Història de la filosofia Professor: José Vidal González Barredo

Contingut de l’assignatura Recorregut històric Temes i problemes Autors principals Lectures recomanades

1. Recorregut històric Filosofia contemporània (Segle XIX- fins ara) Filosofia antiga (s. VII aC-479 dC) Filosofia medieval (479 dC-1460) Filosofia del renaixement (1460-1637) Filosofia moderna (1637- finals segle XVIII) Filosofia contemporània (Segle XIX- fins ara)

2. Temes i problemes Tema (Disciplina filosòfica) Metafísica Problema Tema (Disciplina filosòfica) Què és la realitat? Què elements la formen i quines característiques tenen? Metafísica (Ontologia) Què és conèixer? Com puc conèixer? (mètode) Què podem conèixer? (límits) Teoria del coneixement (Gnoseologia) Què és l’ésser humà? Antropologia Com he d’actuar en la meva relació amb els altres? Què és el bé, la virtut i la felicitat? Ètica (Filosofia moral) Com podem organitzar-nos per viure en societat? Com ens hem de governar? (formes de govern) Política

3. Autors principals Bloc 1: Filosofia antiga i medieval Sòcrates Plató Aristòtil Epicur Bloc 2: Filosofia moderna Descartes Locke Hume Kant Bloc 3: Filosofia contemporània S. Mill Marx Nietzsche

4. Lectures recomanades Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Plató: La República Llibre II: 368c-376c; Llibre IV: 427c-445e; Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a Filosofia moderna Descartes: Meditacions Metafísiques Parts I, II, V i VI Locke: Assaig sobre l’enteniment humà Llibre I, capítol II, seccions 1-5; Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26; Llibre IV, capítol II, secció 14; Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12. Segon tractat sobre el govern civil Capítols I, II, III, VIII, i les seccions 211-229 del capítol XIX Filosofia contemporània Stuart Mill: Sobre la Llibertat Secció IV L’utilitarisme Seccions II i IV Nietzsche: Genealogia de la Moral Primera part Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

Dificultats i consells És molta matèria i molt complexa conceptualment. Anirem molt ràpid, per tant: Els exàmens s’han de preparar amb temps. S’ha de discriminar la matèria que és rellevant. S’han de fer les activitats, resums i esquemes d’estudi. Explicaré molt més matèria que avaluaré: Hi ha problemes que no s’entenen si no es fa un recorregut més detallat. S’han de preparar els exàmens tenint en compte quina matèria no entra.

Eines de treball El llibre El Bloc: Comunitat Virtual de filosofia La pàgina del Facebook: Comunitat Virtual de filosofia El Moodle de l’assignatura: Història de la filosofia La pàgina web: @puntes de filosofía

Avaluació i recuperació Les activitats Els exàmens 2.1. Estructura 2.2. Contingut de cada examen 2.3. Nombre d’exàmens i mode de puntuació La recuperació

1. Les activitats La realització correcta de les activitats serà fonamental per poder: Comprovar si es comprèn i se sap aplicar allò que es vagi explicant. És una manera activa de practicar i estudiar la matèria. Preparar millor els exàmens. Tenen un sentit pràctic d’elaboració dels materials per l’estudi de l’assignatura (resums i quadres comparatius). Pujar la nota dels trimestres i del curs. Per arrodonir la nota es tindrà en compte la participació i la correcta realització de les activitats tant presencials (a la classe) com a virtuals (al bloc participant en els debats oberts o responent a les preguntes que s’aniran formulant). Les activitats s’hauran de realitzar: De manera cooperativa en grups de tres o quatre persones. Poden ser signades col·lectivament o assenyalar la part que fa cada membre (amb el seu corrector). El no fer-les o copiar-les d’altres companys, a més de ser una cosa del tot inútil, estarà penalitzat: la nota negativa s'estendrà a tots els grups amb un mateix treball.

