L’ESCOLA JÒNICA Autors presocràtics.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LOS FILÓSOFOS PRESOCRÁTICOS
Advertisements

Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
SEGONA AVALUACIÓ Treball i energia. Potència. Calor.
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
FILOSOFIA ANTIGA ELS SOFISTES I SÒCRATES
EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES
Ciència, tècnica i societat
Com estudiar… El subratllat Organització de la informació Esquemes
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
Escola Montserrat Sant Just Desvern
Tema 10: Dinàmica.
El pensament d’Aristòtil.
L’Univers Com es defineix l’Univers?
PROJECTE DE PASTORAL I EDUCACIÓ EN VALORS
Sòcrates Treball realitzat per: Salvador Bosch Tania Gorri Ana Bellido
Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
Característiques i classificació.
El moviment i les forces ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
L’escola Pitagòrica i els filòsofs atomistes.
Treball realitzat per:
ESTADÍSTIQUES I WEBQUEAST
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
Jorge Porta 2ºBach B Filosofia
ELS SOFISTES MARIA DE SANDE MARINA AUCEJO PAULA CUBEL LARA MARTINEZ
regit per llei: el logos
MIQUEL MARTÍ I POL ( ) EN HOMENATGE.
L´Escola pitagòrica. Els filòsofs atomistes: leucip i demòcrit.
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Guillermo Martí Nomdedeu
ELS PRIMERS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS.
Heràclit TALES Anaximandre Anaxímenes Paula Fernández Laura Pascual
PRIMERS TESTIMONIS FILOSÓFICS.
La seu vella La seu vella és una catedral romànica d’estil gòtic situada dalt d’un turó de Lleida que porta el mateix nom que la catedral. Es va començar.
La filosofia d' Aristòtil i les escoles hel·lenístiques
Aquí tens alguns consells que Bill Gates recentment va fer durant una conferència en un IES sobre les 11 coses que els estudiants no aprenen a l’escola.
2. L’idealisme absolut de Hegel
Què hi ha a l'Univers?.
Els filòsofs presocràtics
Tothom pot aconseguir el que es proposa !!!
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
1. Epicur de Samos i l’epicureisme
Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
2. Zenó de Cition i l'estoïcisme
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
Ruben Balada Tripiana Informática
Sòcrates Treball fet per: Judith Zarcos, Amor Estrela, Sonia Valcárcel, Chema Roque, Carlos Gimeno y Pedro Lopez.
Categories estètiques
4. El problema de la moral: eudemonisme
HERÀCLIT i l’escola Jonica
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
L’ESCOLA PITAGÒRICA: Els Atomistes: Demòcrit i Leucip
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
Ser u amb totes les coses, aquesta és la vida de la divinitat, aquest és el cel dels homes. El castell dels Pirineus (1959)
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
HERÀCLIT D’EFES aC.
Principi del canvi (immanent)
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
Què puc conèixer (2na part)
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
COM NEIX UN PARADIGMA?.
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
CONTE LA FADA EMPATIA VISITA UNA ESCOLA.
Lorenzo Arteaga Álex Lliso Lucía Gil Nuria Montoliu
Transcripción de la presentación:

L’ESCOLA JÒNICA Autors presocràtics

ÍNDEX Filosofia grega L’escola Jònica Característiques Filòsofs destacats Tales de Milet Anaximandre de Milet Anaxímenes de Milet Heràclit d’Efes

INTRODUCCIÓ La filosofía grega està divida en dos grups de filòsofs: Aquells que buscaven una explicació sobre el món en si, per mitjà d'una forma física. Aquells que únicament tenien en compte la importància de les formes i idees immaterials.

FORMACIÓ DE L’ESCOLA JÒNICA L’escola Jónica va aparèixer a les colònies greges de Jònia, el que actualment anomenem l’oest de Turquía, al segle VI a.C. El seu fundador va ser el gran filòsof Tales de Milet, el qual defensava que l’aigua era la substancia principal de la formació de totes les coses i buscava una explicació mitjançant la Natura (la Physis).

L’ARJÉ CARACTERÍSTIQUES OPOSICIÓ A LES TEORIES MÍTIQUES SOBRE L’ORIGEN visió materialista de l’espiritual

FILÒSOFS JÒNICS Tales de Milet (640 a.C – 545 a.C) Anaximandre (610 a.C – 547 a.C) Anaxímenes (585 a.C - 524 a.C) Heràclit d’Efes (533 a.C – 484 a.C)

TALES DE MILET (640 a.C – 545 a.C) Va ser astrònom i geòmetra pràctic, atribuint-se-li alguns descobriments matemàtics com el teorema que porta el seu nom S'ha considerat a Tales un dels set savis de Grècia per la seua saviesa pràctica El que més fama li va donar en la seua vida va ser la predicció de l'eclipsi que va tindre lloc l'any 585 a.C.

