Minerals i roques.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LA MATÈRIA.
Advertisements

Definició: és un sistema material format per diversos components.
Tipos de Rocas Arantxa Martín.
Las rocas POR: Selene Prats Díaz.
Las rocas Raquel y Camila 4º diver.
TECNOLOGIA INDUSTRIAL
ROCAS Y MINERALES *Trabajo realizado por: Elisa Cano López, Marina Soler Salmerón y María Marín Morales.
FONTS D’ENERGIA APROFITABLES
Marc Càliz Cuervas Alex Carruesco Llorens Ricard López Mitjà
ENERGIA. COM LA FEM? Noms i cognoms: David Linero, Omayma Challouki, Anna López Professor/a: Silvia Matèria: Tecnologia Curs: 2nC.
La Nutrició i l’ Alimentació
CEIP PORTAL NOU QUART DE PRIMÀRIA
Roques i Minerals Accés.
ELS MATERIALS METAL·LICS
Quin element químic és essencial i alhora comú
Per saber-ne més sobre aquestes, pren en cadascuna.
LA PREHISTÒRIA lliurex LUCÍA GRANERO PERIS.
9. Els recursos del planeta
Tema 6: L’ENERGIA.
Clicau en les imatges Apatita Bauxita Blenda Calcita Calcopirita
ELS VOLCANS.
8. El modelat del relleu - I
LA PLUJA ÀCIDA.
L’ACCIO DE LES GLACERES
Materials d’ús tècnic: papers i fustes
MARIO S. LA PREHISTÒRIA.
El canvi climàtic CURS
5 Els elements i els compostos químics ESQUEMA ESQUEMA INTERNET
Propietats relacionades amb l'aspecte extern Altres propietats
EL SISTEMA SOLAR.
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
MESCLES I DISSOLUCIONS
LES ROQUES Són agregats d’un o més minerals. ROQUES SEDIMENTÀRIES
ELS MINERALS I LES ROQUES
UNITAT 4 MAGMATISME.
Metalls, plàstics i altres materials d’ús tècnic
UNITAT 2 MATERIALS TERRESTRES: ROQUES I MINERALS.
CLASSIFICACIÓ DELS MINERALS
METAL·LÚRGIA I SIDERÚRGIA
JÚPITER,SATURN,URÀ,NEPTÚ
Definició Propietats Classificació
Éssers vius i éssers inerts
Energia i velocitat de les reaccions químiques
Viatge a l’interior de la matèria.
Els metalls TECNOLOGIA 2n ESO.
LA TERRA Les capes de la Terra
Què hi ha a l'Univers?.
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
Recursos de la Geosfera i l’Edafosfera
EL ROBÍ ALEIX ECHNIQUE ALEIX ECHENIQUE.
TEMA 1 Classificació de la matèria: substàcies pures
Mohs i l’escala de duresa dels minerals
LES FIBRES TÈXTILS.
LES ESTRELLES Joan Osiris Zoey Carlota .
La prehistòria Prehistòria: Període extens. Quan apareix l’espècie humana a la Terra i acaba amb la invenció de l’escriptura (4000 aC)
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
Clicau en les imatges Volcàniques Roques magmàtiques Plutòniques
PREHISTÒRIA.
Recursos de la Geosfera i l’Edafosfera
ELS PROCESSOS GEOLÒGICS
Generació d’energia elèctrica
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
LAURA FUSTER, SUSANA MARTÍN, MARTA MARTÍNEZ
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
TEMA 2: LA MATÈRIA I ELS MATERIALS
Pluja àcida.
QUÍMICA 1 BATXILLERAT UNITAT 2 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA.
LA TERRA.
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
Enllaç químic El sistema periòdic David Mor Elbal.
Transcripción de la presentación:

Minerals i roques

Els minerals i les roques són els components de l’escorça terrestre Els minerals i les roques són els components de l’escorça terrestre. La mineralogia estudia els minerals. S’extrauen de les mines. La petrologia estudia les roques. S’extrauen de les pedreres.

Mineral: quars Roca: basalt

Els minerals (1). Definició de mineral: substància natural, sòlida, inorgànica, amb una composició química determinada i amb les seves partícules disposades ordenadament. Propietats químiques i físiques dels minerals: els minerals es diferencien uns dels altres per la seva composició química i per les seves característiques físiques observables com el color, lluïssor, la densitat, la duresa...

