POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL

2. POLÍTIQUES ACTIVES VS PASSIVES 2.1 POLÍTIQUES ACTIVES POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 1. INTRODUCCIÓ 2. POLÍTIQUES ACTIVES VS PASSIVES 2.1 POLÍTIQUES ACTIVES 2.2 POLÍTIQUES PASSIVES 3. LA DESPESA COMPARADA EN POLÍTIQUES ACTIVES I PASSIVES 3.1 LA DESPESA ABSOLUTA 3.2 LA DESPESA PER PERSONA 4. ÀNALISI DE L’IMPACTE DE LES POLÍTIQUES ACTIVES I LES PASSIVES 5. CONCLUSIONS 6. PROPOSTES DE LA CECOT

POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 1. INTRODUCCIÓ Causalitat clara i directa entre els índexs de pobresa i la vinculació de les persones amb el mercat formal del treball: les persones que pateixen atur presenten índexs de pobresa més elevats. Arrel de la crisi, va en augment el nombre de persones que tot i tenir un lloc de treball tenen cada vegada més problemes per mantenir uns nivells de vida digna. Les polítiques relacionades amb l’àmbit laboral són estratègiques per al benestar conjunt de tota la societat. Aquest conjunt ampli d'iniciatives es concreta en eines, com les polítiques actives i les polítiques passives. Sense aquestes polítiques, el nivell de pobresa de la nostra societat seria molt més elevat.

POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 1. INTRODUCCIÓ Taula 1 Taxa de risc a la pobresa segons relació amb l’activitat. Població major de 16 anys. Catalunya 2011 Percentatge de persones que se situen per sota del llindar de pobresa. El llindar de pobresa depèn de la distribució dels ingressos per unitat de consum de les persones.

POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 2. POLÍTIQUES ACTIVES VS POLÍTIQUES PASSIVES Històricament, s’ha desenvolupat dos tipus de polítiques d’ocupació: passives i actives per a contrarestar els efectes negatius de la manca de treball. Passives Projectes i mesures que tenen com a objectiu reprendre les situacions de mancança de les persones aturades mitjançant aportacions de caràcter econòmic per ajudar-les a mantenir un nivell mínim d’ingressos Actives Aquelles que van destinades da intervenir o a incidir en el mercat de treball per generar més llocs de treball o per evitar-ne la seva destrucció.

POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 2.1 POLÍTIQUES ACTIVES Actives L’objectiu general és generar més ofertes i més oportunitats de treball per a les persones. Aquest objectiu es pot aconseguir: Acompanyant certs col·lectius: donant incentius a les empreses o creant ocupació de manera directa Millorant els processos d’ajust entre oferta i demanda de treball: millora de la formació i qualificació dels treballadors. Altre política és afavorir els ajuts a la mobilitat geogràfica. Afavorint la redistribució: mesures que persegueixin redistribuir les feines entre les mateixes persones assalariades. Ex: jubilacions anticipades o incentius a la reducció de la jornada de treball.

Tipologies polítiques actives: POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 2.1 POLÍTIQUES ACTIVES Tipologies polítiques actives: Serveis d’intermediació del mercat laboral: informació, orientació i assessorament. Contacte entre demandants de feina i empreses que n’oferten. També ofereixen eines a les persones per a la seva autonomia i enfortiment personal en relació al mercat laboral. Formació: és un aspecte clau d’aquest tipus de polítiques. Se centra en la reconversió formativa de grans volums de població cap a altres sectors. Foment de l’ocupació: hi ha persones que provenen de sectors que són difícils d’inserir. És necessari portar a terme foment de la contractació amb mesures excepcionals o especials. Aquesta mesura va sovint dirigida als desocupats de llarga durada.

Tipologies polítiques actives: POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 2.1 POLÍTIQUES ACTIVES Tipologies polítiques actives: Creació directa d’ocupació: creació de llocs de treball (total o parcialment subsidiats). Treball amb suport i rehabilitació: mesures de creació d’ocupació específicament dedicades al suport a la inserció de persones amb discapacitat afavorint la seva integració. Foment de l'autoocupació: oferint orientació en el procés de creació d’una empresa. La segona possibilitat seria oferir ajudes directes ( econòmiques) per a les primeres etapes de constitució d’una empresa, oferir crèdits per part de les administracions. És a dir, facilitar crèdit a iniciatives que d’altre manera difícilment en tindrien.

Tipologia polítiques passives POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 2.2 POLÍTIQUES PASSIVES Objectius Creades, inicialment, coma eina de protecció per a una petita part de la població que quedava fora del mercat de treball i per un període curt de temps. El problema resideix en quan el volum de persones aturades és elevat Aquest tipus de polítiques, per tant, cada cop absorbeixen un volum de recursos més gran, però no redueixen el problema de l’atur. Tipologia polítiques passives Dos tipus de polítiques passives d’ocupació: Prestacions d’atur: prestació contra una pèrdua sobtada d’ingressos mínims garantits. Aquest ajut actua com a estabilitzador econòmic (estabilitza demanda del consumidor i crea estabilitat econòmica i social) Jubilació i anticipada: es justifiquen per la necessitat de fomentar la contractació de persones joves. Es posen en dubte en un context en que les persones que reben pensió de jubilació són cada vegada més i els treballadors en actiu i ocupats, menys.

POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 3. LA DESPESA COMPARADA EN POLÍTIQUES ACTIVES I PASSIVES 3.1 La despesa absoluta La despesa total en polítiques actives de l’Estat espanyol és de les més altes de tot el conjunt de la UE. L’explicació sembla evident: el nombre elevat de persones aturades, tant en termes absoluts com en termes relatius. Des de 2006 la despesa global ha anat augmentant de manera progressiva. En termes absoluts en polítiques passives, l’Estat espanyol ocupa ja el primer lloc en el rànquing europeu. 3.2 La despesa per persona L’estat espanyol està per sota de la mitjana europea en despesa en polítiques actives per ocupat. En el cas de la despesa en polítiques passives, l’ estat espanyol queda lleugerament per sobre de la mitjana de despesa per persona de la UE, però continua quedant per sota dels països més avançats en protecció social.

POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 4. ÀNALISI DE L’IMPACTE DE LES POLÍTIQUES ACTIVES I LES PASSIVES Polítiques actives Les polítiques actives estan dissenyades per a resoldre el problema de l’atur estructural, però no responen adequadament a les circumstàncies quan es produeix una situació d’atur massiu i, per tant, no acompleixen la seva funció perquè no hi ha suficients llocs de treball per a totes les vacants. Un efecte negatiu d’aquestes mesures, i més concretament relacionades amb el treball subvencionat, es que presenten efectes perversos, com que les empreses es beneficiïn de contractacions que, sense ajuda, també realitzarien (efecte de ganga, efecte de substitució, efecte de desplaçament). Hi ha dades que demostren que la taxa d’ocupació és només lleugerament més elevada entre les persones que participen d’aquests tipus de polítiques actives.

Les crítiques que reben aquestes polítiques són: POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 4. ÀNALISI DE L’IMPACTE DE LES POLÍTIQUES ACTIVES I LES PASSIVES Polítiques passives Efectes positius sobre les condicions de vida de les persones aturades i disminució de la taxa de pobresa. Les crítiques que reben aquestes polítiques són: Conseqüències financeres directes sobre dèficit públic Efectes desincentivadors de la recerca activa de feina per part de les persones aturades Augment de l’atur de llarga durada que provoca un sistema d’ajudes excessivament generós Efectes positius: Accions d’activació: efecte directe en el fet de cercar i trobar feina Sistema econòmic: manteniment parcial de la renda dels treballadors quan es troben a l’atur, per tant “ estabilitzador econòmic”.

Hi ha dos tipus de polítiques: actives i passives POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 5. CONCLUSIONS Les situacions de pobresa estan en augment al nostre país. La relació entre ocupació i pobresa és directa. Hi ha dos tipus de polítiques: actives i passives Polítiques passives: objectiu de respondre a les situacions de mancança de les persones aturades mitjançant aportacions de caràcter econòmic. Polítiques actives: destinades a intervenir en el mercat de treball per a generar més llocs de treball o per evitar-ne la seva destrucció L’estat espanyol: baixa inversió en polítiques actives i inversió mitjana en polítiques passives. Les polítiques actives no responen adequadament als problemes que planteja una situació d’atur massiu; la inversió que es fa té un retorn feble en termes d’eficàcia, eficiència i d’inserció laboral.

Analitzar i redefinir el perfil dels beneficiaris. POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 6. PROPOSTES DE LA CECOT Vincular polítiques actives i passives, ja que actualment aquesta vinculació és baixa. Són necessàries mesures per vincular la recepció de prestacions i beneficis a processos reals de cerca de feina. Evitar confusió entre mesures d’acció socioassistencial i polítiques actives de foment de l’autocupació: focalitzar les polítiques actives en aquelles persones que es responsabilitzen del seu procés d’inserció laboral. Cal crear també, mecanismes de control per assegurar polítiques actives més eficaces. Analitzar i redefinir el perfil dels beneficiaris. Especialitzar les polítiques actives per poder incidir de manera més eficient. Les polítiques que es porten a terme ara, no ataquen els problemes d’ocupabilitat reals. La mancança d’especialització de les polítiques resulta en una despesa de gran quantitat de recursos, alhora ineficient (fins i tot discriminatòria) per als menys ocupables. Facilitar models estables de col·laboració públic - privada: identificar operadors potents que assegurin impacte territorial i sobre un gruix important de persones.

POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL 6. PROPOSTES DE LA CECOT 6. Aplicar models integrals per a l’ocupació que tinguin en compte diversos àmbits d’intervenció per a la inserció (compte aliena i autoocupació, formació i suport emocional i personal). 7. Agències de col·locació i recol·locació: coexistència publico – privada. 8. Reforçar les polítiques actives amb polítiques de suport a la creació i al creixement empresarial que ajudin a reactivar l’economia productiva del país. Facilitar l’accés al finançament. Atendre iniciatives d’emprenedoria i de reemprenedoria. 9. Formació especialitzada en sectors emergents: reformulació de l’oferta formativa per a persones aturades. Analitzar quins són els sectors emergents i focalitzar la formació en aquests. 10. Formació dual/ alternança: establir un sistema flexible que garanteixi a més a més, la suficient seguretat jurídica a l’empresa. 11. Fomentar la mobilitat geogràfica condicionada a polítiques potents de retorn: els treballadors poden considerar positiu marxar a altre país per augmentar coneixement i ampliar el seu bagatge. Però aquestes polítiques han d’anar acompanyades de la possibilitat de retorn sinó, no tenen sentit.

Per a més informació Fundació Cecot Persona i Treball Carrer Sant Pau, 6. 08221 Terrassa. Telèfon: 937361100 E-mail: anna.delclos@cecot.org www.cecot.org www.fpit.cat www.facebook.com/cecotpersonaitreball TEC 22@ Carrer Veneçuela, 103. 08019 Barcelona. Telèfon: 902550515