1 u n i t a t El joc

Concepte i característiques del joc Característiques del joc El joc és una activitat fonamental de l’infant, que es dóna de forma innata, lliure i plaent, en un espai i un temps determinat i afavoreix el desenvolupament de capacitats motores, cognitives, afectives i socials. Característiques del joc Lliure i voluntari: elegeixen segons les seves motivacions i interessos. Se centra en un espai i un temps: lloc en què es desenvolupa el joc i durada depenent de la motivació. Autotèlic: plaer i gaudi de jugar. Universal i innat: està present en totes les èpoques i cultures. Font de satisfacció: diversió i entrenament. Implica activitat: comporta estar actiu físicament i psíquicament. Té caràcter incert: es desenvolupa i modifica segons els interessos dels jugadors. Es desenvolupa en una realitat fictícia: transforma la realitat en fantasia. Activitat inherent de la infància: en la infància, el joc és l’activitat per excel·lència.

Concepte i característiques del joc Permet a l’infant afirmar-se: busca solucions als conflictes, a les pors... reafirmant així la seva autoestima i personalitat. Afavoreix la socialització: facilita la comunicació i la creació de llaços afectius. Potencia el desenvolupament integral: afavoreix el desenvolupament motor, cognitiu, afectiu i social. Funció compensadora: ofereix una oportunitat d’interacció i aprenentatge amb experiències i recursos que no són presents en l’ambient habitual. Mostra l’etapa evolutiva en la qual es troba l’infant: a través de l’observació en el joc, es poden valorar progressos o dificultats de l’infant. La joguina no és indispensable: la joguina és un recurs, però no és indispensable. Els infants transformen els objectes reals segons les seves necessitats.

Segons la capacitat que desenvolupa Classificació del joc Segons la capacitat que desenvolupa Desenvolupa la capacitat motora a través del moviment i l’acció corporal. Jocs sensorials i perceptius Jocs motors Joc psicomotor Desenvolupa les capacitats intel·lectuals. Jocs de manipulació i construcció Jocs d’experimentació Jocs d’atenció i memòria Jocs lingüístics Jocs imaginatius Joc cognitiu Afavoreix les relacions socials, la integració grupal i el procés de socialització. Jocs simbòlics Jocs de regles Jocs cooperatius Joc social Desenvolupa autoconcepte i autoestima. Jocs de rol o dramàtics Jocs d’autoestima Joc afectiu

Altres classificacions El material que s’utilitza Classificació del joc Altres classificacions Joc lliure Joc dirigit Joc presenciat Paper de l’adult Joc d’interior Joc d’exterior L’espai físic Espectador Joc solitari Joc paral·lel Joc associatiu Joc cooperatiu Joc socialitzat amb adults La dimensió social Joc individual Joc de parella Joc de grup El número de participants Amb suport material Sense suport material El material que s’utilitza

Dia internacional del Joc: 28 de maig El dret a jugar El dret al joc va ser reconegut per primera vegada el 20 de novembre de 1959, quan l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració dels Drets de l’Infant. El 20 de novembre de 1989, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre els drets de l’Infant (article 31): els Estats Parts reconeixen el dret de l’infant al descans i a l’esbargiment, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seva edat i a participar lliurement en la vida cultural i en les arts. . Dia internacional del Joc: 28 de maig

Teories explicatives del joc Teories del segle XX Teoria de l’energia sobrant: el joc es produeix com a resultat d’un excés d’energia acumulada. Spencer Teoria de la relaxació: el joc és un sistema per recuperar energia quan en necessitem. Lazarus Teoria de l’exercici preparatori o del preexercici: el joc és preexercici, assaig i entrenament de les activitats que hauran de fer a la vida adulta. Gross

Teories explicatives del joc Teories del segle XX Teoria de la recapitulació o atavisme: el joc és una representació de l’evolució de l’espècie humana i prepara per a la vida adulta. Hall Teoria general del joc: el joc és producte de la interacció de l’infant amb els trets de la infància i els impulsos bàsics. Buytendijk Claparède Teoria de la ficció: el joc és reflex de l’actitud interna de l’organisme davant de la realitat. Enfocament psicoanalític: el joc és un instrument mitjançant el qual els infants reviuen una experiència desagradable fins a dominar-la. Es coneix com a catarsi. Freud

Teories explicatives del joc Teories del segle XX sobre el joc Teoria del desenvolupament cognitiu: el joc evoluciona de forma paral·lela al desenvolupament cognitiu. Estadi sensoriomotor: joc funcional. Estadi preoperacional: joc simbòlic. Estadi de les operacions concretes: joc de regles. Estadi de les operacions formals: joc de regles. Piaget L’activitat lúdica constitueix el motor del desenvolupament en l’aprenentatge, en la mesura en què crea zones de desenvolupament proper. Vygotski

El joc com a metodologia La metodologia és el conjunt de normes i decisions que organitzen de manera global l’acció educativa. Principis metodològics Principi d’aprenentatge significatiu: relacions entre els coneixements previs i els nous aprenentatges. Principi lúdic: el desenvolupament global es produeix a través del joc. Principi d’activitat: generar aprenentatges a través de l’acció, etc. Principi vivencial: aprenentatge a través d’experiències directes. Principi de globalització: començar per una visió general i acabar en el particular. Principi de creativitat: activitats lúdiques que possibiliten la generació d’idees i de solucions a situacions donades. Orientacions metodològiques Atenció individualitzada: planificació d’activitats tenint en compte l’edat, les característiques personals i les necessitats educatives. El material: ha d’afavorir el joc i el desenvolupament de capacitats. L’ambient escolar: és necessari reforçar avenços i assoliments. Agrupament: fomenta i enriqueix la capacitat social dels infants. Organització d’espai i temps. Comunicació amb la família i la seva implicació.