Universitat de Barcelona Dpt. de Teoria i Història de l’Educació

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
Advertisements

EL SISTEMA CATALÀ DE SERVEIS SOCIALS (SCSS)
Conxita Mayós Servei d’Ordenació Curricular
ELS EQUIPS D´ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC
XARXA DE DEBAT EDUCATIU
Les competències i la coeducació
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
1 u n i t a t L’educador infantil.
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
Ester Busquets i Alibés
TAP PC(g) - TARDOR Construir sobre el construït Assignatures: Composició i Projectes Professors: Enric Granell, Xavier Perxas   OBJECTIUS.
Pla per a la llengua i la cohesió social Pla educatiu d’entorn
Mètode Dalcroze La música, l’expressió corporal, la dansa i el moviment com a factors d’integració i convivència. La Autors: Mariona Farrés i Patrícia.
LES UNITATS DE SUPORT A L’EDUCACIÓ ESPECIAL (USEE)
Jornada de portes obertes
CONCEPTES D'ESTAT I SOCIETAT DEL
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
L’educació en valors cívics a través de l’educació física i l’esport
SOCIOLINGÜÍSTICA COMUNICACIÓ Pàg
Jornada Cloenda Esports
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
Incorporació de la Perspectiva de Gènere en la Prevenció del vih en l’àmbit de les drogodependències  La perspectiva de gènere ens ofereix l’oportunitat.
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
SEEZ Formació en xarxa per a docents d’educació especial a la zona
5. El problema de la moral: eudemonisme
EAP ANOIA COMPOSICIÓ PROFESSIONALS
Les competències i la coeducació
D'AUTONOMIA DE CENTRES (DOGC 5/08)
Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No Discriminació
VIII Primavera Pedagògica Institut d’Estudis Catalans
Història i Cultura de les Religions
SALUT MENTAL.
Dispositiu Local d’Inserció
Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball
EL PROCÉS DE DIRECCIÓ DE L’EMPRESA
PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA
Equips docents: Una forma diferent de fer docència
Seminari d’Educació Especial
Universitat de Barcelona Dpt. de Teoria i Història de l’Educació
Objectiu Educatiu Trienni
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
SALUT MENTAL.
“El perfil de mestre i professor”
Prof. José Miguel Santacreu Soler Dep. d’Humanitats Contemporànies
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
Una república catalana, culta, crítica i creativa Cultura Una república catalana, culta, crítica i creativa En la República Catalana la lliure pràctica.
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
La Presència Educadora
Treball i aprenentatge en xarxa
Coneixements i idees previs
SALUT MENTAL.
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica EAP DE SANT ANDREU
Formació per als equips directius d’educació secundària
INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES PÚBLICS Tenen per objecte aprovar les instruccions que concretaran i desenvoluparan aspectes.
VIOLÈNCIA I VIH Margarita Sentís i Carmen Borreguero
APROXIMACIÓ AL MODEL DE DIAGNÒSTIC PEDAGÒGIC
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
Pla Integral de Salut Mental
Xarxa de Dones Directives i Professionals del Tercer Sector
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
Convivència i Mediació Escolar
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
ESTAT ACTUAL DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS A CATALUNYA
QUÈ ÉS LA LOMCE? LOMCE, és una llei que ha estat elaborada per persones alienes al món de l’educació, sense el consens o aprovació dels experts en la matèria.
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
Transcripción de la presentación:

Universitat de Barcelona Dpt. de Teoria i Història de l’Educació PEDAGOGIA SOCIAL: El concepte d’educació social Miquel Gómez Serra mgomez@ub.edu

PEDAGOGIA SOCIAL: El concepte d’educació social GÓMEZ SERRA, Miquel Departament de Teoria i Història de l’Educació (THE) Facultat de Pedagogia Universitat de Barcelona Aquest document està subjecte a una Llicència Creative Commons



Tema FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ SOCIAL

La dimensió social de l'ésser humà i del fet educatiu com fonaments de l'educació social Dimensió social del fet educatiu. Factors explicatius associats Diverses interpretacions de la relació entre subjecte i societat

