ABANS DE COMENÇAR... Bon dia! Mentre anem arribant tots...

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez
Advertisements

Abordatge e intervenció breu del consum d’alcohol:
EVOLUCIÓ DE LA SENSIBILITAT AL PREU DELS TURISTES ESPANYOLS
Abordatge e intervenció breu del consum d’alcohol:
Maneig del Risc Cardiovascular Global
EDUCACIÓ FARMACÈUTICA
Cáncer de pulmó * Nom: Victoria Savchak
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
Parlament Catalunya Octubre 2016 Dra. M. Teresa Brugal
LA PETJADA ECOLOGICA DE SANT BOI DE LLOBREGAT
Salut mental i prevenció
La Condició Física i les Qualitats Físiques Bàsiques
EL TRIVIAL DE LES MTS 10 MINUTS….
Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
Els riscos de la precarietat i les dificultats de conciliació
Prova pilot sensor de control volumètric a 4 municipis de la província de Barcelona Conchita Vicaria
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
la depressió dels anys trenta
El mercat de treball a la ciutat de Girona
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO /SOCI), Estudio.
UNA APROXIMACIÓ AL CONCEPTE DE SALUT
9.2. Creixement i desequilibris econòmics. El creixement econòmic als anys seixanta. Incorporació al creixement occidental posterior a la Guerra.
Geografia i política humana d’espanya
III Jornada de transport sanitari
Tamany mostral alumnes. 32 centres. 93 aules.
“ENQUESTA DE PERCEPCIÓ SOBRE EL MÓN RURAL “
(Robert S. Baron & Norbert L.Kerr )
IV Congreso de la Sociedad Científica Española de Enfermería Escolar
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
15 de novembre Dia sense alcohol
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
Estat de benestar i drets socials
la depressió dels anys trenta
Quantificació econòmica del treball domèstic i de la cura de persones
Obesitat en edat pediàtrica
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
SALUT MENTAL.
El sector terciari. Concepte de sector terciari
Epilèpsia i educació. Epilèpsia i educació Epilèpsia L’epilèpsia és un trastorn del cervell en el qual un grup de cèl·lules presenta un excés de.
DETECCÓ PRECOÇ ÉS PREVENCIÓ
Perfil dels enquestats
El dia del cribratge d’alcohol a Catalunya, una estratègia de sensibilització en el marc del programa Beveu Menys Autors: Díaz Álvarez, Estela; Segura.
Servei d’Assistència en RRHH Aspectes pràctics de la implementació en nòmina del R.D. Llei 8/2010 DOCUMENT INTERN DE TREBALL 3 juny 2010.
en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
Creixement Econòmic: Fets importants
La formació professional, una opció de futur i amb futur
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS: Grans grups d’edat
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
SALUT MENTAL.
Sectors culturals a la Comunitat Valenciana
Realitzat per: Xavi González i López
El repte d’incloure Recursos i estratègies
15 de novembre Dia sense alcohol
Resum Informe d’Enquesta d’Opinió de l’Empleat
Estrès laboral i L'estrès laboral és una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda o exigència a la qual està sotmès i que l’individu interpreta.
BÀDMINTON.
EMBARASSOS EN ADOLESCENTS
Detecció precoç e IB del consum de risc d’alcohol en patologia crònica
Organització i creixement
Informe Observatori Barcelona 2016
la cohesió social va per barris
CAMPANYA DE CONSCIENCIACIÓ PER A LA RECOLLIDA DE RESIDUS D’APARELLS ELECTRÒNICS PROPOSTA PER ALS AMBAIXADORS DE LA CAMPANYA.
La vulneració dels drets socials
Promoció de la salut i programació sanitària
Adopció 3% dels nens d’E.E.U.U són adoptats.
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
Transcripción de la presentación:

ABANS DE COMENÇAR... Bon dia! Mentre anem arribant tots... Agafeu el vostre smartphone i aneu a: https://www.socrative.com/ Feu clic a STUDENT LOG IN Inseriu a Room Name: BOSQUE2913 Responeu al qüestionari Gràcies!!

