ATENCIÓ FARMACÈUTICA EN LA PREVENCIÓ, DETECCIÓ I TRACTAMENT DEL VIH Núria Jofre Moreno Irene Sáez Fernández Ana Salgado Jiménez

1. CONCEPTE 2. ESTRUCTURA DEL VIH 3. REPLICACIÓ 4. EPIDEMIOLOGIA 5 1. CONCEPTE 2. ESTRUCTURA DEL VIH 3. REPLICACIÓ 4. EPIDEMIOLOGIA 5. TRANSMISSIÓ I PREVENCIÓ 6. DETECCIÓ I DIAGNÒSTIC DEL VIH 7. TRACTAMENT DEL VIH 8. RECORDA! 9. BIBLIOGRAFIA

1. CONCEPTE El virus responsable de la SIDA és el virus de la immunodeficiència humana (VIH). És de la família dels retrovirus i pertany a la sub-família dels lentivirus. Hi ha dos tipus de VIH: VIH-1 i VIH-2. Els dos poden provocar la SIDA, però el VIH-2 és menys patogènic i menys transmissible. El VIH ataca i destrueix els limfòcits CD4 (defenses del cos). Això debilita el sistema immunitari i el fa vulnerable a infeccions i càncers. Però el VIH NO MATA! Actualment NO hi ha VACUNA, però s’estan fent molts estudis, fins i tot a Catalunya. Estar infectat pel VIH no és el mateix que tenir la SIDA: - Infecció VIH: ser seropositiu sense símptomes de la malaltia. - Malaltia SIDA: manifestació de l’última etapa de la infecció del VIH.

2. ESTRUCTURA DEL VIH ●Seguidament trobem la CÀPSIDE, que conté: ● La capa més externa del VIH és una doble capa de fosfolípids anomenada ENVOLTA. A dins es troba la MATRIU. ●Seguidament trobem la CÀPSIDE, que conté: - el genoma (ARN) - enzims necessaris per la replicació del virus, com ara la TRANSCRIPTASA INVERSA, encarregada de convertir l’ARN en ADN.

3. REPLICACIÓ 1. El virus interacciona amb els receptors cel·lulars i s’internalitza. 2. Retrotranscriu el seu genoma d’ARN a ADN (gràcies a l’ enzim transcriptasa inversa). 3. Aquest ADN s'introdueix al nucli on s’integra en el genoma cel·lular. 4. Les formes que no s’integren al genoma romandran en forma circular durant temps perllongats. 5. A l’interior del cromosoma cel·lular, el virus expressa les seves proteïnes i es produeix la formació i l’alliberació de múltiples partícules infeccioses.

4. EPIDEMIOLOGIA La infecció per VIH continua en expansió, fins al punt de considerar-se una pandèmia mundial. Al 2009 a tot el món hi havia 33,3 milions de persones infectades pel VIH. Des de l’inici de l’epidèmia fins el 2009 es van notificar un total de 79.363 casos de SIDA a Espanya. Fins finals del 2010 s’han declarat al registre 16.732 casos de SIDA a Catalunya. Cal ser conscient que al nostre voltant també hi ha molts casos. Mapa: Adults and children estimated to be living with HIV, by WHO Region, 2010

5. TRANSMISSIÓ I PREVENCIÓ Com es transmet la infecció? Tipus de prevenció i els seus objectius. Prevenció PRIMÀRIA - Evitar l’adquisició del virus. - Pot anar dirigida a la població general o bé a la població amb major risc. Prevenció SECUNDÀRIA - Fer un diagnòstic precoç. Prevenció TERCIÀRIA - Manejar eficaçment la infecció per disminuir la incidència i la mortalitat. Contacte sexual Exposició a sang Perinatal transfusions usuaris de drogues i/v personal sanitari Hi ha 3 mecanismes principals

Transmissió per contacte sexual El risc de transmissió està determinat pel tipus de contacte sexual i per la concentració de partícules víriques presents en semen o fluid cèrvic-vaginal. Prevenció: a) Promocionar coneixements sobre pràctica de sexe segur. b) Usar el preservatiu com a mètode barrera. c) Diagnosticar i tractar precoçment les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS), element de risc per la transmissió del VIH. d) Tractar els infectats càrrega viral (CV) significativament. No obstant, encara que la CV sigui indetectable, poden trobar-se virus en semen i secrecions vaginals. 8

Els pacients que no saben que estan infectats transmeten més el VIH perquè no adopten tantes mesures preventives com els que sí que ho saben.

Transmissió per exposició a sang Transfusions Transmissió: El receptor rep sang contaminada amb VIH del donant. Prevenció: Està quasi eliminada. No obstant, s’ha de realitzar una detecció de VIH en els bancs de sang per evitar la transfusió de sang infectada de pacients en període finestra. 2) Usuaris de drogues intravenoses Transmissió: Ha significativament a Espanya. La transmissió es dóna per contacte amb sang entre usuaris de drogues intravenoses al compartir material d’injecció. Prevenció: «Programa d’intercanvi de xeringues» Explicar el Programa de reducció del dany. 10

Transmissió per exposició a sang Personal sanitari Transmissió: El personal sanitari es pot veure exposat accidentalment a sang i fluids biològics contaminats amb VIH. Prevenció: • Minimitzar les exposicions de risc implantant procediments de: a) manipulació de material mèdic b) tècniques de neteja c) desinfecció d) esterilització e) Protecció personal • Profilaxi post exposició (PPE): Com més aviat s’actuï millor (<72h). Les guies indiquen: 1 mes de tractament amb 3 fàrmacs antiretrovirals i fer control serològic al mes, als 3 mesos (per completar el període finestra) i als 6 mesos. Profunditat punxada, material utilitzat, factors barrera, Tipus de fluids (+ a – infecciosos) 11

