Núria Elvira Sola. Neus Vidal Vives. H. Tatiana Romero Martins ELS BENS GIFFEN Núria Elvira Sola. Neus Vidal Vives. H. Tatiana Romero Martins

ESTRUCTURA: Bens Giffen com a definició. Robert Giffen i els seus crítics. Exemples en l’actualitat.

Els Bens Giffen com a definició.

INTRODUCCIÓ: Com a norma general en augmenta el preu d’un bé, els individus en compren una quantitat menor (Llei de Demanda)  pendent negatiu de la corba de demanda. Tot i així, des d’un punt de vista purament teòric, les corbes de demanda a vegades poden tenir pendent positiu , o sigui, que els consumidors a vegades compren una quantitat major d’un bé quan n’augmenta el preu.

Això ho anomenem Bens Giffen; Un bé Giffen és aquell bé que quan que el preu augmenta, els consumidors desitgen adquirir una major quantitat del bé, però quan el preu disminueixi, en voldran adquirir una quantitat menor. La funció de demanda del bé Giffen es caracteritza per tenir una funció de demanda de pendent positiva. Per tant, no compleix la llei de la Demanda. Trenca la llei de la Demanda Marshalliana (relació negativa PREU-QUANTITAT)

Gràfica d’un be Giffen.

Comparació dels dos bens: Funció de demanda d’un bé no Giffen Funció de demanda d’un bé Giffen (m,p) donats.

Quines són les condicions perque sigui un bé Giffen? Condicions que justifiquen l’existència del bé Giffen: El bé Giffen ha d’ésser un bé inferior: el seu consum disminueix quan la renta real de les famílies d’escassos recursos augmenta. La major part de la renda de l’individu es destina a aquest bé. Es caracteritza per tenir pocs béns substitutius. L’efecte renda és major que l’efecte substitució, el consumidor comprarà més d’aquest bé a mesura que augmenta el seu preu i per conseqüència, la seva renda disminuirà.

Com podem saber si és un bé Giffen? Un dels mecanismes per saber si ens trobem davant d’un bé Giffen es, mitjançant l’equació d’Slutsky: Si >0  el bé “x” és Giffen.

Equació de Slutsky & Comportament Giffen

Exemple: El consumidor s’alimenta amb arròs i peix  la seva R.P. va del punt A al B (òptim C). Si augmenta el preu de les arròs, la R.P. es desplaça del punt A al D  l’augment de preu porta a comprar-ne una major quantitat.

Explicació teòrica: En aquest exemple l’arròs és un bé Giffen. Quan augmenta el seu preu, el consumidor és més pobre  l’efecte renda el porta a voler comprar menys peix i més arròs i l’efecte substitució el porta a voler comprar més peix i menys arròs.

Robert Giffen i els seus crítics.

ROBERT GIFFEN (1837-1910): 1985 → Cas de les patates durant la fam a Irlanda 1845-1849. Escassetat de les patates → ↑ preu. Patates són un be necessari: ↓ demanda d’altres bens (ex: carn). ↑ demanda de patates. Relació positiva entre el seu preu i la seva demanda (pendent positiva de la corba de demanda).

DWYER I LINDAY: Les patates no van ser un bé Giffen durant la fam a Irlanda. Per les següents raons: Virus va atacar els camps de patates → ↓ de la seva oferta i ↓ de la seva demanda. Ingrés dels irlandesos era casi nul i les condicions de pobresa eren horribles → la elasticitat ingrés de la demanda no podia ser positiva

Economia tancada → corba d’oferta inelàstica Economia tancada → corba d’oferta inelàstica. Els irlandesos són tan productors com consumidors de patates, una producció menor afecta al seu ingrés, per tant, era millor vendre a qualsevol preu que deixar-ho de vendre. Amb una corba de demanda positiva i una disminució de l’oferta, obtenim un preu menor i no més elevat com afirma Giffen.

Tot i això, Dwyer i Linday afirmen que el preu va augmentar: - Preus dels bens substitutius van augmentar. - Les ajudes anaven dirigides a cereal americà. Per aquestes raons, Dwyer i Linday asseguren que les patates van ser un be inferior abans, i no durant la fam.

EXEMPLES EN L’ACTUALITAT

27 Agost del 2008 ABC News Jason Welker. Publica en el seu Blog Welker Wikinomics la noticia d’un nou bé Giffen : Another example of a Giffen Good? Rat meat in Cambodia! Strangely, Rat meat defies the law of demand, which says that as the price of a good increases, consumer demand less of it. In contrast, a Giffen Good like rat meat is one for which a rise in price will actually lead to an increase in the amount consumers demand.  As rat meat becomes more expensive, consumers actually buy more of it.

En contra de l’argument de Welker: Daniel Hemermesh (blogger del Freakonomics) Article: How rat meat becomes a rarity: Rat meat is almost surely an inferior good, and people switch to cheaper alternatives as inflation accelerates and erodes their real incomes.

La tendència a descobrir béns Giffen és estimulada pel descobriment de béns molt inferiors. Normalment quan algú els descobreix els acostumen a batejar amb el nom de béns Giffen. Lògica: Si les persones consumeixen béns molt inferiors, és perquè es tracta de persones molt pobres. Per tant, si el preu d’aquest bé molt inferior puja, és millor consumir més d’aquest bé que no pas un altre ja que possiblement sigui més car ja que faran referència a béns normals o poc inferiors.

Robert Jensen i Nolan Miller (profesors de la universitat de Harvard) Investigació de béns Giffen Dos béns: - Arròs i pasta alimentària consumits en dues de les regions més pobres de Xina (Hunan i Gansu). Mètode: Subvencionar durant un temps els dos productes per tal d’avaluar la demanda derivada dels canvis en els preus. Conclusió: es va observar el comportament del Sr. Robert Giffen. És a dir, que la demanda dels béns va augmentar quan el preu de l’arròs i el de la pasta van augmentar en conseqüència de la retirada del subsidi.

BIBLIOGRAFIA: www.eumed.net/cursecon/ www.zonaeconomica.com www.microeconomia.org