Consum de risc d’alcohol en persones de 50 anys o més Marina Bosque Prous Servei de Prevenció i Atenció a les Drogodependències Agència de Salut Pública de Barcelona 18 d’octubre de 2017

INTRODUCCIÓ Consum d’alcohol per càpita (+15 anys; en litres d’alcohol pur), 2010. 15% població mundial viu a Europa però és on es consumeix més del 25% de l’alcohol al món Món: 6,2L d’alcohol pur per persona/any Europa: 10,9L d’alcohol pur per persona/any Font: WHO (Global Information System on Alcohol and Health)

A què corresponen 10,9L d’alcohol pur? INTRODUCCIÓ A què corresponen 10,9L d’alcohol pur? 227L de cervesa > 3 canyes/dia

A què corresponen 10,9L d’alcohol pur? INTRODUCCIÓ A què corresponen 10,9L d’alcohol pur? 84L de vi 2 copes/dia

A què corresponen 10,9L d’alcohol pur? INTRODUCCIÓ A què corresponen 10,9L d’alcohol pur? 27L de begudes d’alta graduació 1-2 combinats o copes/dia

INTRODUCCIÓ ALCOHOL És la droga més consumida a Espanya Pot causar importants problemes de salut i és una de les principals causes de malaltia i mortalitat a nivell global 1 2 3 7 6 5 4 8 Fuente: Lim et al, Lancet 2012

INTRODUCCIÓ Inicis de tractament segons substància que el motiva a la Xarxa d’Assistència a les Drogodependències de Barcelona, 1996-2016. Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona (SIDB). Agència de Salut Pública de Barcelona.

INTRODUCCIÓ Per què és tan important estudiar el consum d’alcohol en persones de 50 anys o més? Ràpid envelliment de la població europea La susceptibilitat a l’alcohol augmenta amb l’edat Els problemes relacionats amb el consum d’alcohol solen estar més arrelats en les persones d’aquesta edat 2/3 morts atribuïbles a l’alcohol en persones de mitjana edat (Rehm et al. 2011) Deixar de beure alcohol està associat amb millores en la salut i una important reducció del risc de patir malalties relacionades amb el consum d’alcohol, inclús en aquest grup d’edat

CONSUM DE RISC D’ALCOHOL Qualsevol quantitat d’alcohol consumida pot suposar un risc per la salut CONSUM DE RISC CONSUM DE BAIX RISC Responsable de la major part de la càrrega de malaltia, discapacitat i mortalitat atribuïble a l’alcohol

PATRONS CONSUM ALCOHOL Distribució del consum d’alcohol a Europa Abstenció (17,5%) Consum de baix risc (59,1%) Consum de risc (11,5%) Consum d’alt risc (11,9%) TUA (4,8%) Consum perjudicial (7,1%) En general, com més alcohol es consumeix a un país, major és la prevalença de problemes relacionats amb el consum d’alcohol. Però l’impacte no depén només d’això. Diferents patrons de consum d’alcohol porten a diferents conseqüències sobre la salut, encara que s’acabi bevent la mateixa quantitat Ex bevedors (8%) Abstemis durant tota la vida (9,5%) Font: Elaboració pròpia a partir de les estimacions de consum a Europa el 2005 (Shield et al. 2013).

AUDIT-C CRIBRATGE DEL CONSUM DE RISC D’ALCOHOL 1. Amb quina freqüència pren alguna beguda alcohòlica? Mai 0 punts Un o menys d’un cop al mes 1 punt Dos a quatre cops al mes 2 punts Dos o tres cops a la setmana 3 punts Quatre o més cops a la setmana 4 punts 2. Quantes consumicions de begudes amb contingut alcohòlic sol fer en un dia de beure normal? Una o dues 0 punts Tres o quatre 1 punt Cinc o sis 2 punts Set a nou 3 punts Deu o més 4 punts 3. Amb quina freqüència pren sis o més consumicions alcohòliques en un sol dia? Mai 0 punts Menys d’un cop al mes 1 punt Mensualment 2 punts Setmanalment 3 punts A diari o quasi a diari 4 punts

Breu Activitat – AUDIT-C CRIBRATGE DEL CONSUM DE RISC D’ALCOHOL Breu Activitat – AUDIT-C (www.socrative.com) Puntuació total Categories Homes Dones Abstinència Consum de baix risc 1-4 1-3 Consum de risc ≥5 ≥4 Sensitivitat: 0,92 Especificitat: 0,74 Homes Punt de tall ≥5 Sensitivitat: 0,91 Especificitat: 0,68 Dones Punt de tall ≥4

MAGNITUD DEL PROBLEMA: PREVALENÇA CONSUM RISC Quina és la prevalença de consum de risc en persones majors de 50 anys a Europa?

Quina proporció fan un consum de risc? 1 de cada 5 europeus majors de 50 anys fa un consum d’alcohol de risc 21,5%

Si ens comparem amb Europa... En quina situació ens trobem? MAGNITUD DEL PROBLEMA: PREVALENÇA CONSUM RISC Si ens comparem amb Europa... En quina situació ens trobem?

