Pla Estratègic del Segrià Sec

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Advertisements

L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
Els reptes de la indústria a Sant Boi de Llobregat
Generalitat de Catalunya
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
ESTUDI DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CALDES DE MONTBUI
PLA D’ESPAIS VERDS DE TARRAGONA
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
Programa de Transició Escola Treball
Jornada Cloenda Esports
i el que no es pot avaluar
Turisme de Lleida Pla Operatiu 2014
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
Polítiques d’Ordenació Comercial
Michael Maltzan Architecture Rainbow Apartments |Skid Row Housing | 2006 Los Angeles, California Elisabet Méndez Melillas.
I transforma un llibre en un nou lector
1 era JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA Sant Celoni 31 març 2011
Escola de cuidadors. Escola de cuidadors Una mica d'Història.
Quin futur volem per al Baridà?
EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL I INCREMENT
Què és Càritas Dijous, 29 de gener de 2015.
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
APOSTA PEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR EN
Creativitat amb austeritat Impacte Projectes públic-privats
REUNIÓ AMB PARES I MARES DE 3r I 4t D’ESO
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Pla Integral de la Part Alta
Per què fer recerca i innovació tecnològica en l’àmbit del
CAMPANYA PER A L’ESTALVI D’ENERGIA
va aprovar la Llei de Millora de barris.
Santa Coloma de Gramenet!
AGULLENT Adela Espí Soler.
ESTUDI PER A LA DINAMITZACIÓ SOCIOECONÒMICA DE VILAFANT
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
MIREMMATEMÀTIQUES Lleida 24 d’octubre de 2009.
Estratègia de Catalunya en l’Aplicació de la metodologia LEADER Tremp avança! Suma’t al futur. Sessió 1 Les ajudes de que disposem Els instruments.
Jornada Cloenda Esports
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell
Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya
El paper de les ciutats en el procés d’innovació empresarial
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
COM FER FRONT A LA MANCA D’HABITATGE SOCIAL
TEMA 2 Unitat 2: El problema de l’aigua.
Cicle Superior (Curs 2015 / 2016) CIM D’ÀLIGUES.
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
Informe trimestral de conjuntura. Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. 1TRIMESTRE 2014.
La gestió per processos
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ ( ) El marc econòmic.
TEMA 10: ALTRES ENTITATS LOCALS
REUNIÓ DEL CONSELL D’ENTITATS I ASSOCIACIONS
Sectors culturals a la Comunitat Valenciana
Els Plans Especials Urbanístics de Protecció del Subsòl Presentació de la figura d’ordenació urbanística Joan Solà i Jordi Montaner GEOSERVEI PROJECTES.
Organització i creixement
Jornada per a una mobilitat de qualitat a les terres de Lleida
Quin poble volem? CP Mare de Déu del Toro Es Mercadal
En aquest tema veurem els apartats següents:
PRESENTACIÓ RIS VICEPRESIDENCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ
Els reptes de la indústria a Sant Boi de Llobregat
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
Dona Kolors, Innovació social en costura
Àmbit 2: Compromís, cohesió social i dinamització econòmica Sant Boi de Llobregat, 30 de juny de 2016.
Convivència i Mediació Escolar
CAMPANYA PER A L’ESTALVI DE PAPER
IMPULS DE LA LECTURA FORMACIÓ
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
UN ENTORN PRIVILEGIAT AL PEU DEL MONTNEGRE…
ESTAT ACTUAL DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS A CATALUNYA
CICLES FORMATIUS.
Informe per a l’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIETATS MUSICALS
LA DEFINICIÓ I AVALUACIÓ D’OBJECTIUS ESTRATÈGICS I OPERATIUS:
Transcripción de la presentación:

Pla Estratègic del Segrià Sec Almatret – Llardecans – Maials – Sarroca de Lleida - Torrebesses

El territori Pla estratègic del Segrià Sec

Situació geogràfica El Segrià Sec és un àmbit territorial situat a la zona sud-est del Segrià, limítrof amb les Garrigues, i format pels municipis de Sarroca de Lleida, Torrebesses, Llardecans, Maials i Almatret. Encara que actualment aquests municipis formen part del Segrià, antigament estat inclosos a les Garrigues, comarca amb la què comparteixen característiques orogràfiques, climàtiques i econòmiques, i pel qual encara hom tendeix a anomenar-los, juntament amb alguns municipis més, les Garrigues Històriques.

