Història de la filosofia

Presentación del tema: "Història de la filosofia"— Transcripción de la presentación:

1 Història de la filosofia
Professor: José Vidal González Barredo Història de la filosofia

2 Contingut de l’assignatura
Recorregut històric Temes i problemes Autors principals Lectures recomanades

3 1. Recorregut històric Filosofia contemporània (Segle XIX- fins ara)
Filosofia antiga (s. VII aC-479 dC) Filosofia medieval (479 dC-1460) Filosofia del renaixement ( ) Filosofia moderna (1637- finals segle XVIII) Filosofia contemporània (Segle XIX- fins ara)

4 2. Temes i problemes Tema (Disciplina filosòfica) Metafísica
Problema Tema (Disciplina filosòfica) Què és la realitat? Què elements la formen i quines característiques tenen? Metafísica (Ontologia) Què és conèixer? (facultats implicades, procés) Com puc conèixer? (mètode) Què podem conèixer? (límits) Teoria del coneixement (Gnoseologia) Què és l’ésser humà? Antropologia Com he d’actuar en la meva relació amb els altres? Què és el bé, la virtut i la felicitat? Ètica (Filosofia moral) Com podem organitzar-nos per viure en societat? Com ens hem de governar? (formes de govern) Política

5 3. Autors principals Bloc 1: Filosofia antiga i medieval Sòcrates
Plató Aristòtil Epicur Bloc 2: Filosofia moderna Descartes Locke Hume Kant Bloc 3: Filosofia contemporània Stuart Mill Marx Nietzsche

6 4. Lectures recomanades Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna
Plató: La República Llibre II: 368c-376c; Llibre IV: 427c-445e; Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a Filosofia moderna Descartes: Meditacions Metafísiques Parts I, II, V i VI Locke: Assaig sobre l’enteniment humà Llibre I, capítol II, seccions 1-5; Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26; Llibre IV, capítol II, secció 14; Llibre IV, capítol IV, seccions Segon tractat sobre el govern civil Capítols I, II, III, VIII, i les seccions del capítol XIX Filosofia contemporània Stuart Mill: Sobre la Llibertat Secció IV L’utilitarisme Seccions II i IV Nietzsche: Genealogia de la Moral Primera part Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

7 Dificultats i consells
És molta matèria i molt complexa conceptualment. Anirem molt ràpid, per tant, els exàmens s’han de preparar: Amb temps: s’han de fer les activitats, resums i esquemes d’estudi Tenint en compte quina matèria no entra: s’ha de discriminar la matèria que és rellevant perquè explicaré molt més matèria de la que avaluaré ja que hi ha problemes que no s’entenen si no es fa un recorregut amb més profunditat.

8 Eines de treball El llibre El Bloc: Comunitat Virtual de filosofia
La pàgina del Facebook: Comunitat Virtual de filosofia El Moodle de l’assignatura: Història de la filosofia La pàgina de filosofía

9 Avaluació i recuperació
Les activitats Els exàmens 2.1. Estructura 2.2. Contingut de cada examen 2.3. Nombre d’exàmens i mode de puntuació La recuperació

10 1. Les activitats La realització correcta de les activitats serà fonamental per poder: Comprovar si es comprèn i se sap aplicar allò que es vagi explicant. És una manera activa de practicar i estudiar la matèria. Preparar millor els exàmens. Tenen un sentit pràctic d’elaboració dels materials per l’estudi de l’assignatura (resums i quadres comparatius). Pujar la nota dels trimestres i del curs. Per arrodonir la nota es tindrà en compte la participació i la correcta realització de les activitats tant presencials (a la classe) com a virtuals (al bloc participant en els debats oberts o responent a les preguntes que s’aniran formulant). Les activitats s’hauran de realitzar: De manera col·laborativa en grups de tres o quatre persones. Poden ser signades col·lectivament o assenyalar la part que fa cada membre (amb el seu corrector). El no fer-les o copiar-les d’altres companys, a més de ser una cosa del tot inútil, estarà penalitzat: la nota negativa s'estendrà a tots els grups amb un mateix treball.

