“Prevenció, detecció i actuació davant situacions d’abús sexual” (Professionals e.infantil). Iraïs Seguí i Palou.

Presentación del tema: "“Prevenció, detecció i actuació davant situacions d’abús sexual” (Professionals e.infantil). Iraïs Seguí i Palou."— Transcripción de la presentación:

1 “Prevenció, detecció i actuació davant situacions d’abús sexual” (Professionals e.infantil).
Iraïs Seguí i Palou

2 Els drets dels infants Activitat “Mites i falses creences” Definició del maltractament infantil Definició de l’ASI Informes i dades estadístiques El paper dels centres educatius Informacions importants relatives al procés.

3 1. Els drets de la infància.
1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat. 2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure. 3. Dret a un nom i a una nacionalitat. 4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats. 5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuits. 6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat. 7. Dret a l'educació gratuita. Dret a divertir-se i a jugar. 8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill. 9. Dret a protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball. 10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom. Declaració Universal dels Drets de l'Infant Nacions Unides, 1959

4 2. Activitat “Mites i falses creences”.

5

6

7 3. Definició del maltractament infantil.
Acció, omissió o tracte negligent, no accidental, que priva l’infant dels seus drets i el seu benestar, que interfereix en el seu ordenat desenvolupament físic, psíquic i/o social i/o l’amenaça, els autors del qual poden ser persones, institucions o bé la societat mateixa. Observatori de la Infància. (Òrgan adscrit al Ministeri de Sanitat i Política Social)

8 3.1. Diferents tipus de maltractament
Segons les accions concretes que constitueixen el maltractament infligit: Maltractament físic Maltractament emocional Negligència física Negligència emocional Abús/agressió́ sexual

9 4. Definició de l’ASI Contactes i interaccions entre un infant i un adult quan l’adult (agressor) usa l’infant per estimular-se sexualment ell mateix, l’infant o una altra persona. L’abús sexual pot ser també comès per una persona menor de 18 anys quan aquesta és significativament més gran que l’infant (víctima) o quan l’agressor està en una posició de poder o de control sobre un altre” (Definició aportada pel National Center of Child Abuse and Neglect el 1978).

10 4.1 Tipus de delictes contra la llibertat i indemnitat sexual
El Codi penal, tipifica les categories següents: Agressió sexual Abús sexual Exhibicionisme Explotació sexual infantil

11 4.1.1 Tipus 1. Agressió sexual:
Qualsevol forma de contacte físic amb o sense accés carnal, amb violència o intimidació i sense consentiment. 2. Abús sexual: Qualsevol forma de contacte físic amb o sense accés carnal, amb contacte i sense contacte físic realitzat sense violència o intimidació i sense consentiment. Pot incloure: penetració vaginal, oral i anal, penetració digital, carícies, proposicions verbals explícites. 3. Exhibicionisme: És una categoria d’abús sexual sense contacte físic. 4. Explotació sexual infantil: una categoria d’abús sexual infantil en la qual l’abusador persegueix un benefici econòmic i engloba la prostitució i la pornografia infantil..

12 4.2 Tipus d’abús sexual infantil (Paul i Arruabarrena 2001):
Sense contacte físic: Sol·licitud indecent a un infant o seducció verbal explícita, realització de l’acte sexual o masturbació en presència d’un infant, exposició dels òrgans sexuals a un infant a fi de buscar gratificació sexual. Vexació sexual: El contacte sexual es realitza pel tocament intencionat de zones erògenes de l’infant o per forçar, encoratjar o permetre que aquest ho faci a les zones erògenes de l’adult. Amb contacte físic: Es produeix una relació sexual amb penetració digital o amb objectes (vaginal o anal), sexe oral o penetració amb l’òrgan sexual masculí (vaginal o anal).

13 4.3 Conseqüències de l’ASI a curt termini
Físiques: malsons i problemes de son, canvis d'hàbits de menjar pèrdua de control d'esfínters... Conductuals: consum de drogues i alcohol, fugues, conductes auto lesives o suïcides, hiperactivitat, baixada del rendiment acadèmic Emocionals: por generalitzada, agressivitat, culpa i vergonya, ansietat, depressió, baixa autoestima, rebuig del propi cos Sexuals: coneixement sexual precoç i impropi a la seva edat, masturbació compulsiva exhibicionisme, problemes d'identitat sexual Socials: aïllament, dèficit en habilitats socials, retraïment social, conductes antisocials

14 5. Informes i dades estadístiques
Avui sabem que l’abús sexual infantil és un dels maltractaments més difícils de detectar i un dels problemes més greus i silenciats del nostre temps. Segons alguns estudis, 1 de cada 4 nines i 1 de cada 6 nins podria ser víctima d’abús sexual abans de complir els 18 anys.[1] 1 Font, P.: “Curso de especialista universitario en abuso sexual infantil”(2009).Instituto de Estudios de la Sexualidad y la Pareja y Fundación Universidad de Lleida.

