El CRIT Edward Munch Pintura segles XVIII-XIX

1.- Classificació Autor: Edward Munch Cronologia de l’obra: 1893             Títol: El crit             Autor: Edward Munch             Cronologia de l’obra: 1893 País: Noruega        Estil : Expressionisme            

2.- Tema Un ésser humà, home o dona, que es posa les mans al cap i emet un crit d’angoixa que es transmet arreu. Només els dos personatges del pont semblen aliens a aquest crit.

3.- Descripció: Es tracta d’un cartró pintat amb la tècnica de l’oli i el pastel. La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica humida: l'artista disol els colors (pigment) en oli (de llinosa, per exemple) (aglutinant) i l'aplica amb un pinzell sobre fusta, tela o cartró (suport). L'oli fa que els colors quedin molt lluents. La pintura de pastel és una tècnica seca. Està formada per pigment i cola. Els colors són nets i intensos. Rapidesa: no s’ha de secar i es poden aplicar capes ràpidament.

L’obra situa en primer terme una figura molt estilitzada, vestida de negre, les mans i el rostre de la qual adquireixen un caràcter espectral. Damunt un pont sobre l’aigua negra, dues siluetes penetren en un horitzó d’encesa violència. La natura i l’home s’emparenten així en un mateix crit d’angoixa, i evidencien la manca d’harmonia en la qual s’emmarca la seva vida i la seva relació.

4.- Elements formals i compositius a.- Forma oberta o pictòrica. A partir de pinzellades gruixudes i violentes, l’autor modela els volums i els objectes. b.- Composició: anamorfosament de personatges i elements (prenen la mateixa forma. Corba= inestabilitat. El llenguatge plàstic s’omple de contingut). c.- Perspectiva geomètrica.

d.- Línia de l’horitzó (Punt de vista): Alt e.- Asimetria: La diagonal de la barana del pont divideix el quadre en dues meitats: domini de les rectes i dominis de les corbes. f.- Geometria: Combinació de línies corbes sinuoses (que dominen tot el quadre: personatge protagonista, cel, mar, etc.) i les rectes (diagonals del pont i les baranes i dels homes del fons. g.-Llum: Neix dels mateixos colors, molt lluminosos i brillants. h.- Cromatisme: Ús predominant de tonalitats irreals de vermell, blau i negre que reforcen el sentiment de sofriment del protagonista. Crida l’atenció el cel crepuscular per la seva combinació de vermell i taronges.

Corbes Rectes

5.- Antecedents i influències posteriors. El Crit ens mostra la mateixa angoixa i el mateix llenguatge expressiu del Goya de les pintures negres i el Van Gogh de la Nit estelada.

Influències posteriors: En el camp conceptual, van influir sobre Munch els filòsofs Kierkegaard i Nietzsche i el teatre d’Ibsen. Influències posteriors: Munch, en el seu intent de reflectir a les seves obres les profunditats de l’ànima humana, exercí una gran influència en l’art germànic de principis del segle XX, especialment sobre el grup Die Brücke (El pont), format per Nolde i Kirchner, entre altres.

6.- Relacions amb obres similars de l’autor Les seves obres es caracteritzen per: corbes sinuoses, colors arbitraris, obsessió per la malaltia i la mort, éssers inquietants que fugen entre masses de color.                                           Desesperació

Mort de la noia Mort a l’habitació de la moribunda Mort de la mare

Tarda al carrer Karl Johan

7.- Diferències amb altres solucions coetànies Al mateix temps que Munch pintava “El Crit”, Cézanne va pintar “Els Jugadors de cartes”, Cézanne és un postimpressionista i Munch és precursor de l’expressionisme. Si en “El Crit” hi veiem un enfrontament (l’home enfrontat a si mateix, a les seves pors, a les seves angoixes, etc. en “Els jugadors”, Cézanne ens presenta l’enfrontament seré de dos personatges:

8.- Funció i significat de l’obra Munch volia reflectir a les seves obres els racons més profunds de l’ànima humana. Els seus quadres partien del principi que si l’autèntica realitat no es correspon amb la palpable cal adaptar aquesta per exterioritzar la que es porta dins. Així doncs, El Crit és un reflex del món interior de l’artista que entronca amb la soledat de l’ésser humà a la cultura moderna. Munch va tenir una infància amb un seguit d’esdeveniments tràgics que expliquen la seva inestabilitat emocional i les seves angoixes com són la tuberculosi i la mort de la mare i de la germana i la posterior mort del pare. En unes notes del 1892 el mateix Munch narrà la situació que va originar El Crit: “Anava caminant amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, el cel es tornava de cop i volta vermell, jo em vaig aturar, cansat em vaig recolzar en una barana, damunt la ciutat i el fiord blau fosc no sinó sang i llengües de foc, els meus amics continuaven la seva marxa i jo continuava aturat al mateix lloc tremolant de por, i sentia que un udol infinit penetrava tota la naturalesa”. L’escrit de l’autor explica la raó de ser de cadascun dels elements del quadre, ambientat a la ciutat de Nordstrand.

Funció: . Munch buscava una única cosa en pintar: expressar el seu món individual, ple d’angoixa i sofriment.

9.- Context històric i artístic Expressionisme: És un moviment ampli, un estat d’ànim col·lectiu que dura, amb canvis i oscil·lacions, des de finals del segle XIX fins a mitjans segle XX. És una crítica al positivisme, al mite del progrés indefinit. S’ha d’entendre en el marc d’un període històric en què les novetats se succeeixen a un ritme vertiginós en tots els aspectes de la vida: - tecnològic i científic (motor d’explosió, teoria de la relativitat, aviació, energia atòmica, cinèma, ràdio, televisió, telèfon...). - polític (Primera Guerra Mundial, Revolució Russa, nazisme i feixisme, etc). - econòmic i social (emigració a les ciutats, crisis del sistema capitalista de 1929, industrialització accelerada). - ideologic i filosòfic (psicoanàlisi de Freud, Nietzsche, novel·la moderna amb Proust i Joyce, etc.

Artístic: L’expressionisme és la manifestació artística que valora la comunicació i el contingut de l’obra d’art per damunt del seu aspecte formal. Les seves característiques són la ingenuïtat, el primitivisme, la simplicitat, l’ús de colors i formes elementals, la distorsió d’aquestes formes i una forta crítica contra l’ordre establert. Evolució:

Evolució de l’expressionisme: El pont (Dresden, 1905-1913). Nolde. L’últim sopar Kirchner: Cinc dones al carrer Agressivitat

Der Blaue Reiter (el genet blau). Munich, 1911-1917 Franz Marc: Els grans cavalls blaus

Lirisme, menys agressivitat, actituds refinades i gairebé aristocràtiques. Vassily Kandinsky: El genet blau

El jardí màgic Senecio Paul Klee

La Nova objectivitat. Després I Guerra Mundial La Nova objectivitat. Després I Guerra Mundial. Perseguit pel III Reich com a art degenerat. Georg Grosz: Eclipsi de sol

Leonie (1923) Otto Dix La periodista Sylvia Von Harden (1926)