LA HISTÒRIA DE ROMA.

Presentación del tema: "LA HISTÒRIA DE ROMA."— Transcripción de la presentación:

1 LA HISTÒRIA DE ROMA

2 La fundació de Roma Mite Realitat 1

3 Mite Enees, fugitiu de Troia va anar a Sicília, i des d’ allà va anar al territori Laurentí, desprès de fer una aliança amb el rei Llatí, va tenir un fill, Ascani, que va fundar Alba Llonga. Passaren 30 anys i regnà Proca, que engendrà a Numitor i Amuli. Amuli va fer fora a Numitor, i va donar-li amb un doble sentit la castedat a Silvia, però ella va tenir bessonada amb Mart. Amuli va abandonar al riu els germans Ròmul i Rem, però una lloba els va alletar i els va salvar, desprès van matar el rei, i així es convertiren en els reis, al cap del temps Ròmul matà a Rem. 5

4 Mite Lloba capitolina, signe emblemàtic de Roma.
Enees fugint de Troia, de Rafael . 2

5 Realitat La Història real de Roma mai ha estat del tot clara, però la hipòtesi més convincent és la de que uns pobles s’havien ajuntat per defendre's millors dels enemics. Hi habitaven els etruscos, volscos, sabins, ecuos i rútuls. 3

6 Monarquia Romana La monarquia Romana va existir del 753a.C al 509aC 4

7 Ròmul 753a.C – 716 a.C . Primer rei de Rom, mort en estranyes circumstàncies. 5

8 Numa Pompili Numa Pompili ( 715a.C – 673a.C )
Va organitzar Roma, va donar-li noves lleis i va construir nous temples. 6

9 Tul·lus Hostili Tul·lus Hostili ( 672a.C – 640s.C ).
Rei molt guerrer, que va succeir a Numa. Va atacar Alba i la va destruir. 7

10 Ancus Marci Ancus Marci ( 640a.C – 616a.C ).
Rei bel·licós, va seguir amb les conquestes, va construir el pont sobre el Tíber. 8

11 Tarquini el Vell Tarquini el vell ( 616a.C – 579a.C ).
Va modernitzar la ciutat de Roma, i va construir la Cloaca Màxima. Va ser assassinat pels fills d’Ancus Marci. 9

12 Servi Tul·li Servi Tul·li ( 578a.C – 535a.C )
Organitzà les ciutats Romanes en 5 classes segons la riquesa, així facilità el reclutament militar. 10

13 Tarquini el Superb Tarquini el Superb ( 535a.C – 509a.C )
Fou l'últim dels 7 reis, regnà despòticament i acabà destronat. 11

14 Extensió de la República Romana
La república s'estén des de l’any 509 aC fins l’any 27 aC. Extensió de la República Romana

15 La república va tenir dos etapes importants:
Conquesta de la Península Itàlica (509 – 272 aC) Conquestes exteriors 509 – 350 aC Domini del Laci 343 – 291 aC Guerra Samnita 272 aC Presa de Tàrent Conflictes interns 495 aC Revolta dels Plebeus (Mont Sacre) 450 aC Llei de les XII taules 367 aC Lleis Licínies Conquesta de la Mediterrània (272 aC – 27 aC) 264 – 241 aC Primera guerra púnica 219 – 201 aC Segona guerra púnica 197 aC Divisió d’Hispània 154 aC Revolta de Viriat 146 aC Destrucció de Cartago 133 aC Destrucció de Numància 58 – 51 aC Guerra de les Gàl·lies 133 aC Reforma agrària dels germans Grac 91 – 88 aC Dictadura de Sul·la 73 aC Revolta dels esclaus 60 aC Primer triumvirat 44 aC Assassinat de Juli Cèsar 43-32 aC Segon Triumvirat 5

16 1) La conquesta de la Península Itàlica
Els romans es veuen assetjats de nou pels etruscos però aquests van ser derrotats. Seguidament roma s’expandeix mitjançant aliances o per la força. Van aparèixer els gals com a primera força enemiga però es veuen derrotats per els exèrcits romans. Mapa de la conquesta dels Romans a la península. 5

17 Expansió sobre la Península Itàlica
5

18 2) La conquesta de la Mediterrània
Desprès de la conquesta de la península Roma comença la seva expansió pel mediterrani. Es troba amb un rival molt fort com són els cartaginesos i provoquen les guerres púniques, les quals van guanyar els romans. L’altre conquesta va ser la Península Hispànica. 5

