POESIA DE TRADICIÓ SIMBOLISTA Baudelaire, Les flors del mal Màrius Torres, l’Antologia Mallarmé D’Edgar A. Poe a Màrius Torres

ÍNDEX EL SIMBOLISME. ORÍGENS I SEQÜELES EL CONTEXT HISTÒRIC. LA GUERRA CIVIL UNA CULTURA DE RESISTÈNCIA AUTORS PRINCIPALS ADSCRITS MÀRIUS TORRES

ORÍGENS DEL SIMBOLISME Edgar A. Poe precursor del simbolisme Neix a França a finals del XIX. Charles Baudelaire, principal poeta Està en contra del realisme i del naturalisme, i és espiritual i oníric Escriptura altament metafòrica i suggestiva, dotant les imatges mostrades d’un significat simbòlic Evocació enfront de la descripció Llibertat formal, ús del vers lliure La mort de l’enterramorts, de Charles Schwabe

MANIFEST Manifest simbolista va ser publicat l'any 1886 per Jean Moréas (‘Le Symbolisme', Le Figaro,). Els simbolistes creien que l'art havia de tenir el propòsit de capturar les veritats absolutes a les quals només podia accedir-s'hi per mètodes indirectes. Així, escrivien d'una manera altament metafòrica i suggestiva, dotant a imatges o objectes particulars d'un significat simbòlic.

POESIA SIMBOLISTA La poesia simbolista cerca vestir la idea d’una forma sensible. Posseeix intencions metafísiques i a més a més intenta utilitzar el llenguatge literari com a instrument cognoscitiu (misteri i de misticisme). Per a alguns autors és considerat en cantó fosc del Romanticisme, primer, i del Modernisme, posteriorment. Pel que fa a l’estil, basaven els seus esforços en trobar una musicalitat perfecta en les rimes, tot deixant a de banda la bellesa del vers. Intentaven allò que Baudelaire denominà la “teoria de les correspondències” les secretes afinitats entre el món sensible i el món espiritual. Un dels recursos més emprats és la sinestèsia.

EL POSTSIMBOLISME El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura. Esdeveniments polítics del país: final del Noucentisme amb la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i després la proclamació de la II República i l’adveniment de la Guerra Civil. Vièrge aux colombes, de Charles Schwabe

CARACTERÍSTIQUES S’introdueix el concepte de “poesia pura”, que és independent de la realitat racional i estèticament completa. Es tracta d’una poesia hermètica, amb un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual de la paraula. Elaboren una poesia que porta a l’abstracció i a la sublimació de la bellesa, parlant de la realitat però a través d’imatges i mai directament.

CARACTERÍSTIQUES Són poetes aïllats de la resta, que fugen de la realitat quotidiana i n’inventen una altra de diferent, més acostada al fet poètic En alguns casos es continua la tradició noucentista de culte i admiració envers els clàssics grecollatins Diverses ramificacions, segons l’autor

CONTEXT HISTÒRIC: LA GUERRA La Segona República: desitjos anhels, realitats, frustracions La Guerra Civil, trencadora de totes les ànsies de canvi i de regeneració de la societat Postguerra marcada per la fugida a l’exili i la cultura de resistència Quadre: al·legoria de la Segona República espanyola

UNA CULTURA DE RESISTÈNCIA L’exili és un drama que marca tothom, en especial la gent assenyalada, però també escriptors, intel·lectuals i pensadors que tenen la missió de mantenir la flama ben viva L’exili impedeix la publicació a Catalunya i a Espanya però sí es fa a l’estranger, en especial a Mèxic i a d’altres països acollidors. Els autors s’acosten a la literatura que es fa a l’Europa que surt de la Segona Guerra Mundial

AUTORS PRINCIPALS Carles Riba i Bracons (1893 - 1959) Clementina Arderiu i Voltas (1889 - 1976) Miquel de Palol i Felip (1885 - 1965) Màrius Torres i Perenya (1910 - 1942)

CARLES RIBA I BRACONS Professor de literatura, traductor hel·lenista d’èxit, gran poeta... Casat amb la poetessa coetània Clementina Arderiu Compromès amb la República, s’exilia durant un breu temps La seva poesia té constants referències cultes i clàssiques Importants influències de March, Dante, Petrarca i Carner Llibre d’Estances i Les Elegies de Bierville, obres principals CARLES RIBA I BRACONS

MÀRIUS TORRES Ingressat al sanatori de Puig d'Olena des de 1935 a causa d’una malaltia, la tuberculosi, fou en aquests set anys de vida al sanatori quan escriví la major part de la seva obra poètica. Ell mateix en féu una tria abans de morir, que hagué de veure la llum de manera pòstuma, ja a 1947, amb el títol de Poesies. MÀRIUS TORRES I PERENYA

MÀRIUS TORRES I PERENYA   Quant als temes que tractà en els cinc llibres que ell ordenà, se'n poden distingir quatre de fonamentals: el de la música (molt proper als simbolistes), el del món natural i, sobretot, els de l'amor i la mort. Aquest darrer tema apareix sovint a partir de setembre del 1936, i hi apareix com una realitat cruel i com a integrant essencial del seu paisatge íntim.

MÀRIUS TORRES I PERENYA Aproximació a formes d'espiritualisme que facilitaren un atansament cap a la poesia. Aquesta condició d'home malalt repercutí poderosament en la seva obra, on hi ha un enfrontament obsessiu i constant amb la mort. Hi és perceptible l’empremta de Carles Riba, amb qui mantingué una relació epistolar, i d'alguns dels mestres del simbolisme francès, com Verlaine i especialment Baudelaire. La seva obra literària, caracteritzada pel rigor tècnic i formal dels poemes, es constitueix a partir de la recerca individual d'un sentit per a l'existència humana; i és precisament la pròpia pràctica de la poesia allò que en justificarà en ell la dimensió transcendent.  

PASSEIG FOTOGRÀFIC 1 4 5 3 1. De petit, amb l’avi 2 2. El jove estudiant 3. El sanatori 4. El poeta, en 1938. 5. El poeta, en 1941, amb Mercè Figueres 2