Ser u amb totes les coses, aquesta és la vida de la divinitat, aquest és el cel dels homes. El castell dels Pirineus (1959)

Presentación del tema: "Ser u amb totes les coses, aquesta és la vida de la divinitat, aquest és el cel dels homes. El castell dels Pirineus (1959)"— Transcripción de la presentación:

1 Ser u amb totes les coses, aquesta és la vida de la divinitat, aquest és el cel dels homes.
El castell dels Pirineus (1959)

2 Ser u amb tota cosa viva; tornar, en un feliç oblit de si mateix, al tot de la natura, aquest és el punt més alt dels pensaments i de la joia, cimal sagrat, lloc del repòs etern on es fon la xafogor del migdia i es perd el so de la tempesta, lloc on la mar agitada es torna com l’oneig d’un camp de blat. El seductor 

3 Ser u amb tota cosa viva! Amb aquests mots, la virtut es desprèn de la seva feixuga armadura i l’esperit de l’home del seu ceptre, i tots els pensaments es fonen davant la imatge del món eternament u, com les regles de l’artista esforçat davant la seva Urània; i el destí ferreny rebutja la sobirania, i de la lliga dels éssers desapareix la mort, tot trencament es torna impossible i una joventut eterna fa el món més bell i benaurat. La carta blanca (1965)

4 Assoleixo sovint aquest cim, Bel·larmí, però basta un moment de reflexió perquè en caigui. Medito, i llavors em trobo tot sol, com ja ho estava, enmig dels turments de la meva condició mortal; i l’asil del meu cor, el món eternament u, desapareix; la natura em nega l’abraçada i em troba plantat al davant seu com un foraster, i no en sé res. La condició humana (1935)

5 No hagués posat mai els peus a la vostra escola
No hagués posat mai els peus a la vostra escola! La ciència que vaig seguir fins a les deus més profundes i de la qual esperava, en la meva joventut eixelebrada, la confirmació de les alegries més pures, aquesta ciència m’ho ha esguerrat tot. L’obra mestra o els misteris de l’horitzó

6 M’he tornat, al costat vostre, una persona enraonada; he après a distingir-me de debò de tot el que m’envolta; heus-me aquí, aïllat enmig de la bellesa del món, expulsat del jardí de la natura on vaig créixer i on vaig florir, i el sol del migdia em corseca. Els amants (1928)

7 Sí: l’home és un déu quan somnia, i un captaire quan pensa; i quan l’entusiasme l’abandona queda plantat com el fill pròdig que el pare ha tret de casa, i contempla, miserable, els quatre rals que la compassió li ha ofert pel camí. El temps travessat (1939)

8 Friedrich Hölderlin (1770-1843)
Hiperió o l’eremita a Grècia ( ) Traducció de Jordi Llovet Obres de René Magritte ( ) Música: Per a Elisa, de Ludwig van Beethoven ( )