19 5

20 3) Conflictes interns Revolta dels plebeus Reformes dels germans Grac
Guerra social: Mari i Sul·la Revolta dels esclaus Espàrtac Conjuració de Catilina Primer Triumvirat: Pompeu, Cras i Cèsar Guerra civil: Govern de Juli Cèsar Segon Triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi Octavi August, emperador 5

21 August, primer Emperador romà.
L’IMPERI ROMÀ L’Imperi Romà va començar amb August el 27 aC i acabà el 476 aC, en aquesta època August va acceptar un govern republicà, però després va modificar les institucions fins a ser ell el “princeps civitatis”. Més tard va establir un sistema de govern anomenat Principat. August, primer Emperador romà. 5

22 330 Trasllat de l’imperi a Constantinoble.
L’Imperi va tenir dos etapes molt rellevants, són les anomenades: Alt Imperi: “El principat” (27 aC – 235 dC) 27 aC Títol d’August 14 dC Mort d’August 14 – 68 Dinastia Julioclàudia Tiberi Calígula Claudi 55 – 68 Neró 68 – 69 Període de Crisi 69 – 96 Dinastia Flàvia 69 – 79 Vespasià 79 – 81 Tit 81 – 96 Domicià 96 – 192 Dinastia Antonina 193 – 235 Dinastia severiana Baix Imperi: “El dominat” (284 dC – 476 dC) 284 – 305 Dioclecià (tetrarquia) 306 – 337 Constantí 313 Edicte de Milà 330 Trasllat de l’imperi a Constantinoble. 361 – 363 Julià l’Apòstata 395 Divisió de l’Imperi Arcadi (Orient) Honori (Occident) Saqueig de Roma 476 Destronament de Ròmul Augústul per part d’Odoacre, aquí es va acabar l’Imperi d’Occident. 5

23 Les dinasties de L’Imperi
Aquest període estava separat per dinasties, i les més importants foren: D. Julioclàudia D. Flàvia 3. D. Antonina 4. D. Severiana 5

24 1) La Dinastia Julioclàudia
Va ser una època reconeguda com a “Pax augusta”, (període de Pau). El 14 dC va morir August i van anomenar com a hereu Tiberi. Després de Tiberi van ser anomenats emperadors Calígula, Claudi i Neró, respectivament. Moneda de l’època d’August Neró, fill de Claudi i últim emperador de la dinastia. 5

25 A l’esquerra Tit i a la dreta el seu germà Domicià.
2) La Dinastia Flàvia Va des del 69 al 96 dC. Els tres personatges més importants de la dinastia van ser Vespasià (69 -79), el seu fill Tit (79 – 81), i Domicià, que era el seu germà (81 – 96). Gran activitat exterior (ampliació de fronteres). A l’esquerra Tit i a la dreta el seu germà Domicià. 5

26 3) La Dinastia Antonina Durant la dinastia Antonina, l’Imperi va viure els moments més esplendorosos, coneguts com el segle d’or de l’Imperi. Primer Nerva, després Trajà i finalment Adrià van portar a terme la funció d’emperador durant la primera meitat de la dinastia. I Antoní Pius, Marc Aureli i Còmmode van intentar portar les rendes de l’Imperi els últims anys de la dinastia Antonina. Bust de Trajà 5

27 4) La dinastia Severiana
L’assassinat de Còmmode va provocar una inestabiltat, que provocà una petita crisi de 5 anys. Següent emperador: Septimi Sever, que intentà crear una nova dinastia, sent l’hereu de l’Antonina. Quan morí, va ser Caracal·la qui es va fer càrrec de l’Imperi, però va acabar sent Alexandre Sever qui va fonamentar el poder en la dinastia. 5

28 El Baix Imperi Període d’Anarquia en que va haver-hi fins a 20 emperadors. Dominat: Dioclecià ( ). El dominat era com una monarquia absoluta de caire oriental, i en la que s’implantaria la Tetrarquia. Tetrarquia: Sistema de govern amb quatre membres. Constantí va quedar com a únic emperador de l’Imperi, a Constantinoble. El dominat (Baix Imperi) 5

29 I la fi de l’Imperi... Començant per Teodosi i acabant per Ròmul Augústul. La fi de l’Imperi era un fet. Tot acaba amb la caiguda de l’Imperi romà d’Occident el 476, i això ve provocat per la rendició de l’exèrcit davant Odoacre. 5