Orogràficament, els municipis comparteixen una situació força similar, estenent-se per una sèrie d’altiplans situats entre les valls del Segre i l’Ebre, entre els quals s’hi troben diverses petites serres que limiten de forma natural els termes municipals. Destaca per la seva especificitat el poble d’Almatret, el nucli urbà situat a més altura del Segrià, envoltat d’extensions de boscos i amb bona part del seu territori riberenc amb la Vall de l’Ebre, formant un espai completament diferent a la resta. Pel visitant, l’element més destacat del territori seria la forta implantació de l’agricultura de l’olivera i l’oleïcultura, el qual forma el primer sector econòmic del territori, gràcies a l’excepcional qualitat de l’oli que s’hi produeix. Altrament, també són destacables les nombroses construccions en pedra seca, incloent les importants construccions religioses i militars que s’hi troben. Els seus espais naturals, dominats per l’agricultura de secà, ofereixen també llocs de gran atractiu visual i riquesa natural i biològica, en especial a les zones PEIN dels Tossals d’Almatret i els Secans d’Utxesa, però també a la resta del territori on es respira un ambient inconfusible i típic dels espais de secà. Informació general Població 2.595 hab. (1,25% comarcal) Superfície: 249,5 km2. (17,9% comarcal) Densitat: 10,4 hab / km2. Altitud màxima: 462,0 m. Altitud mínima: 201, 0 m. Temperatura mitjana: 14,4 º C Precipitació anual: 332,1 mm. Densitat de la comarca del Segrià: 145 hab./km2 Densitat de la comarca de Les Garrigues: 25,68 hab./km2 Densitat de Catalunya: 237 hab./km2

L’agricultura és el motor econòmic del Segrià Sec. A més d’ocupar la major part de la població, gairebé el 80% de la indústria és de tipus alimentari, i els serveis s’orienten a la proximitat. La renda per càpita mitjana és de 12.303€, un 43,3% per sota de la mitjana catalana. En termes socioeconòmics, els cinc municipis mostren uns indicadors que el sitúen força per sota del territori català en termes de riquesa, ja que tenim una renda per càpita un 43,3% per sota de la mitjana catalana. Igualment, com es mostra, l’agricultura és el principal motor econòmic i també la indústria és de caire agroalimentari (transformació agrícola, principalment elaboració d’oli d’oliva i activitats industrials relacionades amb l’agricultura). Font: IDESCAT, 2012.

Malgrat la base econòmica és agrícola, durant els darrers anys s’ha donat un fort procés de creixement de l’atur i una caiguda de la filiació al règim d’autònoms de la Seguretat Social. Encara que habitualment es considera que el sector agrícola gaudeix d’una certa independència de les situacions econòmiques generals, la crisi també es deixa notar en aquest territori: durant els darrers anys, s’ha fes palès un fort creixement de l’atur (si bé aquest encara queda per sota dels indicadors generals) el qual ha anat acompanyat d’una reducció del número d’afiliats al règim d’autònoms de la seguretat social. En definitiva, s’ha donat un procés de destrucció de la capacitat de generar riquesa d’aquest territori.

Durant els darrers 10 anys, la població s’ha reduït un 12,3%. Durant les darreres dècades s’ha perdut un 50% de la població del Segrià Sec. Durant els darrers 10 anys, la població s’ha reduït un 12,3%. Comparativament, el Segrià Sec té la meitat de joves (13%) i el doble de gent gran (31%) que la mitjana de Catalunya. Aquest procés de destrucció de riquesa s’ha sumat a un fenomen que ja ha esdevingut característic dels territoris agraris, amb una constant pèrdua de població (emigració, baixa natalitat) i un marcat envelliment de la població. Com es mostra a la figura superior, avui el Segrià Sec té la meitat de joves i el doble de gent gran que la resta de Catalunya. Font: IDESCAT, 2012.