DIMENSIÓ SOCIAL PERSONA Naturalesa social ésser humà Evolució i selecció; els humans, especie cooperativa i societal L’organització social com cons- tant històrica i geogràfica (diver- sitat) Sociabilitat i socialitat Reflexions pedagògiques asso- ciades (Quintana, 1988)

DIMENSIÓ SOCIAL DEL FET EDUCATIU Text Meirieu (2001) sobre educa- bilitat (e.dossier; anàlisi propera classe) DIMENSIÓ SOCIAL DEL FET EDUCATIU Factors justificatius (Quintana, 1977): Medi, continguts, finalitats, fun- cions, factors possibilitadors i condicionants

RELACIÓ SUBJECTE-SOCIETAT Triple perspectiva (Quintana, 1988): Individualisme Sociologisme Personalisme Cada posició determina un mo- del concret d’educació social

Tema CONCEPTE D’EDUCACIÓ SOCIAL

Reflexions introductòries El desenvolupament i l’expansió de l’univers de l’educació social Accepcions d’educació social Pedagogia social i modalitats educatives: relacions entre ed. social i ed. no formal Cap a una nova Pedagogia social: els nous espais d’acció

PED. SOCIAL (DISCURS) I ED. SOCIAL (PRAXI) L’Ed. social com realitat i pràc- tica educativa (tant específica com inespecífica) La PS com reflexió, estudi, anà- lisi, teoria... d’aquesta realitat i pràctica educatives La interrelació dinàmica entre teoria i pràctica socioeducatives

Pedagogia social Educació social Disciplina Teoria Discurs Objecte Realitat Praxi Estudi, anàlisi, reflexió de Pedagogia social Educació social Diverses accepcions i significats Condicionen models i accepcions

Els subjectes principals de l’acte educatiu Els subjectes principals de l’acte educatiu. Llibertat, res- ponsabilitat, decisió... “El elefante encadenado” (Bucay, 2004). Relacions amb la rata de Seligman Univers Ed. social versus galaxia pràctica professional específica

reflexió, teoria... Discurs PS: Anàlisi,estudi, reflexió, teoria... Discurs PS PS UNIVERS EDUCACCIÓ SOCIAL Realitat, Exercici, Praxi Professional No professional Educador Altres social profesionals Galaxia PS PS PS Unió entre teoria i pràctica

EL DOBLE CAMP DE REFLEXIÓ I DE CONSTRUCCIÓ DE SABERS DE LA PS: «La pedagogía social debe pro- ducir conocimiento útil en rela- ción con los retos de nuestro tiempo y a la vez debe conseguir ser una disciplina significativa para los profesionales que deben usar ese conocimiento.» (Vilar Martín, 2006: 166)

UNIVERS EDUCACCIÓ SOCIAL Socialització persones/grups amb necessitats específiques + específic, diferenciat, especialitzat ... Proximitat pràctica professional Teoria hcament desenvolupada Galaxia UNIVERS EDUCACCIÓ SOCIAL Nova PS Apertura nous camps + inespecífic, genèric, indiferenciat ... Socialització

DESENVOLUPAMENT I EXPAN- SIÓ UNIVERS Ed. SOCIAL Increment reflexió epistemolò- gica sobre el seu concepte Visibilitat social de la seva realitat i de la seva pràctica Generalització pràctiques específiques Reconeixement i consolidació espais professionals

EXPANSIÓ I CONSOLIDACIÓ DE L'EDUCACIÓ SOCIAL REFLEXIÓ EPISTE- MOLÒGICA I CONS- CIENCIACIÓ SOCIAL SOBRE EL SEU CONCEPTE I LA SEVA REALITAT I PRÀCTICA (en sentit ampli i restringit) EXTENSIÓ I GENE- RALITZACIÓ DE LA SEVA PRÀCTICA (específica i diferenciada) PROFESSIONALITZA- CIÓ DE LA SEVA PRÀC- TICA (especialment l’específica i diferen ciada Crisi dels sistemes escolars ????? Transformacions en el món del treball El valor social de l’educació Moviments migratoris ????? Crisi de les agències clàssiques de socialització i l’aparició d'agències emergents Estructura demogràfica (envelliment) Nous valors socials Consolidació d'una societat dual Processos de transformació social i econòmica que afecten l'educació i la socialització ????? Canvi del concepte d'educació i la seva ampliació vertical i horitzontal Reconeixement (i consciència subjectiva) drets socials Transformacions en les estructures familiars ?????