11 2.1. Els exàmens: estructura
Són similars als exàmens de selectivitat. Es parteix d’un text filosòfic relacionat amb algun dels temes explicats a la classe i s’haurà de fer una redacció guiada per una sèrie de preguntes relacionades amb el text. Les preguntes són: Indicar el tema (disciplina filosòfica), el problema (qüestió que intenta aclarir) i resumir breument les idees principals del text (amb les pròpies paraules i sense comentaris personals). [2 punts] Explicar breument el significat de dos termes o expressions del text. S’ha de donar una definició que es correspongui amb el sentit que el terme té en el text (no en la seva accepció vulgar o col·loquial), per tant, per poder respondre correctament a aquesta pregunta, és molt recomanable fer-se un lèxic bàsic amb les expressions que anem explicant. [1 punt] Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. Es valorarà la precisió en l’ús dels termes filosòfics i que l’argumentació sigui coherent, concisa i a la vegada el més completa possible. [3 punts] Comparar un concepte o teoria important en el pensament de l’autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d’un autor diferent. [2 punts] Fer una avaluació raonada i personal sobre alguna de les tesis defensades en el text. [2 punts] En els primers exàmens la darrera pregunta serà substituïda per una pregunta de comparació similar a la quarta.

12 2.2. Els exàmens: contingut de cada examen
Primera avaluació Primer examen: Text de Plató [26 octubre 2016] El problema de la naturalesa i el coneixement Autors: Pensament mític, presocràtics, sofistes, Sòcrates i Plató Segon examen: Text de Plató El problema de l’ésser humà, la moral i la política Autors: Pensament mític, sofistes, Sòcrates, Plató, Aristòtil i les escoles del Hel·lenisme Segona avaluació Primer examen: Text de Descartes El problema de la realitat i el coneixement Autors: L’escolàstica, Descartes i Locke Segon examen: Text de Locke El problema de la realitat i el coneixement Autors: Locke, Hume i Kant Tercera avaluació Primer examen: Text de Locke o S. Mill El problema de l’ésser humà, la moral i la política Autors: Locke, Bentham i S. Mill Segon examen: Text de S. Mill o Nietzsche Tots els problemes menys la política Autors: Marx, S. Mill i Nietzsche

13 2.2. Els exàmens: nombre i mode de puntuació
Hi haurà dos exàmens per avaluació. La nota de l’avaluació serà la mitjana de les notes d’aquests exàmens arrodonida d’acord amb les notes que es tinguin de les activitats i de la participació a la classe. Els criteris per arrodonir la nota són: A partir de la cinquena dècima s’arrodoneix cap amunt si la suma dels punts de les activitats és igual o major que 10 punts en la 1a avaluació, 9 punts en la 2a avaluació, i 8 punts en la 3a avaluació. En cas contrari s’arrodoneix cap avall. En cada un dels exàmens no es podran fer més de 10 faltes d’ortografia. Si es supera aquest nombre de faltes la nota s'arrodonirà cap avall. La nota final de l’assignatura serà la mitjana de les notes dels sis exàmens del curs arrodonida d’acord amb les notes que es tinguin de les activitats i de la participació a la classe. Els criteris per arrodonir la nota són: A partir de la cinquena dècima s’arrodoneix cap amunt si la suma dels punts de les activitats és igual o major que 20 punts, en cas contrari s’arrodoneix cap avall. Si la suma dels punts de les activitats és igual o major que 30 punts s’arrodoneix cap amunt a partir de la quarta dècima. A més, per tal de potenciar i valorar el treball continuat al llarg del curs la nota final de l’assignatura es podrà apujar un punt si s’aprova sense necessitat de recórrer a la recuperació del maig (o si només recupera una avaluació).

14 3. La recuperació Matèria a recuperar
Un examen suspès es podrà recuperar de les següents maneres: A cada avaluació, si la mitjana de les notes dels dos exàmens és igual o superior a 5 punts (tenint en compte les notes de les activitats). A final de curs, si la mitjana de les notes dels sis exàmens és igual o superior a 5 punts (tenint en compte les notes de les activitats). Amb un examen específic de recuperació al mes de maig (per poder presentar-se a la selectivitat al juny). Amb un examen específic de recuperació al mes de juny (per poder presentar-se a la selectivitat al setembre). La matèria de les avaluacions que s’hagin aprovat al llarg del curs o a la recuperació del mes de maig, no serà objecte de nova avaluació. Estructura de l’examen Es mantindrà l’estructura de l’examen (serà com els que s’han fet al llarg del curs) i el seu grau de dificultat. És important tenir present que quan més autors s’hagin superat i en més disciplines filosòfiques més fàcil serà la recuperació ja que la matèria a examen serà menor.