Santa Victòria

Història Victòria, natural de Tívoli (ciutat més antiga que Roma), pertanyia a una família antiga i noble. Va nàixer a principis del tercer segle. Des de xiqueta va mostrar un natural feliç, un esperit suau i dòcil i uns modals nobles. Els seus pares la van prometre amb Eugeni, home de grans qualitats i pagà. Victòria es va sorprendre que els seus pares la volgueren casar amb un jove idòlatra. Aquesta tenia una amiga anomenada Anatòlia, la qual també estava a punt de prometre's amb un cavaller pagà anomenat Tit Aureli, però aquesta es va negar.

Tit Aureli li demanà a Victòria que intentara convèncer a Anatòlia, però va ser al contrari, Anatòlia va convèncer a Victòria perqué no es casara i es mantinguera verge junt amb ella. Victòria va repartir els seus diners entre els pobres i va fer professió de fe, igual que Anatòlia, en un convent. Eugeni i Tit Aureli les van denunciar per cristianes davant del prefecte Faustinià, el qual les va fer patir el martiri el 23 de desembre de l'any 223 dC.

Santa Victòria Donzella romana. Martiritzada en Tívoli a mitjans del segle III. El seu atribut és una llança o un punyal. Sol acompanyar-la un dragó, al qual va matar i després va ocupar la seua cova per a viure en ella com anacoreta.

Atributs LLANÇA: Sol ser un arma de soldat o de màrtir. Es pot confondre amb una pica o una alabarda, que són armes paregudes.

PUNYAL: El solen portar com atribut en la mà o clavat en alguna part del cos. Es sempre un instrument martiri.

DRAGÓ: És un monstre fabulós, com una mena de rèptil de gran tamany amb garres de lleó i ales, que trau foc per la boca i a vegades té més d'un cap. Sol simbolitzar l'encarnació del mal. En ocasions, aquesta figura s'atribueix al diable.

Estil de vida Santa Victòria tenia un estil de vida anacoreta, és a dir, que era una persona dedicada a la vida contemplativa en la soledat del desert o d’un altre lloc retirat. L’art sol representar-los pobres i escassament vestits, amb túniques d’espart o pell, llargs cabells i frondoses barbes que a vegades a penes apleguen a cobrir-los el cos. Els atributs d’aquestos són el crucifixos i la calavera. Solen disfrutar de la companyia d’algun animal salvatge.