Plataforma per la Llengua

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Activitat CALCULA: ESPORT MASCULÍ I ESPORT FEMENÍ Observatori Crític de l’Esport Autora: Susanna Soler i Prat INEFC Barcelona.
Advertisements

UNIÓN EUROPEA Los países de la unión europea son: Portugal, España, Francia, Italia, Reino Unido, Países Bajos, Alemania, Luxemburgo, Finlandia,
Lingua e cultura catalana Unitat 1: presentacions
CLASSE:ELS ÀNECS PARVULARI 5 ANYS CEIP BARÓ DE VIVER
Castellsagues Nogueras, Nil
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
CUESTIONARIO PARA EL DIAGNÓSTICO DE PERCEPCIONES CATALUÑA- ESPAÑA PRINCIPALES RESULTADOS Novembre de 2009 Estudio de la Universitat Oberta de Catalunya.
UNA TARDA QUALSEVOL D’UN DIA QUALSEVOL
JESÚS DE NATZARET.
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
CUIDATGE.
L’activitat econòmica i el patrimoni empresarial
Plataforma per la Llengua- 2006
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Tutors: Rosa Torrens i Víctor Valero
TEMA 6 LLENGÜES EN CONTACTE
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
COMENTARI DE GRÀFICS.
NOUS ESTATS INDEPENDENTS D’EUROPA: SEGLES XX i XXI
“ENQUESTA DE PERCEPCIÓ SOBRE EL MÓN RURAL “
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell
ELS DRETS SOCIALS Rics i pobres
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
Projecte interdisciplinari:
Estat de benestar i drets socials
Necessita Catalunya un nou finançament?
ASSOCIACIÓ DE PERIODISTES I ESCRIPTORS AGRARIS DE CATALUNYA
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
El sector terciari. Concepte de sector terciari
Entrevista a Enric Larreula
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
La vida és un do de Déu i un servei als altres
PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL I PRESSUPOST 2010
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
Resum de resultats de l’estudi
valors humans i socials
La formació professional, una opció de futur i amb futur
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
Llengua i identitat a Catalunya 2008
Informe anual reclamacions CSI
"SENYOR, ENSENYA’M A SER FELIÇ I A DONAR PAU!"
APICULTURA.
Català: parlants Estonià: parlants
Què és el SAL?. Vint-i-cinc anys del Servei d'Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca.
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
Cap a una educació plurilingüe: conceptes clau, estratègies i eines
Somni de Nadal. Somni de Nadal.
Meditem escoltant “He menjat el Teu Cos” (7’) de la Passió de Bach
Consum per substàncies per any (últim mes)
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Per la PAU, en record de RACHEL CORRIE.
Manifest de Girona pels drets lingüístics
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
Els “trapicheos” d’uns quants socialistes al nostre poble Palau-solità i Plegamans $
Beatriz Guzmán Jun Hui Chen David de la Ossa Sergi Gontaler
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Desembre de 2004
La diversitat lingüística de Catalunya Institut Gallecs 2n Batxillerat
El patrimoni empresarial.
Evolució del comerç als barris de Barcelona
Què fas a la universitat?
Què fas a la universitat?
Transport Porta a Porta
El nou Estatut de Catalunya
Dret i informació jurídica
Transcripción de la presentación:

Plataforma per la Llengua

L’ús del català en l’etiquetatge a les empreses Hi ha un ús normal del català en l’etiquetatge de productes? Hi ha un ús normal del català en l’etiquetatge de productes? Què podem fer-hi nosaltres?

Extracte dels Principis Corporatius de Coca-cola: A través de les nostres accions com a ciutadans locals, nosaltres ens esforcem cada dia per refrescar el mercat, enriquir el lloc on treballem, protegir el medi ambient i enfortir les comunitats en les quals operem (...) Nosaltres som ciutadans locals, entenem la nostra responsabilitat de contribuir a millorar la qualitat de vida de les nostres comunitats.

