Revolució Industrial i moviments obrers.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LES NOVES IDEOLOGIES DINS DEL MOVIMENT OBRER
Advertisements

El Moviment Obrer. Mª Carmen López Paula Bonet Aitor Barba i Lidia Sutil
LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).
LA INDÚSTRIA Geografia 3r ESO.
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
TEMA 5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).
El segle XIX: un segle de revolucions
4 Els canvis socials. Orígens i desenvolupament del moviment obrer
L’ERA DEL MAQUINISME Àlex Mogena.
© Julià Buxadera i Vilà L’ANTIC RÈGIM BUXAWEB L'ANTIC RÈGIM © Julià Buxadera i Vilà.
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
El pensament de Karl Marx.
A. El socialisme científic o marxista
Com fer una presentació de diapositives
Imperialisme i Gran Guerra
La Condició Física i les Qualitats Físiques Bàsiques
La Segona fase de la industralització
Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
1. La Segona Revolució Industrial
5.- DE LENIN A STALIN ( ) La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,... Es funda la IIIª Internacional.
La Revolució Industrial
Introducció: La societat industrial
L’Espanya contemporània: el trànsit del segle XIX al XX
Història dels moviments socials
9.2. Creixement i desequilibris econòmics. El creixement econòmic als anys seixanta. Incorporació al creixement occidental posterior a la Guerra.
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Història dels moviments socials
Materialisme històric
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
2 La Revolució Industrial ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
El Club de Futbol Femení de St.Roc DISSENYA EL BLOG DEL SEU EQUIP
TEMA 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
EL MOVIMENT OBRER A ESPANYA
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
El Franquisme: De la Victòria a l'Aïllament Internacional
El segle XIX: un segle de revolucions
El segle XIX: un segle de revolucions
COMENTARI DE GRÀFICS.
(Robert S. Baron & Norbert L.Kerr )
EL MOVIMENT OBRER ( ) BUXAWEB EL MOVIMENT OBRER
EL DIA SENSE COTXES 5è de Primària.
SOCIETAT ESPANYOLA Segle XIX.
Capitalisme i liberalisme
Georgiana Triscariu, Cinthya Loayza i Pamela Morán
ELS DRETS SOCIALS Rics i pobres
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
Una nova forma de produïr
Informe trimestral de conjuntura. Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. 1TRIMESTRE 2014.
LA REVOLUCIÓ RUSSA Antecedents
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).
Tema 3. La industrialització de les societats europees (1)
2. El materialisme històric de Marx
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS: Grans grups d’edat
La IIª Revolució Industrial ( )
XIII a Setmana de la solidaritat
El segle XIX: un segle de revolucions
ELS ORÍGENS DE LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
La indústria tèxtil a Catalunya al segle XIX i avui en dia
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
4.- L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ.
El patrimoni empresarial.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
Paràbola del Llapis Al principi, quan el Creador del Llapis
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
Els primers intents d’ industrialització
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
Transcripción de la presentación:

Revolució Industrial i moviments obrers.

Què és la Revolució Industrial? És la transformació profunda de l’economia i el sistema social. És el pas d’una economia dominada per l’agricultura i l’artesania a una fomentada en la màquina, el transports, la producció elevada i un gran consum. La industrialització suposa l’augment del béns de consum, un millor nivell de vida però només per un grup molt reduït de la població, la BURGESIA. També suposa l’aparició d’un grup el PROLETARIAT. On i quan s’inicia la Revolució? La cronologia es pot situar en la segona meitat del segle XVIII (1750-1850) i el país que la inicia és Anglaterra. Causes de la Revolució: 1a Augment de la població: Hi ha un fort creixement, de no ser així no hagués estat possible la Revolució Industrial ja que no hi hagués hagut la demanda suficient per a la fabricació en sèrie. Per què creix la població? Hi ha una forta reducció de la mortalitat perquè hi ha una sèrie d’elements que milloren la qualitat de vida dels europeus.

