Agressivitat en l’infant i l’adolescent III Jornades HEIA PSICOLOGIA. Violència i manifestacions agressives en l’etapa infanto-juvenil Girona, 15 de maig de 2004 Agressivitat en l’infant i l’adolescent Jordi Barris Ruset

Agressivitat normal Lactant: no existeix classificació com agressiu. Existència de nadons amb “temperament difícil” (reaccions intenses, adaptació lenta, ritmes irregulars). El temperament sol evolucionar entre l’any de vida i l’edat pre-escolar. Importància del vincle pares-fill per no fixar trets del caràcter que evolucionen paulatinament. Nen pre-escolar: rebequeries quan se li aplica una mesura disciplinària o se’l frustra. Manifestació normal de la independència i afirmació. Els episodis aïllats no s’han de considerar com una forma d’agressivitat problemàtica i cal ajudar-los a aprendre altres formes de resoldre els conflictes i les regles de socialització sense agressió.

Agressivitat normal Edat pre-escolar i escolar: incidents en els conflictes entre companys, reacció agressiva en les discussions i baix control dels impulsos. Apareixen jocs de fantasia agressiva, però que no es relacionen directament amb una conducta agressiva. Paulatina introjecció de les regles socials i de les conseqüències negatives en les relacions de la conducta agressiva: incidents aïllats d’agressió lligats a un control imperfecte de la impulsivitat. Adolescència: les relacions amb els iguals tenen trets agressius ritualitzats (llenguatge). Agressivitat manifestes de baixa intensitat vs existència de capacitat de judici i de control de la impulsivitat.

Agressivitat problemàtica Interrelació de factors: Biològics: proporciona característiques com reactivitat o impulsivitat. Psicològics: trets com capacitat de relació emocional, alteració en la interpretació de la interacció social, estratègies inadequades de resolució de problemes. Socials: dèficits vinculatius amb les edats primerenques, models de conducta incorrectes, contingències de recompensa incorrectes (recompensar la conducta agressiva), dèficit de vigilància efectiva i disciplinària en els educadors, exposició a conductes violentes en cuidadors, entorn social o mitjans de comunicació.

Agressivitat problemàtica FACTORS Biològics + psicològics + socials Increment AGRESSIVITAT Es considera que, malgrat el factor biològic, la violència no està lligada a un GEN, sinó que els factors PSICOLÒGICS i SOCIALS són determinants al incidir sobre una VULNERABILITAT BIOLÒGICA del nen.

Formes clíniques agressivitat S’observa agressivitat en: Tr. Negativista-desafiant Tr. del comportament o disocial: Tr. Explossiu intermitent Pot observar-se agressivitat en: TDA-H Retràs Mental i Tr. Generalitzats del desenvolupament Problemes de relació pares-fills Tr. Ansietat, afectius (bipolar i depressió) i psicòtics Intoxicació per ingesta de substàncies Conseqüència d’un trastorn físic-orgànic (lesió cerebral) CIE-10 DSM-IV - Limitat al context familiar - Grupal - En nens no socialitzats - Solitari - En nens socialitzats - Indiferenciat

Repercussions de l’agressivitat Enfermetat freqüent de prevalença propera al 4-8% de la població infanto-juvenil. Alta persistència i tendència a la cronicitat. D’alt risc immediat i diferit. Diferents nivells de gravetat. Molt variades circumstàncies etiopatogèniques. (personals, familiars, socials, biològiques) Simptomatologia conductual i afectiva. Gran repercussió individual, familiar i social. Formulació diagnòstica imprecisa.

Repercussions de l’agressivitat Subjectes conflictius que no aprenen amb l’experiència o el càstig. Trenquen les normes socials habituals. Actuen amb agresivitat. Els costa sentir vergonya i culpa. Alt nivell d’impulsivitat i reactivitat. Baixa tolerància a les frustracions. Tendència a l’egocentrisme i l’extrapunició. Poca capacitat d’empatia i col.laboració. Poca capacitat d’establir relacions interpersonals estables i equitatives.

Repercussions de l’agressivitat Repercussions variables depenent de factors biològics, personals i ambientals: 1) Edat: increment progressiu. 2) Característiques socioculturals i econòmiques: relació inversa. 3) Sexe: predomini superior del masculí 4) Trets caracterials: el factor biològic determina el dèficit de control en trets d’impulsivitat i reactivitat. 5) Estils educatius dels educadors: determinen el dèficit de tolerància a la frustració i els estils manipuladors i tirànics, a més dels patrons d’interrelació i socialització. 6) Importància de l’entorn sociocultural: incrementa o redueix la problemàtica pels models que proporciona en les formes de resoldre els conflictes.