Accepcions clàssiques d'Educació social A1: Socialització A2: Intervenció grups específics B2:Educació social Com intervenció profes- sional específica B1: Educació social Com dinàmica implícita en tot procés educatiu Té lloc en espais socioeducatius especí- fics i es correspon bàsicament, encara que no únicament, a la modalitat d’ENF Mes A2 que A1 Per exemple: un projecte d’ASC, un CRAE, etc. Té lloc en qualsevol espai socioedu- catiu i en qualsevol dimensio educa- tiva (EF+ENF+EINF) Mes A1 que A2 Per exemple: jocs infantils, interaccions en una aula, etc. Pedagogia social Com teoria de l'educació social (B1+B2) La reflexió sobre B1 efecta La reflexió sobre B2 afecta tota la xarxa i a totes les dinàmiques i institucions intervinent, etc. especialment a l'ENF i a unes determinades institucions educatives. Interessa a tot socioeducatives i figures professional, expert, agent professionals

Tres criteris demarcació Accepcions derivades: TREBALLS TRILLA (1996; 2000) Tres criteris demarcació Accepcions derivades: Essencialistes Precises Borroses Intersecció criteris demarcació i àmbits intervenció

teoria de l’ed. social des d’una doble dimensió: DEFINICIÓ NÚÑEZ (1990) teoria de l’ed. social des d’una doble dimensió: Els processos de socialització (en diferents espais socials no esco- lars) de subjectes normalitzats Els processos de socialització (en diferents espais socials no esco- lars) de subjectes que presenten problemes en el processos d'inte- gració social

APORTACIÓ GARCIA MOLINA (2003) PRINCIPIS BÀSICS DE VALOR UNIVERSAL (Marí, 2002) Drets humans Democracia Ciutadania política Pluralitat (diversitat)

DEFINICIÓ INTEGRATIVA DE PS Aquella part de la Pedagogia que té per objecte d’estudi l’educació social Tant des d'una PERSPECTIVA INESPECÍFICA...

Com des d'una PERSPECTIVA ESPECÍFICA... aquells processos i aquelles dinàmiques socioeducatives que presenten caràcter inespe- cífic i indiferenciat i que afec- ten a qualsevol persona en qualsevol espai socioeducatiu Com des d'una PERSPECTIVA ESPECÍFICA...

aquells processos i aquelles dinàmiques socioeducatives que presenten caràcter espe- cífic i diferenciat, que tenen lloc principalment dintre de la modalitat de l’ENF i que afecten principalment, però no exclusivament, a les persones que presenten necessitats particulars pel que fa als seus processos d'integració social

Sempre sota el prisma d'una mateixa finalitat o funció social i educativa: Possibilitar i facilitar l'òptim desenvolupament dels processos de socialització

Ampliació vertical i horitzontal del concepte d’educació

Modalitats univers educatiu

Tema FACTORS EXPLICATIUS EXPANSIÓ EDUCACIÓ SOCIAL

Relació entre context d'època i configuració processos i pràcti- ques socioeducatives Factors que expliquen el desen- volupament de l'ed. social en la societat occidental contemporà- nia

CANVI CONCEPTE EDUCACIÓ Ampliació vertical: etapes vida Ampliació horitzontal: institu- cions i espais socials Aportacions Delors (1996) Contraposició amb la imatge de les claus i els panys de Börjeson (1995)

CRISI AGÈNCIES CLÀSSIQUES I APARICIÓ DE NOUS ESPAIS I AGENTS DE SOCIALITZACIÓ TRANSFORMACIÓ ESTRUCTU- RES FAMILIARS CRISI INSTITUCIÓ ESCOLAR Factors crisi escola i Crisi con- fiança en escola (Coombs, 1971 i 1985)

ALTRES FACTORS EXPLICATIUS Processos de transformació social i econòmica Envelliment demogràfic Desenvolupament Estat benestar Socialització virtual

Drets socials: reconeixement objectiu i subjectiu Diversitat, Pluralitat, Intercultu- ralitat Moviments migratoris .....

Aquest document està subjecte a una Llicència Creative Commons