Alguns exemples en el tracte de Coca-Cola al consumidor en l’etiquetatge de productes arreu del món en comparació al català Els gràfics indiquen el nombre de parlants

Països Catalans Idioma de l’etiqueta (Barcelona): castellà

Etiquetatge de Coca-Cola en aquesta llengua Comparació gràfica en nombre potencial de consumidors Etiquetatge de Coca-Cola en aquesta llengua No Sí

Alguns exemples en el tracte de Durex al consumidor en l’etiquetatge de productes arreu del món en comparació al català Els gràfics indiquen el nombre de parlants

Països Catalans

Alguns exemples en el tracte de l’Aspirina Bayer al consumidor en l’etiquetatge de productes arreu del món en comparació al català Els gràfics indiquen el nombre de parlants

Països Catalans

Aquest mateix comportament es repeteix en molts d’altres productes, tan coneguts com: Xocolata Nestlé Maggi (Nestlé) Patates Lay’s (Pepsico) Iogurt Danone Galetes LU (Danone) Kellog’s Schweppes Heineken Idiomes de l’etiqueta de 25 productes de Nestlé a Catalunya en % de presència (2004)

El català té uns 7.400.0000 parlants país Habitants (M) Alemanya 82,1 França 58,7 Gran Bretanya 58,6 Itàlia 57,3 Ucraïna 50,8 Espanya 39,6 Polònia 38,7 Romania 22,5 Països Baixos 15,7 Països Catalans 11,3 Grècia 10,6 Iugoslàvia Hongria 10,5 Bielorússia 10,3 República Txeca Bèlgica 10,1 Portugal 9,8 Suècia 8,6 Bulgària 8,3 Àustria 7,8 Suïssa 6,7 Eslovàquia 5,3 País Habitants (M) Dinamarca 5,2 Finlàndia 5 Croàcia 4,8 Noruega 4,3 Moldàvia Lituània 3,7 Bòsnia-Herzegovina 3,6 Irlanda 3,5 Albània 3,1 Letònia 2,4 Eslovènia 2 Macedònia Estònia 1,4 Xipre 0,8 Malta 0,4 Luxemburg Islàndia 0,3 Andorra 0,1 San Marino Mònaco El Vaticà Liechtenstein El català té uns 7.400.0000 parlants El català és la 8a llengua de la Unió Europea El català ocupa el lloc 23 en presència en internet arreu del món El català és la 10a llengua més traduïda en el món editorial

llengües oficials a la Unió Europea i els seus habitants en relació amb el català llengua Població on és oficial Alemany 90,2 M Francès 62,7 M Anglès 62,2 M Italià 57,4 M Espanyol 39,8 M Polonès 38,7 M Neerlandès 21,2 M Català 10,8 M Grec 10,6 M Hongarès 10,5 M Txec 10,3 M Portuguès 9,8 M Suec 9,3 M Eslovac 5,4 M Danès 5,2 M Finès 5,1 M Lituà 3,7 M Letó 2,4 M Eslovè 2,0 M Estonià 1,4 M Maltès 0,4 M

Què diuen els consumidors catalans? En general els consumidors es fixen poc en la llengua de l’etiqueta, tanmateix aquest aspecte sí que és important en una part significativa dels consumidors catalans, precisament aquells que són favorables a la presència del català. Tots els estudis realitzats confirmen que l’ús del català és un factor d’indiscutible rendibilitat comercial en el context de Catalunya. Fins i tot la presència del català, juntament amb d’altres llengües, no ha significat una pèrdua de vendes del producte a l’Estat espanyol.

Preferències idiomàtiques dels consumidors catalans en l’etiquetatge Un 71, 4 % dels consumidors catalans creuen que la presència del català hauria d’augmentar (un 1,3 % creu que hauria de disminuir) Un 81,6 % dels consumidors catalans creuen que la presència del català és molt escassa. Estudi GABISE, Llengua i activitat econòmica a Catalunya, 1999 Preferències idiomàtiques dels consumidors catalans en l’etiquetatge Line Staff. Estudi sobre la llengua catalana en el comportament dels consumidors 1992. Line Staff Consulting. 1992

Preferències del consumidors espanyols “Quan vostè observa en un supermercat que un producte dels que consumeix està etiquetat no només en castellà, sinó també en gallec, català i basc, quina és la seva valoració?” Enquesta etiquetatge plurilingüe, realitzat per l’Agència DYM (1990)

Per què doncs encara hi ha empreses que no etiqueten en català? Inèrcies encara dels temps pre-democràtics. El mercat majoritàriament no etiqueta en català. Etiquetar en català significa doncs un canvi. Qüestions ideològiques personals de l’empresariat (casos molt particulars que es contradiuen a les raons econòmiques). L’empresa percep que el consumidor ja s’ha acostumat a aquesta situació excepcional i no rep queixes. L’empresari vol etiquetar en català però no té un marc legal que li doni suport. L’empresari espera l’obligatorietat d'etiquetar en català per tal que l’etiquetatge en català no sigui percebut amb rerafons ideològic en el cas que no pugui controlar la logística de la distribució.