Repercussions de l’agressivitat: personals PSIQUIÀTRICA: DEPRESSIÓ: fins el 50% ANSIETAT: fins el 22% T. HIPERCINÈTIC: fins 40-80% RETRÀS MENTAL: fins 15 % Psicosis, Trastorn bipolar i abús de drogues Ideació suïcida NEUROLÒGICA: Disfuncions del S.N.C., Epilèpsia Problemes de coordinació visuomotora, turpitud motriu, dificultats en atenció-concentració COGNOSCITIVA: Trastorns específics del desenvolupament: fallos en abstracció i raonament, dificultats en lectura, aritmètica i llenguatge ACADÈMICA: Fracàs i retràs escolar

Repercussions de l’agressivitat: familiar Trencament de les relacions familiars: fugues de casa, internaments en centres d’acollida. Agressivitat intrafamiliar: distòcia en les relacions, amb rols alterats en les dinàmiques relacionals pares-fill. Manca de pautes de contenció familiar adequades: estils educatius insatisfactoris. Increment de la patologia familiar: s’incrementen els índexs de patologia en els membres del sistema familiar. Aparició de conductes de risc: embarassos no desitjats, conductes adictives,... Conflictes amb la justícia: intervenció dels serveis de protecció de menors per aturar la distòcia familiar.

Repercussions de l’agressivitat: relacional Conflictivitat en les relacions que mantenen: producte de la baixa capacitat empàtica, la percepció d’hostilitat en l’entorn i l’estil agressiu i poc assertiu que adopten en els intercanvis relacionals. Aparició de situacions de marginalitat: es creen grups minoritaris que s’ajunten per afinitats que tendeixen a excloure’ls de la societat. Grup amb actituds racistes. Grup de relació al voltant de les drogues. Grups sectaris. Grups de violència indeterminada, sense objectiu concret. Relacions inestables, tant en grup d’iguals com en les sentimentals i menor projecció econòmica.

Evolució i pronòstic del perfil agressiu El seguiment dels individus amb agressivitat posa de manifest una alta capacitat predictiva de risc a presentar problemes disocials i/o abús de substàncies. 20 anys de seguiment d’adolescents amb trastorn de conducta: 47% no presentaven trastorns de conducta o antisocials. 24% trastorns d’ansietat. 25% abús de substàncies. 50% cumplien criteris de personalitat antisocial. El curs sol ser desfavorable: les formes lleus milloren, però les greus tendeixen a la cronicitat que desemboca al tr. Antisocial de la personalitat en l’adult.

Evolució i pronòstic del perfil agressiu Característiques fonamentals de mal pronòstic: El començament precoç. Característiques del medi familiar: distòcia entre pares, violència i agressions. El caràcter persistent al llarg del temps. La varietat, freqüència i gravetat de les conductes (més important que el nivell socioeconòmic). Associació amb trastorns comòrbids (especialment TDAH). La continuïtat del trastorn al passar a l’adolescència i d’aquesta a la vida adulta. Rutter: el 75% dels nens amb diagnòstic de tr. de conducta als 8 anys continuen igual als 15 anys. Les conductes agressives són els que indiquen un pitjor pronòstic i més es cronifiquen: correlacionen amb actes delictius en la juventut.

Evolució i pronòstic del perfil agressiu El 50% de las formes extremes de temperament difícil: trastorns de conducta o emocionals 5 anys després (10% en el temperament fàcil). Nens amb conductes agressives als 2-4 anys i amb problemes persistents de conducta tenen un perfil temperamental més difícil que aquells sense aquests problemes. El seguiment mostra una tasa de trastorns de conducta clarament superior entre els nens de temperament difícil, encara que les característiques familiars juguen un paper important en l’evolució. Els índex de projecció econòmica i nivells d’estatus laboral i acadèmic són significativament inferiors en aquells nens que mostren trets d’alteració comportamental en les etapes infantil i escolar.

Evolució i pronòstic del perfil agressiu Temperament difícil als 18 mesos correlaciona amb agressivitat i conducta oposicionista als 12 anys. Els nens d’11 anys amb alta impulsivitat i baixa tolerància a la frustració i empatia mostraven major agressivitat i violència als 15 anys i d’adults. El temperament difícil als 3-4 anys és el millor predictor de problemes de conducta a l’escola als 12 anys. El temperament difícil als 18 i 24 mesos s’associa amb problemes internalitzats als 5 anys, però no amb externalitzats.

Evolució i pronòstic del perfil agressiu Efectes de les situacions d’alt risc: continuum Curt termini Mig termini Llarg termini -dsescens d’aspiracions -fracàs escolar -dependència econòmica o objectius irreals -desesperança -problemes físics. -autoestima pobre i inseguretat psíquics i emocionals -falta d’orientació -alienació i -implicacions amb la cap el futur aïllament justícia i el delicte -escassa capacitat -despreocupat d’estudis i falta dels altres d’hàbits per aprendre -auto-exclusió -motivació alterada i exclusió

Evolució i pronòstic del perfil agressiu Alguns signes clínics d’evolució alterada i indicatius d’individu en risc són: Absentisme en les classes. Fracàs i retràs en 1-2 cursos escolars. Arriba tard a l’escola o a classe. Mals resultats en mates i lectura Falta de motivació. Es troba en cursos retrassats. Baixa identificació amb l’escola. No aprén de la relació educació/la vida. Actitud rebel cap a l’autoritat. Llenguatge pobre i falta d’habilitat verbal. Baixa tolerància cap a les activitats organitzades. Conducta agressiva o violenta (trets acting-out).

Factors precipitants familiars en el perfil agressiu KANNER (1935) : “Llars desfetes”. TRAMER (1940) : “Abandonament afectiu”. CONCLUSIONS ACTUALS: EL FACTOR FONAMENTAL SÓN ELS ESTILS EDUCATIUS. Les formes de relació afectiva i de resolució de conflictes dels pares entre si i en relació amb els fills. LES VARIACIONS DE L’ESTRUCTURA FAMILIAR NO SÓN “PER SE” UN FACTOR ETIOLÒGIC SIGNIFICATIU.

Factors precipitants familiars en el perfil agressiu Teoria coercitiva de Patterson (1982) Origen de les conductes agressives: Fracàs en l’establiment de regles. Fracàs en controlar la conducta dels fills. Fracàs en establir càstigs i premis contingents i no agressius. Fracàs en discutir desacords i en arribar a compromisos. Fracàs en el suport als fills davant situacions de crisis.

Factors precipitants familiars en el perfil agressiu Estil d’autoritat parental Permissiva - Crítica - Rebuig - Desinteressada: Associada a falta de control y límits, absència d’interacció emocional i personal, individualisme, agressivitat, falta de responsabilitat social, escàs autocontrol. Presència freqüent de baixa autoestima i de relacions paternofilials conflictives. La “permissivitat” en les actuacions pot coexistir amb autoritarisme i violència indiscriminades, en l’actuació dels pares. L’ús d’estratègies reactives en lloc de preventives és major entre els pares de nens amb problemes de conducta.

Altres factors precipitants del perfil agressiu Determinats aconteixements vitals o certes conductes de risc poden portar al nen cap a conductes desadaptades. Factors precipitants i conductes de risc en individus agressius Esdeveniments vitals Conducta d’alt risc Conducta desadaptada -abús -sentiment depressiu -depressió -alcoholisme -mala imatge corporal -trastorn alimentari -família separada -experiència sexual -embaràs adolescent precoç i incorrecta -SIDA -pèrdua (mort/divorci) -abús de drogues -dependència drogues -pobresa -ideació autolítica -suïcidi (consumat o no) -falta de vincles -agressió i odi -violència/delinqüència parentals -mal resultat escola -fracàs escolar

Factors protectors en el perfil agressiu L’evolució psicopatològica dels nens amb temperament difícil, o amb alta impulsivitat i alta reactivitat, depén en gran mesura de factors ambientals: 1) GRAU DE CONCORDANÇA/DISCORDANÇA DELS PARES. 2) NIVELL SOCIOECONÒMIC. 3) GRAU DE DISARMONIA INTRAFAMILIAR. 4) DISPONIBILITAT DELS PARES PER CANVIS. 5) FACTORS CULTURALES. 6) ESTRÉS AMBIENTAL. Factors protectors: Caraterístiques temperamentals individuals. Domini d’habilitats socials. Estils d’autoritat parental adequats. Experiències d’interacció social que fomenten la confiança. Oportunitats favorables en l’adolescència.