TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX TEORIA GENERAL DEL JOC DE BUYTENDIJK (1887-1974) TEORIA DE LA FICCIÓ DE CLAPERÈDE (1873-1940) TEORIA DE FREUD (1856-1939) TEORIA DE PIAGET (1896-1980) TEORIA DE VYGOTSKI (1896-1934)

TEORIA GENERAL DEL JOC DE BUYTENDIJK (1887-1974) “L’infant juga perquè és infant”

 El desig de fusió, de comunió amb l’entorn, de ser com els altres. S’oposa a K.Gross dient que no s’ha demostrat que un animal que no hagi jugat mai tingui instints menys perfectes. L’activitat psicomotora no necessita ser ensenyada per poder funcionar. • Els exercicis preparatoris no són un joc. Ex.: el nen quan aprèn a caminar no juga, quan ja sap caminar sí. • Buytendijk critica la idea del joc com a manifestació d’instints i considera que la base del joc són impulsos més generals. Tres són els impulsos inicials que porten al joc:  L’impuls de llibertat, el joc satisfà el desig d’autonomia individual.  El desig de fusió, de comunió amb l’entorn, de ser com els altres.  La tendència a la reiteració, o a jugar sempre al mateix. Contra Gross L’activitat psicomotora no necessita ser assajada per funcionar. els nens maduren independenment de les conductes que realitzen. Com que són exercicis preparatoris no són un joc

TEORIA DE LA FICCIÓ DE CLAPERÈDE (1873-1940) Deixeble de Gross.

La clau del joc és el seu component de ficció, la seva forma de definir la relació del subjecte amb la realitat amb un context concret. • La base del joc està en l’actitud interna davant la realitat, és a dir, la conducta real es transforma en lúdica a causa de la ficció. • El joc és el refugi a on es compleixen els desitjos, anhels de jugar amb el prohibit o de jugar a ser persona adulta.

TEORIA DE FREUD (1856-1939)

Organitzacio de la ment (SENTIMENTS Organitzacio de la ment (SENTIMENTS.EMOCIONS I EXPERIÈNCIES): concient, preconcient i inconcient (instints que hem experimentat en algun moment i hem tingut la sensacio de què allòno era bò). Experiències associades a por, traumes infantils, desitjos sexuals envers els pares (complexe d’Edipo i d’Electra)NO CANVIEN AL LLARG DE LA VIDA Energia dibidinal es concentra en parts del cos segons 4 estadis: oral Desde naixement-18 mesos), anal, fàl.lic (3-6).........fixacions.

• El joc és l’expressió de sentiments inconscients. • Fins l’any 1920 Freud vincula el joc a l’expressió dels instints, i més concretament a l’instint de plaer. • El joc simbòlic permet un procés anàleg de realització de desitjos insatisfets i una oportunitat d’expressió de la sexualitat infantil semblant a la que el somni proporciona a les persones adultes. • El joc és l’expressió de sentiments inconscients. • A partir del 1920 Freud veu que el nen repeteix les experiències desagradables, i a través de la repetició les va tolerant millor, fins arribar a dominar fets que van ser traumàtics (catarsi). • El joc compleix la funció d’expressar sentiments reprimits pel nen en el procés educatiu, i que el joc està influit pel desig de voler ser una persona adulta i voler ser com ella (metge,bomber, pare ...).

TEORIA DE PIAGET (1896-1980)

Psicòleg suís, successor de Claperède a l’institut Rousseau de Ginebra. * Segons Piaget el nen construeix les seves estructures cognoscitives al relacionar-se amb l’entorn. I els diferents estadis del joc pels quals passa són conseqüència d’aquestes estructures intel·lectuals, a la vegada el joc és el que influeix en l’establiment i construcció d’aquestes noves estructures mentals.

Piaget va descriure el desenvolupament intel·lectual i el va dividir en 4 estadis: A partir de Estadi de desenvolupament Tipus de Jocs 0 anys Sensoriomotor Funcional/construcció 2 anys Preoperacional Simbòlic/construcció 6 anys Operacional concret Reglat/construcció 12 anys Operacional formal

TEORIA DE VYGOTSKI

EL JOC COM A VALOR SOCIALITZADOR Per Vygotski el producte final del seu desenvolupament vindrà marcat per les característiques del medi social on viu (procés de socialització en els seus diferents contextos, familiar, escolar, etc.) el que transmeti als individus els valors, costums de la societat a la qual pertany.

Els jocs són socialitzadors i transmissors de cultura. El joc com a factor bàsic del seu desenvolupament. El joc dominat per la ficció. A partir dels tres anys el joc simbòlic ajuda a desenvolupar els pensaments abstractes de les etapes següents i les regles. Deixa la individualitat i busca el joc més social. “El nen observa l’activitat dels adults, la imita i la transforma en joc, i en el joc adquireix les relacions socials fonamentals.” Per Vygotski el joc és el motor del desenvolupament en la mida en què crea “zones de desenvolupament proper “(ZDP)

S’han de proporcionar bastides per tal de què el nen aprengui, l’adult fa de mitjançer