Quins són els elements que ajuden a disminuir la mortalitat Quins són els elements que ajuden a disminuir la mortalitat? * la incorporació del sabó. * els claveguerams. * la cloració de l’aigua. * l’augment dels aliments. 2a Revolució agrària: Si no hi ha una producció capaç de mantenir a una creixent població no hi pot haver el procés d’industrialització ja que aquest depèn del consumidors i dels treballadors. Per què millora la producció? * incorporacions d’innovacions tècniques ( irrigació, rotació quatriennal, adobs,...) * encerclament de finques. * concepció capitalista del camp (+inversió = +producció i +capital). L’agricultura aporta capital, homes, aliments i fomenta el mercat intern. 3a Cotó: Material molt suau, molt resistent i fàcil de rentar. És un material de molta qualitat. També és molt econòmic ( abundant, barat, pacte colonial ). 4a Carbó i ferro: El carbó serà el combustible bàsic “pa de la indústria” i la font energètica necessària

La nova societat: per a la màquina de vapor. El ferro també serà molt important per a la construcció de la xarxa ferroviària i de la locomotora ( màquina de vapor). 5è El ferrocarril: Transport que va impulsar el comerç intern i va ajudar a la indústria a aconseguir la primera matèria necessària i desprès va permetre dur el producte final als mercats. Permet també l’especialització ( cada zona produeix el millor segons les seves particularitat). pàg. 52 Liberalisme i capitalisme. La nova societat: La nova societat vindrà ara marcada per la mobilitat social i la possibilitat d’ascens socials. Serà dinàmica, oberta i plena d’oportunitats ( aparentment el teu èxit no ve marcat pel naixement si no per la teva capacitat personal). La compondran els burgesos i els proletaris. El que marca ara la diferència social serà tenir els mitjans de producció i el capital (burgesia) o només tenir les mans per fer feina (proletariat). Hi haurà una forta problemàtica social a causa de l’abús per part dels industrials sobre la classe obrera, jornades laborals de 14-16 hores, salaris molt baixos i a criteri de l’empresari, manca de seguretat laboral, treball infantil i femení a baix preu i en

condicions nefastes,... La resposta obrera vindrà donada pel naixement dels anomenats Moviments socials, ideologies que voldran donar una base legal de protecció a la classe obrera. Els moviments obrers. Les primeres associacions. Luddisme: oposició dels obrers a les màquines, creuen que tota la seva situació ve provocada per l’aparició d’aquestes, el ludisme implica la destrucció de les màquines per part dels obrers. Els governs varen reprimir durament aquest moviment afusellant als seus dirigents. Societat de Socors Mutus: societats en certa consciència de classe, si no ens ajudem nosaltres ningú ho farà. Els obrers pagaven una petita quota per així tenir un fons comú que utilitzaven per ajudar-se entre els associats. Caixes de Resistència: els seus fons servien per mantenir als obrers que feien vaga, la vaga serà l’únic acte capaç de fer parlamentar l’empresari. Trade Union: primer sindicat anglès. Associació de Teixidors: primer sindicat espanyol, neix a Barcelona l’any 1840.

El marxisme i l’anarquisme: Són dues grans corrents que varen ja donar unes pautes per a la creació d’un nou estat on els afavorits serien els proletaris. Marxisme: Creat per Karl Marx i F. Engels. Es basa en la idea que el proletariat aconseguirà el poder mitjançant la revolució social. Punts del seu pensament: a) Lluita de classe. Present durant tota la història de la Humanitat (amo/esclau, senyor feudal/pagès, burgès/obrer). b) Societat de classes, el marxisme eliminarà la divisió i tots tindran una m ateixa relació dins els mitjans de producció (col·lectivisme). c) Dictadura proletària, l’obrer controlarà l’estat. Anarquisme: Precursor Proudhon, difusor Bakunim. Neguen l’existència de l’Estat, l’Església i l’exèrcit, el seu poder corromp i no permet l’alliberament vertader de l’obrer. La propietat privada és la causa de tots els mals, per tant ha de ser eliminada (col·lectivisme). La forma de difusió va ser el sindicalisme (anarcosindicalistes) o l’atemptat (anarcocomunisme).