Detecció i notificació de casos de maltractament infantil PRIMÀRIA Patricia Hermosilla Del Olmo

Tocant la realitat de l’Abús Sexual Infantil

MITES

Maltracte infantil: Acció, omissió o tracte negligent, no accidental, que priva l’infant dels seus drets i el seu benestar, que interfereixen en el seu ordenat desenvolupament físic, psíquic o social i/o l’amenacen, els autors del quals poden ser persones, institucions o la mateixa societat.

Abús/agressió́ sexual infantil Qualsevol comportament en què un menor és utilitzat per un adult o un altre menor com a mitjà per obtenir estimulació o gratificació sexual. Aquesta definició inclou tots els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual.

Definicions Abús sexual Agressió sexual Exhibicionisme Explotació sexual infatil

Comportaments sexuals amb contacte directe: Tocar a un menor als seus genitals per obtenir plaer sexual. Fer que el menor toqui els genitals de la persona abusadora o mútuament. Acaronar i besar al menor amb propòsits sexuals, sempre obtenint plaer, o fer que el menor li faci a una altra persona. Introduir objectes o parts del cos (dits, llengua o penis) a la vagina, boca o anus d’un menor. Relació coital, vaginal o anal completa.

Comportaments sexuals sense contacte directe:   Mostrar material pornogràfic a un menor. Exhibit els genitals davant un menor. Demanar a un menor que interactuï sexualment amb un altre. Seduir a un menor a través d’internet per a propòsits sexuals. Fotografiar a un menor en posicions sexuals. Exposar al menor a contemplar actes sexuals de persones adultes. Observar al menor despullat amb fins sexuals.

Per a que un comportament sigui classificat com a abús sexual infantil, el component principal es el de PODER de l’adult sobre l’infant. Poder que es pot transmetre mitjançant: Amor Autoritat Força física Diferència

Conseqüències La relació de la víctima amb l’agressor. Les característiques de l’acte abusiu: freqüència, intensitat, duració... L’ús de la violència física i la utilització de força i amenaces. El context familiar de la víctima: ambient familiar disfuncional, existència o no de recolzament familiar després de la revelació i les conseqüències derivades de l’abús. Les pròpies habilitats del menor per afrontar les situacions adverses.

Dificultats amb les que es troben els menors Indefensió Por Dificultat per narrar els fets Vergonya Desenvolupament evolutiu Conflicte lleialtats

Dificultats amb les que es troben els professionals Falta de formació Por al procediment judicial Dificultat per fer feina en xarxa Carácterístiques pròpies de l’abús. Només es pot detectar a partir de: - Revelació directa del nin - Observació de la seva conducta - Informacions de terceres persones

Estadístiques 1 de cada 5 nins i nines. A Espanya, el 23% de les dones i el 15% dels homes han sofert ASI. Només un 2% dels menors informa de l’abús.

Important: s’han de considerar de manera global i no de forma aïllada Com identificar si un nin o nina és víctima d’ASI Indicadors Físics Conductuals Sexuals Important: s’han de considerar de manera global i no de forma aïllada

Comportaments sexuals considerats normals segons l’edat Fins als 4 anys: Explorar i tocar-se les parts privades, en públic i en privat. Frotar-se les parts privades (amb la mà o amb objectes). Mostrar les parts privades a altres persones. Tractar de tocar els pits d’altres dones. Despullar-se i voler estar despullat. Intentar mirar quan altres persones estan despullades o desvestint-se. Fer preguntes sobre el seu propi cos, el cos d’altres persones o funcions corporals. Parlar amb altres nins de la seva edat de funcions corporals com pipí o caca.

Entre 4 i 6 anys: Tocar-se les parts privades a propòsit (masturbació) ocasionalment amb la presència d’altres. Tractar de mirar a altres persones quan estan despullades o desvestint-se. Imitar comportaments de parella (com besar-se o agafar-se les mans). Parlar de les parts privades i emprar paraules “dolentes”, encara que no coneguin el seu significat. Explorar les parts privades d’altres nins de la seva edat (p.e: jugar a metges).