Prevalença de consum de risc d’alcohol en homes i dones. SHARE, 2011-13.

FACTORS ASSOCIATS AL CONSUM DE RISC

FACTORS ASSOCIATS Fonta: Adaptat de 1) Solar, O, Irwin, A. A Conceptual Framework for Action on the Social Determinants of Health. Geneva: WHO Comission on Social Determinants of Health; 2007. ; 2) Comisión Para Reducir Las Desigualdades Sociales En Salud En España. [A proposal of policies and interventions to reduce social inequalities in health in Spain. Commission to Reduce Social Inequalities in Health in Spain]. Gac Sanit. 2012;26:182–9.; 3) Rehm J, Baliunas D, Borges GL, Graham K, Irving H, Kehoe T, et al. The relation between different dimensions of alcohol consumption and burden of disease: an overview. Addiction. 2010;105:817–43.

FACTORS INDIVIDUALS ASSOCIATS AL CONSUM DE RISC

FACTORS INDIVIDUALS EDAT Menor prevalença de consum de risc a major edat Major proporció d’abstinència a major edat Moltes persones redueixen el consum o deixen de beure a mida que es fan grans

Major prevalença consum de risc en homes FACTORS INDIVIDUALS GÈNERE Major prevalença consum de risc en homes Risc de ser un consumidor de risc en homes 1,7 vegades superior a les dones

FACTORS INDIVIDUALS GÈNERE Característiques persones que inicien tractament: (Guitart et al., 2011) Dones tenen major nivell d’estudis, major proporció en atur o tasques de la llar, pitjor salud autopercebuda i major prevalença de comorbiditat psiquiàtrica Homes major prevalença policonsum substàncies, major prevalença malalties orgàniques i més temps des d’inici consum Adherència al tractament en dones superior als homes Font: Sistema d’Informació sobre Drogues de Barcelona, 2017.

Demanda de tractament quan perceben que salut està molt malmesa FACTORS INDIVIDUALS GÈNERE Doble estigma en dones: No compliment amb rol gènere Estigma associat a addicció Demanda de tractament quan perceben que salut està molt malmesa Impacte del trastorn per ús d’alcohol (TUA) en les dones és molt superior als homes. L’excés de mortalitat respecte a població general és: (Guitart et al, 2015) Dones amb TUA: 20 vegades superior Homes amb TUA: 6 vegades superior

Les persones aturades tenen més risc de ser bevedores de risc FACTORS INDIVIDUALS SITUACIÓ LABORAL Les persones aturades tenen més risc de ser bevedores de risc Atur ESTRÈS CONSUM D’ALCOHOL Teoria de la resposta a l’estrès Teoria de l’automedicació

FACTORS INDIVIDUALS SITUACIÓ LABORAL La pèrdua de feina en persones de mitjana edat és un factor de risc de convertir-se en bevedor de risc La probabilitat de tornar a trobar feina en persones de mitjana edat es inferior a la de persones més joves (Sigurdsson et al., 2012; Skärlund et al., 2012) Els comportaments de risc per la salut establerts o restablerts en períodes de dificultats econòmiques poden perdurar en el temps (Kalousova & Burgard, 2014)

FACTORS INDIVIDUALS NIVELL EDUCATIU HOMES: no diferències DONES: major consum de risc a major nivell educatiu Empoderament econòmic i social de les dones amb major nivell educatiu

FACTORS INDIVIDUALS ESTATUS MIGRATORI Les persones immigrants tenen menor risc de ser bevedors de risc d’alcohol Diferències culturals i religioses entre país d’origen i país d’acollida determinen diferències en risc Aculturació juga un paper important

FACTORS INDIVIDUALS ESTAT CIVIL / ENTORN FAMILIAR HOMES: consum de risc superior en divorciats i vidus DONES: consum de risc inferior en divorciades i vídues Diferències degudes als rols de gènere i a la influència de la parella en el consum d’alcohol

Elevada co-ocurrència de consum de tabac i alcohol FACTORS INDIVIDUALS CONSUM TABAC Elevada co-ocurrència de consum de tabac i alcohol homes de 50-64 anys Preocupant per efectes sinèrgics

FACTORS INDIVIDUALS ESTAT DE SALUT Les persones amb depressió tenen més risc de ser bevedores de risc d’alcohol La percepció de mala salut està relacionada amb un menor consum d’alcohol

