ESQUEMA DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
Advertisements

Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez
La resistència Concepte:
TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX
Cap a l’escola dels grans de la mà del CDIAP i l’EAP
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
Salut mental i prevenció
PROJECTE A.V.A.C. Aprendre a Viure / Aprendre a Conviure
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
1 u n i t a t L’educador infantil.
Desenvolupament afectiu
Ester Busquets i Alibés
L’activitat econòmica i el patrimoni empresarial
Les bones pràctiques per a la educació en família
CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL
1.9. Nivells d’organització
FAMÍLIA I FILLS AMB CAPACITAT SUPERIOR
PETITS REPORTERS Títol.
ELS DRETS I DEURES DE LES FAMILIES DE PERSONES AMB DID
GESTIÓ PER PROCESSOS.
TEMA 6 LLENGÜES EN CONTACTE
TREBALLS D’ATENCIÓ AL PÚBLIC
LA QUALITAT DE LA RELACIÓ AMB ELS NOSTRES FILLS I FILLES
Estratègies educatives en la família
ESTRATÈGIES EDUCATIVES A LA FAMÍLIA
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
LES ABELLES Posar nom alumne Adaia Hernandez 1B.
Introducció al desenvolupament humà
ESCOLA MUNICIPAL D’EDUCACIÓ ESPECIAL FÀTIMA
Descobrint un tresor amagat
L’ABRAÇADA ÈS SALVADORA DE VIDES
El sector terciari. Concepte de sector terciari
ELS LÍMITS EN ELS INFANTS, NECESSARIS?
Taula Rodona 3 Salut Mental i Educació: Esculls i reptes de futur, des de l’experiència dels programes actualment en funcionament. Marta Colomer Bolló.
Malaltia i mort: Canvis familiars
Perfil dels enquestats
EL PROCÉS DE DIRECCIÓ DE L’EMPRESA
en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
Ciència, tècnica i societat
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
IMPACTE FAMILIAR I COMUNITARI DEL BANC DEL TEMPS ESCOLAR
La pràctica reflexiva Conceptes i mirades del que implica aquest tipus de modalitat formativa.
El repte d’incloure Recursos i estratègies
La Presència Educadora
Treball i aprenentatge en xarxa
Coneixements i idees previs
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
CULTURA I SOCIETAT.
Estrès laboral i L'estrès laboral és una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda o exigència a la qual està sotmès i que l’individu interpreta.
LLENGUATGE PENSAMENT I REALITAT
El nen amb pèrdua auditiva a l´escola
Interacció escola - entorn.
VIOLÈNCIA I VIH Margarita Sentís i Carmen Borreguero
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
ELS AMBIENTS A EDUCACIÓ INFANTIL
Vulneració dels drets socials
I Jornades de Sexualitat CaMFiC
Carta de compromís Manifest 3r ESO B 1.
DOMINIQUES de l'ENSENYAMENT Presentació del CARÀCTER PROPI
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
La vulneració dels drets socials
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
Pureza de Maria Escola de pares - infantil
Convivència i Mediació Escolar
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
PLA D’ACCIÓ TUTORIAL Organitza un conjunt d'activitats educatives interrelacionades destinades a l'entrenament i l'hàbit de les competències següents:
El nen amb pèrdua auditiva a l´escola: Educació Infantil
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
Transcripción de la presentación:

ESQUEMA DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1 L’AFECTIVITAT INFANTIL

INTRODUCCIÓ CONCEPTES PREVIS El desenvolupament del nen és global. A nivell afectiu, cognitiu, sensoriomotriu, social... El que sap fer un nen és producte de la interacció entre els quatre processos: CREIXEMENT MADURACIÓ DESENVOLUPAMENT APRENENTATGE Tenen en comú: Són processos que ocorren al llarg del temps Els influeix el medi ambient Interactuen els 4 entre si

DESENVOLUPAMENT PSICOMOTRIU (C6) SOCIOAFECTIU (C7) Estudiem el desenvolupament AFECTIU (UD1) en els nens i els seus problemes Estudiarem el desenvolupament SOCIAL (UD2), SEXUAL (UD3) i MORAL (UD4).

SOCIALITZACIÓ Procés que converteix a l’ésser humà en un membre actiu i de ple dret de la societat en la que en forma part. Dura tota la vida.

FAMíLIA Primer agent de socialització Històricament divisió de tasques, cadascú adopta un rol. Fonament biològic, depenem dels pares per la supervivència. Trets diferenciats i únics (estructura social, creences, model econòmic, medi...) Sistema viu, que pateix canvis, que afecten a la societat, els canvis socials afecten a la família, aquesta s’ha d’adaptar als canvis socials.

FAMÍLIA Avui dia pèrdua de les seves funcions clàssiques, assistencials, productives i educatives. D’extensa passa a nuclear, retard en el casament, menor nombre de fills, incorporació de la dona al món laboral... Diferents fórmules familiars, tantes com famílies existeixen. Els educadors no han de posar etiquetes ni censurar estils familiars. (Activitat número A2)

FAMíLIA INDIVIDU FAMÍLIA SOCIETAT

MARGINACIÓ SOCIAL Separació d’una persona de la societat a la qual pertany, de forma voluntària o imposada. Afecta especialment als nens, al seu desenvolupament social i afectiu. Fort expressió emocional, duresa del caràcter, que els pot derivar cap a una psicopatia, sense sentiments de culpa. Poca tolerància a la frustració,dificultats de canalització de l’agressivitat i reaccions primàries impulsives i ràpides. Poca capacitat de crítica i fortament influenciables per les circumstàncies i l’entorn.

SEGONS LA CLASSIFICACIÓ INTERNACIONAL DE LA OMS (1983) ENTENEM PER : DEFICIÈNCIA: Pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica. Poden ser temporals o permanents. DISCAPACITAT: Restricció o absència de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o dins el marge considerat normal per al mun ésser humà. Temporal o permanent, reversible o irreversible, progressiva o regressiva.   MINUSVALUA: Situació desavantatjosa per qui la pateix, conseqüència d’una discapacitat o una deficiència, limita el desenvolupament d’un rol considerat normal en funció del sexe, edat, factors socials i culturals. INCAPACITAT: Referit exclusivament al món laboral. Pot ser laboral o permanent.

NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS Es donen quan una deficiència, ja sigui física, social, sensorial, etc, afecta l’aprenentatge, essent imprescindible modificacions parcials o totals del currículum, per tal que el nen pugui assolir el màxim desenvolupament de la seva personalitat i de les seves capacitats. (Activitat número 1)

COM AFECTA LA DISCAPACITAT I LA DEFICIÈNCIA A LA VIDA FAMILIAR? COM AFECTA LA DISCAPACITAT AL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU?

L’EDUCADOR INFANTIL I EL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU A més de la família, l’escola infantil ocupa un paper important en el desenvolupament educatiu i socioafectiu del nen.

L’EDUCADOR INFANTIL I EL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU Implicació emocional Entrega màxima Ha de donar afecte, però ha de marcar uns límits Acompanyar el nen, però saber desprendre’s també No etiquetar mai un nen davant un problema Parlar amb els pares, o amb l’equip de professionals

L’EDUCADOR INFANTIL I EL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU Nenes/Nens: Més hores a l’escola que amb la família Vivències a l’escola repercutiran a la seva família Relacions afectives establertes, important pel desenvolupament socioafectiu Experiències positives o negatives a l’escola infantil afectaran el pas a l’escola primària Han de trobar seguretat i confiança S’han de sentir estimats, acceptats i valorats Aprendre a controlar les emocions, amb normes clares.