Entre 7 i 12 anys: Tocar-se les parts privades a propòsit (masturbació) usualment en privat. Jugar amb nins de la mateixa edat a jocs que involucren un comportament sexual com jugar a pares i mares o a “beso atrevimiento verdad”. Tractar de veure altres persones quan s’estan desvestint o estàn despullades. Mirar fotos de persones despullades o que s’estan despullant. Veure/escoltar material de contingut sexual a trvés dels mitjans de comunicació. Demanar mes privacitat (no voler desvestir-se davant altres persones) i resistir-se a parlar amb els adults sobre temes sexuals. Començar a sentir interès o atracció sexual cap a altres nins o nines de la seva edat.

Senyals d’alarma 0 a 5 anys: Tenir coneixement sobre actes sexuals específics o llenguatge sexual explícit. Participar en contacte sexual de forma similar als adults o actes sexuals amb altres nins similars als dels adults.   6 a 8 anys: Interaccions sexuals similars a les dels adults. Conèixer actes sexuals específics. Comportar-se sexualment en llocs públics, o per mitjà de les TIC. 9 a 12 anys: Freqüents conductes sexuals similars a les dels adults. Comportaments sexuals en llocs públics. 13 a 16 anys: Masturbació en llocs públics. Interés sexual dirigit a nins molt més joves.

Ampliació de l’identificació: potencials agressors No existeix un únic perfil d’abusador, però: El 75% son familiars, el 20% coneguts i el 5% desconeguts. 86% nomes vs 14% dones. Entre els 16 i els 36 anys. Qué evitar: ACCESIBILITAT i PROXIMITAT

PROCÉS Autoritat Seducció Manipulació Secret Xantatge Amenaces verbals i físques

Factors de risc per al menor Adult extremadament protector o gelòs Tutors aïllats o amb poques habilitats Confusió dels rols familiars Noves parelles tutors Dificultats en el matrimoni Viure en situacions d’amuntegament Dificultats de control d’impulsos, malaltïa mental, adiccions, violència domèstica... Discapacitat dels tutors

PAPER DELS PROFESIONALS

Prevenció: 7 passes 1. Coneix els fets: tenim la responsabilitat com adults de protegir als infants. Accepta la realitat. 2. Redueix al mínim els riscs: sigues conscient que l’ASI sempre ocorre quan un nin/a està tot sol amb un adult.

3. Parla sobre el tema: En general els nins i nines mantenen l’abús en secret, però les barreres cauran si parles obertament sobre el tema. Educació afectiu-sexual Crida ben fort Estela La mano de Kiko

La regla de KIKO

4. Mantén-te alerta: no esperis senyals òbvies de que un nin està sofrint ASI. 5. Informa’t, aprèn a reaccionar: es important saber a on anar, a qui cridar i com reaccionar. 6. Actua quan tinguis sospites: està en risc el futur benestar d’un nin. 7. Involucra’t: ofereix-te com a voluntari o com a soci per recolzar organitzacions que lluiten contra l’ASI i el maltractament.

DESCANS

Detecció Detectar significa reconèixer o identificar l’existència d’una possible situació de maltractament infantil. Com més aviat es detecti una situació de risc, millors seran els resultats en la intervenció, i per suposat, menys sofrirà el nin. INDICADORS -> Notificació.

INDICADORS NOTIFICACIÓ

Notificació Què és? La notificació del cas és la transmissió d’informació referent al menor suposadament maltractat i del mateix informant. El que es demana al professional és que detecti indicis raonables per sospitar i que n’informi. No han de detectar-se només els casos més greus i evidents, també hi ha obligació legal de notificar els casos aparentment lleus i les situacions de risc.

Qui ho ha de fer? S’estableix l’obligació de tota persona (i en especial la que per raó de la seva professió o funció) que detecti una situació de risc o de possible desemparament d’un menor, de prestar-li auxili immediat i de comunicar el fet a l’autoritat o als seus agents més pròxims (Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, i Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i dels drets de la infància i de l’adolescència de les Illes Balears).

A on? RUMI

Possibles dificultats Hi ha algunes creences o actituds que poden presentar dificultats perquè es dugui a efecte la notificació d’una situació: • Pensar que els infants son responsabilitat dels pares. • Creure que el compromís de canvi dels pares es suficient. • No notificar perquè no és té certesa absoluta. • No conèixer els mecanismes i passos que cal seguir per notificar. • No notificar una situació perquè es desconfia d’allò que afirma la víctima.
• Falta de confiança davant l’actuació dels serveis socials en general.

