reforma laboral que millori la flexibilitat i rebaixi els costos laborals pels empresaris, més enllà de la contenció salarial pactada pels agents socials. Rebaixa de les cotitzacions a la Seguretat Social i racionalització del calendari laboral (ja s’han fet algunes passes en aquest sentit). Introducció del criteri de caixa en el pagament de l’IVA i altres tributs. Establiment del compte corrent tributari amb l’Agència Tributària. Rebaixa dels tipus d’impost de societats per a pimes i per a microempreses. Ampliar l’accés al crèdit públic per a pimes i autònoms, atesa la seva necessitat de finançament i les restriccions creditícies als bancs.

Gràcies