Els minerals (2). Mines: llocs de la superfície terrestre d’on s’extrauen els minerals. Mineria: s’encarrega de la localització i l’explotació dels minerals. Els recursos minerals, imprescindibles per la nostra societat, són recursos no renovables. Extracció de minerals en mines a l’aire lliure

Els minerals (3). Tret d’algunes excepcions, els minerals per dins tenen les molècules disposades ordenadament, d’una manera característica i constant per cada espècie mineral. Les formes regulars dels minerals reben el nom de xarxa cristal·lina i direm que formen cristalls. Els cristalls dels minerals els estudia la cristal·lografia. Xarxa cristal·lina sal Calcita Cristall de sal

Els minerals (4). Classificació dels minerals segons la seva composició química: 1. Elements natius. 2. Sulfurs. 3. Sals haloides o halurs. 4. Òxids i hidròxids. 5. Carbonats. 6. Sulfats. 7. Fosfats. 8. Silicats.

Els minerals. Història dels minerals (1). Primeres eines de tall en l’antiguitat: sílex (varietat del quars). Primers pigments: hematites, pirolusita, limonita... Eines fetes de sílex

Els minerals. Història dels minerals (2). Una altra de les primeres indústries humanes és: la ceràmica, que utilitza les argiles, mescles de minerals entre els que hi ha la caolinita. Objectes ornamentals: gemmes. Neolític (5.000 anys a. C.): els éssers humans comencen a fer-se sedentaris i això dona lloc al desenvolupament de l’agricultura. Utilització de nous materials i noves eines.

Els minerals. Història dels minerals (3). Inici de la mineria i comerç de materials. La divisió del Neolític es fa en funció del metall que més es treballava: Edat del Coure, Edat del Bronze (aliatge de coure i estany) i Edat del Ferro. Pobles primitius com els caldeus, els babilonis, els fenicis inicien la metal·lúrgia.

Els minerals. Usos dels minerals (1). Minerals metàl·lics o menes minerals: destinats a l’obtenció de metalls.

Els minerals. Usos dels minerals (2). Minerals industrials: serveixen per obtenir diferents productes industrials ( que no siguin metalls). Pirita

Els minerals. Usos dels minerals (3). Minerals gemmes: serveixen per obtenir diferents tipus dels elements emprats en joieria. El més apreciat de tots és el diamant, carboni pur cristal·litzat. Altres: robí, safir, àgata, beril, maragda, ametista, òpal...

Els minerals. Usos dels minerals (4). Minerals energètics: serveixen per a la producció d’energia, com ara l’urani que es fa servir de combustible en les centrals nuclears per obtenir electricitat.

Les roques (1). Les roques són agregats naturals de minerals i són els constituents de l’escorça terrestre. Les roques formen els relleus que constitueixen la superfícies dels continents.

Les roques (2). Hi ha tres tipus de roques segons el seu orígen: Roques magmàtiques o ígnies. Roques sedimentàries. Roques metamòrfiques.

Roques magmàtiques o ígnies (1). Es formen per refredament i solidificació de magmes de l’interior de la Terra. Quan els magmes es refreden lentament a l’interior de l’escorça terrestre: roques plutòniques. Tenen una textura cristal·lina regular. La més abundant és el granit. Quan els magmes es refreden de forma ràpida a la superfície terrestre (arriben per l’acció dels processos volcànics): roques volcàniques o efusives. La més abundant és el basalt.

Roques magmàtiques o ígnies (2). El granit està format per tres minerals: quars, feldespat i mica. Les roques plutòniques formen la major part de l’escorça de les zones continentals, sobretot el nucli de les grans serralades. A més del granit són roques plutòniques la sienita, la diorita i el gabre. Paisatge granític

Roques magmàtiques o ígnies (3). Sienita i diorita Varietats de granit (polit)

Roques magmàtiques o ígnies (4). El basalt és la roca volcànica més abundant i el principal component de l’escorça dels fons oceànics. És una roca fosca, mat, rugosa i molt dura. Està formada de cristalls molt petits de minerals: plagiòclasi, piroxens i olivina. Formacions basàltiques a Castellfollit de la Roca Basalt

Roques magmàtiques o ígnies (5). Els piroclastos (també són roques volcàniques), són altres materials que solidifiquen en l’escorça terrestre per acció de les erupcions volcàniques. Exemples en són les cendres, els lapil·lis o gredes, i les bombes volcàniques. Un tercer grup de roques magmàtiques són les roques filonianes, anomenades així perquè formen masses tubulars o filons a l'interior d’altres roques. Sovint contenen minerals valuosos. En resum, les roques magmàtiques poden ser: plutòniques, volcàniques i filonianes.

