TEMA 1. ASPECTES EPISTEMOLÒGICS I NORMATIUS DE L'ORGANITZACIÓ ESCOLAR

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Competències ètiques en la formación universitària
Advertisements

2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
ELS EQUIPS D´ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC
XARXA DE DEBAT EDUCATIU
TEMA 9. GESTIÓ ECONÒMICA I ADMINISTRATIVA DELS CENTRES
Programa de Transició Escola Treball
ORIENTACIÓ ACADÈMICA INS JÚLIA MINGUELL.
1 u n i t a t L’educador infantil.
TEMA 3. MARC PER A L’ESTUDI DE L’0RGANITZACIÓ DEL CENTRE EDUCATIU
Característiques i classificació.
TEMA 6. EL CENTRE COM UNITAT ORGANITZATIVA
EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL I INCREMENT
NIVELLS D’0RGANITZACIÓ
CONVIVÈNCIA OBSERVATORI PER A LA E S C O L A R.
Decret d’autonomia dels centres educatius
L’Expressió escrita.
CURS PRESENTACIÓ 20 de maig de 2014.
PROPOSTA PEDGÒGICA M02 - UF3 - NF1.
Orientacions i criteris de la UIB per adaptar la docència a l’EEES
Autor: Samuel Lozano Alcodori
GESTIÓ PER PROCESSOS.
SESSIONS DE REFLEXIÓ PRÀCTICA PER A DIRECTORS I DIRECTORES
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Esquema de treball Josep Minguell M. Mercè Fernández
LES UNITATS DE SUPORT A L’EDUCACIÓ ESPECIAL (USEE)
Una visió des de la família. Delegació de Família i Vida
L’educació en valors cívics a través de l’educació física i l’esport
EL PLA INDIVIDUALITZAT
MIREMMATEMÀTIQUES Lleida 24 d’octubre de 2009.
AVALUACIÓ DE L’ACCIÓ DOCENT
Incorporació de la Perspectiva de Gènere en la Prevenció del vih en l’àmbit de les drogodependències  La perspectiva de gènere ens ofereix l’oportunitat.
Decret d’autonomia dels centres educatius
La Direcció queda habilitada per:
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
EAP ANOIA COMPOSICIÓ PROFESSIONALS
Les competències i la coeducació
La gestió per processos
Reptes per a incorporar les competències transversals a les nostres assignatures  M.Jesús Marco Galindo Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
Formació per a responsables del programa Biblioteca escolar: PUNTEDU
2. El materialisme històric de Marx
Treball i aprenentatge en xarxa
Les pràctiques curriculars del grau d’Informació i Documentació
Cap a una educació plurilingüe: conceptes clau, estratègies i eines
Coneixements i idees previs
SALUT MENTAL.
RESPONSABLE SERVEI/OFICINA/DELEGACIÓ
PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Estrès laboral i L'estrès laboral és una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda o exigència a la qual està sotmès i que l’individu interpreta.
Global Cook Service.
Una experiència d’ambientalització curricular als estudis de Magisteri de la FPCEE Blanquerna PAMB IV SEMINARI SOBRE AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR de les.
INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES PÚBLICS Tenen per objecte aprovar les instruccions que concretaran i desenvoluparan aspectes.
Gestió participativa dels projectes de centre
Continuació: el temps II
Departamento de Pedagogia Aplicada
PLA DE FORMACIÓ DE ZONA DE NOU BARRIS
Les Franqueses, setembre 2007
El currículum a l’educació primària
EL PLAN DE GESTIÓN DE RECURSOS HUMANOS
Pla de Formació de Centre
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
Albert Barceló Masdéu Grau d’Enginyeria Informàtica
Coneixement del medi natural
Convivència i Mediació Escolar
J. C. Aguado, E. Carrera, J. Cendra, A. Sabater Pruna i J. Segalàs làs                                                                                        
IMPULS DE LA LECTURA FORMACIÓ
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
Normativa i documentació
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres.
Àmbits d’organització i gestió de la formació
Transcripción de la presentación:

TEMA 1. ASPECTES EPISTEMOLÒGICS I NORMATIUS DE L'ORGANITZACIÓ ESCOLAR Profesorado: Antonio Giner Gomis (coordinador) Vicente Carrasco Embuena José Antonio Corral Fuentes Aurora Fourcade López Marcos Jesús Iglesias Martínez Cristina Lapeña Pérez Inés Lozano Cabezas María Ángeles Martínez Ruiz Francisco Pastor Verdú Joaquín Ripoll Ferrándiz Pilar Tormo Jordá Organització i gestió en centres educatius d'Educació Infantil i Educació Primària