A tenir en compte: Per notificar un cas no és necessari tenir-ne una certesa absoluta, és suficient tenir una sospita raonable. La relació entre professor i alumnes és fonamental. És de vital importància treballar en xarxa. Per a molts d’infants que sofreixen maltractament, la violència de l’abusador es transforma en una forma de vida.

En els casos en que sigui possible fer-ho, és important informar als pares. El que implica la notificació es sol·licitar els suports necessaris. Com més tard es notifica un cas, més crònica serà la situació i més greus seran les seqüeles del menor. Importància de la confidencialitat i l’anonimat de les fonts. Prima en tot cas l'interès superior del menor.

COM DEMANAR AJUDA

CASOS LLEUS/MODERATS Posar en coneixement de la direcció. Reunió amb: Tutor alumne Membre equip orientador Equip directiu 3. Registrar per escrit la reunió especificant: Informació recollida Actuacions acordades Seguiment del cas 4. RUMI

CASOS GREUS (Agressió física o abús sexual) 1º Posar-se en contacte amb la policia
 2º Avisar el Servei d’Urgències (061) per tal de prendre les mesures que corresponguin.
 3º Traslladar (amb el transport sanitari) l’infant o l’adolescent al centre de salut o al centre hospitalari. Valorar a qui i com se li notifica, amb suport, si és necessari, de professionals externs.

4º Notificar la situació (RUMI). 5º Còpia a fiscalia: fiscaliamenores.baleares@fiscal.es 6º En el cas de Mallorca, emplenar full de derivació a Protecció de menors

Tots els casos de abús sexual infantil s’han de notificar com a GREUS

En aquest procés s’ha de:
 Garantir la protecció del menor. Preservar-ne la intimitat i la de la seva família. Actuar de forma immediata. Generar un clima de confiança bàsica en el menor. Recollir indicadors.

REVELACIÓ

Evitar la victimització secundària El maltractament addicional que rep una víctima com a conseqüència dels dèficits o de la mala intervenció dels organismes i agents responsables d’atendre-la i ajudar-la.

Com actuar Cercar un lloc privat. 
 Asseure’s prop de l’infant, procurar que no hi hagi obstacles entre ambdós (taules, etc.). 
 Utilitzar un llenguatge clar i senzill, i intentar evitar paraules tècniques.

Cregui al menor i respecti els seus temps. MAI qüestionar. EVITAR : “¿Estàs segur?, Pensa-t’ho bé”. DIR “Gràcies per confiar en jo i contar-me la veritat”. No pressionar. No interrogar.

2. Fes-lo sentir orgullós per haver-ho contat. Agraeix-li la seva confiança per contar una cosa tan difícil d’expressar. Li podem dir “Has estat molt valent i estic molt orgullós de tú”.

3. Transmetre en tot moment la idea que ell o ella no és culpable. Podem dir frases com: “Sabia que estava fent una cosa dolenta. No és culpa teva”.

4. Transmetre la idea de que sortirà endavant. El menor ha de sentir el nostre recolzament més sincer. NO prometre coses que no podem complir. Tot i així li podem assegurar que no el deixarem sol o sola i que l’ajudarem en tot moment.

5. Analitza possibles ferides. Assegura’t que el menor no ha sofert ferides. En cas afirmatiu, acudeixi d’immediat al metge. Preguntes com: “T’ha fet mal? A on?”

6. Protegir a la víctima Si ho valorem, explicar al menor les passes que seguirem

El més important: tractar-lo amb afecte, entendre que pot sentir- se temorós, espantat o avergonyit. 


Qué NO s’ha de fer Qüestionar la veracitat del seu relat Manifestar horror, esglai o desaprovació davant el que ens ha contat. Deixar que se senti culpable. Indagar o demanar insistentment respostes que l’infant no està disposat a donar. Suggerir-li respostes. Demanar-li que repeteixi el que ha ocorregut davant altra persona.

Com actuar davant la confirmació Coordinació amb els SS.SS competents. No tractar al nin de forma especial ni diferent. Sí ser respectuós i facilitar en la mesura de lo possible l’adaptació de l’infant a la nova situació. Assegurar-li que estem amb ell per allò que necessiti (i complir-ho). Seguiment: en el cas que, tot i la intervenció, la situació no millori, s’ha de tornar a notificar.

Per acabar... 5 mujeres hablan

Moltes gràcies per la vostra atenció. Per més informació escriure a: trigo@peretarres.org mmgarau@dgice.caib.es