Els jugadors de Cartes Paul Cézanne Pintura segles XVIII-XIX.

Presentación del tema: "Els jugadors de Cartes Paul Cézanne Pintura segles XVIII-XIX."— Transcripción de la presentación:

1 Els jugadors de Cartes Paul Cézanne Pintura segles XVIII-XIX

2 1.- Classificació Autor: Paul Cézanne Cronologia de l’obra: 1890-95
            Títol: Jugadors de cartes.           Autor: Paul Cézanne           Cronologia de l’obra: País: França        Estil: Postimpressionisme            

3 2.- Tema És un retrat figuratiu de dos homes jugant a cartes, asseguts al voltant d’una taula presidida per una ampolla de vi.

4 3.- Descripció: Es tracta d’una tela pintada amb la tècnica de l’oli.
La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica humida: l'artista disol els colors (pigment) en oli (de llinosa, per exemple) (aglutinant) i l'aplica amb un pinzell sobre fusta o tela (suport). L'oli fa que els colors quedin molt lluents.

5 Seuen, devant per devant, en una taula on hi ha una ampolla de vi.
En el quadre hi ha dos homes que estan jugant a cartes. Semblen molt capficats. Seuen, devant per devant, en una taula on hi ha una ampolla de vi. Un dels jugadors porta una pipa i va vestit amb una jaqueta de tonalitats marronoses i uns pantalons groguencs. L’altre porta una jaqueta clara i uns pantalons foscos. Ambdos porten barret. Al fons, un mirall reflecteix el cafè on es desenvolupa l’escena.

6 4.- Elements formals i compositius
a.- Forma oberta o pictòrica. A partir de pinzellades breus, fines i superposades, de diferents tonalitats, l’autor modela els volums i els objectes. b.- Composició centrípeta o tancada Tots els elements van vers el centre del quadre. c.- Perspectiva geomètrica + aèria.

7 d.- Línia de l’horitzó (Punt de vista): Mig.
e.- Asimetria: L’ampolla actua com un aparent eix de simetria, que no és tal. Les meitats resultants són desiguals: l’esquerra (el cos de l’home és sencer) és més gran que la dreta. f.- Geometria: No hi ha unes línies compositives clares. Concepció arquitectònica de la composició: la natura es redueix a volums geomètrics. Exemple: jugador de la pipa (veure figura pàg. 225). g.-Llum: Neix dels mateixos colors. S’insinua a l’esquena de l’home de la pipa, a la cara de l’altre i, sobretot, a la línia blanca de l’ampolla. h.- Cromatisme: Predomini dels colors càlids. Importància dels contrastos cromàtics. Predomini dels marrons, que van des del taronja de les tovalles i la taula, als marrons foscos del fons amb tocs de verds, violetes i blaus que ajuden a donar un contrapunt lluminós i insisteixen en la divisió del quadre en dues zones, una més clara i una altra més fosca.

8

9 5.- Antecedents i influències posteriors.
De l’obra: Els jugadors de trictrac. Germans Le Nain. Segle XVII. En aquesta obra hi ha cinc personatges, com en la que sembla la primera versió dels “Jugadors”. Més endavant Cézanne anirà simplificant el quadre i les tres darreres versions ja només en tenen dos. De l’autor: De formació autodidàctica, va estudiar els clàssics (italians: Caravaggio; espanyols: El Greco; francesos: Poussin); admirava el realista Courbet; Pissarro el va introduir en la tècnica i l’estètica impressionista.

10 Germans Le Nain: Els jugadors de trictrac. Segle XVII

11

12 Influències posteriors:
Cézanne es considerat el pare del cubisme per la seva capacitat de descomposar l’espai i les formes en diferents parts i tornar-les a acoblar com si fossin peces d’un trencaclosques. La seva concepció arquitectònica de la pintura fou una revelació per a Picasso. D’altra banda, superant l’obligació de copiar amb precisió la natura, obria un món de maneres d’expressar les emocions, que seguiran expressionistes (Munch) i fauvistes (Matisse).

13 6.- Relacions amb obres similars de l’autor
Les obres més similars a la que estudiem serien les altres quatre versions del mateix quadre. Més interessant fer una visió de conjunt de la seva obra Les principals característiques de la pintura de Cézanne són: Interès per l’espai, el volum i les formes geomètriques. Preferència per copsar l’estabilitat a la immediatesa Ús de diferents perspectives en una mateixa obra.                                          

14 Autoretrats

15 Bodegons

16 Les grans banyistes

17 Les grans banyistes

18 Banyistes

19 La muntanya de Santa Victòria

20 La muntanya de Santa Victòria

21 La muntanya de Santa Victòria

22 Badia de l’Estaque

23 7.- Diferències amb altres solucions coetànies
Al mateix temps que Cézanne va pintar “Els Jugadors de cartes”, Munch pintava “El Crit”. Cézanne és un postimpressionista i Munch és precursor de l’expressionisme. Si en “Els jugadors” Cézanne ens presenta l’enfrontament seré de dos personatges, en “El Crit” també hi veiem un enfrontament: l’home enfrontat a si mateix. La deformació d’espai i figures; els colors dramàtics; el gest violent de la pinzellada acompanyen negativament i donen sentit a l’acció del protagonista: l’exclamació d’un crit d’angoixa.

24 8.- Funció i significat de l’obra
Probablement el quadre representa un fet quotidià en la vida d’Ais de Provença. Es coneix la identitat d’un dels protagonistes del quadre: l’home de la pipa és père Alexandre, jardiner del pare de Cézanne. El tractament dels dos personatges és antagònic: el de l’esquerra és més veterà i sembla més segur, mentre que el de la dreta és més jove i corpulent. Alguns elements caracteritzen els personatges: el de la pipa porta un barret rodó i sense arrugues; l’altre el porta bonyegut i doblegat. Les cartes del primer són més blanques que les de l’altre. Té això algun significat? Una interpretació diu que l’enfrontament entre aquests dos jugadors representa l’enfrontament entre el pintor i el seu pare que no volia que es dediques a la pintura. Una altra interpretació diu que podia ser Cézanne enfrontant-se a si mateix. El fet que els dos jugadors estiguin asseguts i pensatius ens transmet una acusada sensació de repòs.

25 Funció: Castell Arbres i rocs .
La principal funció d’aquesta obra era la de seguir investigant en la tècnica i en la pràctica pictòriques, aprofundint en la concepció arquitectònica de la composició. Castell Arbres i rocs

26 9.- Context històric i artístic
* Postimpressionisme: Segona meitat del segle XIX a París. * Escenari de moltes revolucions: 1848, Segon Imperi, Comuna, IIIa. República. * Grans canvis urbanístics: boulebards; exposicions universals, torre Eiffel, especulació urbanística. * Tertúlies d’artistes (Cafè Guerbois); bohèmia; * Canvis culturals i científics: preocupació pel temps; teoria dels colors; ferrocarril; darwinisme; fotografia

27 Artístic: A diferència de l’impressionisme el postimpressionisme:
Es torna a donar gran importància al dibuix i la línia Ús lliure i pla del color, que no ha de ser necessàriament semblant a la realitat, sinó que serveix per a expressar estats d’ànim. Rebuig de la immediatesa i la represerntació fugaz típica de l’impressionisme, per altres de més elaborades i racionals basades en la geometrització de les fomes de la naturalesa.

28 Habitació a Arles. Van Gogh
El Crist groc. Gauguin.