LAOCOONT I ELS SEUS FILLS Agessandre, Polidor i Atenodor Escola de Rodes.

Narració que Virgili en fa a l’Eneida. Composició piramidal El Laocoont va impressionar a Miquel Àngel quan l’estàtua es va trobar l’any 1506 entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma. Els cossos dels fills són anatòmicament com el pare però a escala reduïda Anatomia musculosa. Gran tensió Diagonal que travessa tota l’ecultura Cossos contorçats. Moviment violent La serp uneix les tres figures Només pot ser contemplat frontalment

Expressió turmentada Arrugues en el rostre Dolor del sacerdot troià Ulls enfonsats Boca oberta Efecte de clarobscur Volums molt marcats

Context històric Unió de Grècia sota Filip de Macedònia i Alexandre el Gran ( segle IV a. C. ) Després de les conquestes d’Alexandre el centre de gravetat es trasllada de Grècia a Orient . Influències mútues entre les cultures orientals i grega Desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d’aquesta època En arquitectura es barregen els ordres, s’obliden els cànons Gust pel colossalisme i el luxe ornamental. S’acaba la sobrietat clàssica

COMENTARI Classificació: Grec hel·lenístic; exempta; marbre; talla i trepanat; grup; monocroma (còpia d’un original de bronze?) Descripció: Composició: Triangular; diagonals molt marcades. Verticalitat trencada totalment Moviment: Els cossos es retorcen, els muscles s’exageren, els rostres expressen dolor. Moviment exagerat fins a l’ímpetu, sentit expressiu fins l’agonia, complicació formal i dinàmica. Tractament figures: Els tres escultors que hi van intervenir va mirar de contrarestar la tremenda convulsió dels muscles del Laocoont amb les anatomies més clàssiques dels nens. Vista: És un grup que està concebut per contemplar-lo frontalment Estil: Ens trobem davant un estil que no té l’equilibri clàssic per model. És un estil vigorós, amb contrastos, amb grups contorsionats i expressions de dramatisme i emoció, propi de l’escola de Pèrgam o Rodes. Hi ha expressada la violència i el desequilibri que caracteritza l’hel·lenisme tardà.

Iconografia, significat, funció Iconografia: Mitologia grega i relat de Virgili (L’Eneida). Agonia de Laocoont i dels seus fills, castigats per Atena per haver advertit del perill que per a Troia comportava l’entrada del cavall. Per evitar el fracàs del pla, Atena va enviar dues serps marines que van matar el sacerdot i els seus fills. Significat: L’objectiu de l’autor va ser plasmar l’expressivitat per sobre del tema o de qualsevol judici sobre la conducta dels déus. Funció: Encàrrec de l’Estat per a ser exposada públicament? Encàrrec d’un particular (col·leccionisme?). Va ser descoberta el 1506 a les ruïnes de palau de Titus a Roma. Va ser molt admirada per Miquel Àngel que va copiar la seva “terribilità” en les seves obres de maduresa. Per què a Roma?