15 5. Informes i dades estadístiques (I)

16 5. Informes i dades estadístiques (II).
Illes Balears. Violència Familiar

17 5. Informes i dades estadístiques (III)
Illes Balears. Violència Familiar

18 5. Informes i dades estadístiques (IV)
Illes Balears. Delictes contra la llibertat i indemnitat sexual.

19 5. Informes i dades estadístiques (V)

20 Documental: CINCO MUJERES HABLAN. Fundación RANA

21 6. El paper dels centres educatius
El marc legal Ensenyar als nins i nines a protegir-se (PREVENCIÓ) Identificar (DETECCIÓ) Actuar davant la sospita o revelació d’ASI (ACTUACIÓ - NOTIFICACIÓ) 5. Realitzar seguiment i col·laboració

22 6. El paper dels centres educatius

23 6. El paper dels centres educatius
6.1 Marc legal Instrucció́ 1/2017, de 19 de gener de 2017, del director general d’Innovació i Comunitat Educativa per a la detecció, notificació i intervenció en situacions de desprotecció (risc o desemparament) de menors als centres docents de les Illes Balears Antecedents 6. S’entén per maltractament infantil l’acció, omissió o tracte negligent, no accidental, que priva l’infant dels seus drets i el seu benestar i que interfereix o amenaça el seu desenvolupament físic, psíquic o social ordenat. Els autors d’aquests fets poden ser persones, institucions o la mateixa societat. 7. Els centres docents de les Illes Balears han de comunicar als organismes competents les situacions de risc o de desprotecció (maltractament) ocorregudes o conegudes als centres i que afectin els alumnes menors d’edat.

24 6. El paper dels centres educatius
6.1.1 Protocol de la instrucció - Actuacions immediates Una vegada que la direcció del centre sigui informada d’una presumpta situació de maltractament, s’ha de reunir amb el tutor de l’alumne afectat, un responsable de l’equip d’orientació i, si es considera oportú, amb qualsevol altre professional de l’àmbit sociocomunitari, el policia tutor o altres forces i cossos de seguretat de l’Estat (FCSE) per recopilar informació, analitzar-la i valorar la intervenció. Aquesta reunió s’ha de registrar per escrit, i cal especificar la informació recollida, les actuacions acordades i qui ha de dur a terme les diferents actuacions i el seguiment del cas. El servei d’orientació ha de fer l’avaluació inicial del cas amb la col·laboració del tutor o de l’equip docent, amb la informació obtinguda de l’alumne i, si es considera oportú, de la seva família...

25 6.2. Prevenir Fomentar programes de prevencio destinats al conjunt de la comunitat educativa (absentisme, fracàs escolar, resolució de conflictes...), Impulsar actuacions que augmentin o millorin la implicació dels pares en l’educació dels fills Fomentar moments de tranquil·litat i confiança amb el menor (tutories), a fi de cercar espais en els quals l’infant es pugui sentir segur i pugui parlar d’allò que el preocupa.

26 6. 2. Prevenir. PROGRAMA 7 PASSES per a protegir els nostres infants
6.2. Prevenir. PROGRAMA 7 PASSES per a protegir els nostres infants. Fundació RANA 1. Conegueu els fets. 2. Reduïu al mínim els riscs. 3. Parlau del tema (educació afectivo-sexual, secrets, regals i suborns...)* 4. Estau alerta. 5. Informau-vos-en, sapigueu com reaccionar. 6. Actuau quan tingueu sospites. 7.Involucrau-vos-hi. *Afegit a les 7 passes de la Fundació RANA

27 6.3. Identificar Detectar significa reconèixer o identificar l’existència d’una possible situació de maltractament infantil. És un pas important per poder intervenir en el menor i la família que pateixen aquesta situació i proporcionar-los l’ajuda necessària per corregir-la. Com més aviat es detecti la situació de risc o maltractament millors seran els resultats de la intervenció que es dugui a terme posteriorment.

28 6.3. Identificar Indicadors físics d’abús sexual infantil.
Le Boeuf (1982)

29 6.3 Identificar (II) Indicadors comportamentals d’abús sexual infantil.

30 6.3 Identificar (III) Indicadors de la conducta del/de la cuidador/a.