FACTORS CONTEXTUALS ASSOCIATS AL CONSUM DE RISC

FACTORS CONTEXTUALS POLÍTIQUES DE CONTROL DE L’ALCOHOL (Evidències de WHO Global Strategy to reduce harmful use of alcohol) Limitació de la disponibilitat de l’alcohol Regulació del nombre i localització dels punts de venda Reduccions en les hores i dies de venda Establiment d’una edat mínima apropiada per la compra i el consum Polítiques fiscals Establiment d’un sistema de tributació nacional específic acompanyat d’un sistema d’aplicació efectiu Establiment d’un preu mínim de venda per begudes alcohòliques Mesures contra la conducció sota els efectes de l’alcohol Reducció dels límits legals d’alcohol en sang Controls d’alcoholèmia aleatoris

FACTORS CONTEXTUALS POLÍTIQUES DE CONTROL DE L’ALCOHOL (Evidències de WHO Global Strategy to reduce harmful use of alcohol) Augment de la capacitat del sistema sanitari i social per oferir prevenció tractament i intervenció primerenca Restriccions a la publicitat de l’alcohol Establiment de marcs reglamentaris (contingut i volum de la publicitat, prohibició de la promoció en activitats per joves) Desenvolupament de sistemes de vigilància de la publicitat eficaços Establiment de sistemes de dissuasió efectius per les infraccions Reducció de l’impacte en la salut pública de l’alcohol informal Mesures per controlar els contexts socials que promouen el consum excessiu d’alcohol

FACTORS CONTEXTUALS REGULACIONS A LA PUBLICITAT Prevalença de consum de risc d’alcohol per país, segons el grau de restriccions a la publicitat de les begudes alcohòliques. SHARE, 2010-12. A mesura que les regulacions sobre la publicitat de l’alcohol s’enforteixen en un país, disminueix la prevalença de consum de risc d’alcohol

FACTORS CONTEXTUALS REGULACIONS A LA PUBLICITAT La publicitat de l’alcohol contribueix a normalitzar el consum i l’associa a benestar físic i social (Smith & Foxcroft, 2009; de Bruijn et al., 2012) Els consumidors de risc tenen una major probabilitat de continuar amb el patró de consum o agravar-lo si estan exposats a la publicitat de les begudes alcohòliques (Kwate & Meyer, 2009) L’autoregulació per part de la indústria no protegeix la població davant l’exposició a la publicitat de l’alcohol (Anderson et al., 2009; Babor et al., 2010)

Respecte a polítiques sobre alcohol... NO anem bé… Alcohol Control Score

FACTORS CONTEXTUALS TAXA D’ATUR Augments en la taxa d’atur estan associats amb una major incidència del consum de risc d’alcohol Relació entre empitjorament de les condicions macroeconòmiques i els comportaments de risc relacionats amb el consum d’alcohol (Dávalos et al., 2012; Henkel, 2011) Inseguretat econòmica real o percebuda entre els treballadors (Bor et al., 2013)

FACTORS CONTEXTUALS DESIGUALTAT DE GÈNERE A LA SOCIETAT Major igualtat de gènere en un país està relacionada amb un major consum de risc en les dones (i menors diferències en prevalença entre homes i dones) Relacionat amb la cultura de consum d’alcohol, les normes de gènere i l’empoderament de la dona al país (Mäkelä et al., 2006) Tradicionalment, el beure alcohol estava socialment més restringit entre les dones (Wilsnack et al., 2000) Els patrons de consum de risc són més freqüents en els homes (Sen et al., 2007) Millores en les condicions socials de les dones podríen anar acompanyades de l’adopció d’estils de vida no saludables

FACTORS CONTEXTUALS EFECTE CRISI ECONÒMICA Disminució en la mitjana de begudes alcohòliques consumides per bevedor a la setmana β 95%CI dones -0.6 (-1.2; -0.1) homes -1.5 (-2.3; -0.6) Disminució en el consum d’alcohol per càpita (menor prevalença de consum de risc) (Colell et al., 2015; Ruhm & Black, 2002) Teoria de l’efecte dels ingressos (Bor et al., 2013; Catalano et al., 2011; de Goeij et al., 2015) Convergència gradual del consum a Europa (Allamani et al. 2014)

FACTORS CONTEXTUALS Evolució consum alcohol per càpita a Europa

REFERÈNCIES: ARTICLES TESI IF=2.866 (Q1 Gerontology) IF=4.829 (Q1 Substance Abuse) IF=2.591 (Q1 Public Environmental and Occupational Health) IF=3.234 (Q1 Multidisciplinary Science) IF=2.591 (Q1 Public Environmental and Occupational Health)

Gràcies pel vostre interès www.aspb.cat mbosque@aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona