MÚSICA TRADICIONAL VALENCIANA

INDEX Estils musicals: Jotes, dansaes, albaes o cant d´estil, valencianes, boleros, seguidilles… Les bandes de música. Participació en les festes locals, en les falles i moros i cristians. Compositors valencians: Joaquín Rodrigo. Vicente Martín i Soler. José Serrano Simeón… Intèrprets: Concha Piquer, Nino Bravo, Juan Bau, Bruno Lomás, Raymon, Altall, Paco Muñoz… Cançons: Himne de València, La manta al Coll, la Tarara, la Muixeranga, El Tío Caña, Serra de Mariola, Paquito el Xocolatero, El tío Pep, la Xata, Les Caterinetes… Instruments tradicionals: dolçaina, flabiol, el guitarró, ferrets, esquellots, tabal… Autors. Fons d´informació que s´ha utilitzat.

ESTILS MUSICALS JOTA:La cota o jota és una música tradicional ballada molt estesa per tota la península Ibérica, Canàries (on és més coneguda pel nom isa) i fins i tot en alguns indrets Amèrica Llatina i Filipines. També s'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als comiats de quintos o per acompanyar les faenes del camp. DANSA.La dansa és un art consistent en expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos. Es fa servir bé com a forma d'expressió, bé com a interacció social o bé pot estar present en actes espirituals o en altres tipus d´actuacions artístiques. L'ésser humà va aprendre a ballar abans que a parlar. Juntament amb el teatre i la música , la dansa és una de les tres arts escèniques que existeixen des de l'antiguitat. ALBAES:El cant d'albades (pronunciat popularment albaes) és una variant del cant valencià d'estil, habitual a les festes de les poblacions rurals valencianes. Es troba especialment viu actualment a les festes de la majoria de pobles de La Costera, encara que tradicionalment es troba present en gran part de les comarques valencianes, com Peníscola o Benicarló (Baix Maestrat). VALENCIANES:Les valencianes son un gènere exclusivament valencià, estés per la comarca de l’horta de València i algunes comarques pròximes. xisteixen tres estils diferents: l’U i Dos, l’U i Dotze.Els dos primers guarden relació amb la jota i el tercer amb el fandango andalús.

ESTILS MUSICALS BOLERO:És un ball molt lluit, creat pels mestres de balss del segle XIX per a les classes benestantsi popularitzat a finals d´aquest segle. SEGUIDILLES:És un ball molt antic, estés a partir del segle XVI a tota la península. Ha anat desapareixen i a hores d’ara s’en conversen pocs exemples.

BANDES DE MÚSICA En les festes locals, la música tradicional valenciana que hi utilitzem, sol ser la música tradicional que sútilitza en la majoria de les festes tradicionals al País Valencià. per exemple, en Moros i Cristians, la festa en la que els valencians celebrem la conquista de Jaume I, la música és: Nostra festa ja cridant-nos estàcridant está amb veu i ale que es vida per tots en beneïda beneïda Visca! Visca! Llaor, llaor, per donar-te eslendor riu en l’esfera la primavera. Llaor, llaor, per donar-te esplendor la Primavera. Visca! Visca!

COMPOSITORS VALENCIANS Manuel Climent i Cavedo Francisco Codoñer Pascual Ramón Estelles Francisco Coll García Pau Gorgé i Soler Rosilla Pérez Eduard Jiménez i Cos Ricardo Lafuente Aguado Oscar Tordera Iñiesta Pasqual Pérez Gascón Vicent Ripollès Pérez Ernesto

Intèrprets Concha Piquer: “OJOS VERDES” Nino Bravo: “ UN BESO Y UNA FLOR” Juan Bau:”LA ESTRELLA DE DAVID” Bruno Lomas:”ROGARÉ” Raimon: “ AL VENT” Altall:”AL CANT DEL MAULETS” Paco Muñoz:”LA MEUA TERRA”

CANÇONS CANÇONS Himne de València La Manta al coll La Tarara La muixeranga Tio Canya Serra de mariola Paquito el Xocolatero El Tio Pep La Xata Les Caterinetes CANÇONS CANÇONS Himne de València La Manta al coll La Tarara La muixeranga Tio Canya Serra de mariola Paquito el Xocolatero El Tio Pep La Xata Les Caterinetes

INSTRUMENTS DOLÇAINA: és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits. Per aquesta forma cònica i no cilíndrica, especialment al final, se li donava antigament el nom de trompa. FLABIOL:El flabiol és un instrument musical de vent de fusta de la família de les flautes, amb embocadura de bisell, i de la famílies de les flautes tocades amb una sola mà mentre amb l'altra es toca un tambor,un grup d'instruments àmpliament disseminat, testimoniat en diferents indrets d‘Europa des d’edat mitjana, i que adopta moltes variants diferents. GUITARRÓ: La guitarra és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts. El primer instrument que asseguren que va donar origen a la guitarra va ser el llaüt àrab. És possible que la unió de la cítara i el llaüt afavorissin el posterior desenvolupament de l'instrument. .

INSTRUMENTS FERRETS: és un idiòfon percutit. Es tracta de una barra de ferro en forma de triangle que és copejada amb una baqueta, també de ferro, en els tres costats d´aquest triangle. ESQUELLOTS: són idiòfons sacsejats. Sense ser instruments musicals, en algunes ocasions complien amb aquesta comesa d´una forma rudimentària, sobretot quan es tractava d´organitzar molt de sorroll. TABAL: instrument de forma cilíndrica amb dues membranes ,normalment de cuir, que emet un so indeterminat. N´hi ha de totes les grandàries encara que el tabalet és generalment és un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-se còmodament en cerca-viles i altres esdeveniments al carrer. El tabalet fat parella amb la dolçaina, sent ambdós instruments suficients per a aminitzar musicalment qualsevol festa al carrer.

IMATGES DELS INSTRUMENTS FLABIOL DOLÇAINA GUITARRÓ FERRETS TABALET ESQUELLOTS

BY: Aitana Mayor Silvia Martínez. Nosaltres hem utilitzat les següents fonts d´informació: Viquipèdia Slideshare.net Google Drive