TALES DE MILET Idees principals de la seua teoria Va ser el primer filòsof grec que va intentar donar una explicació física de l'Univers, que per a ell era un espai racional. Pensava que tot naixia de l'aigua Creia que la Terra era un disc circular pla que surava sobre l'aigua

ANAXIMANDRE (610 a.C – 547 a.C) Es va ocupar de qüestions relacionades amb la ciència i va elaborar un mapa del mar Negre Va ser el primer que relaciona l’astronomía amb el zodíac Es considerat com el primer científic de la seua època en utilitzar l'experimentació del mètode demostratiu Va fer la primera obra en prosa en relació al cosmos i els orígens de la vida Va ser l'introductor del rellotge de sol a Grècia i fundador de la cartografia Va escriure diversos tractats sobre cosmologia, geografia i astronomia

ANAXIMANDRE Idees principals de la seua teoria Tota substància sorgeix d’una causa material, però aquesta no correspon als elements naturals, sinó a altra naturalesa desconeguda, indeterminada i il·limitada, anomenada... Afirmaba que tot l’Univers estava format per un gran nombre de cilindres còsmics, i que totes les coses tornen amb el temps a l’element que les va originar.

ANAXIMENES (585 a.C - 524 a.C) Se li atribueix un llibre anomenat “Sobre la naturaleza”, escrit en un dialecte jònic i amb un estil senzill i sense superfluïtats Va impulsar una filosofia més lògica i més raonable, ja que gràcies a ella podem aprendre infinitats de coses

ANAXIMENES Idees principals de la seua teoria La base de tots els éssers era l’aire, el qual és infinit, immens i sempre es troba en moviment. L’aire també dóna origen a la vida d’un ésser humà, la qual cosa fa que tots el éssers tinguem ànima. Creia que la Terra i els cossos celestes eren plans, estaven en moviment, i que es van formar mitjançant els processos de condensació i rarefacció.

Es pot considerar com un dels iniciadors de la metafísica grega HERÀCLIT (533 a.C – 484 a.C) ONTOLOGIA Es pot considerar com un dels iniciadors de la metafísica grega Forma part del món sensible i es comporta a través del Logos, que forma part de la raó. Teologia La metafísica aborda problemes centrals de la filosofia, com ho són els fonaments de l'estructura de la realitat, el sentit i finalitat última de tot ésser És l'estudi de Déu epistemologia LOGOS Idees de justícia, de bellesa, de bé…

HERÀCLIT (533 a.C – 484 a.C) Els ensenyaments de Heràclit, van quedar recollits en una obra titulada “De la natura”, que tractava sobre l´univers, la política i la tecnologia. El més delicat de tots els elements es el principi que governa els fenòmens de la natura, el foc.

“Tot flueix. Tot canvia i res no roman” HERÀCLIT Idees principals de la seua teoria L’afirmació del canvi o esdevenir de la realitat. Lluita d’elements contraris, perquè cada cosa tendeix a transformar-se en el seu oposat. Aquesta lluita està sotmesa a una llei universal (Logos) (raó, proporció...), que regula la realitat i unifica els elements oposats. “Tot flueix. Tot canvia i res no roman”

HERÀCLIT Idees principals de la seua teoria Identificació del cosmos (totalitat) amb un foc etern, el qual està sempre actiu i constitueix totes les coses. “Tot flueix. Tot canvia i res no roman” Aquesta idea no prové d’Heràclit, peró ell insisteix més en la universalitat del canvi que els seus precessors.

Com va influir la filosofia d’heràclit en Plató? Plató va conèixer la filosofia de Heràclit gràcies a Cràtil, un alumne d´ell. Va negar l’afirmació d’Heràclit de “tot flueix”, ja que per a Plató l’únic vertader, estàtic i universal són les idees. També va posar en dubte la fiabilitat dels sentits. Conclusió: Nega que hi haja un coneixement vertader i cert de la realitat física, ja que d’allò que hi canvia no pot haver-hi coneixement.

Treball realitzat per: Sandra Escrivá Lydia Valverde Noelia García Alejandra Arias Rocío Beltrán Salva Fructuoso Edgar Pardo