31 6.3.1 Identificar el nivell de gravetat en l’abús sexual infantil

32 6.3.2 Identificar. Conductes habituals.
La comunitat pediàtrica determina una sèrie de comportaments sexuals normals comuns en els nens entre 2 i 6 anys: Tocar / masturbar els genitals propis en públic o privat. Mirar o tocar els genitals d'un pare o germà. Mostrar els genitals a companys. Asseure’s o estar massa a la vora d'algú. Curiositat per veure companys o adults nus. 

33 6.3.3. Identificar. Importància de la detecció precoç
Centres educatius com el context socialitzador més important per als infants després de la família. Importància major en els menors que no reben en la família d’origen les atencions que permeten la satisfacció adequada de les seves necessitats. Està comprovat que com més tard es detecta un cas, més es redueixen les probabilitats de tenir èxit en la intervenció que es realitza amb la família del menor. Possibilitat d’observar els indicadors de comportament i acadèmics que poden estar assenyalant la presència de maltractaments emocionals que, encara que no són evidents físicament, produeixen importants conseqüències negatives en el desenvolupament dels infants.

34 6. 4. Actuar davant la sospita o revelació d’ASI
(ACTUACIÓ - NOTIFICACIÓ) - Importància del professorat FORMAT I INFORMAT - Tasca fonamental que durà a terme una vegada hi hagi sospita: esbrinar si es tracta d’un menor que té alguna dificultat amb la qual es pot intervenir des del mateix centre a través dels recursos propis del sistema educatiu (programes de competència social, escoles de pares, programes d’intervenció educativa i familiar, etc.) o si es tracta d’un infant que es troba en risc i, llavors, és necessari notificar-ne la situació a l’organisme competent.

35 6. 4. Actuar davant la sospita o revelació d’ASI (La meva reACCIÓ)
CREIEU AL MENOR I RESPECTAU ELS SEUS TEMPS FEU-LI SENTIR ORGULL PER HAVER-HO COMPTAT ELL / ELLA NO ÉS CULPABLE SORTIRÀ ENDAVANT TRANSMETEU-LI AFECTE ANALITZAU POSSIBLES FERIDES PROTEGIU LA VÍCTIMA

36 6. 4. Notificació Totes les observacions realitzades sobre un infant que indiquin una possible situació de maltractament o un risc clar de patir-ne han de posar-se en coneixement dels professionals que poden iniciar una intervenció adequada vers aquesta problemàtica. Qualsevol membre del centre docent (professorat, orientador del centre, educador social, personal auxiliar, etc.) o de qualsevol servei extern d’ajuda a l’escola (serveis d’orientació educativa) ha de comunicar el cas a la direcció del centre, que ha de ser qui el notifiqui. Una vegada emplenat el Full de notificació, s’ha de remetre a l’entitat competent d’acord amb la urgència o la gravetat de la situació: • Si el cas és valorat com a lleu o moderat (inclou risc i sospita), s’ha de notificar als serveis socials d’atenció primària que corresponguin. • Si el cas és de maltractament greu, urgent i/o d’abús sexual, s’ha de notificar al servei de protecció de menors del consell insular que pertoqui.

37 7. Informacions importants relatives al procés (I)
1. Per notificar un cas no és necessari tenir-ne una certesa absoluta, sinó que és suficient tenir-ne una sospita raonable. 2. La relació entre el professorat i l’alumnat és fonamental. Una relació propera amb els alumnes permet tenir un millor escenari del que passa. 3. Quan s’ha valorat la necessitat de notificar el cas, en aquells casos en què sigui possible fer-ho, és convenient informar els pares que l’escola ha observat problemes en el menor. En algunes ocasions hi pot haver motius per no informar els pares perquè es resisteixin a acceptar la situació, per una possible resposta agressiva o perquè pugui perjudicar el menor o crear una hostilitat en els pares que pugui dificultar actuacions futures de suport que s’hagin de dur a terme des de l’escola.

38 7. Informacions importants relatives al procés (II)
4. Tot aquest procés ha de realitzar-se des de la confidencialitat i l’anonimat de la font i de les dades, i sense perdre de vista mai l’interès superior del menor. 5. A tenir present per tal d’evitar-les: - Victimització secundària (del contacte de la víctima amb l’Administració). - Possible influència en la futura avaluació de la veracitat del testimoni.

39

40 Circuit general de notificació dels casos

41 Adreces i telèfons d’interès

42 GRÀCIES PER LA VOSTRA TASCA
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ GRÀCIES PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ i... sobretot... GRÀCIES PER LA VOSTRA TASCA Si teniu consultes o comentaris, no dubteu en contactar amb nosaltres; Tomeu Rigo Mica Garau Iraïs Seguí