L’EDAT MITJANA 10 segles: (476) Caiguda Imperi Romà

Presentación del tema: "L’EDAT MITJANA 10 segles: (476) Caiguda Imperi Romà"— Transcripción de la presentación:

1 L’EDAT MITJANA 10 segles: (476) Caiguda Imperi Romà
(1453) Turcs ocupen Constantinoble. Pobles germànics invasors, amb llengua i cultura llatina i religió cristiana. (814)Carlemany: unifica Europa: emperador de la cristiandad. Alta EM del X al XII: ROMÀNIC Baixa EM del XIII al XV GÒTIC 1

2 L’EDAT MITJANA Por a la invasió, a la violència, la fi del món.
Manca d’unitat: lluites internes. La guerra Centre: Déu Resen i tenen cultura: clergues Tres classes socials: Lluiten: soldats, cavallers Treballen: serfs, artesans, camperols 2

3 EL SISTEMA FEUDAL Jerarquia social Vassallatge Fidelitat Protecció
Poder església Déu /ciència 3

4 LA LLENGUA V-VIII: llengües romàniques:
813: concili de Tours predicar en romanç Llatí: idioma universal durant tota l’EM Monestirs: centres de saber Analfabetisme Públic oient: força en el discurs oral XII: Forum Iudicum i Homilies d’Organyà 4

5 LA MARCA HISPÀNICA 711: invasió àrabs
Els francs els fan recular: Marca Hispànica Carles el Calb reparteix territori entre els nobles: 8 comtats. Nobles: senyors absoluts Catalunya depèn de l’Arquebisbat de Narbona S.X: Borrell II→→independència de Catalunya 5

6 RAMON LLULL 1232-1315 S. XIII “Vida coetània” Etapes:
Cortesana: família, amors irregulars poesia trobadoresca. Conversió: +30 anys, esdevé un “joglar de Déu” Formació: (10 anys) “Art abreujada d’atrobar veritat” Viatges: Universitat de la Sorbona “Mestre en Arts” Roma Terra Santa Terres bizantines o mahometanes Mor probablement a Tunis “1315” 6

7 RAMON LLULL convertir els infidels Triple missió: escriure llibres
fundar escoles i monestirs missioners (àrab) Creació de l’ART: demostrar la FE i DÉU amb raons necessàries V I A T G E s 7

8 RAMON LLULL Prosa: 266 obres llatí, català, provençal i àrab
Filosòfica: “Ars magna” Narrativa: “Llibre d’Evast e Blanquerna” “Fèlix o Llibre de meravelles” Llibre de les bèsties Didàctica: “Llibre de l’orde de cavalleria” Científica: “Arbre de la ciència” Mística: “Libre de la contemplació en Déu” “Llibre d’Amic e Amat” Poesia: “Cant de Ramon” E X M P L S La fe de Crist 8

9 RAMON LLULL: EL CATALÀ LITERARI
Primer europeu llengua romànica filosofia NO llatí ciència i teologia oracions coordinades o subordinades Sintaxi: prosa acurada frase culta i llatinitzant + prosa viva i espontània llatinismes: privació, ignorar, cogitació Lèxic: mots ni llatins ni catalans: bo>bondat, bonesa, bonitat, bonificar, bonificable ÉS EL CREADOR DEL CATALÀ LITERARI.

10 LA CANCELLERIA REIAL Creada per Jaume I a mitjan s. XIII
1344 Pere III el Cerimoniós la restableix Organisme burocràtic/administratiu. Català, l’aragonès i el llatí. (2a. meitat del s.XIV predomini del català) Models de la prosa llatina (Ars dictandi). 2a. meitat del s. XIV: s’escriu en català amb una prosa flexible, natural i elegant. Esdevé un model de llengua, estàndard i uniforme.

11 LES CRÒNIQUES Funció propagandística
Segona meitat del s. XIII i s. XIV Recitades o llegides en públic Textos històrics en català funcionaris de la Cancelleria Reial participació dels reis Importància: El temps que abracen Recullen la memòria política i nacional Importància: Varietat d’estils (narratiu, epistolar, dialogat...)

12 Expansió pel Mediterrà

13 LES CRÒNIQUES Precedent: La cançó de gesta POESIA Joglars:
ÈPICA Joglars: Els “recontadors de noves” Els “narradors de gestes antigues” Les cròniques llengua vulgar les gestes, epopeies i les croades que havien estat redactades en llatí o s’havien transmès oralment.

14 LES CRÒNIQUES Jaume I, “El llibre dels feyts” Ell la revisa: “NÓS”
Engendrament de Jaume, conquestes de Mallorca i València Ramon Muntaner: “què us diré?” C. Menorca i expedició a Orient de Roger de Flor (1302) “bell catalanesc” Pere III, El Cerimoniós dictada pel rei Es justifica Revoltes dels nobles de València Bernat Desclot (1283 i 1288) Bernat Escrivà Lloança de Pere II el Gran: heroi Patriotisme de l’almirall Roger de Llúria (Sicília)