Continguts Aproximacions al concepte d’organització escolar. Teories sobre l’organització escolar

ABAST I SENTIT DEL TERME ORGANITZACIÓ Apareix en camps diversos i heterogenis Social, cultural, econòmic, polític, religiós, sanitari, empresarial, escolar, temps lliure, voluntariat... Té un matís d'harmonització, d'ajustament, d'adequat funcionament i d'equilibri en l'engranatge de les parts que integren una totalitat. Científicament: Establir o reformar alguna cosa per a assolir una fi, coordinant els mitjans i les persones adequades Disposar i preparar un conjunt de persones, amb els mitjans adequats, per a assolir una fi determinada

Doble perspectiva de l’organització ÉS UN PROCÉS “La nostra organització no descansa, funciona sempre en benefici dels seus associats". ÉS UN EFECTE, UN RESULTAT “L’organització de l'acte acadèmic ha estat perfecta"

Rendició de responsabilitats Calendari d'actuacions Coordinació del treball Distribució de funcions entre integrants Divisió i estructura Definició de metes REQUISITS DE L’ORGANITZACIÓ

Aproximacions al concepte d’organització escolar. RUFINO BLANCO (1932) “S’entén per organització escolar, la bona disposició dels elements necessaris per a educar als xiquets per mitjà de la instrucció” OE és la correcta adequació dels diferents elements de l’escola GARCÍA HOZ (1973) “Podem definir la ciència de l'organització escolar com estudi analític de l'escola, de les relacions i ordenació dels seus diferents elements, a fi que concórreguen adequadament a l'educació dels escolars". OE té el mateix objectiu pero amb anàlisi, interdependència i ordre

Aproximacions al concepte d’organització escolar. JUAN MANUEL MORENO (1978) “Organització escolar és la disciplina pedagògica que té per objecte l'estudi de la realitat complexa de l'escola –en les seues consideracions teòrica, estàtic-analítica, dinàmic-sintètica, progressiva i projectiva– per a establir un ordre en aquesta realitat; ordre al servei de l'educació integral dels escolars”. Amplia la idea de OE: l’escola és una realitat complexa amb moltes perspectives LOURENÇO FILHO (1974) “L'organització escolar pretén... imprimir a les activitats... un sentit funcional, mitjançant un major coneixement i una major graduació de les fins, així com una articulació més productiva dels elements i recursos amb que aqueixes fins poden ser perseguides i aconseguides”. Pragmàtica i funcional: informació, ordenació de fins i racionalització de mitjans

Aproximacions al concepte d’organització escolar. FILO GARCÍA REQUENA (1997) “L’Organització Escolar és l'estudi científic de les institucions docents i de l'adequada i ordenada gestió dels elements que les integren per a afavorir els aprenentatges i propiciar l'educació”. Enfocament més extens, global i complet

Què és l’organització escolar? Disciplina aplicativa-normativa (no especulativa) Analitza les situacions Estableix pautes derivades de les disposicions legals, de la reflexió i, amb freqüència, de l'experiència docent contrastada i de la investigació. Demana el coneixement dels següents aspectes: el sistema escolar vigent els diferents tipus de centres els elements de la realitat educativa, com a parts interdepenents.

Contingut de l’organització escolar Elements formals i funcionals El sistema escolar La planificació Els equips de treball Els òrgans de govern i participació El clima educatiu Les relacions humanes... Elements materials L’espai Els recursos Elements personals El Professorat Les Famílies L’ alumnat El PAS Elements auxiliars i complementaris Les activitats extraescolars Els serveis complementaris Les relacions amb la comunitat Els serveis de suport extern...

Principis generals Referències o suports que integren els requisits i les finalitats de l’activitat organitzativa Adaptació Harmonia Coherència Creativitat Determinació d'objectius Ordenació d'elements Coordinació d'actuacions Atribució de responsabilitats

L’organització escolar en el marc de les CC.EE. CIÈNCIES ANALÍTIQUES CIÈNCIES DE L'ESDEVENIR HUMÀ Elements vitals Biologia de l'educació Elements personals Psicologia de l'educació Elements socials Sociologia de l'educació Element culturals Antropologia de l'educació CIÈNCIES TÈCNIC-MESOLÒGIQUES Elements de l'acte instructiu Didàctica Elements d’autodirecció Orientació escolar Elements d'ordenació i coordinació Organització escolar Elements d'acció política Política educativa CIÈNCIES TELEOLÒGIQUES Elements essencials i axiològics Filosofia de l'educació Elements transcendents Teologia de l'educació CIÈNCIES SINTÈTIQUES Educació fonamental Pedagogia general Educació de la diversitat Pedagogia diferencial CIÈNCIES ANALÍTIC-SINTÈTIQUES Fets educatius, com realitats canviants en evolució Història de l'educació Sistemes educatius actuals, com realitats diferenciades Educació comparada L‘Organització Escolar es una ciència analítica, de caràcter tècnic-mesològic, que s'ocupa de l'ordenació i coordinació dels elements que intervenen en el fet educatiu.

Teories sobre l’organització escolar NOVES TEORIES CLÀSSIQUES EXISTENCIALS TIPUS DE DEFINICIÓ Paradigmes, esquemes teòrics, formes de concebre l’escola i de disposar convenientment els seus elements perquè concórreguen oportunament per a l'èxit escolar.

ORGANITZACIÓ FLEXIBLE Teories existencials Moviments llibertaris i utòpics Els millors centres funcionen per inèrcia Dos valors: espontaneïtat i anomia ABSÈNCIA D'ORGANITZACIÓ ESCOLAR. Grups amb posicions conciliadores i eclèctiques El millors centres cerquen l’equilibri raonable entre l'espontaneïtat i la norma. Grups autoritaris (rigidesa intel·lectual i intolerància El millors centres, els més reglamentats Dos valors: intransigència i nomolatria ORGANITZACIÓ A ULTRANÇA ORGANITZACIÓ FLEXIBLE

TAYLORISME (Teoria de l'organització fisiològica) Teories clàssiques TAYLORISME (Teoria de l'organització fisiològica) Cerca l'eficiència laboral, mitjançant la divisió de tasques i l'especialització. Aplica els coneixements científics per a optimitzar els resultats. Tot es troba reglamentat i controlat, no hi ha cap autonomia dels treballadors Pilars: elevada productivitat, alts incentius i eficàcia. DEPARTAMENTALIZACIÓ (Fayol) Racionalitzar el treball per mitjà d'una divisió especialitzada de funcions o departaments, dirigits per les persones més idònies. Pilars: Preveure, organitzar, dirigir, coordinar i controlar.

MODEL DE GULICK i URWICK Teories clàssiques MODEL DE GULICK i URWICK - Precisa i concreta les idees clàssiques, elaborant un model aplicable a grans empreses i a institucions escolars. OBJECCIONS: Consideració de la persona com una realitat mecànica, sense iniciativa. No és protagonista de la seua pròpia activitat.

Noves teories Model d’Elton Mayo Defensa la importància de les relacions humanes en el món laboral, considerant que influeixen de forma decisiva en el rendiment. Model de Merton. Remarca la necessitat de confiar en el comportament dels membres d'una organització, una vegada que se'ls assigna una determinada responsabilitat. Model de Zelznick Propugna com idea fonamental: la delegació d'autoritat, creant esquemes d'organització que la facen possible.

Organització per objectius Noves teories Model de Gouldner Planteja l’ús de regles generals i impersonals en el treball, per a disminuir les tensions interpersonals i difuminar les relacions d’autoritat. Organització per objectius Remarca la importància de la priorització dels objectius en qualsevol activitat i del control sobre la seua consecució, per a l’adequat funcionament de l’organització.

El Curriculum Teoria crítica o política. Entén les organitzacions com coalicions de persones o grups amb diversitat d'interessos (pacten, negocien...) Objectius i metes no estan prèviament determinats, són producte de l'anàlisi, el debat i la negociació. Necessitat d'aconseguir certes estratègies per a no perdre quotes de poder i assolir l'èxit en la presa de decisions. Teoria cultural o interpretativa Atén especialment el món dels símbols, valors i creences que es desenvolupen en una organització, (cultura organitzativa) Analitzar-la, comprendre-la i interpretar-la ajudarà a trobar formes de respondre davant la incertesa, la confusió o els conflictes

BIBLIOGRAFÍA BOLÍVAR, A. (2000) Los centros escolares como organizaciones que aprenden. Promesas y realidades. Madrid: La Muralla. CANTÓN MAYO, I. (1996) Manual de Organización de centros educativos. Barcelona: Oikos-Tau. GARCÍA REQUENA, F. (1997) Organización escolar y gestión de centros educativos. Málaga: Aljibe. RAMO TRAVER, Z. y RODRIGUEZ CARREÑO, M. (1997) Guía de la organización de los colegios de Primaria y de las Escuelas Infantiles. Madrid: Escuela Española.