2.1. Els exàmens: estructura Són similars als exàmens de selectivitat. Es parteix d’un text filosòfic relacionat amb algun dels temes explicats a la classe i s’haurà de fer una redacció guiada per una sèrie de preguntes relacionades amb el text. Les preguntes són: 1. Indicar el tema (disciplina filosòfica), el problema (qüestió que intenta aclarir) i resumir breument les idees principals del text (amb les pròpies paraules i sense comentaris personals). [2 punts] 2. Explicar breument el significat de dos termes o expressions del text. [1 punt] S’ha de donar una definició que es correspongui amb el sentit que el terme té en el text (no en la seva accepció vulgar o col·loquial), per tant, per poder respondre correctament a aquesta pregunta, és molt recomanable fer-se un lèxic bàsic amb les expressions que anem explicant. 3. Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. Es valorarà la precisió en l’ús dels termes filosòfics i que l’argumentació sigui coherent, concisa i a la vegada el més completa possible. [3 punts] 4. Comparar un concepte o teoria important en el pensament de l’autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d’un autor diferent. [2 punts] 5. Fer una avaluació raonada i personal sobre alguna de les tesis defensades en el text. . [2 punts] En els primers exàmens la darrera pregunta serà substituïda per una pregunta genèrica o de comparació similar a la quarta.

2.2. Els exàmens: contingut de cada examen Primera avaluació Primer examen: Text de Plató [24 octubre 2016] El problema de la naturalesa i el coneixement Autors: Pensament mític, presocràtics, sofistes, Sòcrates i Plató Segon examen: Text de Plató El problema de l’ésser humà, la moral i la política Autors: Pensament mític, sofistes, Sòcrates, Plató, Aristòtil i les escoles del Hel·lenisme Segona avaluació Primer examen: Text de Descartes El problema de l’ésser humà, la realitat i el coneixement Autors: L’escolàstica, Descartes i Locke Segon examen: Text de Locke El problema de l’ésser humà, la realitat i el coneixement Autors: Locke, Hume i Kant Tercera avaluació Primer examen: Text de Locke o S. Mill El problema de l’ésser humà, la moral i la política Autors: Locke, Bentham i S. Mill Segon examen: Text de S. Mill o Nietzsche Tots els problemes menys la política Autors: Marx, S. Mill i Nietzsche

2.2. Els exàmens: nombre i mode de puntuació Hi haurà dos exàmens per trimestre. La nota del trimestre serà la mitjana d’aquests arrodonida (amunt o avall) d’acord amb les notes que es tinguin de les activitats, de la participació a la classe i en el bloc de l’assignatura. Correcció ortogràfica: en cada un dels exàmens no es podran fer més de 10 faltes d’ortografia. Si es supera aquest nombre de faltes la nota s'arrodonirà cap avall. La nota final de l’assignatura serà la mitjana de les puntuacions obtingudes als tres trimestres i arrodonida d’acord amb les notes de l’avaluació continuada resultant de les activitats fetes, de la participació a la classe i en el bloc de l’assignatura. Per tal de potenciar i valorar el treball continu al llarg del curs la nota final del curs podrà apujar-se un punt, després del procés descrit en l’apartat anterior, sempre que l’alumne hagi aprovat tots els trimestres sense necessitat de recórrer a la recuperació del maig (si ha de recuperar només un trimestre també es mantindrà aquesta bonificació).

3. La recuperació Matèria a recuperar Al llarg de cada trimestre es podrà recuperar un examen suspès, amb l’altre examen fet, si fan una mitjana igual o superior a 5. En cas contrari es pot recuperar als exàmens del maig (si us voleu presentar a selectivitat al juny) i, en una tercera oportunitat, als de juny (si no us voleu presentar a la selectivitat o la voleu fer al setembre). L’avaluació de cada trimestre és independent. Les que s’hagin aprovat al llarg del curs (o a les recuperacions del maig) no seran objecte de nova avaluació. Si al maig la mitjana de tots els exàmens és igual o superior a 5, malgrat tenir algun examen suspès, l’assignatura estarà aprovada però es podrà fer la recuperació de la part suspesa per provar de millorar la nota. Estructura de l’examen Es mantindrà l’estructura de l’examen (serà com els que s’han fet al llarg del curs) i el seu grau de dificultat. És important tenir present que quan més autors s’hagin superat i en més disciplines filosòfiques més fàcil serà la recuperació ja que la matèria a examen serà menor.