Roques magmàtiques o ígnies (6). Pedra pòmez o pumita Obsidiana

Roques magmàtiques o ígnies (7). Piroclastos a les grederes del volcà Croscat Filons de pegmatites

Roques sedimentàries (1). Es formen a la superfície terrestre, en contacte amb la hidrosfera, l’atmosfera i la biosfera. La seva característica més important és la estratificació: formen capes o estrats. A causa de les seves característiques de formació, sovint contenen fòssils.

Roques sedimentàries (2). Les més senzilles són els sediments: fangs, sorres i graves (depenent del tamany dels seus constituents). Fangs: partícules molt fines. Sorres: grans visibles a ull nu. Graves: formades per còdols.

Roques sedimentàries (3). Sorres Graves

Roques sedimentàries (4). Quants els sediments són comprimits i cimentats, es formen les roques sedimentàries detrítiques. Els fangs formen argiles. Les sorres formen els gresos. Les graves formen els conglomerats.

Roques sedimentàries (5). Argila Gres Conglomerat

Roques sedimentàries (6). El tercer tipus de roques sedimentàries són les carbonàtiques: constituïdes per minerals del grup dels carbonats (calcita, aragonita i dolomita). Calcàries: predomina el carbonat de calci (calcita i aragonita). Dolomies: predomina el carbonat de calci i magnesi (dolomita).

Roques sedimentàries (7). Calcàries Dolomies

Roques sedimentàries (8). Les roques carbonàtiques s’originen a partir dels carbonats dissolts a les aigües de llacs i mars, amb posterior precipitació. Molt sovint contenen gran quantitat de fòssils i reben el nom del fòssil principal que contenen (calcàries nummulítiques, etc.).

Roques sedimentàries (9). El quart tipus de roques sedimentàries són les evaporites: es formen a partir de les sals contingudes a les aigües marines o de certs llacs quant s’evaporen. Estan formades per halita, silvina i guix. El darrer grup són les roques sedimentàries organògenes, originades per la transformació de la matèria orgànica de vegetals i animals: carbó, petroli i gas natural.

Roques sedimentàries (10). Guix Sal gema Carbó, hulla

Roques sedimentàries (11). En resum les roques sedimentàries poden ser: Sediments: fangs, sorres i graves. Detrítiques: argiles, gresos i conglomerats. Carbonàtiques: calcàries i dolomies. Evaporites. Organògenes.

Roques metamòrfiques (1). Les roques metamòrfiques s’originen per transformació (metamorfisme) d’altres roques ja ben formades (sedimentàries i magmàtiques). Es formen a l’interior de l’escorça terrestre per l’acció d’elevades pressions i temperatures.

Roques metamòrfiques (2). Les característiques de cada roca depenen de la pressió i temperatura de formació, així com de les roques a partir de les quals s’han format. Les argiles formen les pissarres. Les calcàries formen els marbres. El granit origina el gneis.

Roques metamòrfiques (3). Marbre Pissarra Gneis

El cicle de les roques. Les roques no són immutables i estàtiques. En realitat experimenten canvis molt lents que transformen unes roques en altres. Aquest procés es coneix amb el nom de cicle de les roques.

Aplicacions de les roques. Les roques són primeres matèries bàsiques per al funcionament de la nostra civilització. Vivim damunt de les roques: el tipus, la resistència, la disposició, condicionen l’ordenació del territori. El carbó i el petroli: fonts importants d’energia, plàstics, fibres sintètiques... Les argiles i les margues: fabricació materials ceràmics, maons, rajoles, construcció... Les sorres: fabricació de vidre. Les calcàries: se n’obté el ciment. Granit, marbre: roques ornamentals i de recobriment.