Setmana de l’FP a l’Hospitalet Ll.

Presentación del tema: "Setmana de l’FP a l’Hospitalet Ll."— Transcripción de la presentación:

1 Setmana de l’FP a l’Hospitalet Ll.
La clau és la formació. Quins factors la fomenten? J. Oriol Escardíbul (UB & IEB & GIPE)

2 Índex Formació (professional) i mercat de treball
Formació al llarg de la vida Sistema educatiu i formació al llarg de la vida Conclusions i recomanacions

3 1. Formació i mercat de treball (I): atur 2013 2007
Font: EPA (INE)

4 1. Formació i mercat de treball (II): salaris 2010 – Catalunya
Font: Encuesta anual de estuctura salarial (INE)

5 1. Formació i mercat de treball (III): salaris estudis professionals
Font: Inserció laboral dels ensenyaments professionals (D. Ensenyament i Consell Gral. Cambres Cat., 2013):

6 1. Formació i mercat de treball (IV): inserció FP
Graduats en FP (la meitat tenen anys) Font: Inserció laboral dels ensenyaments professionals (D. Ensenyament i Consell Gral. Cambres Cat., 2013):

7 1. Formació i mercat de treball (V): inserció FP
Estudis: Del 100% dels graduats CFGM que segueix estudiant: 65,6% a PACFGS; 15,4% a CFGS Del 100% dels graduats CFGS que segueix estudiant: 69,6% a Universitat; 17,8% altres CFGS Vies per trobar feina: Font: Inserció laboral dels ensenyaments professionals (D. Ensenyament i Consell Gral. Cambres Cat., 2013):

8 1. Formació i mercat de treball (VI): resum
Millora l’activitat i ocupabilitat dels graduats Millora el nivell salarial dels formats Millora la competitivitat empresarial FP: Facilita la inserció laboral Millora les rendes salarials Afavoreix la formació continuada

9 2. Formació continuada (I): evidència internacional
Factors personals: Edat Gènere Capital humà previ Factors ocupacionals: Tipus de contracte Durada de la jornada Experiència laboral a l’empresa Tipus d’ocupació Factors empresarials: Grandària de l’empresa Sector d’activitat

10 2. Formació continuada (II): edat i gènere
Edat. La majoria d’evidència empírica mostra una relació no lineal entre edat i formació: predomina la forma gràfica “U” invertida. En alguns estudis europeus l’edat només incideix en el cas dels homes. Gènere. predomini d’estudis on ser dona redueix la probabilitat de rebre formació, en especial si finançada per l’empresa. L’existència de carregues familiars redueix la probabilitat de que les dones rebin formació però no els homes. A Europa, el gènere quasi no incideix en ocupats no casats.

11 2. Formació continuada (III): Capital humà previ
La pràctica totalitat d'estudis revisats mostren que l'educació prèvia augmenta la probabilitat de rebre formació. En algunes anàlisis on es distingeix per nivells, els resultats mostren que aquells amb un major nivell educatiu tenen una probabilitat més alta de rebre formació. Es genera un "cercle virtuós" en la inversió en formació pel qual els treballadors amb majors nivells educatius reben més formació, de manera que augmenta la distància entre empleats per nivell de formació. La menor formació dels menys educats és, sobretot, per les característiques personals, no a decisions empresarials.

12 2. Formació continuada (IV): Variables laborals
Contracte temporal. A Europa redueix la probabilitat de rebre formació. Durada de la jornada. Treballar a temps parcial perjudica la probabilitat de rebre formació, en especial a les dones. Els efectes del tipus de contracte i dedicació temporal exposats són especialment certs en el cas de la formació proporcionada per l'empresa. Experiència a la pròpia empresa: resultats diversos. En qualsevol cas, es constata un efecte negatiu per a aquells individus amb un major nombre d'anys a l'empresa. Ocupació. Els treballadors en ocupacions d'alta qualificació, o en un nivell més alt en la jerarquia, tenen una major probabilitat de rebre formació.

13 2. Formació continuada (V): Factors empresarials
Grandària de l'empresa. En la majoria de països europeus analitzats incideix positivament treballar en organitzacions de mida mitjana i, especialment, gran. Sector productiu. En gairebé tots els països europeus incideix positivament estar ocupat en el sector financer i negativament que l'empresa sigui del sector de la construcció. En algun país és positiu estar al sector industrial. Comitès d'empresa. La presència de comitès d'empresa afavoreix la provisió de formació per part de les empreses a Alemanya.

14 2. Formació continuada (VI): El cas espanyol
Factors personals Edat (-) Gènere: no incideix o bé dones (+) Capital humà previ (+) Factors ocupacionals Contractes temporals (-), en formació finançada o no por la empresa, en majoria d’estudis Contracte a temps parcial (-). En algun cas només a les dones (si finançada per l’empresa) Tipus de feina. Ocupacions de més qualificació (+) Incidència negativa de l’experiència laboral (més de 20 anys) Factors empresarials Menor probabilitat en empleats en empreses petites (en especial <20 empleats) Més formació a ocupats en serveis sector públic i sector financer; menys a la construcció

