HISTÒRIA DE LA LLENGUA Cristina J. Calabuig Curs 2014-2015.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Quan anàvem a l’estraperlo
Advertisements

Lingua e cultura catalana Unitat 1: presentacions
4. L’islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus
Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana
LITERATURA CATALANA MEDIEVAL
El text expositiu.
1.Les grans unitats del relleu terrestre
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
La Guerra del Francès: resistint en nom de qui?
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I EL DECRET DE NOVA PLANTA
LA HISTÒRIA DE ROMA.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES CATALANES
NAIXEMENT DE LA LITERATURA FRANCESA I ELEMENTS CULTURALS MEDIEVALS
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Les varietats lingüístiques
LA PENÍNSULA IBÈRICA A L’EDAT ANTIGA
L’EDAT ANTIGA 5è de primària.
Fet per Michelle Membrilla
La Monarquia Hispànica
EL LLIBRE DE CAVALLERIES LA NOVEL·LA CAVALLERESCA
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Escola Montserrat Sant Just Desvern
L'EDAT MODERNA.
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
3. LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA
Automàtic 8 Amb so ¯ Per poder veure aquesta presentació amb música,
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
El segle XIII Societat de ciutats Segle de canvis
JESÚS DE NATZARET.
A CATALUNYA EL S ROMANS Montse Alsius.
L’EDAT MITJANA 10 segles: (476) Caiguda Imperi Romà
Unitat_9_NAIXEMENT LITERATURA
Lingua castelá O castelán ou español é unha lingua romance do grupo ibérico, orixinaria de Castela. É falada en toda España, e boa parte de América do.
Els orígens de la literatura. Trobadors Joglars Professionals Dedicació plena Canten les pròpies composicions per les quals cobren.
Els orígens del catalanisme polític
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
RENAIXENÇA ROMANTICISME Moviment cultural de redreçament i recobrament
L’EDAT MITJANA.
EVOLUCIÓ POLÍTICA SEGONS LA BÍBLIA
EDAT MODERNA Repàs 2n ESO.
Panoràmica sociolingüística dels segles XVI, XVII i XVIII
Literatura catalana medieval. Prosa
LITERATURA MEDIEVAL La denominació “edat mitjana” Període: segles V-XV
L’EDAT MITJANA V VI VII VIII IX X XI XII XIII XIV XV
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES CATALANES
Epistemologia i ontologia medievals
AGULLENT Adela Espí Soler.
Monestir de Poblet.

LES CULTURES GREGA I ROMANA
L´assaig de postguerra
Castell de Sant Esteve Era un castell construït sobre una vil·la romana. Es troba a Palamós, al començament del camí de ronda de la platja de la Fosca.
3. La Conquesta del Món: els grans Imperis Colonials
L’orientació acadèmica i professional dels alumnes d’ESO:
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
Comarques de Catalunya
Els primers en ser invadits i els últims en ser conquistats
Gèneres Musicals.
Són expulsats de la Gàl.lia pels francs (507)
EL LLENGUATGE LITERARI
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
Jonathan Rigol Eirena amo Endre Del Pino Juan Ambrosio
Segles V-VII Hispània visigoda
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
Castell de Gelida És un castell del municipi de Gelida. El tipus de construcció, era una fortificació que es troba a l’Alt Penedès. Exactament, el carrer.
Jornada de Portes Obertes 2018
Ciències socials, geografia i història Primer curs
LA NARRATIVA DE LA POSTGUERRA
LA PLENITUD DE LA LLENGUA CATALANA (XIII-XV)
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Transcripción de la presentación:

HISTÒRIA DE LA LLENGUA Cristina J. Calabuig Curs 2014-2015

ÍNDEX 1. La península preromana Substrat (pobles preromans: sorotaptes, grecs i cartaginesos, grecs i iberobascs). Superstrat: al nord: visigots i gots i al sud àrabs i mossàrabs. Adstrat: aragonés i occità. 2. La Romània i les llengües romàniques. 3. Del llatí al català Els primers textos. Les homilies d’Organyà. 4. Les cròniques. Característiques.

S. –V al –III: la península ibèrica es troba habitada per celtes i ibers. Mentre que un s’assenten a la costa mediterrània, el celtes ho feren pel centrei la costa atlàntica. S. II: arribada dels romans. Comença el període conegut com romanització: procés pel qual els pobles de la península ibèrica adoptaren la LLENGUA, el concepte de DRET, la RELIGIÓ, el GUST ESTÈTIC i, sobretot, la FILOSOFIA.

La península ibèrica preromana

Cronologia S. –II: Invasió romana. S. V: Caiguda de l’Imperi Romà. S. V-VIII: Domini de gots i visigots. S. VIII ( 711): invasió musulmana. S. XIII (1232): Jaume I conquereix València. S. XV: comença el Segle d’Or valencià

Mapa de l’Imperi Romà

Elements constitutius de la llengua substrat superestrat adstrat Llengua

S. XIII La prosa històrica. Context històric Durant el segle XI, la península es troba polaritzada en dos cultures, completament diferents, al nord els cristians i al sud els musulmans. Comença la reconquesta cap al sud, fins que hi ha una nova reestructuració de la política geogràfica peninsular en quatre regnes: El regne de Castella ( amb Alfons X el Savi), el regne de Granada, el de Navarra (amb la dinastia Ximena) i d’Aragó (amb Jaume I)

La península al segle XI

Expansió de la Corona d’Aragó

Les quatre grans Cròniques Característiques: To intimista Elogi de la llengua Exageracions Crueltat Heroisme Descripcions detallades

Llibre dels feyts, de Jaume I (1208-1276) Escrita en forma autobiogràfica(plural majestàtic). Composta per perpetuar la memòria de les gestes de Jaume I. Reconeixement a Déu per les gràcies obtingudes en les accions del monarca.

Alguns dels fets importants que apareixen a la Crònica són: El seu engendrament i el seu naixement. La mort del seu pare. El jurament com a rei. La conquesta de València, Mallorca i Múrcia. Repartiment dels regnes.

Bernat Desclot (segona meitat del segle XIII) Està dedicada sobretot a narrar fets del rei Pere II el Gran, fill de Jaume I. Destaca per la seua objectivitat i rigor històric.

Crònica del Ramon Muntaner Narra en un to nacionalista les conquestes fetes per la Mediterrània. Té una clara consciència lingüística: és conscient que el territori sota domini dels reis catalans formen una sola unitat, una única nació que té en la llengua (el bell catalanesc) el seu exponent màxim de lligam i unitat. 1r apologista de la llengua.

Crònica de Pere el Cerimoniós El rei intenta justificar la seua política. Biografia El rei ja no es comporta com un monarca sinó més aviat com un polític i un estrateg astut.