El Pla Estratègic Pla estratègic del Segrià Sec

Objectiu general Corregir les dinàmiques de regressió demogràfica que sofreix el territori per mitjà del desenvolupament dels recursos propis, la col·laboració entre els diferents agents presents i el desenvolupament econòmic local. A partir d’aquesta realitat territorial, l’objectiu del pla no pot ésser un altre que aturar aquestes dinàmiques negatives, les quals en molts casos amenacen fins i tot la continuïtat dels propis municipis com a tal. Per fer-ho,

Ha estat redactat entre l’abril i l’octubre de 2012 i ha comptat amb la participació de 71 persones, la representació de 22 associacions cíviques, el personal tècnic i polític dels cinc ajuntaments i representants de tots els sectors empresarials, sumant un total de 105 actors. El programa operatiu es composa de 5 línies estratègiques, les quals es desglossen en 17 objectius centrals i 66 programes, amb un termini d’implementació previst de 6 anys. Metodologia

El Pla Estratègic Més capacitat institucional Recuperació demogràfica Promoció del turisme Suportar l’economia agrícola Foment de l’emprenedoria Millora de la qualitat de vida Creació d’ocupació Desenvolupar sectors alternatius

Model turístic i de serveis Cada municipi té unes particularitats en relació al model de territori seleccionat, però dins d’una àmplia coincidència entre els models turístic – de serveis i el model tradicional agrícola. El Segrià Sec aposta per un territori que mantingui els seus trets tradicionals i els valors agrícoles, però dins d’una economia moderna i orientada als serveis. Model de territori Almatret Llardecans Sarroca de Lleida Torrebesses Maials Model turístic i de serveis Model agrícola Model industrial

DINAMITZAR EL TURISME LOCAL Promoure el turisme gastronòmic i la cultura de l’oli Fomentar el turisme rural a l’entorn del paisatge de secà, la pràctica esportiva i la pedra seca Valorització dels atractius de patrimoni urbà Recolzar les iniciatives turístiques endògenes Millora de la infraestructura turística LE#1: DINAMITZAR EL TURISME LOCAL

ENFORTIMENT INSTITUCIONAL Centralitzar administrativament les actuacions de desenvolupament local per racionalitzar-les i adaptar- se a la realitat del territori. Apropar la cultura del desenvolupament local a la ciutadania. Crear nous serveis per la població local. LE#2: ENFORTIMENT INSTITUCIONAL

REVITALITZAR EL SECTOR AGRÍCOLA Modernitzar les explotacions agrícoles per millorar i estabilitzar la producció. Rejovenir el sector agrícola i ramader. Millorar la comercialització dels productes agroalimentaris. Donar suport als sectors auxiliars de l’agricultura. Promoure una major involucració del sector agrícola en el manteniment de les zones agrícoles i forestals. LE#3: REVITALITZAR EL SECTOR AGRÍCOLA

DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA Forjar una identitat comuna i pròpia del Segrià Sec. Crear un espai de comunicació i interacció continuada entre l’administració i les activitats empresarials locals. LE#4: DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA

DESENVOLUPAR ELS SECTORS ALTERNATIUS Fomentar l’emprenedoria i suportar la consolidació d’empreses. Desenvolupar el polígon industrial de Maials. Crear eines de suport a les activitats comercials minoristes i serveis. Millorar la ocupabilitat dels treballadors. LE#5: DESENVOLUPAR ELS SECTORS ALTERNATIUS

Pla Estratègic del Segrià Sec Almatret – Llardecans – Maials – Sarroca de Lleida - Torrebesses Almatret – Llardecans – Maials – Sarroca de Lleida - Torrebesses Us esperem!