El Marc legal actual en l’etiquetatge

El punt 3 de l’article 34 de la Llei de Política Lingüística 1/1998 esmenta que “El Govern de la Generalitat ha de regular per reglament la informació a les persones consumidores i usuàries de sectors determinats, i l’etiquetatge i les instruccions d’ús dels productes industrials o comercials que es distribueixen en l’àmbit territorial de Catalunya, d’una manera especial els dels productes alimentaris envasats, els perillosos i els tòxics, i també el tabac, per garantir-hi la presència progressiva del català, seguint els principis d’aquesta Llei, de les normes de la Unió Europea i de la resta de l’ordenament jurídic”. El desplegament de la Llei, després de més de 8 anys, encara no s’ha fet. Pel que fa a la Llei 3/1993 de l’Estatut del Consumidor de 5 de març, es fa referència a l’etiquetatge concretament en l'article 26 del Capítol IV sobre Drets lingüístics dels consumidors on s’esmenta que “els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions pertinents per al consum i l'ús dels béns, els productes i els serveis, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de llur salut i seguretat”. Per tant, l’Estatut del Consumidor obliga a etiquetar en català de manera explícita ja que els consumidors tenen dret a rebre les informacions pertinents per al consum i l'ús dels béns, els productes i els serveis en català. Així mateix el mateix Estatut preveu que l’administració ha de donar compliment de l’article 26 en un termini d’un any d’ençà de l’entrada en vigor de la Llei (per tant el 1994). 13 anys després encara no s’ha donat compliment.

L’ús del català en la imatge externa de l’empresa l’etiquetatge com a exemple Hi ha un ús normal del català dins del sector empresarial? Què podem fer-hi nosaltres? Què podem fer-hi nosaltres?

El paper del consumidor és fonamental per tal de normalitzar el sector Gràcies sobretot a la pressió dels ciutadans/nes i consumidors/res, i a la sensibilitat de les empreses en un nou concepte de respecte a la realitat social i cultural vers el client, en els darrers anys hi ha hagut grans progressos en l’avenç del català en l’àmbit de l’empresa. En els darrers anys moltes empreses s’estan afegint a l’etiquetatge en català

Malgrat que en termes generals encara hi ha molt de camí per recórrer sí que hi hagut, justament en els darrers anys, un increment importantíssim dels productes etiquetats en català. Mentre que en un principi l’etiquetatge en català se centrava principalment en productes artesanals ara abrasa tots els sectors, des de les grans marques alimentàries i de begudes, les marques blanques de supermercats o els productes de neteja i bricolatge. Així marques com Damm, Vichy Catalán, Freixenet, Codorníu i moltes més que fins fa poc no tenien cap producte etiquetat en català, l’estant introduint plenament en la seva producció. Evolució del nombre d’empreses que etiqueten en català en el catàleg de l’ADEC (Associació en Defensa de l’Etiquetatge en català)

Evolució de l’etiquetatge en català en els 30 vins i caves de DO catalanes més venuts. Vins etiquetats en català

El Grup Codorníu va incrementar la seva facturació un 7,6% passant dels 196,596 milions d'euros aconseguits en l'exercici 2001/2002 als 211,662 milions d'euros en l'exercici 2002/2003, justament quan va introduir l’etiquetatge en català. Anna de Codorníu va passar a ésser el primer producte de l’empresa a l’Estat espanyol tot i etiquetar en bilingüe català-castellà en aquest àmbit. Evolució de l’etiquetatge en català a Freixenet i Codorníu Vins i caves Vins

L’ús del català en els 10 primers grups empresarials en vins i caves de DO catalanes trobats en superfícies de lliure servei per a l’any 2005 i per a les mateixes empreses l’any 2001.

Evolució en el nombre d’empreses de cerveses diferents que etiqueten en català Empreses diferents que etiqueten cerveses i que ho fan en català Mentre el 2001 només hi havia una sola empresa etiquetant en català el 2004 n’eren 6. Entre elles empreses com Damm, Moritz o Brasserie des Albères estan implantant el català en l’etiquetatge dels seus productes.

I jo què puc fer? Consumir productes etiquetats en català Queixar-nos a les empreses que no fan servir el català i tramitar reclamacions oficials en el cas de productes de DO que no compleixen la legislació vigent. Conscienciar-nos i conscienciar sobre la importància d’un consum responsable (respectuós amb el medi ambient, comerç just, diversitat cultural i lingüística del productor i consumidor...) Participar en alguna entitat per la llengua

Plataforma per la Llengua