LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES CATALANES Primer de Batxillerat

Què són? Les quatre grans cròniques són textos històrics redactats entre finals del segle XIII i el segle XIV que expliquen els fets que van passar en els regnats de tots els reis de la dinastia del Casal de Barcelona, des d'Alfons I fins a Martí l'Humà. Aquestes cròniques ens permeten saber el desenvolupament polític, social i econòmic d'aquests segles, molt importants en la història de Catalunya.

Quines són i qui les escriu? Les cròniques són quatre, per ordre cronològic: Llibre dels feits, escrit per Jaume I el Conqueridor. Llibre del rei en Pere, escrit per Bernat Desclot. Crònica de Ramon Muntaner que va escriure ell mateix. Crònica de Pere III el cerimoniós que la va començar a Escriure ell, personalment, i després va ser encomanada a Bernat Descoll un oficial reial.

Precedents de les cròniques (I) Cançons de gesta perdudes (passen a ser prosificades). Moltes d’elles provenien de la literatura provençal. Versions d’obres historiogràfiques traduïdes del llatí. Existència d’una poesia èpica de transmissió oral.

Precedents de les cròniques (II) Oralitat (divulgació en llengua vernacla) Cròniques menors (a manera de llistats) Narrativa dels llibres de cavalleria (tema artúric).

Característiques Historien la corresponent època contemporània o bé la immediata anterior. Intenció de fomentar un sentiment nacional. Valor com a documents històrics. Textos de gran interès literari i lingüístic. Gran unitat i uniformitat (llengua de la Cancelleria Reial).

LLIBRE DELS FEITS Crònica de Jaume I

Llibre dels feits El llibre dels Feits és la primera de les grans cròniques catalanes medievals. El seu autor, Jaume I, explica en primera persona, la seua vida i els 63 anys del seu regnat. Característiques principals de la Crònica: -Els trets humans -El sentiment religiós -Escenes bèl·liques -L'amor del rei als seus regnes

Moments més importants El seu naixement La mort del seu pare El jurament com a rei La seua estada a Montsó i les lluites internes als seus regnes El seu casament amb Elionor de Castella La fi de les lluites amb la noblesa La guerra a l’Urgell Les conquestes de Mallorca, València, Múrcia. Les seues desavinences amb el seu gendre, Alfons X de Castella La croada a Terra Santa Repartiment dels regnes

Carcterístiques Crònica (I) Composat per cinc manuscrits Jaume I, autor de la seua crònica (escriu en primera persona “nós”) Possiblement, la redacció es fes pel procediment de la conversa amb algun escrivà de la seua confiança. Hi hagueren diversos col·laboradors a la crònica.

Carcterístiques Crònica (II) Sentiment religiós (providencialisme). Bel·licositat (àmplies i detallades visions de les campanyes militars). Intimitat (detalls intranscendents i molt íntims). Amor a la terra (gran amor per Catalunya, Aragó i per la seua ciutat, Montpeller) Estil viu i àgil (estil directe, amb preguntes i respostes sovint brevíssimes). Aspecte lingüístic (català, però amb presència de castellanismes, provençalismes i algunes paraules d’origen àrab i aragonès).

CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT

Crònica de Bernat Desclot El seu nom és Libre del Rey en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats, però molta gent el com la Crònica de Bernat Desclot. De Desclot no se’n sap res i només hi apareix una vegada com a testimoni directe dels fets que narra. La crònica comença explicant els esdeveniments que van produir el naixement de la confederació catalanoaragonesa i la continua amb els regnats dels reis de la confederació: Alfons I el Cast, Pere el Catòlic, Jaume el Conqueridor i Pere III el Gran.

Característiques (I) Desproporció entre els fets narrats amb anterioritat a l’aparició del rei Pere el Gran i els fets anteriors. Autor - la crònica comença amb les paraules següents: “Ací comença lo llibre que Bernat Desclot dictà e escriví”. Les informacions ens fan precisar que segurament seria un funcionari proper a la cort.

Característiques (II) Esperit cavalleresc. L’ideal cavalleresc emergeix en moltes pàgines del llibre. Heroisme dels reis i exaltació del seu valor. Almogàvers (admiració) Sentiment patriòtic i fidelitat a la figura del rei. Crueltat – presenta les greus atrocitats que es cometeren contra els francesos.

Característiques (III) Aversió contra els francesos (odi a França). Descripcions. El retrat dels personatges sembla, de vegades, més literari que real. Llenguatge àgil, amb presència d’alguns refranys (to popular). Uniformitat de la llengua (Cancelleria).

CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

Crònica de Ramon Muntaner Ramon Muntaner va nàixer a Peralada l'any 1265 i va morir a Eivissa el 1336. L'any 1325 instal·lat a la seva alqueria de Xilrivella, va començar a escriure la seva Crònica. Inicia la seua obra amb el naixement i posteriorment el regnat de Jaume I. Aquest començament faria trontollar el seu principi segons el qual només explicarà allò que ha vist i quan això no sigui possible, escriurà només d'altres fonts d'informació que l'hi siguen contemporànies.

Alguns dels moments més importants La visita de Jaume I i d'Alfons X de Castella a Peralada. Viatge de Muntaner a París acompanyant el futur rei Pere el Gran. Crema i destrucció de Peralada. La conquesta de Menorca. El casament de Jaume II el Just amb Blanca d'Anjou. L'expedició amb els almogàvers a Orient

Característiques (I) Propòsit de la crònica (I): fer unes memòries personals d’uns fets dignes de restar escrits. Propòsit de la crònica (II): llibre que ha de servir per alliçonar futurs reis. L’anomena com a LLIBRE, mai com a crònica. Adreça la crònica a uns “oïdors”, no a lectors (fórmula: què us diré?. L’ús d’aquesta fórmula és un recurs joglaresc present a les cançons de gesta. Té la finalitat d’iniciar una pausa per a posteriorment fer un resum).

Característiques (II) Fonts: la Bíblia, la literatura trobadoresca i les novel·les de cavalleria. Muntaner és un excel·lent narrador d’escenes, tant guerreres com íntimes. Ús de fórmules familiars del llenguatge col·loquial. Amor a la terra (Peralada, Barcelona, Catalunya, València, Montpeller i Mallorca). Amor a la dinastia (casal dels reis d’Aragó)

Característiques (III) Odi a França Amor a la llengua (“bell catalanesc”). Gran uniformitat. Llenguatge: estil directe, acolorit i pintoresc, cosa que dóna sensació d’espontaneïtat a la seua prosa.

CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS

Crònica de Pere el Cerimoniós La Crònica de Pere és l’última de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella Pere III explica en primera persona, 50 anys de la seva vida (entre 1319 i 1369). Pere III el Cerimoniós va començar a escriure personalment la Crònica l'any 1349. Després va ser encomanat a Bernat Descoll, un oficial reial Pere el Cerimoniós va morir sense veure enllestida la seva Crònica. El seu fill Joan I el Caçador va procurar que aquesta fos acabada. Descoll també va morir sense acabar-la. A la seua mort, se'n va fer càrrec el rei Joan.

Característiques de la crònica Contingut: moltes pàgines dedicades a les revoltes internes i a passatges de violència. No hi ha influència de les cançons de gesta prosificades. És la crònica menys viva i pintoresca, de vegades l’estil resulta sec i eixut. Llengua bàsica és el català, tot i que també es troben provençalismes, castellanismes i paraules de l'aragonès.