15 3. Formació continuada (VII): estudi propi
Anàlisi: Conèixer els determinants de la formació permanent (no reglada) en adults Analitzar com es modifiquen les barreres a la formació amb la crisi: 2007 i 2012 Dades: Enquesta de Població Activa (EPA) Mostra: Variable dependent: formació no reglada realitzada pels treballadors ocupats. Pregunta: "Ha realitzat durant les últimes quatre setmanes algun tipus d'estudis o formació fora dels plans oficials d'estudi? (Comprèn: cursos impartits per acadèmies, cursos al centre de treball, cursos adreçats als aturats, seminaris, conferències i classes particulars rebudes)" % dones ocupades que van participar en activitats de formació no reglada: 11,8%; % homes: 9,0% Variables: Nivell educatiu previ; edat, estat civil, nacionalitat, experiència laboral, antiguitat a l’empresa, tipus de contracte laboral (indefinit o no), durada de la jornada (completa o no), categoria sòcio-professional, sector productiu i CCAA

16 2. Formació continuada (VII): estudi propi
Determinants de la formació permanent Gran incidència del nivell educatiu previ sobre les probabilitats d’accedir a la formació (tant en homes com en dones). És la barrera més important Efecte de la crisi sobre l’accés a la formació Es redueixen les barreres a la formació (relatives al nivell educatiu previ) per als homes Queda inalterat el paper del capital humà previ com barrera a la formació en les dones

17 Unió Europea Catalunya
3. Sistema educatiu i formació (I): nivell d’estudis de la població activa Unió Europea Catalunya

18 3. Sistema educatiu i formació al llarg de la vida (II)
Fracàs escolar administratiu fre per a la progressió educativa  2009 CAT ESP UE % "Fracàs PISA" (comprensió lectora < nivell 2). Edat: 15 13,5 19,6 20,6 Taxa bruta de no graduació en ESO (fracàs administratiu) 22,8 25,9 Abandonament prematur (màxim “ESO” i no continua estudis) Edat: 18-24 31,9 31,2 14,4  2012 CAT ESP UE % "Fracàs PISA" (compr. lectora < nivell 2). Edat: 15 (objectiu 2020: 15%) 15,1 18,3 19,7 % "Fracàs prova competències 4rt ESO 2012” (nivell baix) 15,9 (cat) Taxa bruta de no graduació en ESO (fracàs administratiu) (2011) 22,5 25,7 Abandonament prematur (màxim “ESO” i no continua estudiant). Edat: (objectiu 2020: 10%) 24,4 23,5 11,9 Revàlides i repetició vs. atenció precoç i personalitzada

19 3. Sistema educatiu i formació al llarg de la vida (III)
Cal augmentar taxa graduats en ESO i establir múltiples connexions directes entre nivells del sistema educatiu Menor pes relatiu de la formació professional: Països % FP /Secundària Superior Catalunya 39 Espanya 31 EU27 58 EU21 53 Relació positiva a Europa entre % individus en FP i reducció de l’abandonament escolar i l’atur juvenil % població anys en formació (objectiu UE mínim 15%) Catalunya: 9,3% Espanya: 10,8% UE: 8,9%

20 3. Sistema educatiu i formació al llarg de la vida (IV)
Millora de l’atenció a l’alumnat Atenció a la diversitat; el més aviat possible Més orientació Reorientació de l’ensenyament per augmentar la qualitat i permanència Més temps per a coneixements bàsics (menys continguts). Enquestes: 50% d’abandonaments és per avorriment. Formació transversal: idiomes, millora comunicació oral/escrita, matemàtiques, TIC. Polivalència: treball en equip, resolució problemes, caràcter emprenedor... Política de professorat Motivació del professorat: fer bé la feina ha de tenir recompensa Exigència en la selecció Xarxa de professorat (centres públics) Centres educatius Autonomia. Menys control del procés i més avaluació dels resultats Repartiment més equilibrat alumnat amb més necessitats educatives entre tots els centres finançats públicament (quotes màximes) Intervenció als centres amb més problemes de repetició i abandonament

21 3. Sistema educatiu i formació al llarg de la vida (V): FPI
Reducció del fracàs escolar per augmentar el nombre d’estudiants joves Reducció de l’abandonament dels estudis professionals Foment de la igualtat de gènere per estudis professionals Títols al catàleg d’acord amb les necessitats de les empreses Més relació centres educatius-empreses Extensió de la FP dual i formació a l’empresa Més i millor orientació professional als centres i Administracions (III Pla G. FP) Augmentar la mobilitat internacional de l’alumnat Connexió amb la Universitat i creació de “campus” Més autonomia dels centres Reducció de la complexitat administrativa (Departaments educatius i laborals i Administració central-autonòmica)

22 3. Sistema educatiu i formació al llarg de la vida (VI): FPC
Màxima flexibilitat del sistema per atraure estudiants (població adulta) - IOC Impuls a l’acreditació de competències Increment dels PIF Implicació dels agents socials: FP a la negociació col·lectiva (CRL) Més reconeixement dels certificats de professionalitat Reforma del sistema de formació Fundación Tripartita i cursos FC Suport a les empreses (Investors in People) Més informació sistema de bonificació de la formació Formalització del procés de formació a les empreses Rendiment econòmic de la formació (empreses i treballadors)

23 4. Conclusions i recomanacions
A nivell individual: La formació és clau per a una millor carrera laboral Els estudis professionals faciliten la inserció laboral El capital humà previ és una barrera per a la formació continuada (“cercle virtuós” de la formació) S’ha d’invertir en formació A nivell de país: Reduir el fracàs escolar per incrementar el % individus amb estudis secundaris superiors (professionals especialment) Connectar tot el sistema educatiu i de formació per fomentar la formació al llarg de la vida Foment de la formació professional i contínua Més recursos

24 1a setmana de l’FP a l’H Moltes gràcies J. Oriol Escardíbul
(UB & IEB & GIPE)