Transmissió perinatal El nadó s’infecta per exposició al virus de la mare infectada. Prevenció: Prevalença d’infecció per VIH en persones en període fèrtil. b) Embarassos no desitjats en dones seropositives. c) Tractament antiretroviral durant l’embaràs, el part i el 1r mes de vida. Serologia front al VIH a embarassades: 1r trim. Si és negatiu –> repetir al 3r trim. Si s’identifica aviat la infecció de la gestant, la transmissió al nen es pot prevenir quasi al 100%. 12

6. DETECCIÓ I DIAGNÒSTIC DEL VIH COM ES FA? Existeixen diferents mètodes de laboratori per detectar i així diagnosticar el VIH, però el més important és la detecció d’anticossos; és el més fiable, i per tant el més utilitzat. Proves de detecció: - EIA (enzimoimmunoassaig) - Prova de detecció ràpida del VIH Proves de confirmació: - Western Blot DETECCIÓ D’ANTICOSSOS

QUÈ ES DETECTA? El nostre organisme fabrica anticossos específics davant d’una infecció per VIH. El temps exacte que es triga a desenvolupar-los és molt variable, i no és fins als 3 mesos que es garanteix que aquests anticossos poden ser detectats per la prova de detecció (període finestra). En el cas dels nadons ha estat difícil fer un diagnòstic de VIH, fins més d’un any després del naixement.

Sempre que hi hagi una conducta de risc: QUI S’HA DE FER LA PROVA? Sempre que hi hagi una conducta de risc: Relacions sexuals sense protecció amb una persona seropositiva Consum de drogues d’injecció si es comparteix el material Relacions sexuals sense protecció amb una persona que sigui consumidora de drogues per via parenteral Relacions sexuals sense protecció amb persones de les quals es desconeix l’estat serològic Persones que exerceixen la prostitució o fan ús d’ella Si hi ha hagut conducta de risc i es presenten símptomes inicials de la infecció (quadre gripal, inflamació ganglis). Dones embarassades, pacients que volen fer-se la prova per voluntat pròpia, treballadors de bancs de sang, etc.

QUINS PASSOS S’HA DE SEGUIR PER FER UN DIAGNÒSTIC? En cas de sospitar un contagi, anar a la farmàcia o a l’hospital per tal que ens facin la prova. 2. Consentiment del pacient (és anònim) i garantia per part dels professionals sanitaris sobre la confidencialitat dels resultats. Realització de la prova. Obtenció dels resultats. 5. Actuació sanitària pertinent.

7. TRACTAMENT DEL VIH Teràpia Anti Retroviral de Gran Activitat (TARGA): Combinació de 3 fàrmacs. És fàcil que el virus es faci resistent a aquesta medicació, degut a les múltiples mutacions del virus del VIH. Són tractaments molt complexes: nombrosos efectes adversos que poden afectar al ronyó, als ossos, al greix corporal, etc. Es requereixen revisions periòdiques a l’hospital. El VIH NO es CURA! i tractar a 1 pacient suposa una despesa entre 500-1500 € al mes, durant tota la vida.

8. RECORDA!

9. BIBLIOGRAFIA 1. Grupo de Investigación en Atención Farmacéutica. Seguimiento Farmacoterapéutico al paciente VIH/SIDA [máster propio internacional]. Universidad de Granada; 2009. 2. Aguilera, Remei. Pla sanitari de la SIDA a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1995. 3. Casabona J, Salas T. Programa per a la prevenció i el control de la SIDA a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1992. 4. Unaids.org [Internet]. España: Programa Conjunto de las Naciones Unidas sobre el VIH/SIDA. [actualizado 17 Abr 2012; citado 15 Mar 2012.] Disponible en: http://www.unaids.org/es/ 5. Farmaceuticonline [internet]. Barcelona: Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. [citat 24 Mar 2012]. Disponible en: http://www.farmaceuticonline.com/ca/component/content/article/544-sida?showall=1 6. Ministerio de San idad [Internet]. España: Enfermedades transmisibles. [actualizado 18 Ene 2012; citado 9 Mar 2012]. Disponible en: http://www.msssi.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/prevencion/pruebaVIH/home.htm 7. CEEISCat [Internet]. Catalunya: Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya. [actualitzat 8 Feb 2012; citat 19 Mar 2012]. Disponible a: http://www.ceeiscat.cat/ 8. GeSIDA [Internet]. España: Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria. [citado 9 Mar 2012]. Disponible en: www.gesida-seimc.org 9. Cruz Roja Española [Internet]. España: Información sobre el VIH/SIDA. [actualizado 2008; citado 15 Mar 2012]. Disponible en: http://www.cruzroja.es/vih/ 10. Stopsida [Internet]. España: Información VIH/SIDA. [actualizado 2011; citado 28 Feb 2012]. Disponible en: http://www.stopsida.org/es/informacion-vih--sida 11. Fisterra.com [Internet]. España: Guía de Práctica Clínica VIH/SIDA. [actualizado 14 Abr 2011; citado 3 Mar 2012]. Disponible en: http://www.fisterra.com/guias-clinicas/vih-sida/ 12. infoSIDA [Internet]. Estados Unidos: La infección por el VIH y su Tratamiento. [actualizado Sep 2011; citado 3 Mar 2012]. Disponible en: http://infosida.nih.gov/

MOLTES GRÀCIES !!!